pel port

BESEIT – LA PATAQUERA – COLL DE LINO – BARRANC DEL CORB – FONT I BASSIS DEL CORB – TEIX DEL CORB – L’ALGARS – ESTRESTS DEL MAS DE PAU – CARRASCA I ROURE DEL MAS DE PAU – COLL DE MORELLOS – FONT I MAS DE MORELLOS – L’ULLDEMO

2012-01-15T07:17:00.000+01:00

Recorregut que uneix dues valls, la de l’Algars i la de l’Ulldemo.

Malgrat que l’hem iniciada al Mas de Pau, el meu consell es d’inicial el recorregut a la Pataquera, seguint l’itinerari que Vicent Pellicir mostra en el capitol XX del seu Llibre : A peu pel massís del Port (segona edició)

Per a començar a caminar, primer que res hem de fer cap a Beseit i alli seguir la pista que porta a la Pesquera i que seguint paral.lelament el curs del riu Ulldemo fa cap al la Pataquera, on s’acaba.

Ja a la pataquera aparcarem i anirem a trobar un cartell indicador del Pr que puja fins als Masets de Lino. Es per aci per on hem de pujar. Ben aviat trobarem un desviament a esquerra que ignorarem i una mica mes endavant una bifurcacio : per l’esquerra segueix el PR, cami que us aconsello. Pero si ja heu pujat altres vegades per aci, feu com nosaltres i preneu el de la dreta, antic cami recientment netejaat. Mes endavant ignorarem una desviacio per la dreta per a finalment trobar el PR que abans haviem deixat i ara el seguirem.

Mentres anem agafantt alçada apareix Penyagalera

Mentres que a l’alttra banda estan les agulles de polit, el barranc de les oliveres, …

Seguint el pr ens dirigim cap al collet de Lino. Alla a baix, a la nostra esquerra el Barranc de Maclac, la mola de Maclac a l’esquerra i la de Lino a la dreta.

Ja a prop dels Masets de Lino hem de deixar el Pr i, uns metres camps a traves hem de baixar fins la llera del Barranc de Maclac i seguir amunt per les restes d’una antiga pista.

Podriem tambe haver continuat pel PR fins als Masets de Lino, cosa que es aconsellable si no es coneix el lloc.

Pista per la que anavem endavant, caminant vora el barranc fins el moment en que aquesta fa un gir de 90º, moment en que sortirem de la pista per l’esquerra i pel fons d’un barranquet saltarem a l’altre vessant per agafar la sendera que ve dels masets de Lino i baixa pel Barranc del Corb.

Hem canviat de vesant passant de la vall de l’Ulldemó a la de l’Algars

Barranc del Corb avall per una sendera neta, potser massa neta. Ben aviat sentirem la remor de l’aigua que cau per la paret de la nostra dreta.

Es la Font del Barranc del Corb

Poc mes avall, a l’esquerra i nodrits per una font diferent, estan els Bassis del Barranc del Corb

A l’altra banda de l’Algars esta el Barranc de la Vall Negra, l’Altipla de Terranyes, les Moletes de Venanci,…

Seguint cami avall, el Teix del Barranc del Corb estara vora el cami.

Les seues branques han format un ull que ens mira.

Mes endavant trobarem una bifurcacio que porta al Toll Negre i puja per la Paridora.

Nosaltres baixarem per la llera de l’Algars. Hi ha fites i algun pilo. En arribar a unes gubies, els estrets del Mas de Pau, si per culpa de l’aigua no poguessim passar per dintre d’elles , vorem que al seu inici, una fita marca un corriol que, per la dreta, les passa en alçada, tornant al riu tot just passat el congost

Ara ja es sol trobar aigua que corre per dins del barranc i comença a perfilar-se un cami, ara a esquerra, ara a dreta, ara a esquerra.

Fins fer cap als Ullals del Mas de Pau, a l’esquerra del barranc. Una surgència d’aigua que en algun temps nodria un reguer molt ben construit que s’inicia vora els ullals i que servia per regar els camps del Mas de Pau.

En pocs minuts, arribem al Mas de Pau, una construcció a l’ombra de dos arbres monumentals : un roure i una carrasca.

Als peus del roure trobem la Font del Mas de Pau. Temps enrera, a la seua vora hi havia un poal.

Ara es cosa de pujar al Coll de Morellos. El veiem alla al fons, amb el Moletó de Pau a la dreta i la Punta de l’Avellanar i la Mola de Maclac a l’esquerra.

El cami fins al coll esta molt ben marcat amb fites.

Pero abans, tal com explica Pellicer en el seu llibre, podem caminar pocs minuts pista d’Arnes avall per visitar, vora el marge esquerre de l’Akgars, la Font del Grevolet.

Pujant cap al Coll de Morellos podem distingir, a l’altra banda de la vall, la Miranda de Terranyes amb la seua foradada.

Passat el coll iniciarrem la baixada per cami tambe fitat. Ben aviat apareixeran els antics bancals i despres les restes bassa i de la Font del Mas de Morellos .

El mas apareixera despres.

Ja vora l’ulldemo trobarem una bifurcacio : podriem prendre la de la dreta, que ens arrimaria al riu, pero el que podem fer es continuar pr l’esquerra, per un sender net, fins fer cap a un maset

Amb les restes de la seua habitació.

Finalment arribem a la Paraquera i al cotxe.

DESCARREGAR EL TRACK

FRANQUETA – PIMPOLL – PI RAMUT – TERRANYES – EL GREVOLAR – FONT DEL GREVOLAR – SETRILLET

2012-01-05T16:55:00.001+01:00

Per fer aquest recorregut ens hem de dirigir a Horta i d’alli a La Franqueta. Un cop arribats , creuem el pont i pista amunt fins al Coll de Miralles. Aparquem vora la bassa i seguim un sender molt ben senyalitzat que ens mena a l’altipla de Terranyes passant per dos pins monumentals, el Pimpoll i el Pi Ramut.Podeu consultar aquest itinerari

Un cop a les envistes del refugi, ens llençarem Barranc de l’Escaleta Vella avall. Pels pedregals , intentant seguir el curs del barranc i sense esgarrinxar-nos massa. No hi ha cami pero algun cop existí un rossec per on la gent pujava i baixava. Es terreny salvatge pero val la pena. Passarem vora teixos i aurons magnifics. Alla al fons tindrem sempre present la Punta de Sallent i el Pi Camat i tot el bosc ddel Grevolar ens comboirà.

Barranc de l’Escaleta Vella Finalment farem cap a una pista en mal estat que seguirem avall (amunt ens portaria vora Punta Blanca) fins topar-nos de seguida amb la Font del Grevolar.

Lo Setrillet Pista avall, creuarem el barranc i quan la pista s’enlaira respecte al barranc, nosaltres la deixarem i el seguirem a ell. Hi ha les restes de l’antic sender , tambe alguna fita, encara que en alguns trams haurem de passar per la seua llera ja que les barrancades se l’han anat menjant.

Barranc de l’Escaleta Vella

Barranc de l’Escaleta Vella Cap al final, el sender agafa millor traç i segueix pel marge dret per a evitar un encaixonament. Estem al Setrillet. Aci, temps enrera es va dinamitar la roca per poder eixamplar el cami i evitant el congost del Setrillet baixarportar els troncs fins la pista, que es per on passarem.

Font del Grevolar

Ja a la pista, tirarem amunt fins fer cap al cotxe.

DESCARREGAR EL TRACK

LLINARS – CANAL DEL CAGON – CLOTES DE CLEMENTET – GR7 – FONT I COVETES DE SANTA MARIA

2012-01-04T15:06:00.001+01:00

Si volem fer aquest itinerari ens hem de mentalitzar que anem a retrobar antics camins, antigues histories de pastors i biscaters. Camins i histories que s’estan perdent i que amb els nostres passos anirem recuperant. Camins perduts que les bestioletes han anat mantenint vius no deixant que el boix els tapi del tot.Plaer assegurat, ESGARRINXADES, EN EL MATEIX LOT.
El punt de sortida es Llinars. Aci arribarem des de Caro, seguint el Cami dels Clots. Ja aparcats ens dirigirem cap al Pla de Centelles tot seguint el GR7.Un tindre al davant la Tosseta Rasa, el Gr dona un bon tomb per deixar aquesta muntanya a la nostra esquerra, pero nosaltres anem a per un nou trajecte de manera que buscarem la manera de baixar a les Clotes de Clementet deixant la tosseta a la dreta. Per a fer aquesta variant anirem a recorrer l’antic cami (ara perdut) que enllaçaca el Pla de Centelles amb les Clotes. Esta brut pero els animalets del Port s’han encarregat de mantindre el seu rastre.Buscarem de baixar per la Canal del Cagon, per on passa aquest cami.

Primer que res hem d’anar al Mas del Cagon , enmig d’uns bancals erms i a partir d’aci, Canal del Cagon avall fins fer cap a un pinaret, lloc on ens en sortirem per la dreta. Auqest cami, que te un cert traç, fa cap al sender que enllaça el GR7 amb la pista de la Vall d’Uxó passant per la Creu de Carabasses. Un cop arribats a aquest sender girarem a dreta i en un moment ja sortirem al GR7 vora el refugi.

Seguint el Gr en direccio al Coll d’Alfara, passada la forta pujada que ens deixa a un collet ens podem assomar per vore tota la vall de la Franqueta : Carrer Ample, Vall d’uxo, Llorer,…. Tornem al gr i caminem poquets, poquets minuts.

Sera el moment de tirar-nos muntanya avall, per l’esquerra, per alla on la vegetacio ens deixe. No son molts metres pero dificils de passar. Algun tram amb restes del cami.Tot per poder fer cap a les Covetes de Santa Maria y el precios teix enganxat a la roca.

Un ambient que ens parla de pastors aixoplugant-se, fent-se unes bones peroladetes d’arros amb esquirol. I passant l’estona tallant un bassi amb la seva tapa per aprofitar els degotalls. Es el Bassi de Santa Maria. Alli a la vora, mut testimoni, trobem les restes del canteret que aprofitaven per beure.

Ja la tornada sera mes neta, pel Gr 7 fins Llinars. Unes cabres ens venen a saludar per a que el dia sigue mes complet. Pero l’anima s’ha quedat a les Covetes, amb un jovenissim pastoret,el senyor Miguel de la Franqueta i el seu avi mentres passen l’estona tallant un bassi.

FONT DE LA GOTELLERA

2012-01-03T15:37:00.001+01:00

Fonts perdudes i oblidades, ambients que corprenen. Port ferestec del millor. Anem a resseguir barrancs i restes de senders que el temps esta esborrant.

Barranc de la Gotellera

Font de la Gotellera DESCARREGA’T EL TRACK

COVALTA – FONT DEL BRES – FONTS AMARGUES – FONT BLANCA

2012-01-02T16:32:00.000+01:00

Com a complement d’un altre itinerari, hem tornat a Covalta per visitar noves fonts, rastres d’un passat que nomes els animalets i algun que d’altres caçador, excursionista i pocs mes han tingut el plaer de visitar els darrers temps. Bell intrets que demanen cames disposades a l’esgarrinxada continua.PERO S’HO VAL! Covalta, Pla del xaco a esquerra i Pla de Falcó a dreta. Per arribar al punt d’inici, consulteu aquest itinerariA partir del moment que deixem el cotxe, seguirem el cami que baixa cap al barranc de Covalta (vora la pista estan els Bufadors, ja a tocar el barranc) i seguirem barranc amunt per un sender net.Mes endavant trobarrem un senyal que ens adverteix de la presencia de bous solts i alli mateix, a esquerra neix el cami que puja a la Garrofera. Es el que seguirem. El cami, passat un cargolet es torna molt perdedor i malgrat les marques roges, ens sera dificil de seguir amb comoditat. Passat el Pla de Falco i arribats a les runes d’un mas amb una figuera ens hauriem d’anar desviant del sender que puja al Coll de la Garrofera i anar tirant, seguint el traç dels animals cap a la dreta, cap a la carena, vora un morral, una mica mes avall. Sense un GPS es dificil de trobar, pero a prop del tras que seguiem, entre les roques trobarem la Font del Bres

Es tracta d’una coveta o, s’ha format una basseta gracies a la precipitació de carbonat calcic.
Tornarem camí enrere, per on hem vingut , passarem pel Mas de la Bassota i mentres anem creuan el Pla de Falco ens anirem desviant a la dreta. Hi ha les restes d’un sender, pero penseu que sera cosa d’anal pel dret, enllaçant rastres d’animals. L’objectiu es arribar a Fonts Amargues

Ara, intentan seguir restes de caminets, anirem planejant , passarem un tancat i mig camp a traves,

   arribarem a Font Blanca

   Dàlli, a buscar uns olivars erms, tambe mig pel dret, a per l’antiga pista, fins a baix, al barranc de Covalta i d’alli al cotxe.

Cisterna DESCARREGA EL TRACK

ULLDEMO – MAS DE NIERN – GR8 - MAS DE GANXO – MAS DE POLLI – MAS DE LES OLIVERES – MAS DE GARCIA

2011-12-18T14:20:00.000+01:00

Ruta que enllaça les valls dels dos rius de Beseit: l’Ulledemó i Matarranya a traves dels camins que la gent dels masos , pastors , boscatants de sempre ha seguit per travessar d’un lloc a l’altre.      Per fer aquest itinerari primer que res hem d’arribar a Beseit i seguir les indicacions que ens porten a l’Ulldemo – La Pesquera. Es una mica complicat travessar el poble i passar vora les escoles, pero no crec que ningu es perga.Ja fpra del poble, seguirem la pissta asfaltada i anirem circulant deixant l’Ulldemo a la nostra esquerra. Passarem l’indicador del Pr que puja a Penyagalera i en arribar al barranc de Niern aparcarem. A l’altre costat de riu, podem vore el Moleto del Mas de Pau.
Vora la pista neix el sender que ressegueix el barranc Es un caminet evident, net i ben marcat. Hi ha un pas on ens trobarem una corda lligada a un pi que ens ajudara a remuntar un curt resalt.

Barranc amunt, ens desviarem per la dreta orografica del barranc per salvar un resalt a dalt d’aquest abandonarem el barranc per la seva esquerra orografica.

Aviat vorem uns bancals, alla a baix, a la nostra dreta camina el barranc i en un tres i no res estarem al Mas de Niern.

Passat el mas de seguida trobarem una pista que ens portara a passar vora una bassa d’aigües potables. Darrera d’ella , al llindar del bosc esta la Font de Silvestre

Una mica mes de cami i ja estarem al Gr8 que puja de Beseit cap a la Font Ferrera.Esta net i en alguns trams empedrat.
Passarem vora el Salt de Silvestre i deixarem per la nostra esquerra un sender que porta tambe al Coll de Ganxo.
Passarem vora les puntes de Niern.

Alla a baix, a la nopstra esquerra, el Barranc del Racó d’En Guera.

Finalment farem cap a Coll de Ganxo.

Ens popddem desviar una mica per visitar el Mas de Ganxo
Tocant al mas hi ha les restes d’una antiga nevera     I uns deu minuts mes aval, en direccio a la Balenguera, esta el Pou de Ganxo (foto cortesia de Jordi Beltran)

Pero nosalytres tornarem al Coll de Ganxo i abandonant el Gr ens desviarem per l’esquerra per davallar el Barranc de les Oliveres.Prompte vorem el caragolet de Polli

  Mes avall l’era del mas
I finalment el Mas de Polli

  Anem baixant per un sender recienment netejat fins fer cap a l’Ulldemo

Ja a tocar el barranc esta el Mas de les Oliveres on esta el cami que puja per l’Ulldemo fins al Regatxol

Pero el que farem es caminar pista avall (el Mas de les Oliveres esta a la Pataquera, a tocar la pista)

Pista avall, passant vora algun que d’altre mas, farem cap al cotxe.  DESCARREGA’T EL TRACK

DE LA FONT DEL MASCAR A LA DE CASERRES PER LA MOLA I EL GR 7

2011-12-10T22:29:00.000+01:00

  D’una coneguda font, potser la que mes, a una de les mes amagades. D’una mola a un altipla. Per pistes i senderes molt fressades a rastres apenes solcats en els darrers temps. Tot això ben a prop     Per fer aquest itinerari ens hem d’acostar cap al Mascar, pero sense desviar-nos per la pista que ens apropa a la font, nosaltres seguirem per la dreta, pel Camí dels Clots fins arribar un punt en que aquesta pista passa vora a unes cases a esquerra i una altra amb un tancat de fusta, per la dreta. El GR 7 en aquest punt abandona la pista i se’n va per la dreta cap al refugi.Primer que res hem de localitzar el cami que porta a la font, que camina, al princiipi entre les cases.    Font del Mascar Ja vorem que ben aviat farem cap a travessar un riuet i que el sender torça cap a la dreta. Podem seguir, pero, una mica mes endavant i visitar la Font del Mascar. Pero despres, reculem uns metres i comencem a seguir amunt la sendera de la mola.
Per la Mola de Catí Amunt amunt fins trobar una bifurcació a dreta, que el la que seguirem. Per l’esquerra fariem cap a la pista que puja a la mola.Passarem vora la pedrera del gall i finalment baixarem fins a creuar el Cami de la Gavarda.A l’altra banda hi neix una pista amb cadena que haurem de seguir. Alli, ens hi fixarem en un pi roig catalogat de monumental

Seguin aquesta nova pista, la de Caserres, passarem vora uns teixos molt bonics.



  Mes tard vora la Caseta de Vicent

Pi de tres cames

Fins que la pista s’acaba i comença un tram de camp a traves, sender, mes camp a traves, mes restes dùn sender, fins fer cap als Bassis de Caserres. Aquest es el tram mes perdedor, i sense un GPS es dificil de que us en sortiu ufanosos.

Vora els bassis esta la Font de Caserres.Ara ja podrem seguir un sender que mes tard es convertira en pista.

Fins fer cap al Pla de Centelles

Alli, per un caminoi entre els pinets

i passant vora masos

  i el corral del Marraco amb el seu abeurador, hem de localitzar el GR per seguir-lo fins Llinars.Un cop arribats a Llinars i travessada la pista, seguim el GR fins a desviar-nos d’ell per la dreta.

Pujarem cap al costat del coll de Llinars i posterieorment baixarem per un bonic cami, amb un caragolet empedrat , pel costat de la Mola de Cati fins arribar al Cami dels Clots on ens retrobem amb el GR i que no abandonarem fins al cotxe. DESCARREGA’T EL TRACK

FONT DE LES CARBONERES

2011-12-08T22:24:00.000+01:00

Per anar a visitar aquesta font haurem de seguir el cami de la pesquera , a Besaeit que ens endinsa vora l’Ulldemo fins arribar al final de la Pista, a la Pataquera, on haurem d’aparcar.Un cop alli es cosa de seguir la sendera que va per dins l’Ulldemo, millor si la seguim pel vesant dret del riu.

Passarem el Toll Roquer i vorem com perl vesant esquerre apareix el Barranc de les Carboneres. Ens podem desviar uns metres per vore un bonic salt.Continuarem Ulldemo amunt uns minuts fins al Mas de Marianet.
Alli ens desviem del cami que seguiem i amunt. Mig pel dret ja que no hi trobarem sender al començament. Passarem per unes terres roges fins a un coll, tambe roig.Ara ja podem seguir be el sender, recientment netejat.Fins fer cap de nou al Barranc de les Carboneres. Abandonem el cami i barranc amunt, pocs metres, fins arribar a la font

DESCARREGA’T EL TRACK

MATARRANYA – ARGARET – CORRAL DE QUINTO – PAS DEL ROMERET – PLA DE LA MINA

2011-10-23T20:34:00.000+02:00

Ens trobem davant d'un itinerari que en part trascorre per antics camins que ara s'estan recuperant com pot ser el tram que va de l'argaret fins al Corral de Quinto que a base de punxades i esgarrinxades una colla de companys de la UEC de Tortosa han lograt obrir i bastir alguna que altra fita.

  DESCARREGA’T EL TRACK

FONT DELS BASSIETS – BASSIS DE VALLFIGUERA – FONT DE LA SOLANA – ROCA CAMPANARI

2011-10-08T10:04:00.000+02:00

Passant pel GR 171 i pel GR 7, enllaçant-los y visitant fonts i una roca singular. Tot sortint del Refugi del Caro i tornant a ell.

Iniciem el cami per entre cases, tot seguint les indicacions roges i blanques del GR 171. Ben aviat ens endinsarem per la Vall Figuera.

Trobem vora el cami la Font dels Bassiets, sovint seca    Mes endavant, i seguint la davallada i despres de passar una bifurcacio a dreta que ens portaria al Salt del Ximenot , travessarem el Barranc de la Vall Figuera. Alli ens desviem unes desenes de metres per visitar els Bassis de la Vall Figuera. Bassis malmesos i font que poc o molt sol rajar. Alli hi ha un cami que ens podria arrimar al GR 7, per on despres passarem.
Seguim caminant fins trobar una altra desviacio a dreta. La seguirem per a visitar (es cosa de caminar pocs minuts) els Bassis de la Solana o del Negrotler.

  Tornem al cami i ara ja estarem atents, doncs promte hem d’abandonar un GR que ens menaria al Toscar i agafar una desviacio a esquerra poc senyalitzada.

  Caminant mes o menys en pla per aquest nou sender ens dirigim als Plans de Manduria. Estiguem atents ja que a dreta del cami passarem vora una foradada i mes tard un pou de pega.Seguim caminant, deixem un sender que per la dreta baixa fins a Cova Pintada i Toscar i mes endavant ja trobarem una pista. La meua opcio es, tot just arribar a la pista i per l’esquerra seguir un traç que ben recte, quasi sempre per dins d’una torrentera ens pujara fins als plans de Roca Campanari. Algú, en algun moment del passat digué que aixo es un sender i una solitaria fita demostra que un boig com jo ha passat abans. En resum un sender perdut que si anem passant el recuperarem.

Ja arribats a la pista, l’anirem seguin veient continuament a esquerra la Roca Campanari i a dreta la Mola. Mes tard enllaçarem amb el GR 7 que ja no abandonarem fins arribar al refugi.  DESCARREGA’T EL TRACK

PEL VOLTANT DE FREDES : NOVES FONTS, NOUS CAMINS

2011-08-06T20:04:00.000+02:00

   Pujant a Fredes

   Povet del Pixon de les Solanes


Bassi del Povet del Pixon de les Solanes


  Pou de les Solanes     Bassi del Pou de les Solanes

  Ullal del Raco de l’Avellanar

  Font de la Canaleta de Mauro

   Ullal del Salt

  Cova del Tormo
  Font del Teix
DESCARREGA’T EL TRACK

FONTS VORA FREDES

2011-08-01T07:28:00.000+02:00

      Povet Roblit DESCARREGA’T EL TRACK
Font del Milà

  Pou Nou

  Pou Nou DESCARREGA’T EL TRACK

  Pou dels Barbers

  Bassa dels Clots

Pou dels Clots

Povet de Simo

  Cova de les granges

Font d’Agostinot de les granges   DESCARREGA’T EL TRACK    Font dels Baciets

  Font dels Baciets

La Covassa
     La Covassa
DESCARREGA’T EL TRACK

TOSCAR – FORN DE PEGA – PLANS DE MANDURIA – COVA DEL ROMINGUER – FONT I COVA PINTADA

2011-07-25T16:47:00.001+02:00

Per camins transitats farem cap a una cova poc coneguda on anys enrera hom tancava el bestiar. Un vestigi mes del passat ramader del Port La nostra ruta comença al Toscar, Alfara. A Roquetes prendrem la carretera que porta a Alfara i una mica abans d’arribar al poble, per la dreta ja trobarem els indicadors que hem de seguir per fer cap al Toscar. Alli aparcarem vora el transformador i seguirem la carretera que arriba a la Font dels Xorros.Mirarem de vore les marques roges i blanques del GR i les seguirem amunt. A l’alçada del Coll del Xipres hem d’estar alerta per trobar una desviacio a dreta ja que alli haurem d’abandonar el GR i seguir un senderó que va als Plans de Manduria.

Seguint el cami ens podem desviar uns pocs metres a dreta per visitar un antic forn de pega.

Mes endavant tambe trobarem a dreta la sendera que ens ha de baixar al Toscar. Ara el que hem de fer es anar a per la pista i el mar (te una cisterna a dins) que es troba als Plans de Manduria.

Alli neix una sendera que va a buscar una canal. Compte, la sendera esta molt perduda.

     I canal avall, seguint el traç, farem cap a la Cova del Rominguer.


Es digna de veure.
  Amb dues estances, una pel bestiar i l’altra per als pastors. Amb un tancat de pals.

   La tornada, en un començament per on hem vingut i mes tard, desviant-nos pel sender que arriba fins a Cova Pintada.

    Alli haurem de localitzar la font

I despres, seguin el sender, farem cap al Toscar, vora el transformador.

DESCARREGA’T EL TRACK

LLINARS – LA FOIA – LES CLOTES DE CLEMENTET - CREU DE CARABASSES – FONT DE LA TINELLA – TERRANYES - LLINARS

2011-05-28T19:06:00.000+02:00

El Port continuament ens ofereix noves visions que fan que un paisatge aparentment conegut, conegudissim per nosaltres prengui noves aparences. La Boira, la pluja, la neu,… el vent vesteixen aquests indrets de noves sensacions i a mesura que anem caminant pel seu interior ens les va trametent.

Avui recorrem historia del Port, historia que van escriure aquells noms que amb el pas dels anys han perdurat.

  El nostre trajecte s’inicia a Llinars, pero l’aproximacio a aquells plans es un regal per a la vista.Pujant pel caragol, a penes podem vore la carretera, pero de tant en tant s‘obren finestres a les diverses estances que performen aquests indrets.

Un cop passat el portell, continuarem per la pista fins al Coll de la Carrasqueta on, uns metres abans ens desviarem a dreta per l’asfalt. El nostre cami es el Cami dels Clots, que ens portara a passar vora la Roca Campanari.

Mes tard emprendrem el Cami de la Gavarda fins als Plans de Llinars on aparcarem vora l’indret on el Gr 7 travessa la pista.

A partir d’ara es cosa d’anar seguin el GR 7. A la nostra esquena, la Mola de Cati.Primer ens dirigirem cap a la Foia

  El paisatge es bonic de veres. Tant si es primavera, amb l’esclat de flors com si tenim la sort d’agafar un d’aquells dies d’hivern amb neu, boires, plugim, la recreacio per als ulls estara servida.

Anirem passant vora els corrals per als bous braus que solen pasturar per aquest altipla

  El Gr 7, marcat a prova de boira espessa, no ens presentara cap dificultat.

  Anirem a passar a la vora de la Tosseta Rasa, el vertex mes alt de la Terra Alta

I el cami ja entrara en un nou ambient.

  Avui, com que es un dia boiros, les imatges estan difuminades per un tel, el que li dona un aspecte magic a l’entorn. El Port s’ho mereix.

  Primer passarem vora el Coll d’en Caubet, amb una bifurcacio que ens menaria al Toscar





Mes tard, just abans del Coll de Carabasses i a ma esquerra esta el Fornet dels Morellans. En aquest indret, ja fa un segle, els pastors morellans acampaven. De la sarria treien una pell ben adobada sobre la que pastaven. El pa era cuit en aquest fornet del que ara nomes queda la boca.

Seguin el gr farem cap al Coll de Carabasses. Antigament era anomenat el Coll del Bosc negre. Aqui tambe hi ha una desviacio al Toscar.

   Alli ja passem a un altre vessant. Hem d’estar atents ja que ben aviat, abans d’arribar al refugi de les Clotes, hem d’abandonar el Gr i prendre una desviacio a l’esquerra. Ara les marques roig y blanc passen a ser fites, mollonets.

Per este nou cami trobarem una desviacio molt dificil de vore, al cap d’una bona estona de caminar, que ens acostaria als Xumadors. Alli hi ha unes covetes i unes petites surgencies d’aigua. Es en aquest indret on passà els darrers dies de la seua vida Salvador? Carabasses, el darrer fabricant d’estris de boix del Port. Alli va passar una nit del 1896. Possiblement es va aixecar en plena nit per “canviar l’aigua a les olives” i es va estimbar. Nosaltres, pel cami que anavem seguint (no ens cal desviar-nos cap als xumadors) trobarem el lloc on degues quedar el cos sense vida. Una creu gravada a la pedra i ressaltada amb quitra ens recorda el fet, la data i les inicials SA

Seguirem caminant per dins del bosc fins a tindre a la vista, a l’altra banda de la vall, la Punta Serena

Passarem per una zona de ginebrons de bona capçada

Fins que arrivarem a un cargolet. Al final d’aquest tram fotografiat, en el moment que el cami tomba fort a esquerra, nosaltres ens desviarem per la dreta, canal avall vora la paret de roca. Varem bastir unes cuantes fites. Avall, cosa de cent metres i desviant-nos a dreta,

albirararem una reblera que hem de travessar. Si ens hi fixem, a l’altra banda de reblera hi ha una coveta.

Alli s’ho troba la Font de la Tinella

Tornarem al sender que momentaniament haviem deixat per anar a la font i continuarem baixant fins la pista que recorre la Vall d’Uixo. A l’altra banda de barranc, en alçada vorem la Punta Blanca.Ara seguirem endinsant-nos per la vall, pista amunt. Poc despres l’abandonarem per un sender a dreta (si seguim recte farem cap a un final de pista i als Bassis de la Vall d’Uixo)Pero nosaltres ens hem desviat per un antic rossec i en forta pujada hem fet cap al Saltador de Franquet, a dalt de la carena. Si mirarem a dreta voriem la Punta Blanca, el Pi Camat i la Terra Alta.Per tenir mes informacio d’aquesta part de recorregut us emplaço a vore les entrades d’aquest blog referents al Pi camat i els Bassis de la Vall d’Uixo. Nosaltres hem seguit el sender que en un tres i no res ens ha dut a Terranyes, vora el refugi.   Ara, per pista i sender travessarem el Pla de Centelles i farem cap de nou al Gr 7 (compte amb els bous solts) . Podeu visitar aquest itinerari on surt aquest tram
Fins a caminar pel Gr que aquest mati ja hem recorregut, pero en sentit invers tornarem a Llinars i conte contat,… l’excursio s’ha acabat.  DESCARREGA’T EL TRACK

EL RACO DE LA VELLA GRACIA. AIGUADONCELLA. LA FONT DE NIVERO O DEL MONTE

2011-05-02T19:30:00.000+02:00

Recorregut curt pero bonic de vore, per un lloc amagat de la banda de llevant del Port. Aprofitant aquests dies de pluges hem suposat que baixaria aigua pel Barranc de la Geganta i encara que poca, hem pogut vore alguns dels seus salts.
L’itinerari el comencem vora el barranc de Covalta. Alli, despres de passar un pont i seguir un bon tros de pista, aparcarrem vora un senyal que indica les limitacions de barranquisme i escalada a la zona.   Hem d’anar seguin el barranc , format per la confluencia de d’altres dos : El Barranc de la Conca de les Anglesoles i el de la Geganta, que es el que seguirem.Pel cami anirem trobant una maniga d’aigua de color negre.I tambe basses i saltets d’aigua.Si aixequem l’esguard cap al nord vorem un caos de blocs de pedra enormes : es la Tormina de Milio Rei.

A ma dreta deixarem la Font de Nivero, vora la Caseta de Monte. Molt malmesa per riuades i senglars, ja no queda res d’aquella teula que canalitzava el doll d’aigua.Com que ha plogut, baixa ufanosa pero si no, es dificil d’endevinar.

A uns cent metres de la font esta l’aiguabarreig dels dos barrans. El nostre cami alli trobara un cargolet, que l’hem de pujar i en trobar la bifurcacio del pla del Xaco i tombar a dreta. Aqui es cosa de seguir les marques de color taronja. molt abundants, i algua que altra fita. Alla al fons anirem distingint la Mola del Moro, la Mola castellona i la Roca del Migdia.

Finalment farem cap , despres d’haber caminat entre bancals d’oliveres, al Raco de la Vella Gracia. Alli hi ha els salts, una cova i curiosament, vora el cingle del vesant dret, un fornet de pa.





DESCARREGA’T EL TRACK

CARAMELLA AL RACO DE LA GRALLA

2011-04-24T08:12:00.000+02:00

El salt d’aigua mes llarg del massis, al qual mai he sabut fer-li justicia amb les meues fotos, ja que sempre l’he vist, al natural, molt mes espectacular que en fotografia.

JA ES PRIMAVERA A LA REFOIA

2011-04-03T21:20:00.000+02:00

La primavera avança pel port i aquella bassa coberta de neu i gel de no fa gaires setmanes esta a vessar de l’aigua ploguda posteriorment. La saó ha fet efecte i narcisos, violes, orquidies i romers taquen de colors tota aquella contrada. Es veuen les muntanyes blaves pel romer, tacades pel groc dels narcisos, pel blau dels alls de bruixa i podem anar descobrint l’amagada subtilesa de les abelleres.

Tot aixo enmig d’uns retalls d’aquesta boira que es tant dels dies rufols del Port, i que va obrint i tancant finestres.

PAÜLS : ROQUES ROGES – TORMOSSAL – ESCUDELLETA

2011-03-27T08:11:00.000+02:00

Darrerament hem pogut comprovar que a Paüls han marcat, obert, netejat senderes. Han posat marques, han plantat pals indicadors i informatius.

Avui he fet un recorregut curt pero no per aixo menys bonic.

Es una ruta facil, d’aquestes que es poden fer en familia.

L’itinerari arranca vora el cementeri de

Pauls. Alli uns indicadors ens mostren el cami, pero es cosa de seguir les marques del GR

Mes endavant, fins ara hem anat seguint el GR, trobarem un pal indicador que ens desvia del GR i ens fa caminar fins Coves Roges. Ara el nou cami esta una mica desdibuixat i sense marques.

Finalment arribarem al lloc. Alli podem comprovar d’on ve aquest nom ja que trobarem un mur de pedra que ha convertit unes coves en corrals.

Cal que baixen fins el xicotet corrent d’aigua i el remuntem. Caldra usar una mica les mans, pero la recompensa es un raco de gran bellesa. Esperavem trobar mes aigua baixant pel salt pero no ha pogut ser.

Ara toca tornar enrera fins al GR, alla on ens l’haviem desviat. Hem de continuar amunt, cap al Tormossa i la font del Montsagre de Paüls. Passarem per un collet, despres d’haber creuat un tram de grans blocs de pedra i finalment arribarem al salt que es forma al Barranc de l’Escudelleta. Es el punt final i nomes ens queda tornar passos enrera fins Paüls.

DESCARREGA’T EL TRACK

EL PORT DE LES AIGÜES… PLACIDES?

2011-03-24T22:02:00.001+01:00

Ha plogut al Port, i de valent!. Bona falta en feia. Estava tot prou sec. Potser les nevades de l’hivern van ajudar una mica pero tampoc es que la saó que van ver fos com per a tirar coets. Ara ha plogut i les deus baixen. Els ullals, ufanosos, omplen barrancs amb ganes. I nosaltres, amatents, hem anat a fotografiar aquest esclat de vida.

Toll blau de l’Algars

Salt de l’Algars

Barranc de Lloret

Salt del Moro

Barranc de Lloret. Al fons, la Roca del Migdia

Barranc de Lloret

Salt de la Font del Bosc

L’Ulldemo

Salt de les Carboneres

L’Ulldemo

El Riu de la Canaleta

El Ventador

Salt de la Portellada

Salt de Robert

LA BASSA DE LA REFOIA

2011-03-05T17:35:00.000+01:00

Nomes pel gust de vore-la val la pena anar-hi. En aquest blog hi ha uns quants itineraris que passen pel costat d’aquesta bassa pero en aquesta ocasio ho fem per la pista que puja des de Prat de Compte.

L’emprendrem a ma esquerra passat Prat de Compte per la carretera que es dirigeix a Horta.

Es cosa de tirar amunt, passar vora el Pla de la Refoia i fer cap al coll del mateix nom.

Amb un mapa, es impossible de perdre’s.L la recompensa val la pena.

Sobretot si us la trobem com nosaltres el passat dissabte.

REGUERS – COVA DE CONILL – BASSA DE GANDULS – FONT D’AIXANDRO O SABOGA – PENYAFLOR

2011-02-19T22:14:00.000+01:00

Excursio que transcorre pels camins barrancs exteriors del massis. Es una versio reduida de la Cursa de muntanya dels Reguers.

Començarem a caminar als afores del poble i ben aviat baixarem a creuar el Barranc de la Vall Servera que anirem remuntant pel seu marge dret.

En el moment que abandonem el barranc per passar al seu marge dret vorem, a l’altra banda de barranc al mig de la paret, un corral que encara esta en us

Al fons, anem veient les Rases de Maraco. En arribar al canal travessarem el barranc per un pont, per damunt del canal i passarem a l’altre marge del riu. Anem seguint per pistes de terra.

La pista haura de ser abandonada i continuar per senders i fins i tot per algun tram de muntanya a traves.Podem fer una petita desviacio per vore la Cova de Conill. Una boca petita amb una porta de ferro oberta.   Malgrat als actes vandalics, encara es una cova que fa goig. Petita pero bonica. A l’interior hi ha les restes d’una xicoteta paret que algu va construir per emmagatzemar aigua.
  La pujada es dura pero ben aviat trobem un sender que han obert els companys dels Reguers per fer la cursa.Ens dirigim a un coll que hi tenim al fons.
  Un cop arribats al coll ens desviarem del sender i per la dreta, camp a traves, farem cap a un lloc anomenat “el poblet”. Alli hi ha un bassi nodrit per un diposit que s’omple amb la pluja. Per alli a la vora hi ha una foradada que tambe podem visitar.
Tornats al sender continuarem uns minuts fins la Bassa de Ganduls, ara seca. Alli tindrem a ma esquerra la vall de cames seques i a dreta la Vall d’en Grais.Pero nosaltres continuarem pel sender de la dreta, en baixada. El de l’esquerra fa cap al raco de Cames seques y el que tenim davant puja a Farrubio. El nou sender passa vora alguna cova.

Y continua a la recerca d’un collet.
  Arribas al collet tirarem a esquerra. Als nostres peus, la Vall Servera.

La baixada es vertiginosa, per una reblera. En aquesta ocasio hi habia unes cordes   pero no hi estan sempre. Malgrat tot les cordes ajuden pero no son imprescindibles.Al final de la baixada, una pista que per l’esquerra ens portara a la Font d’Aixandro o Saboga i despres continuarem per la pista fins a travessar el Barranc de la Vall Servera i pista avall.Com que es va posar a ploure, no hi ha fotos.Ara hem d’estar atents al track doncs per la dreta neix, al cap de caminar una bona estona, una sendera desdibuixada que ens menara al cim de Penyaflor i d’alli, per l’atre vessant, per sender net y despres de passar la Caseta del Savi farem cap a creuar un barranc i mes tard al Barranc de la Vall Servera on ens espera el cami seguit a l’inici de l’excursio. Pero ara, en direccio contraria, farem cap als Reguers. DESCARREGA’T EL TRACK

ANIMALETS DEL PORT

2011-01-23T20:44:00.000+01:00

EN CONSTRUCCIO Lluer

Trencapinyes

Trencapinyes

Trencapinyes

Mallarenga petita
Mallerenga petita Griva cerdana

Griva
Gaig
Gaig  Esquirol

Esquirol
Tallarol de casquet  Pt-roig
  Tallarol de casquet

  Tallarol de casquet

BESEIT – FONT DE SILVESTRE – COVA DE LA MOSSETA – FONT DE SANT MIQUEL – MAS DE SANT MIQUEL – MATARRANYA

2011-01-15T08:55:00.000+01:00

Del llibre ”Caminades pel massis del Port” de Vicent Pellicer, l’itinerari XI “Els ulls de la Mosseta; l’aigua de Sant Miquel” m’havia passat desapercebut, de manera que quan Vicent em va proposar anir-hi li vaig contestar afirmativament al moment. Sempre ve de gust descobrir un paratge que a mes de no coneixer, no sabies que existia.

Si voleu fer aquesta ruta us recomano que llegiu la seua descripcio al llibre de Pellicer; potser no ens donara noves llums sobre l’itinerari pero si que guiara el vostre esperit per entre les muntanyes que passarem. I escoltarem histories humanes del Port.

Tambe cal esmentar dos llibres del mateix autor, l’un, “Contalles del Port” explica alguna llegenda que te a veure amb aquests indrets.

L’altre, “Port endins”, parla en un dels contes, de la font de la Teula. Es la font que visitem.

  Els matins d’hivern al Matarranya son freds. Les boires fumegen entre els vimets i el gebre convida a no caminar, a quedar-te fent fotos a les fulles.Pero cal fer l’itinerari, de manera que enfilem GR amunt, vora el Barranc de les Marrades.

Hem començat pel marge dret, travessat a l’esquerre i aviat passarem per un cami empedrat que es una meravella.

   El mas de Garcia, rodejat per una tanca ens surt al pas.

   Els bancals d’ametllers estan blancs a aquestes hores del matí.

Seguint per la pista, ens desviarem a esquerra per baixar al barranc i visitar la Font de Silvestre     La darrera abeurada d’un gaig

   Just tornar a la pista i ja la deixarem, ara per la dreta i muntanya amunt, per un sender mig perdut que ens deixara en un collet. La visio del Mas de Sant Miquel ens fa envejar als qui alli visqueren, ens fa venir ganes de viure-hi .

   En el collet, per la dreta, visitarem la Cova de la Mosseta.Despres, seguirem sender avall. Unes fites de pedra i la ma d’algun enamorat del port que l’ha netejat fan que la baixada pel caragolet siga agradable. Al final farem cap al la llera del Barranc de Guera. Travessarem el barranc i prendrem el caminet de l’esquerra.

Si seguissim per la dreta baixariem vora el barranc fins trobar els marges dels antics camps del mas i per entre ells arribariem tambe a la Font.

    Nosaltres hem seguit, com ja he dit pel cami de l’esquerra i en pocs metres tombat a la dreta i cames amunt. Ja en la part alta, hauriem d’abandonar el cami per a visitar la Font de Sant Miquel.



   I de la fonts, en escasos minuts, arrribarem al Mas de Sant Miquel.

   Fou un mas important

   que fins i tot tenia ermita, la de Sant Miquel.

   Despres, prendrem un caminet que passa per la base de la Mola de sant Miquel i en pocs minuts baixa a la pista del Matarranya.

Alli mateix hi ha una gubia amb uns pregons pous d’aigua que si sou a l’estiu us refrescaran

despres nomes cal continuar pista avall fins al Barranc de les Marrades
TRACK

TOSCAR – CLOTES DE CLEMENTET – COVA DE PUNTA SERENA

2011-01-08T21:03:00.000+01:00

    El transformador del Toscar es un dels llocs mes coneguts del Port . Alli es on trobarem lloc per a poder aparcar i fer un bon nombre d’excursion . Entre elles la d’avui, que neix als seus peus i segueix un cami molt ben marcat. Compte ! no ens despistem perque la primera part del recorregut es compartida amb un itinerari marcat amb pals indicadors i que va a la cova dels Adells.

  Caminant amunt, trobarem un indicador que ens convidara a desviar-nos poc menys de 100 metres i visitar la Font del Bosc Negre.

Tornarem al cami i continuarem amunt per sender empinat i en alguns punts en mal estat. Pero sempre de bon seguir.

El nostre desti en la pujada es el Coll de Carabasses, que ben aviat divisarem alla a dalt

Un cop arribats al coll, hi vorem el Gr que seguirem a dreta, ara en baixada.

Fins arribar a les Clotes de Clementet, on hi ha el refugi de les Clotes, en molt bon estat. Lliure pero endreçat. Sempre que hi he estat he trobat, en aquests plans , una cosa diferent a contemplar.

Seguirem pel GR pero ben aviat ens desviarem per la esquerra, caminant per la sendera que va cap a la Vall d’Uixo i la Franqueta. Passarem vora un petit aixopluc.
El sender continua pujant. Pero despres de culminar el seu punt mes alt i iniciar la baixada, passada una corba marcada a esquerra ( cosa de 100 metres) vorem que un petit rastre, amb alguna fita, es desvia per la dreta.Es el cami que puja a Punta Serena i que es el que hem de seguir.
Seguint el cami farem cap a un collet, a un centenar de metres del cim. Alli s’acaba el bosc. Nosaltres, ben a ran del limit de la vegetacio, baixarem collet avall, en direccio NW per un traç de cabres. En cosa de menys de 50 metres, ens internarem en el bosc, per la dreta i seguint el rastre de les cabres avançarem paral.lels al cingle que tindrem uns pocs metres a dalt, a la nostra dreta. Estarem seguint el rastre que fan les cabres per anar a dormir a la cova. De manera que ens hem de transformar en animalons salvatges. No ens ha d’importar les esgarrinxades ni caminar en algun moment de genolls.

La boca de la cova es dificil de trobar, pero el sentit que dona caminar pel Port sera el vostre aliat. A la base del cingle, amb alguna heura esta, amagada, l’entrada de la Cova de Punta Serena.

Ja un cop a dins, el vostre esperit es transformara. Si estimeu de veres el Port, us sentireu feliços. Esteu en un lloc desconegut. Algun pastor va passar les nits i les pluges fa temps, pero aci ara no hi arriben els excursionistes.

Es un espai gran, amb tres boques molt curioses per la seua ubicacio.I aquesta forta olor de cabra que us fa ser particeps de que esteu en un lloc privilegiat, que es pot comptar amb els dits la gent que ho coneix.Pero feu una cosa : conteu-ho com jo ho conto. Netegeu el cami, talleu algun esbarzer, poseu alguna fita.

De la boca de la cova estant, a la sortida, podeu assaborir la bellesa de l’indret. La llunyania de les planes de la Terra Alta, els conglomerats que talla el riu dels Estrets. Guaiteu la mole impresionant de la Muntanyola o les Coves Roges als nostres peus.

Ja un cop al collet, de tornada, podem arribar al punt mes alt del dia : la Punta Serena.Personalment, a mi m’agrada la seua forma. Mes que la de muntanyes mes altes. Es un cim amb personalitat.I que us he de dir de les vistes!.Ompliu el cor de joia i torneu per on heu vingut. El transformador del Toscar us espera. Pero les sensacions que us han amerat mentres arrivaveu a la cova no us abandonaran. El vostre pit n’estara ple tota la setmana. A l’espera de renovar sensacions el proper cap de setmana.Perque quan has tastat el Port, et demana mes i mes, mes i mes. DESCARREGA’T EL TRACK

MATARRANYA (PLA DE LA MINA) – BALENGUERA – FONT DEL COLOMET – MATARRANYA

2011-01-04T19:55:00.000+01:00

A partir de l’itinerari XVIII , “Cap als penya-segats tortuosos de les Gubies del Parrissal, per la Font del Colomet” del llibre de Vicent Pellicer, “El massis del Port: el plaer de l’aventura” hem fet, el Vicent i jo una extraccio per visitar la part mes ferestega de l’itinerari al temps que hem estat amb la joia de l’itinerari, la Font del Colomet.

Per això ens hem desplaçat a Beseit i alli a traves de la pista del Matarranya hem fet cap al Pla de la Mina.Alli neix un PR ben marcat que puja a la Balenguera i el Pou de Borras.Caminem per un sender solcat dies i dies per minaires i cavalleries que extreien el carbo de la Mina Vella.Al lloc anomenat la Portella trobarem les restes d’una edificacio on estava la maquinaria que recollia el carbo de la mina de l’altra banda de riu, la Mina Maruja.
La pujada, per la vora del Barranc de les Gralletes s’enfila amb ganes fins als plans del Mas de la Balenguera

On trobem la Carrasca de la Balenguera .Podem visitar tambe, alli a prop, la Font de la Balenguera.

El cami, seguint el Pr continua en pujada.Passarem vora unes mirandes amb impresionants vistes sobre les gubies del Matarranya.Tambe passarem vora el Forat de Roca Morera i just passat el forat, cosa de 25 metres, ja ens hem de desviar del PR i seguir pendents avall.Ara es el moment en que recomano llegir atentament la descripcio que en fa Vicent Pellicer ja que es molt explicita.

Anirem per llocs molt ferestecs on no hi ha ni cami ni marques ni res. Cal parar esment en no punxar-se massa i no caure pendents avall.Pero la Font del Colomet s’ho mereix.
No es una font espectacular, no raja, no te bassis.Pero l’arribada, l’entorn, la sortida es el que la fa una font gran, digna de visitar… si es que us atreviu a endinsar-vos pel port mes abrupte.

De la font estant, continuarem pel barranc avall fins trobar una bona manera de sortir d’ell per la dreta i anirem, rostos pel mig, fins a trobar una cova emmargenada i despres un barranc. Alli hi ha les restes d’un antic sender, mantingut pel pas de cabres i senglars, que davallarem fins arribar al Matarranya

Al riu ja hi tenim el sender que el recorre i que nosaltres seguirem aigües avall.

Mentres anem admirant el curs de l’aigua.
Fins fer cap al Pla de la Mina i pista avall

Fins al lloc on hem deixat els cotxes.
DESCARREGA’T EL TRACK

CRESTALL BALLESTERA – BLAU – FONT DEL MAS DE LA CREU - RIU DE LES VALLS – COLL DE LA FERRERA - PRADETS

2010-12-30T23:11:00.000+01:00

Avui hem anat a acomiadar l’any al costat dels nostres amics, els cims i valls, els rius i els boscos, les roques i els animals del Port.

I ho hem fet caminant per les alçades, de la ma dels voltors que tant sovint ens surten al pas mentres anem caminant per aquestes serralades.

Hem anat al Monument al Guarda, vora la Franqueta i alli, despres de travessar l’Estrets, ens em enfilat per una pista, vall d’en Cabus amunt fins arribar als Pradets de Fortunyo.

Un cop als pradets, cal pujar, seguint el rastre de les cabres fins a dalt del crestall i seguir carenejant. No hi ha cami i si el vertigen no us ennuega comprovarem que l’itinerari es facil. Per la cresta. Si en algun moment no ens atrevim a fer algun pas ( cal pensar que ens estem movent tota l’estona per la ratlla de la verticalitat ) podem descendre una mica, a dreta o esquerra, per alguna canal, superar el pas i tornar-nos a enfilar al crestall. No es una molt bona opcio pero es pot fer.

Anem seguin les explicacions de Vicent Pellicer, extretes del seu llibre “El massis del Port: el plaer de l’aventura” on el capitol X, Pels serralls de la Ballestera, la Mola del Blau i la Roca Grossa en descriu admirablement i precis tot l’itinerari.

De dalt de la Ballestera estant podem vore la Mola de l’Aliga, el Mollo d’Arnes i alla lluny Penyagalera.

Tambe a la part oposada, el barrranc de la Perxa,

I tres cims enfilats : La Punta de l’Espardenyer, la Falconera i la Mola del Don

Alla lluny, entre la boira, assoma la Roca de Benet.

i la Gronsa

Arribarem crestejant a un coll on apareix alguna fita. Som al Coll de les Saleres.Als nostres peus, el Mas de les Valls i el Riu de les Valls i el Barranc del Grevolar

Seguim fins arribar a una paret llisa i impresionant . la Mola Grossa o Roca Dreta. Aci ens topem amb marques taronja que venen de baix, del Riu de les Valls. Aquestes marques ens acompanyaran fins al Mas de la Creu

Travessem la Canal del Puntalets i pugem a la Mola dels Blaus.

Ara el paisatge va cambiant. Estem a la vall de l’Algars, amb Penyagalera i Beseit al fons.

Pugem a la Mola dels Blaus, la baixem i ens dirigim cap a la Punta del Cucut.Pero abans d’arribar-hi. el crestall esta tallat per una escletxa on ha crescut una noguerola. Hem de travessar escletxa avall i despres a dreta. Abans pero ens podem assomar a esquerra per vore la Canal de les bombes

Rapida davallada fins al Coll de la Creu, passarem per vora el Mas de la creu

on hi ha una font i continuarem dirigint-nos cap al Riu de les Valls.

Passarem vora les runes del Mas de Colet

Quan assomara al davant el Mollo d’Arnes trobarem el cami del Mas de les Valls.

Arribats als plans del Mas de les Valls dirigirem els passos al Coll de la Ferrera.

   Del coll estant, cal enviar una ullada a la Ballerstera : fa unes hores estavem alli a dalt.

Nomes hem de recorrer la pista en baixada fins trobar els pradets. DESCARREGA’T EL TRACK

LA FRANQUETA (MONUMENT AL GUARDA) COVA DE LA BENAIXA I DE LES BRUIXES – COLL DE BOTANA – ROURE I SERVERA DE FRANXO

2010-12-19T07:21:00.000+01:00

En sabiem de la seua existencia. Ell ens contà que quan guardava per alli, s’aixoplugava en aquella cova. Alli escrivia cartes al seu germa que feia la mili al Sidi Ifni.

Son histories del Port, d’aquelles que li donen la dimensio humana que es reflecteix a cada pas que fas pel massis.

De manera que varem decidir anar a vore unes coves i fonts i arbres imponents que tant ens agrada visitar.

El mati, mes ben dit la matinada tenia un ale que prometia sorpreses. Nomes en pujar al cotxe que ens traslladaria a Horta de Sant Joan i a La Franqueta els vaig comentar als meus companys que tenia ganes de fotografiar boires.

I ves per on que el Port ens faria un bon regal de Nadal. Varem aparcar al monument al guarda, situat abans de La Franqueta. Alli hi ha un pal indicador que ens menaria a fer un itinerari per sota de la Roca Llisa. Nosaltres varem agafar un petit sender que d’alli mateix surt per la dreta i s’enfila amb ganes, amb poques marques pero de bon seguir, entre antics bancals ara envaïts pel bosc.

Al cap d’una bona estona ens trobarem a pocs metres per sota de la Punta dels Cucons.

Alli aparegue un dels millors espectacles que m’ha ofert mai el massis.

La Terra Alta tapada per un mar de nuvols.

El Tossal d’Orta apareixia com una illa.

Al davant nostre, les Moles del Don

I cap a la llunyania, les muntanyes del Matarranya.

Per moments tot anava canviant i apareixien i desapareixien illes enmig d’aquell mar.

Despres de fer aquesta parada, el sender, un bon sender va iniciar una baixada, suau pero constant.

El cami ens portava en direccio al Coll de Membrado pero nosaltres varem agafar una desviacio a dreta que va cap a un collet i despres en direccio al Coll de Botana. El sender ja no era tan bo, i en algun moment fins i tot perdedor.

Pero abans d’arribar-hi, varem fer una aturada a la Cova de la Benaixa.

Es una cova que cal visitar. Una gran entrada amb dues boques mes que li donen llum.

De la boca estant el paisatge es corprenedor i ens es facil imaginar la tendresa en que el petit pastor li explicaria al germa les novetats al mas, de com havia anat la collita, de quants quilos d’olives, dels cabrits nascuts, o del que passava pels masos de la vora.

Mentrestant, la pluja ameraria el terra y ompliria l’ambient de sentors i perfums.

Potser un topinet amb arros i esquirol bollia al seu costat.

De la cova, per sender ja mes perdut nosaltres pujarem a dalt del crestall.

El paisatge continuava sent especial.

Entre els retalls de la boira, alla lluny divisavem Caro.

Alli hi ha uns quants plans on antigament es sembrava cigrons; molt bons diuen que eren.

Veiem la Punta dels Cocons. Nosaltres passarem per la base dreta de la punta.

Ja en els plans, en una paret esta la Cova de les Bruixes. Molt poqueta cosa.

I de la cova, en quatre gambades, al Coll de Botana. Alli esta la Corralissa de Franxo i el Pou de Botana.

Del coll, cap avall en direccio a La Franqueta per restes dùna pista.

Mes avall, mentres anavem fent zigazagues varem trobar-nos una pista que per la dreta ens portava al Mas de Franxo. Pero una mica bans d’arrivar, hi varem trobar una gran servera,

I un precios roure.

La pista ens va arrimar al Coll del Llop i ja ben avall deixarem la pista i per un sendero passarem vora el Mas de Toni

I el Mas de la Franqueta.

Ja a l’area recreativa nomes quedava fer el recorregut fins el Monument al guarda. O be per la dreta, carretera, o per l’esquerra, sender, del riu

DESCARREGA'T EL TRACK

VINYES VERDES VORA EL PORT

2010-12-17T08:00:00.001+01:00

En arribar la tardor, o mes ben dit, amb la tardor ben avançada, les vinyes de la Terra Alta enceten el seu particular arc de sant marti .

De manera que quan ens hi acostem al Port per les entrades del N:, Horta, Arnes,… es bo aturar-nos enmig d’aquell be de deu de pampols que mostren el seu particular cataleg de grocs, bruns i rojos i assaborir el moment.

Cal pensar que aviat tot allo es despullara i que trigarem un any en tornar-ho a vore.

ANIMALONS PEL PORT

2010-12-16T07:36:00.001+01:00

Quan puges cap al port, mentres la foscor es va esvaïnt, el caragol es torna una trampa per per a la conduccio. No pots estar a missa al temps que tocar les campanes.

Per aixo es que arribant al portell, hi ha una zona on pots aparcar, treure la camara i, com que ets previsor i has eixit aviat de casa, esperar la sortida del sol.

L’espectacle es gratificant. Mentres vas veient com van apareixent els colors calids te n’adones de que estas enmig de la plana i de la muntanya “vora els serrats i arran del mar”, ets pastor i sirena

Alla a baix el riu vagareja entre els camps d’arros inundats on s’emmiralla cada mati el sol ixent.

Mes tard, l’esquirol comença a traginar pel bosc.

A beure

A menjar.

La mallerenga carbonera, atenta al que passa, ve a la bassa

El pica-soques blau la segueix

I la mallerenga emplomallada , encuriosida, busca alguna cosa per omplir el pap.

El mati, no pot oferir mes encants.

FRUITS DE TARDOR

2010-10-27T22:37:00.000+02:00

ELS FRUITS DE LA TARDOR

2010-10-16T19:35:00.000+02:00

EN CONSTRUCCIO

LA FRANQUETA : LA COVA DE PANXAMPLA

2010-10-05T22:45:00.001+02:00

De vegades la toponimia es mes que uns noms, es una història. Aquest es el cas d’en Panxampla, el bandit aufarenc.

El Port va curull de petjades seues, pero en aquest cas, no nomes es un accident geografic, un nom enmig d’un territori, una història contada.

Aquesta cova parla d’un Panxampla que s’amagava aci, i mes a mes te la seua història, una historia que comença axi: “Un dia, estava mon iaio al mas quan es va presentar Panxampla…“.

Es una historia que te cara i ulls, …. i morts.

Començarem el nostre cami vora la Franqueta. Alli, una mica abans de l’entrador del mas podem observar un pi vora el riu. Passa desapercebut, pero si ens hi fixem detalladament, a la seva escorça hi ha unes marques : son els senyals que feren els habitants del mas per a recordar les crescudes del riu : es el Pi de les Crescudes. Als seus peus, entre punxes i vegetacio, tapat, hi ha un brollador : Els Tollassos.

Ara es cosa de seguir una pista que passa vora el Mas de Quiquet, el Coll del Llop, deixa alla baix el Mas de Franxo i s’enfila de valent cap a la Muntanyola.

Anirem seguint pista amunt fins un coll que ens transpassa a les valls del Barranc d’en Pique. Seguirem pista avant. Podem jugar a endevinar tots els cims que es presenten al nostre voltant. Fins i tot podem pujar a la Muntanyola, a la nostra dreta i d’alli estant vore el Riu Sec, el rissec que diuen, que neix als nostres peus i despres de reunir-se amb el Barranc del Carrer Ample fa cap al Barranc dels Estrets.

Ja una mica mes endavant, vora la pista hi ha un petit forat a terra, normalment tapat amb una pedra, que es la porta d’un amagatall emprat per Panxampla.

Depen de lo doblets que estiguem ens costara entrar, pero a dintre la cosa canvia i sense ser un lloc de grans dimensions, alberga una sala on el bandit deguere passar moltes estones refugiat.

De dins estant es veu la boca minuscula

Tambe es veuen algunes formacions

ULLDEMÓ – PENYAGALERA – COVES DE BERTROL – RACO DE LES OLLES

2010-09-18T19:16:00.000+02:00

Els conglomerats terciaris que emmargenen la part nord del Port tenen per a mi ,entre d’altres, dos atraients especials : per una banda, els colors rogencs que al capvespre es fan amos i senyors del paisatge i d’altra banda les altes i verticals parets que cauen a plom sobre els rius.

Penyagalera te un tercer atraient , la seua fesomia. Es tan caracteristica que la fa reconeixible des de moltes parts del port. I aixo que es de formes senzilles.

Avui hem pujat i baixat per llocs diferents en un circuit que no te desperdici.

D’igual manera que en una altra ruta que ja vaig fer, iniciarem l’itinerari al Toll de Pablet pero en arribar al cim, no recularem sino que anirem a buscar l’Ulldemo aigües amunt, per a no perdren’s un meandre espectacular.

De manera que la primera part del recorregut esta ja explicada i alli us emplaço per a seguir-la

L’Ulldemó baixa amb mes ganes del que esperava, ja que estem en epoca de cabdal gassiu.

Tenim al davant les parets de Penyagalera, a l’esquerra la Roca del Migdia

Davant nostre s’obre la vall de l’Ulldemo

Estem en zona de voltors i els anirem trobat, en vol o als seus posadors

Seguint el PR farem una forta pujada per un cami ple de codols pero net i de bon seguir. Ja a dalt distingirem el cim que esta separat de nosaltres pel Barranc de Penyagalera.

En arribar a un pouet, podem triar dos camins: l’altra vegada vaig prendre el de l’esquerra i avui el de la dreta.

Ambos es reuniran a la Caseta de la Mola.

Ja al cim de Penyagalera, podem deixar l’esguard allunyar-se mes enllà de les Agulles de Bot, de la Terra Alta, de la Punta de l’Aigua

Desfent uns pocs metresel cami d’arribada vorem que a l’esquerra surt un nou sender que se’n va avall, cap al Coll de Pelele, al fons. Les marques dels estels del Sud i unes marques roges ens hi dirigiran.

La baixada inicial no te cap complicacio pero comporta un bon desnivell fins a travessar un barranquet.El creuem i remuntem fins al Coll de Pelele

Ja al coll, trobem una cruïlla vora les restes d’un corral: a esquerra, seguint els estels blaus, fariem cap a l’Algars. A dreta, amb marques verdes, en una pedre trobarem escrit : Ulldemo. Endavant. A nem a baixar per la Costa d’Arrancapets.

El cami, malgrat les fites i les marques verdes esta poc dibuixat i es bo prendre una mica d’atencio en segui-lo, al temps que admirem les parets de la dreta, on es refugien els voltors.

Mes endavant, uns bancals plens de pi mediterrani amb un verd llustros ens diuen que estem al Mas de Quatre.

Una mica mes endavant, una bauma amb una construccio que fa vore que estigue habitada i uns metres mes avall les restes d’una sequia.

Passada una antiga canalitzacio farem cap a l’Ulldemó.

L’hem de travessar i pujar a la pista que ve de La Pataquera.

   Ara es cosa d’anar seguint la pista o si ho preferim, per dins del riu.

  Si he seguit la pista, mes endavant seguirem una pista tancada que baixa a tocar el riu. Estem a les Coves de Bertrol, unes baumes tancades.

  Una d’elles esta reconstruida. Passant per davant de la porta, neix un caminet que s’endinsa seguint riu avall.

El lloc es dels mes bonics que te l’Ulldemo.
Pero ens uns metres, a dreta ens arriba un barranc, el Barranc de Penyagalera. Es necessari que travessem l’Ulldemo i ens endisem per aquest nou barranc. Es poca distancia pero el seu final sera una bona recompensa : El raco de les Olles. El barranc, despres d’un salt ha excavat tres olles que son dignes de vore.

Tornats a l’Ulldemo, seguirem la seua davallada. Per on ens deixi l’aigua o la vegetacio, a dreta o esquerra, passarem per un raco amagat que ens fara badar la boca.

Les amplies vistes dels contraforts de Penyagalera.

Finalment, passat el meandre, el riu s’acosta a la pista i sera el moment de pujar a per ella.

La trobada amb la pista sera una sorpresa : la Font de Jordan. Humil, amagada pero bella. Amb la seua teula dissimulada entre el verd.
Pista avall, un darrer record a les parets de Penyagalera, i passarem vora una altra font, una cova emparedada i arribarem finalment al panell indicador de l’inici de l’excursio. DESCARREGA’T EL TRACK

LA FRANQUETA : LES MALES TERRES

2010-09-12T22:14:00.000+02:00

Les Males Terres, nom suggerent que parles de vida aspra i dificil. De boscatants estimbats roquer avall, de llops que baixen de la Muntanyola per atacar el ramat, de llamps i d’aiguats. I sobretot de fam i d’esforç a canvi de poc.

Els darrers masovers van desfilant la seua història i parlen de les Males Terres i tu, encuriosit vas a veure que hi ha, alla i et trobes teixos enormes, arbres curiosos, fonts, bassis i llocs ocults que han estat amagats, engolits pel pas del temps i que així volen seguir.

Coves Roges i la Punta del Blau

Un cirerer i una carrasca maridats; enroscats entre ells, s’ajuden mutuament a aguantar la força del vent al Coll dels Cirers.

En vorel’s vaig recordar que a Albocasser, al Maestrat, per Sant Antoni cremen una carrasca i un cirerer.

El Bassi de Coves Roges. Qui l’excavà, fa un munt d’anys, encara recorda els glops d’aigua fesca.

La Font de Coves Roges

Els pins saluden el sol

Coves tapades per l’heura

Les Carrasques sobreviuen a les rebleres

Coves on ja fa temps que ningu porta sal als sovatges

I una taca aïillada enmig del pedregal.

Quantes migdiades a l’ombra d’aquest teix va fer aquell petit pastor.

LA FRANQUETA : COVA DEL BLAU

2010-09-12T16:09:00.000+02:00

Aquell no va ser un estiu qualsevol.

Amb els estalvis de qui sap quant de temps m’havia comprat uns binocles . Em mirava aquell llautó resplendent a l’aparador de Can Cotet, vora el Portal de l’Angel, cada cop que hi anava a Barcelona .

Per aixo molts matins abans que trenques l’alba agafava la bicicleta i pujava vers la Roca de Benet o els masos de vora els Estrets: els Ateus. la Franqueta, el mas de Toni, de Franxo, de Cases, … .

Per aixo aquell dia estava esperant que la llum neixent em permetes vore una parella de picots garser gros que feia varis dies que tenia aüllat pels xops de vora el Mas de la Franqueta quan apareque un vailet que segons em digue, venia del mas de Corretja. El pastoret recolli a un seu amiguet, tambe pastor que baixà del Mas de la Franqueta i tots dos enfilaren amunt, pel Riu Sec.

Riallers i trotadors, amb el sarronet a la banda, em contaren que anaven a pels ramats que tenien pasturant pels roquers de Coves Roges. Coneixia el lloc. Plecs espectaculars de calcaries i margues blaves, argiles roges,… conformaven un precios lloc.

Ells tiraren amunt i jo vaig seguir a les meues coses, escrutant els pollancres.

A mig mati,despres de veure que no voria els picots vaig decidir fer un tomb per la Vall d’Uixó.

De manera que vaig enfilar, despres de deixar la bicicleta al Mas de Quiquet, pel caminet de les Clotes de Clementet i Terranyes, a veure que em regalaria el dia.

Despres de deixar el Riu Sec a esquerra i mes tard la Canal del Baco a dreta el cami pujava unes desenes de metres paralel al Barranc del Llor.

Just en el moment que el cami abandonava el Barranc i començava a pujar de valent, al davant met unes esquelletes em feren girar l’esguard a l’altra banda de barranc.

Les corbes sinuoses de la Punta dels Blaus, envoltades pels ramats atragueren fortament la meua atencio.

Vaig fitar la muntanya i sobre un espero rocos, quasi tapat vaig descobrir unes heures que coronaven una cova. Alli a prop estaven els pastorets. Volia vore la cova ( Cova dels Blaus em dirien ells mes tard que aixi s’anomenava) i em vaig enfilar per una reblera pelada que baixava, per la dreta de l’espero rocos, des de la cova fins al barranc. Una mena de corriol, amb alguns marges de pedra que el fixaven em situaren en dues gambades a dalt.

Ja un cop a prop de la base de la paret, a sota de l’heura, vaig vore la cova. Els crits dels sagals em feren desviar fins una ereta plana, al damunt de l’espero rocos que havia anat remuntant pel seu costat. Havien collit les cigroneres seques i les batien amb uns bastons per separar les tabelles i la palla dels cigrons. L’ereta era petita pero plana y rodejada per un marge. Mes amunt n’hi havia d’altres i mes, mes amunt, al collet que dona al Riu Sec encara mes segons em digueren. Tambe amb cigrons.

Ja havien acabat de batre i caminarem tots fins la cova per fer un mosset. Un trosset de pa, una mica de formatge, … i de postres les figues mes dolces que mai havia tastat, collides d’una figuera d’alli davant.

Les ovelles anaven fent la seva mentres jo gaudia del moment, de la serenor del lloc, de la musica de les esquelletes, de les histories que em contaven els pastorets i de totes aquelles localitzacions que m’anaven descrivint. M’anaven encegant amb les seues propostes : hauria d’anar a Terres Roges i tastar les cireres del Collet dels Cirers, allo si que son cireres! . I tambe pujar a les Males Terres per vore el teix. I vinga a proposar i proposar. I m’expliacaren que no feia molts anys, en aquella cova hi vivia la familia dels Blau.Alli a prop tenien un clot de pega, cultivaven les eretes del davant a unes altres de mes amunt, del collet. Ara la cova estava inhospita, pero ells la tenien mes habitable. Fins i tot havien fet una mena de teuladeta que els protegia millor de la pluja i de passada recollia l’aigua per beure.

Finalment mogue el garbi. Els dos pastors, que l’estaven esperant, tornaren a l’ereta. S’havien fet una forca rudimentaria amb branques i amb ella separaren la palla quedant nomes les clofolles i cigrons barrejats. Aquesta mescla l’anaven posant a dins d’un cabasset i des de dalt d’un marge l’anven deixant caure a terra. El vent s’emportava la palla i deixava caure els cigrons, mes pesats a terra. Entre cançons i rialles els vaig deixar.

.- Faci’m cas, afafes una mica de fatet i la proxima primavera puje a passar una nit a Coves Roges. Les millors cireres, cregue’m! em digue el mes jovenet, el de la Franqueta, mentres jo anava baixant reblera avall.

Despres, ja al Mas de quiquet, quasi fosc, amb la bicicleta vaig reemprendre la tornada. Dos caros dialogaven i jo pensava amb els picots que no s’havien deixat veure. La nit trencada per la dinamo era silent. La silueta de la Roca de Benet passava pel meu costat. Les llumetes d’Horta al fons i apropant-se. Al cel, Orio.

Quanta pau!

FREDES FONTS VORA PINAR PLA I RAFALGARÍ

2010-09-04T14:05:00.000+02:00

Vicent i Vicent. Dos homens que son Port. Que son i que sempre ho han estat. L’un, pastor i l’altre ,home de bosc; tallant, pelant, arrossegant troncs amb matxo o cavall (qui te un cavall te treball) han conegut pam a pam tots els indrets del seu entorn i ara me’ls mostren, amb il.lusio, amb ganes de que el bosc no s’ho menge tot, fins i tot els records. Van mostrant-me els llocs on assedegats bebien o feien beure. Pero d’una manera especial. No paren, van donant-li la carrega afectiva, l’anecdota, l’explicacio o l’historia de tot allo que anem veient, de tot allo que anem trepitjant.

Els trobo, quan quedem, a la plaça de Fredes i els veig amb il.lusio. Per part meua de descobrir indrets nous que cobren vida amb les seues contalles. Amb il.lusio per part seua de que allo no es perga.

Son dos homes que s’ha criat a mil metres d’alçada, que han viscut guerres i postguerres, i el dia a dia d’una vida dura i ferestega que no te res a vore amb la placidesa de les ciutats.

M’agrada caminar amb ells, anar escoltant coses que semblent no tenir importancia i que per a mi en tenen. Es literatura a l’aire liure i “sobre la marxa”. Qui si aci em vaig topar amb el maquis, que si aci amb la Guardia civil. Que si esta marca la va fer “el ric” que si alla vam tallar nosequants pins, a vint duros la jornada d’home i 300 pessetes la d’un matxo.

Que si les raboses em furtaven els cabrits, que si alla vaig perdre una borrega.

Tot es historia, la historia natural del port contada amb naturalitat, … naturalment.

Anem anant per la pista de Millers i Carlares. Hem sortit de Fredes i hem passat pels Triadors, no dels Tombadors. Vora la pista, a les vistes del Mas del Ric , trobem el Pou del Pinar Pla que els hi donava aigua.

Una mica abans, hem deixat la pista i dreta amunt, passat un collet esta el Pou de Ramia, roblit.

Al seu costat, la Bassa del Pou de Ramia

Tornats a la pista i muntanya amunt, ara per l’altre costat, farem cap a la

Bassa dels Comunets. Pel cami em comenten que hi havia un altre pou que ara no trobem. Es clar, tot ho recorden sembrat i ara es bosc.

De la bassa tornem per un altre senderet cap a la pista. Abans passem pel Pou del Xufo. Al costat, una casa que mai va tindre sostre. El meu agüelo la va començar (em diu Vicent) pero mai la finí.

Tornem a la pista i continuem cap a Caro. En arribar al Coll de la Creu (lo de la creu ve per la cruïlla de camins) continuem per la pista de Beseit fins al Corral de la Bassa

Alli al costat esta , contra la pista , el Pou de la Bassa, que d`’entre altres, bastia d’aigua als habitants del Rafalgari. Ara, la construccio i remodelament de la pista l’han roblit i les vaques han fet la resta fins que nomes es troba una miqueta d’aigua entre terra, pedres i romigueres. Ens hauriem de fixar en un turonet que hi ha a la nostra vora. Es Rafalgarí.

El poblet de Rafalgari, mes conegut com La Campaneta, malgrat que portés el nom d’un sant varó, estava poblat per malfactors i gent de mal viure. Tant era així que una nit , els francesos (estem parlant de l’ocupacio francesa que desembocà en la Guerra del Francés) atacaren i cremaren el poblet. Nomes sobrevisqué una dona que despres de demanar refugi a Fredes (no l’hi varen donar ja que estaven prou tips d’aquesta mala gent) s’establí alla on fou acollida, La Senia. Per aixo el terme municipal de La Senia arriba fins aqui, per ser aquesta dona i els seus descendents els propietaris de totes aquestes terres.

Actualment, si caminem per aquest turonet trobarem les restes mudes del llogaret.

Una altra contalla situa la destruccio en temps de les guerres carlines. El lloc era un niu de carlins i un comandant isabelí donà l’ordre de cremar el llogaret una nit. La resta ja ens la podem imiganar. Sembla ser que alguna documentacio existent recolzaria aquesta versio.

El nom de Rafalgari vindria de Ragel-Gari, que es el nom d’un pelegri que arribà a Beseit en lo temps dels moros, buscant una cova on resar i fer penitencia pels seus pecats. La cosa es tan senzilla com allo del “boy meets girl” o sia, que el Rafel de marres s’havia enamorat d’una princesa i al pare d’aquesta li va agradar tan poc aquell gendre que la va obligar a entrar en un convent quedant ell desvalgut ; decidint anar a correr mont com a penitent.

Aixi es com aquest guerrer i trobador passa a ser anacoreta d’una cova situada vora Mezquin.

El penitent va agafar fama com a miracler i la gent de la contornada hi anaven en peregrinacio a demanar-li el que fos. De passada li va bastir una capelleta a Sant Miquel que amb el temps es transforma en ermita.

Sant Miquel li ho va agrair a l’estil dels arcangels : Quan Rafel va morir, l’arcangel va baixar del cel i se l’endugue cap a casa, el cel.

Amb el temps Mezquin pergue el nom i passa a ser Rafalgari, o la Campaneta.

Tornarem al corral de la bassa i per una pista ens dirigirem avall, cap a l’est. Al fons, el Tossal d’en Ganadé.

Primer que res esta la Caseta de l’Esmorrat, amb una noguera i dos cirerers. Pertanyie a una gent de Rossell que hi venia de tant en tant ja que plantaven blat pero degut a lo pedregos del terreny creixie molt poc. Pero ells continuaven venint, sembrant, collint.

Mes endavant, enmig d’uns grans plans, esta el Mas del Port de Canela, amb el corral al costat.

Mes enlla, en un marge, trobarem el Pou del Mas de Canela que era lo suficientment fondo com per a necessitar un travesser.

Pou del Mas de Canela

I finalment a baix, ja a la foia de robert, el Mas del Port de Robert. Lloc de gran bellesa. Terres que degueren ser molt bones, planes, humides, fertils, que necessitaren una era ben gran per a trillar i batre tot el gra que regalaven.

Una mica mes avall, vora el caminet, esta el Pou del Mas de Robert.

Ara ha perdut el sostre , pero deguere coneixer mes esplendor, per omplir la bassa que hi ha mes avall i per regar l’hort.

Si seguirem avall, pel caminet, potser trobariem una creu. Alli es penjà, fa moltes decades, l’avi del mas. Son histories dures de gent que va haver de passar moments molt durs al llarg de la seua vida.

Ara, quan passegem pel port, o anem a per rovellons, si som capaços de sentir les paraules que arrossega el vent, en podriem sentir moltes, d’aquestes histories.

Track I

Track II

FREDES : FONTS VORA EL MAS DE FONTSANTA

2010-08-24T13:26:00.000+02:00

Una altra passejada amb els Vicents de Fredes, una parella que m’esta mostran els indres mes singulars, les fons mes fresques i aquells pous que sadollaren goles assedegades fa no se quant de temps.

Avui vorem unes fonts per la zona del mas de Fontsanta, al nord de la Serra Pelada. Sortirem de Fredes per la pista de caro i en arribar als Triadors – Tombadors vorem dues pistes que surten a ma esquerra, la que va al Mas Blanc i a Pena-roja i la que nosaltres seguirem, que va a Sant Miquel. Al cap dun parell de quilometres ens desviarem de la pista i entrarem per una altra que trobem a esquerra. Mes endavant, en una nova bifurcacio, a prop de l’entrador del Mas de Fontsanta ens desviarem a dreta per la pista del Mas de la Serreta pero molt abans ja agafarem, a dreta, la pista que porta al Mas de les Boixeres

Davant del Mas hi ha un forn en prou bon estat, on els ddel mas farien el pa, els cocs, torrarien les atmelles, ….

I a la vora de la cas, passada aquesta esta la Font de les Boixeres. Un llarg bssi de busta, brut, on hi arribava un canalet des de la font, que esta al seu costat. Uns metres mes avall, totalment tapada per la vegetacio, hi ha la bassa .

Posteriorment tornarem per on hem vingut per agafar la pista de la que abans ens habiem desviat. Passarem vora l’entrador de la Fontsanta i seguirem per l’antic cami (ara travessat per la pista, nova) que ens duria al Mas del Clot del Blanco. Aquest cami, en un moment que travessa la mista, a pocs metres d’elaa, baixant, estan les Fontanelles Altes.

On podem vore uns bassis en mal estat.

Si seguirem recte, trobariem, que no es el que ens va passar, les Fontanelles de baix i mes tard el Mas del Clot del Blanco.

Tornem pels nosttres passo i prenem el caminet del Mas de Fontsanta

Mas de la Fontsanta

Una mica mes avall esta la Creu del Llamp que recorda el lloc on un xiquet morí victima d’un llamp

Tambe per alli esta la Font de la Fontsanta

que ompliria en altres temps una bassi i una bassa amb unes pedres planes per rentar la roba.
Finalment, ja tornant per la pista ens desviem per acostar-nos al Pouet del Clot del Blanco DESCARREGA’T EL TRACK

HORTA : COVA DEL MORO – CAMI DE LES TOSSETES – ES PLANETS – POU - ELS ESTRETS

2010-08-10T20:02:00.000+02:00

A partir d’un itinerari de la Fundacio Territori i paisatge, he fet aquesta ruta circular al voltant de les Moles del Don. El cami te parts molt poc marcades, pel que es molt necessari l’us del GPS, sobretot la part que va fins als Pradets.

No es pot proposar un itinerari per part d’una fundacio seria, amb senders quasi sense marcar, molt bruts i on intuir el cami es la manera de progressar.

De passada, ja que el cami ens ve molt a prop, visitarem una de les joies del dia, La Cova del Moro d’Arnes

Sortirem del poble d’Arnes i seguirem uns idicadors que marquen el cami als Estrets i Toll Blau. Mes endavant, passats uns dos quilometres i mig continuarem per la pista asfaltada i despres de terra fins uns pins vora el barranc. Seguint el track ja veurem on aparcar els cotxes i iniciar el cami.

Estem a prop d’una cruïlla de pistes. La de l’esquerra baixa al barranc (passarem per ella a la tornada) i ara anirem per la de la dreta. Mes tard, en una altra cruïlla tombarem a esquerra, passarem per un cartell de regulacio d’escalada i continuarem fins al fons del Barranc Gros, el travessarem i continuarem per la pista, pel marge dret fins que s’acabara a dins del barranc, vora un toll que hem de superar.

Seguint endavant arribarem a l’aiguabarreig amb el Barranc de la Cova del Moro. El sender continuaria pel Barranc Gros (el de la dreta), pero nosaltres anirem pel de l’esquerraq, a visitar la Cova del Moro i per tant el que farem sera desviar-nos.

Ara seguirem a mitjan alçada el vesant orografic esquerre del Barranc de la Cova del Moro. Algunes fites ens ajudaran. Alla baix veurem el barranc encaixonat. Passarem un petit pas una mica complicat, res de la’altre mon.

Finalment farem cap a la base del cingle on esta la Cova del Moro. Primer que res vorem una amplia bauma .

Conten histories per Arnes d’un moro que s’emporta alli a una jove cristiana i, ….

Val la pena que ens hi fixem en les formes que hi trobarem pel sostre d’aquesta.

Sobre la bauma hi ha la cova. Distingirem un pal llarg amb uns esglaons clavats, formant el conjunt una mena d’escala o mes aviat un escarrisó..

Nomes n’hi ha una per accedir a la boca de la cova, pero no es pot arribar a la base d’aquesta escala, si no es escalant . La part inferior es vertical.

Sembla ser que la manera de pujar era utilitzant aquesta escala per superar el tram inferior de la paret. A continuacio es recuperava l’escala i es feia servir per salvar la part superior.

Despres de visitar la cova, desfarem els nostres passos fins la cruïlla de barrancs. Alli prendrem el barranc que ara tenim a esquerra i sempre que puguem el remontarem per la llera. Si trobem aigua, podem anar pel cami, molt brut que va pujant per la dreta a poca altura. De fites, poques i de marques de PR tambe .

Caminant per dins del barranc farem cap a un resalt. Les marques ens portarien a continuar per la llera i mes tard abandonar-lo.

Pero segons el que que em comenta Jordi Beltran, que es qui m’ha mostrat el cami, l’antic cami seria el que seguirem : En trobar el resalt, el superarem i seguirem a esquerra abandonant el barranc. A partir d’ara la cosa es complica degut a que el cami esta molt brut i mal marcat.

Durant el trajecte, seguirem una forta pujada i si estem atents hauriem de trobar un sender desdibuixat a esquerra que va a la Cova Miralles. No el vaig poder trobar.

Despres continuarem pujant fins arribar a un collet. Es un bon moment per exercitar la vista i el coneixement del Port. Vorem La Gronsa (la cresta), la Punta de l’Aigua al fons, La Roca de Benet, Terranyes, la Ballestera

El cami, que de tant en tant te alguna marca groga, passara a ser un esplendid cami. Esplendid per l’empedrat i els marges que el sostenen. Nomes per veure aixo val la pena el trajecte.

Baixarem fins al fons del barranc i el remuntarem fins arribar a un collet. Ens podem despistar en el fons del barranc.

Ja a dalt del collet tindrem a la vista Els Pradets i nomes cal arribar-hi, que no es tan facil. Potser el millor sera anar seguint restes de cami fins fer cap al fons del barranc on l’herba verda ens atreura. Remuntant aquests prats vorem una estacio polinitzadora (unes arnes) i ja a pocs minuts, la pista dels pradets. Per aquests prats podem trobar les restes del mas i un pou .

Pista avall, ben aviat, despres d’un collet, hi ha un sender marcat amb una fita que es desvia per l’esquerra cap a dintre del bosc.

Ara anirem per un sender net i de bon anar.

Vora el caminet, a dreta, hi ha un pou en bon estat, encara que els que van netejat el cami l’ompliren de branques..

Que seria el que donava aigua al mas. Estem a la Vall d’en Cabus i entre les branques podrem vore a esquerra les impresionants parets de La Falconera.

Finalment farem cap al Riu dels Estrets, al cami que ve de La Franqueta. Continuarem avall per la pista. A dreta vorem un aqüeducte que no hem de creuar ja que la mateixa pista travessara el riu. A esquerra , just travessat el riu, vorem un antic forn de calç que la poca sensibilitat ha fet que les obres de remodelacio de la pista hagin estat a punt de fer-lo desapareixer.

Anirem veient les impresionants parets de les Moles del Don i del Duc a esquerra i La gronsa a dreta.

Ara es cosa d’anar gaudint dels estrets, caminant per un bon cami que segueix la canalitzacio d’aigua que ve dels Ullals de Morago.

Si fa calor, els tolls que anirem trobant convidaran …..

Passarem el Toll Blau i mes tard el Barranc de la Cantavella. A dreta un cami empedrat que no hem de seguir porta a Arnes.

Ara ens hem d’anar fixant en que a l’altre costat de riu hi ha les restes d’una antiga canalitzacio.

Compte! Estavem seguint les marques dels Estels del Sud i les hem d’abandonar i en un gual, passar a l’altre costat de riu, a per l’antiga canalitzacio. L’hem de seguir molt poc troç.

El cami torna estar brut de debo.

Pasarem pel costat d’una altra estacio polinitzadora

Fins que arribarem a una pista, que hem de seguir. Mes tard ,una cruïlla de pistes. La nostra baixa al Barranc Gros. El creuem i ens desviem de la pista per un sendero que s’enfila amunt amb ganes, per a apareixer a la pista i al lloc on tenim el cotxe.

DESCARREGAT EL TRACK

FREDES : MES FONTS

2010-07-29T17:51:00.000+02:00

EN CONSTRUCCIO

Font de Lluc

Font dels Bancalets de Navarro

Font dels Coms

Pou de Trencaladres

Pou del Clot Mariner I

Pou del Clot Mariner II

Pou del Clot Mariner III

Pou del Clot Mariner IV

L’Ullalet

Font de la Rabosa

Font de Gracia

CARAMELLA – FPRATS DE LA CARAMELLA – RACO DE LA GRALLA

2010-07-27T17:17:00.001+02:00

EN CONSTRUCCIO

FONT DE TERRES SOLSIDES – FONT DE LES PUNTES DE POLIT

2010-07-18T08:37:00.000+02:00

EN CONSTRUCCIO

El Refugi de la Mola de Catí

El Rojal de Terres Solsides

Font de Terres Solsides Font de Terres Solsides. Al fons, Barranc d’Aiguadonzella Font de Terres Solsides. Al fons, la pista del Regatxol Abeurador. Al fons, Mola Porquera

  Cova del Rastre



  Puntes de Polit

Font de les Puntes de Polit

MILLLERS – FONT SE LA FERRADURA – FONT DE TALL NOU – FONT DELS ROJALS – GR 8

2010-07-14T09:19:00.000+02:00

Havia estat buscant-la pero per mes que ho intentava, no hi havia manera. Quan vaig comprendre que la seua situacio en el mapa era erronia vaig atacar el problema d’una altra manera i la vaig trobar. Es la Font de la Ferradura

Per arribar al començament de la ruta primer que res circularem per la pista de Caro a Fredes per a aparcar per miller, vora la pista de recient construccio que baixa del Coll Navic.Alli, mig destruida per la pista esta la sendera que pujava a Coll Navic i despres feia cap al GR i a Beseit.

La sendera esta neta i es de bon seguir encara que hem d’estar atents a les marques. Pasarem vora el Coll Navic

I despres pel Coll Roig

Punta de les Carboneres

Finaltment farem cap al GR 8 i avançarem fins a la pista de Tall Nou-Regatxol, que ve del Pou de Borras i baixa cap al Regatxol

Un cop arribats a aquesta pista anirem baixant-la. Font a la pista de Tall Nou

Un cop arribats al Raco de la Ferradura despres d’haver passat uns trams formigonats, i en una recta del cami, a ma esquerra surt una antiga pista, desdibuixada. Estiguem atents a aquesta imatge ja que aquestes parets estan a dalt de la font.

Seguint la pista, un parell de corbes, una plançonada de pins,… ens trobarem la Font de la Ferradura

Despres tornarem a la pista per la que veniem, per continuar en la mateixa direccio fins que un derrumbament a dreta cobreix l’entrada a una pista que ve per la dreta. Alli hi ha una fita que ens marca la desviacio a la nova pista, … i tambe un auro molt bonic.

Ara anirem seguint esta nova pista. Al fons, entre la vegetacio, el Morral d’en Garces

Passarem una cabada de ferro, en una corba. Alli hem d’entrar al bosc, seguint un corriol que neix al darrera d’ella.
Aquesta sendera, en deu minuts de cami ens acosta al Barranc del Tall Nou on esta el Bassi de la Font de Tall Nou

I al seu costat la Font de Tall Nou

Tornats a la pista, la continuarem amunt pero hem d’estar atents ja que una fita ens marcara la desviacio per un corriol marcat amb fites per la dreta.
Tenim al davant el Mollo de Carlares i al fons les Puntes de Polit

Aquest sender ens portara fins un desprendiment molt evident, de color roig i alli a prop tenim la Font dels Rojals

De la font anirem a pel GR8 que l’anirem seguint. Les imatges que anirem trobant son espectaculars. Barranc de Millers. L’Escaleta

I el mateix cami te uns emmargenats i empedrats dignes de vore.Finalment, arrribarem a la Piasta de Caro a Fredes i caminant una mica en direccio a Caro ja vorem els vehicles. DESCARREGAT EL TRACK

ELS TEIXOS I i II DE L’ENCLUSA I D’ALTRES DE PER ALLI

2010-07-12T20:29:00.000+02:00

Avui es tracta d’anar a pels Teixos de l’Enclusa. Des de sempre s’havia arribat a partir d’un caminet que baixa de l’Enclusa, vora els Masets de Lino i que se’n va a buscar el cami de la Paridora. Quan travessava el Barranc de l’Algars, barranc amunt fins al salt del final.

Ara, com ja vaig poder comprovar en una altra ocasido, el cami no es factible degut a la vegetacio i per aixo el que vaig fer es arribar per una de les faixes que baixen de les Llometes de Venanci. I de passada trobar un tercer teix que sense estar catalogat, no desmereix respecte als altres.

Comencem per fer cap a la Bassa de les Llometes de Venanci. Portem el cotxe pel cami dels Clots i el de la Gavarda. Es la pista que coincidint una estona amb el GR 7 va del Mascar cap a Llinars i d’alli, despres de rodejar la Mola de Cati pel nord, fa cap, o be a la cadena de la pista dels Masets de Lino o be puja a la Mola, a passar vora la Font del Burgar, els Mamelots,…Pel cami, a part de fixar-nos en la Roca Campanari i la Vall del Toscar, tambe pasarem vora el Coco de la Puça

I mes tard pel Coco de Cova Quaresma

On podem vore la Cova Quaresma

Ja arribats a les Llometes de Venanci, vora la bassa alimentada per la Font del Burgar, podem aparcar i anar cap als teixos.
No trobarem cami en cap moment, exepte una metres pel començament, per la qual cosa hem de seguir el GPS i intentar que el camp a traves sigue el menys doloros possible. Primer planegem i despres passem a baixar entre rebleres i traces dels animals mentres els clars ens deixen vore la Vall de l’ Algars amb Penyagalera al fons

Alla a baix esta l’Algars i hem de fer cap al fons del barranc.

Primer trobarem un teix no catalogat pero del mateix tamany que els altres.

Alli, guaitem al fons, perque una mica mes avall distingirem la capçada del Teix II de l’Enclusa.Pel cami trobarem un exemplar mort, tambe de bones dimensions.

Teix II de l’Enclusa

Finalment farem cap al barranc. Hem d’intentar progressar enmig dels esbarzers fins arribar a la llera. Estem al neixement de l’Algars.

Es bo anar en temps de sequera, com es el meu cas, o ens mullarem els peus i mes.

El neixement de l’Algars

Finalment ens trobarem el Teix I de l’Enclusa

Vorem que es un dels teixos mes alkts del port, amb una capçada amb molt bon estat de satut encara que hi ha un bon tall al tronc, com si algu l’hagues volgut tallar.
Del teix estant podem continuar uns pocs metres endavant fins al salt que marca el final del barranc. Per la part superior del salt passa la pista dels Masets de Lino i en algun lloc amagat que no vaig saber trobar, el Forat de l’Algars. Es la surgencia intermitent que dona vida al riu. DESCARREGA’T EL TRACK COM ARRIBAR

OCELLS I ORQUÍDIES

2010-07-09T21:30:00.001+02:00

   Pitroig

    Gafarro

  Mallerrenga carbonera

Mallerenga blava

Dactyroliza elata

Anacamptis piramidalis

Dactyroliza elata

Anacamptis piramidalis
Anacamptis piramidalis

MONTSACRE : PUJAR PER L’ESCALEROLA , POUET DEL PORT, I BAIXAR PER L’ESTERROSSALL I AL SALT

2010-07-09T20:30:00.000+02:00

Quan passem per la carretera que va de Prat del Compte cap a Horta, per l’esquerra no ens podem quedar impassibles davant d’aquella muralla calcaria impresionant, coronada pel Pilo, el Tossal d’Engrillo i que ara, a ran de l’incendi d’Horta ha quedat mes evident.

Es el Montsacre.

Els dos pujadors mes coneguts, Valero i la Mala Dona, no son els unics camins que desafien aquesta muralla. N’hi ha d’altres ja que els homens i dones del Port, de sempre s’han volgut estalviar passes per a arribara les fertils terres de dalt, Ravanals o la Refoia o inclus un cami diferen per Paúls.

Avui he solcat la barrera pels altres dos pujados classics pero desconeguts : L’Escalerola i l’Esterrossall

La nostra ruta s’inicia en una pista asfaltada , situada a l’esquerra, passat el poble de Prat de Compte en direccio a Horta.Aquesta pista es bifurcara i nosaltres, per l’esquerra continuarem pujant, anant per pista de terra, fins que una fita a dreta i una sendera que alli neix ens convidaran a aparcar i posar-nos a caminar per la aquesta.Pel cami ens hem de trobar un forn de calç.

Mes endavant una taca verda de vegetacio ens indicara que ja estem a la Font de Miguel

Deixarem aquesta font a la nostra esquerra i continuarem pujant.

Arribarem a una reblera coronada per un collet. No es el nostre desti, sino a l’esquerra d’alli.Hem d’anar superant el desagradable pas de la reblera.
Pero tambe hem d’anar girant-nos per vore el paisatge que s’esten cap al nord, amb les Agulles de Bot al fons i la Terra Alta que s’obre cap a l’horitzo.


El final de la pujada vindra marcat per un ampli flanqueig cap a l’esquerra. Estem a l’Escalerola

El cami s’ha tornat aeri, sense dificultat pero cal parar atenció.

Quan la cosa sembla ser (que no ho es massa) mes exposada, un cable fixat a la roca ens dona seguretat.

Poc a poc anirem superant els passos

Fins fer cap al collet. D’aci, si seguirem el crestall, tal com es fa a la cursa de Paüls, fariem cap al Tossal d’Engrillo. Davant nostre, al fons, la Bassa de la Refoia

Hem de davallar fins al Barranc que hi tenim al fons, seguint una traça. Un cop al barranc, dreta amunt, trobariem el Teix d’Engrilló, monumental.

Pero anirem cap avall, vora el barranc. A la llera hi ha una Oma i alguna que altra raresa botanica mes.

El barranc pel que anem passant, el Barranc del Salt, ens el trobarem mes tard, cap al final de l’excursio.

  Quan ja sembla que el barranc gira a dreta i es llença cap avall amb força per tallar el Montsacre, el cami ens treura de la seua llera i remuntarem el vesant dret.

  Fins a passar a la vora del Pou del Port.A partir d’ara, anirem a burcar un altre cop el crestall, a la recerca de l’Esterrossall. Una muntanya punxeguda que si ens hi hem fixat mentres veniem per la carretera, abans d’arribar al Prat, ja ens haura sorpres.

Mentres anem pujant cap al crestall, als nostres peus distingirem el Mas de la Refoia i les pistes que davallen a Prat o a Paüls.

ja arribats al crestall, tota la cresta del Montsacre ens deixara bocabadats.

Pero hem d’estar atents a una canal que tirara avall amb forca : es la canal de l’Esterrossall

La passem de llarg uns metres, fins trobar un indicador de ferro rovellat amb l’Esterrosall al fons.

Es el moment d’iniciar el descens.

Sembla molt inclinat pero es pot fer be. L’unic perill son les pedres que podem fer caure nosaltres. Si seguim les marques roges, que les hem seguit durant tot l’itinerari, vorem que anem desviant-nos cap a la dreta.

Fent cami farem cap al bosc i despres d’una bona baixada ens trobarem amb la pista que hem seguit amb els cotxes, pero mes avant.

Ja caminant per la pista ens podem fixar en la Canal de l’Esterrossall, per on hem baixat , la Feixa del Salt i el salt, a l’esquerra.

Si anem amb ulls, per la pista i a ma esquerra vorem una fita que marca la sendera amb moltes fites que arriba al Salt. Estem al Barranc del Salt. Sembla ser que hi ha un excursionista que a partir d’aci, i per l’esquerra esta intentant trobar un altre pujador al Montsacre.

Despres de la visita, desfarem el cami fins la pista i en pocs minuts farem cap als cotxes .

DESCARREGA’T EL TRACK

L’ULLAL – MAS DE L’ERETA – CARRASQUES DE LA SOLANA DE LES RASES – GR8 – FONT DELS CORRALETS – FONT ELS ADELLS – TOSCAR - GR

2010-06-19T18:53:00.000+02:00

Es tracta de visitar les Carrasques de la Solana de les Rases i de passada pujar a les rases i baixar per la Font dels CorraletsEl trajecte comença a la Fabrica Pallares, vora els vivers de truites que allí hi ha. Estem a la carretera que va d’Alfara al Toscar.Caminem una mica per la carretera i despres girem a dreta per la carretera que puja al Mas de l‘Ullal. Podem visitar, vora el restaurant, els Roures dels Ullals; pero la nostra intencio es tirar caretera amunt fin la font, l’Ullal. Una mica abans d’arribar a la font, passada la plaça de bous, a dreta hi ha una portella que ens dona pas a un sender perdut entre la malesa. Alli esta el cami, recietment netejat, que puja al Mas de l’Ereta i que es el que seguirem.

El cami s’enfila i passa vora el Corral Vell. Aci tambe haguessim pogut arribar per un tallafocs que hi ha des d’on hem aparcat. D’aquesta manera no haurem d’entrar per la finca dels ullals i no haurem de donar explicacions a ningu.Un cop al Corral vell, seguirem amunt cap al Mas de l’Ereta.

Una mica abans del mas, hi ha uns bassis que s’omplen d’aigua de la cisterna del mas.

El Mas de l’Ereta gaudeix de bones vistes, pero …

… ha tingut millors moments que els actuals.

Del mas estant seguirem sender amunt, amb un traç que es perd i retroba continuament.

Per aquest cami anirem trobant una canonada d’acer que no hem de perdre de vista ja que ens acostara a un enorme bassi al qual omple d’aigua Ja al bassi ens hem de fixar perque amunt de nosaltres hi ha unes carrasques que hem d’anar a trobar camp a traves

Son les Carrasques de la Solana de les Rases.Seguirem muntanya amunt fins fer cap a un corriol marcat de roig que ve de la Cova dels Adells.

Seguint pel corriol, a dreta, farem cap a dalt de les rases, vora el Mas del Maraco i de la cisterna i els bassis.Ara, com que ens hem trobat el GR 7, el seguirem en direccio Caro

Mes endavant deixarem el GR i iniciarem el descens cap al Toscar. Malgrat que a la fotografia no ho sembla, les rebleres son prou empinades i cal anar amb compte, que no hi ha cami .
Al final de les rebleres, uns joncs ens avisaran de que hi estem a prop, vorem la Font dels Corralets.

I uns metres mes avall el bassi de pedra tot trencat.El sender apareixera aci i ja no el deixarem.

Seguint el sender passarem per l’era del Mas del Roig.

I mes enavant, a l’esquerra del cami, un precios cirerer bord.

Alla baix ja esta la Cova dels Adells. Mes o menys a aquesta alçada retrobem el sender amb marques roges que hem seguit molt abans per fer cap a les rases Ja a la vora de la cova, n’hi ha una altra .

On esta la Font dels Adells

Passarem despres per la Cova dels Adells on trobem un cartell indicador que ens dirigeix al transformador del Toscar.Alli prendrem el GR 171

El seguirem, passarem vora el Castell de Carles i farem cap a l’aparcament.
DESCARREGA’T EL TRACK

LO RIU DE LA VIDA

2010-06-13T15:50:00.000+02:00

Meandre de Ribarroja

Meandre de Flix

Cigonyes

Corbs marins

Corb marí

El senillar de Sebes

Agro roig

Arpella

Blauet

Flix

Milà Negre     Nius

ORQUIDIES I FONTS : RUBERA : TOSSETES I BASSETES

2010-06-12T15:45:00.000+02:00

Limodorum Abortivum : CLAVELL VIOLACI

Cephalantera rubra : CURRAIA

Font de les Bassetes

    Bosc a la Font de la Robera       Teix de la Font de la Robera        Teix de la Font de la Robera        Font de la Robera
    Bassa de la Coscollosa
      Orchis elata

     Orchis elata           Listera ovata

        Font de les Tossetes        Font del Barranquet de Feliu       Font del Barranquet de Feliu