Pàgina amb moltes fotografies meves del Port, els seus indrets més bonics i orquídies.

També altres imatges del Delta de l'Ebre, Serra d'Irta i altres fotografies que mostren la bellesa del món natural

dissabte, 8 de gener de 2011

TOSCAR – CLOTES DE CLEMENTET – COVA DE PUNTA SERENA

Photobucket
 
 
 
 
El transformador del Toscar es un dels llocs mes coneguts del Port . Alli es on trobarem lloc per a poder aparcar i fer un bon nombre d’excursion  . Entre elles la d’avui, que neix als seus peus i segueix un cami molt ben marcat. Compte ! no ens despistem perque la primera part del recorregut es compartida amb un itinerari marcat amb pals indicadors i que va a la cova dels Adells.

Photobucket
 
 
Caminant amunt, trobarem un indicador que ens convidara a desviar-nos poc menys de 100 metres i visitar la Font del Bosc Negre.
 


Photobucket
 
Tornarem al cami i continuarem amunt per sender empinat i en alguns punts en mal estat. Pero sempre de bon seguir.
 
 
Photobucket
 
El nostre desti en la pujada es el Coll de Carabasses, que ben aviat divisarem alla a dalt

Photobucket

 
Un cop arribats al coll, hi  vorem el Gr que seguirem a dreta, ara en baixada.


Photobucket
 
 
Fins arribar a les Clotes de Clementet, on hi ha el refugi de les Clotes, en molt bon estat. Lliure pero endreçat.
 
Sempre que hi he estat he trobat, en aquests plans , una cosa diferent a contemplar.

Photobucket

Seguirem pel GR pero ben aviat ens desviarem per la esquerra, caminant per la sendera que va cap a la Vall d’Uixo i la Franqueta. Passarem vora un petit aixopluc.
El sender continua pujant. Pero despres de culminar el seu punt mes alt i iniciar la baixada, passada una corba marcada a esquerra ( cosa de 100 metres) vorem que un petit rastre, amb alguna fita, es desvia per la dreta.
Es el cami que puja a Punta Serena i que es el que hem de seguir.
Photobucket
 
 
Seguint el cami farem cap a un collet, a un centenar de metres del cim. Alli s’acaba el bosc. Nosaltres, ben a ran del limit de la vegetacio, baixarem collet avall, en direccio NW per un traç de cabres. En cosa de menys de 50 metres, ens internarem en el bosc, per la dreta i seguint el rastre de les cabres avançarem paral.lels al cingle que tindrem uns pocs metres a dalt, a la nostra dreta.
 
Estarem seguint el rastre que fan  les cabres per anar a dormir a la cova. De manera que ens hem de transformar en animalons salvatges. No ens ha d’importar les  esgarrinxades ni caminar en algun moment de genolls.
 
La boca de la cova es dificil de trobar, pero el sentit que dona caminar pel Port sera el vostre aliat. A la base del cingle, amb alguna heura esta, amagada, l’entrada de la Cova de Punta Serena.

Photobucket
 
Ja un cop a dins, el vostre esperit es transformara. Si estimeu de veres el Port, us sentireu feliços. Esteu en un lloc desconegut. Algun pastor va passar les nits i les pluges fa temps, pero aci ara no hi arriben els excursionistes.
 
 
 


Photobucket
 
 
 
Es un espai gran, amb tres boques molt curioses per la seua ubicacio.
I aquesta forta olor de cabra que us fa ser particeps de que esteu en un lloc privilegiat, que es pot comptar amb els dits la gent que ho coneix.
Pero feu una cosa : conteu-ho com jo ho conto. Netegeu el cami, talleu algun esbarzer, poseu alguna fita.


Photobucket
 
De la boca de la cova estant, a la sortida, podeu assaborir la bellesa de l’indret. La llunyania de les planes de la Terra Alta, els conglomerats que talla el riu dels Estrets. Guaiteu la mole impresionant de la Muntanyola o les Coves Roges als nostres peus.
 


Photobucket
 
Ja un cop al collet, de tornada, podem arribar al punt mes alt del dia : la Punta Serena.
Personalment, a mi m’agrada la seua forma. Mes que la de muntanyes mes altes. Es un cim amb personalitat.
I que us he de dir de les vistes!.
Ompliu el cor de joia i torneu per on heu vingut. El transformador del Toscar us espera.
 
Pero les sensacions que us han amerat mentres arrivaveu a la cova no us abandonaran. El vostre pit n’estara ple tota la setmana. A l’espera de renovar sensacions el proper cap de setmana.
Perque quan has tastat el Port, et demana mes i mes, mes i mes.
 
DESCARREGA’T EL TRACK


 

6 comentaris:

  1. No sé si et farà gaire gent, Lluís! Això de posar fites, tallar romigueres...

    ResponElimina
  2. Potser, pero cal pensar que el Port esta ple de lloses que algu va posar per empedrar camins, i fites, i senders marcats, i marges que aguanten camins,.. i aixo ho va fer algu, de vegades sense esperar res a canvi. Per aixo hem de contar el que veiem per a que ningu ho faci malbe, per a que entre tots prenguem conciencia de que ho hem de conservar; que "una gran cosa es la suma de moltes petites coses"

    ResponElimina
  3. Tot es cuestió de anar fent.
    Fa temps que seguim les pases de Lluis i mai ens fa perea reforçar fites, ficarne de noves o inclús tallar eixa rominguera o matoll que estorbe.

    Salud i cames!

    ResponElimina
  4. andurrials del port fabulosos

    http://www.panoramio.com/user/27321?with_photo_id=52526716

    ResponElimina
  5. molt a propet de la punta de la Serena, se por aprofitar per a vistar l'avenc del Grévol http://www.panoramio.com/photo_explorer#view=photo&position=248&with_photo_id=52526646&order=date_desc&user=27321

    ResponElimina