Pàgina amb moltes fotografies meves del Port, els seus indrets més bonics i orquídies.

També altres imatges del Delta de l'Ebre, Serra d'Irta i altres fotografies que mostren la bellesa del món natural

diumenge, 28 de febrer de 2010

PANTA - ULLALS DE BELLAUVI - MAS DEL CASTELLAR NOU - FONT DEL MAS DE CASTELLAR - FONT DE LA SALTADORA - PR-C 82 - POU DEL MAS DEL CASTELLAR VELL - MAS DEL CASTELLAR VELL - MOLI L'ABAT

 

 

Quan vaig llegir el llibre de Vicent Pellicer  "Caminades pel massis del Port. Emboscades de tardor meravelloses" la descripcio de l'excurio XIX em va tocar alguna cosa dintre meu. No se que era pero l'ambient que descriu Vicent , les sensacions que et transcriu   mentres fa  camí m'anaven apareixent dia rera dia. Va ser el primer itinerari de Vicent que vaig llegir i alli vaig descobrir que podem descriure un itinerari pel que veiem i tambe pel que anem sentint.

Vaig anar i em vaig perdre al cap de poc.

A ran de la publicacio del mapa La Tinença, de El tossal cartografies, em vaig animar a reintentar l'excursio. Una barreja de l'itinerari de Vicent amb la ruta del mapa va donar fruit : Fonts, masos, arbres i paisatges aparegueren a la meua vista.

Aixo es la descripcio d'aquesta excursio. No gaire dificil pero plena de "Port". Amb paraules meues i descripcions manllevades del llibre de Pellicer, us proposo una nova ruta. Es recomanable la lectura del llibre, abans i despres de fer-la ja que amb l'experiencia he descobert que les rutes de Pellicer, totes plenes d'originalitat es comprenen a la perfeccio quan ja es coneix el camí.

Quan anem a la Senia i emprenem la carretera de La Pobla, passarem vora el Moli de l'Abat on,  si ens volem estalviar una bona quilometrada per asfalt podem deixar un cotxe i continuar amb un altre carretera amunt fins al pantà. Alli, i despres de passar el pont, a ma dreta enfilarem per la pista de la Fou. Ara que el panta esta mig buit vorem les restes dela antics camps, senies, canals que les aigües aneguen bona part de l'any.

Quan trobem una pista a ma dreta, tot just ja passat el panta, girarem per ella i en pocs metres, on hi ha un repla, podem aparcar. Aquesta es la pista del Mas del Retó

Si haguessim continuat per la pista de la Fou amunt, en pocs metres un pont ens hagues passat a l'altra banda de riu. Del pont estant, si ens hi fixem vorem una construccio a la llera del barranc. Es el pantanet i serveix per aforar la quantitat d'aigua que baixa. Ara es zero.

Pero tornem als bancalets del Boixos, que es alla on hem aparcat. Si baixem al barranc, hi ha algun corriolet, vorem aigües amunt com surt aigua d'entre els codols. Son els Ullals de Billauvi, ara secs pero he recuperat una fotografia d'ells amb força ufana. Estem al limit superior del panta quan esta ple.

 

 
Nosaltres iniciem la caminada per la pista del Mas del Retó. Ben aviat, un pont amb una porta ens barrara totalment el pas,.... Vosaltres mateixos.
A continuacio seguirem per la pista. A esquerra, un tancat aprofitant el fons d'un barranquet. Recordo fa molts anys que hi veniem a veure els porcs sanglars que hi tenien tancats. Continuarem per la pista i al cap de poc ens enfilarem per un corriolet a esquerra que s'enfilara i passats uns camps d'ametllers trobarem una pista. Compte que al cap de poc hi surt una pista per l'esquerra que no hem de seguir.
Pista amunt ja trobarem el sender del Mas del Castella a esquerra.
 


 
He caminat una mica mes, seguint pel comode traçat de la pista i en una corba tancada a dreta m'he n'he sortit per un corriolet a esquerra que em condueix al caminet del Castellar.
Aquest, en alguns trams es , diguem amplet i d'altres ben emboscat i perdedor. No hi trobarem marques, ni fites, ni bon cami, pero segur que arribareu.
 
 


 
A mesura que anem guanyant alçada, per l'esquena apareixen les moles de l'altra banda del panta. La pista de la Fou, el PR de Fredes, els estrets de la Ronyosa, el Mas d'abella i de Joan,... el Portell de l'Infern

 
I cal tambe estar atent al terra dons podem trobar algun habitant d'aquestes ombries.
 



 
I tambe raconets especials.
El cami puja amb ganes, va travesant el Barranc del Castellar i amb ajut de caragolets, guanya rapidament alçada. Pins i carrasques, amb amplies clapes de fenassar omplen els antics bancals.

 
" En algun revolt que us situe de cara a les aigües del pantà, val la pena que us hi atureu uns minuts i gaudiu de les bellissimes emboscades de tardor. Als peus de les muntanyes, el mas d'Abella, com una volva de neu, ressalta al bell mig del bosc.^Per sobre dels cingles roginosos, les verdes serralades del Bellestar; per damunt de les últimes corbes de l'inconfusible PR-16, a l'esquerra, el raco del Sant; a la dreta el raco de la Ronyosa"



 
De sobte, apareixera el Mas del Castellar Nou sense que ens hagim adonat de la seua presencia. A dreta surt el corriol que comunica els dos masos del Castellar. i nosaltres a la recerca del mas, sense vore'l, pugem una mica a equerra i alli apareix.
 


 

Amb els xops que li fan de sentinella, amb una fonteta que encara raja, sense sostre i vesant desesperacio, les restes d'allo que fou el Mas de Castellar Nou
 
 



La porta que tantes vegades travessaren aquells habitants, curulls de sensacions, ara es la porta a la destruccio : un dia cau una teula i ningu esta per posar-la. Un altre hivern allo es un forat per on vent, neu i pluja entren a mans plenes, i ningu esta alli per tapar-ho. La melangia d'aquestes parets es pot respirar. Em recorda l'esguard dels gossos perduts que, sense amo, vagaregen sense nord.
 
 

" A la part superior del marc de la porta encara dona voltes -si l'ajudeu- el rodet que servia per pujar o baixar" el canyís.
 
 

 
Si continuem per un corriolet, era deixada enrrera,  passarem de llarg els xops del Mas del Castellar que dormen a la tardor.



La següent sorpresa, una bassa amb escalons, seca
 

 
On algu va gravar "Año 1921"
 
 
 
I mes enlla, el safareig on "les dones del Port s'hi van deixar la bellesa de les mans i els anys mes dolços de la jovenesa"
Unes pedres llises, a l'alçada del vendre en donen testimoni.
Tambe vorem unes carrasques vora les quals en algun tems hi rajava la Font del Mas del Castella
 



 
Ara ve un moment delicat. Ens desviem de l'itinerari de Pellicer i enfilem recte amunt enllaçant trams del sender que usaren la gent del mas per pujar al cim de la carena, al cami de Pallerols, el cami del rossec.
 
Les restes d'aquest cami estan molt perdudes i anirem enllaçant-les, tantejant, entre fenassar , bancals i perduts i esquivant el pinar espes fins trobar-nos "al davant d'un pi negral rabassut -no n'hi ha d'altre per les rodalies- el tronc del qual ha sigut acariciat per la llengua abrusadora d'algun llamp".
 
Aci conflueixen dues senderes, les que venen dels dos masos del Castellar.
 
 
 

 
El barranc del Fito apareix al davant nostre on vorem " La Senia, Vinaros, Benicarló, el castell de Peniscola, els Columbrets"
 
 

 
Ara la sendera esta mes marcada i les fites han fet acte de presencia. Algun mas en runes, alguna borda, acompanyen el cami.



 
Travessant rebleres, carrasques, pinar, boixar espes, anem fent cami per territori de sovatges i ens sera molt facil perdre la sendera marcada ja que hi ha moltes traces.
 
 
 
De sobte, si som fidels al sender amb mollonets, vora el cami sortiran al pas quatre bassis completament fets malbé.

 
Vora els quals raja la font de la Saltadora,
 
 


que llença, muntanya avall una aigua que sense ser magnifica, s'agraeix de beure
 


 
Ara el caminoi es torna un xic perdedor, pero no importa ja que veiem al fons el nostre desti: la punta de la Gavarrera, radera la qual passa el PR-C 82. Alli fem cap, fins una bassa.
Ara sera el moment de girar cua i refer els nostres passos. Pel cami trobarem el pi d'escorça gratada que ens comenta Pellicer i ara es tracta de tornar al pi negral rabassut on hem estat fa cosa d'una hora. El cami a penes baixa ja que es un planeig constant.
 
 
Ja al pi rabassut agafarem el sender de l'esquerra i ens hi fixarem que al davant nostre hi ha , un xic llunyana, una teulada roja : el mas del Castellar Vell. Abans pero ens sorprendra un llarg i rectilini marge que finalitza en un pou. Aixo ens fa pensar que sigui un sistema de captacio d'aigua per a omplir-lo.
 


 
Estem al Pou del Mas del Castellar Vell. 


La sendera segueix, fa un gir i de sobte, als nostres peus apareix el mas del Castellar Vell. Als seus peus el Barran del Fito, i a l'altra banda, la Mola del Fito.
 
 

 
Vora el mas, unes carrasques prou grans.
Baix del mas, l'era, i alli el sender pel que hem de continuar. Cosa de pocs metres i per la dreta apareix un altre que ve del Castellar Nou. Nosaltres l'ignorem i seguim cap avall circulant a cavall dels barrancs del Fito i dels Mangraners.
 



Aviat apareix una nova vista del panta i alla lluny, el Bellestar.
 
 

 
Mentres caminem, podem anar descobrint els racons d'aquest desconegut barranc del Fito,
 



Admirant els paisatges que ompliren els ulls d'aquells masovers que baixaven al Moli de l'Abat.
 

 
Territori de pastors es aquest, i per aixo anem trobant corrals o tancats, com aquest que aprofita un resalt de la muntanya,
 


 
o aquest altre, molt a la vora, en el bell mig d'un collet.



Mes endavant, la visio canvia una mica i ja apareix el pont y la presa del panta. Ja estem a prop del Moli on arrivarem contents d'haver decobert uns paratges que malgrat estar tan a prop de la plana, son salvatges com el que mes.
Del Moli estant, si hem deixat cotxe, donarem l'excursio per finida. Em cas contrari, ja sabeu : asfalt amunt fins l'embassament, pista del Mangraner, o de la Fou, com vulgueu, pista del mas del Retó, i ja hi som.
Que aprofiti.

 

DESCARREGA'T EL TRACK

dissabte, 20 de febrer de 2010

COVA FERRINS - PONT FORADAT - FONT MALLADA DEL LLENTISCLE - FONT PORTELLA DE LA MALLADETA - FONT I COVA NA ROJA - AREA LA FOU

 

El Pont Foradat es un dels llocs de Port que conviden  a la visita reiterada. Es com anar a la fageda, que cada any hi vas. O al Matarranya, que no pot passar sense la visita estiuenca.

Com deia, convida a la visita per la seua grandiositat, perque saps que, a l'igual que quan tens algu a dinar li fas els millors menjars, els convidats al Pont quedaran meravellats de la seua magestuositat, de l'entorn, de les rectes cingleres de la Mola Aixada que aniras rodejant. I un bon postre sera la Cova La Roja i del descens pel Barranc del seu nom.

Si vols convidar algu a caminar pel Port, aquest indret et fara quedar bé.

 

Aquest es un dels itineraris de visita, per aci al blog n'hi ha d'altres :

http://pelport.blogspot.com/2009/08/pont-foradat-cova-roja-per-mola-aixada.html

http://pelport.blogspot.com/2009/01/del-pont-foradat-al-negrell.html

http://pelport.blogspot.com/2009/01/del-pont-foradat-al-negrell.html

http://pelport.blogspot.com/2009/02/la-fou-cova-roja-cova-bous-font-del.html

Que gaudeixis del lloc.

 

 
 
Per iniciar la marxa cal enfilar la Pista del Mangraner, pel costat del panta i en el moment en que per l'esquerra surt una pista que travessa el Barranc de la Fou per un pontet (acaben de deixar la Font de la Canaleta a la dreta de la pista) anirem per ella, pero tot just travessat el pont aparcarem a l'ombra de la Cova dels Ferrins, o del Ferri.
 

Caminant uns pocs metres per la nova pista, una altra baixa al barranc i alli una sendera molt neta surt per l'esquerra i inicia la remuntada. Poc a poc anem deixant a la nostra dreta la Mola de l'Eixam .

 
Per radera, aniran apareixent la Mola del Ferri, la del Magraner, el pantà,..

Quan veiem al fons un morral que s'aixeca , ja estem a prop. Aquest morral es la Mola de Cepi i alli esta el forat que busquem, ara amagat als nostres ulls.


La Moleta del Cepi, per sota el cami al Pont Foradat. Uns metres  mes endavant trobarem una cruïlla : recte, aniriem a la Mallada del Llentiscle i a la Portella de la Malladeta, a on farem cap mes tard. A dreta, per marques blanques, a la pista de la Fou. A esquerra, que es la que seguirem, seguint marques blanques, al Pont Foradat.
 
 
 
Mentres anem rodejant la mola, poc a poc s'anira descobrint el forat. I una nova bifurcacio. La de  l'esquerra la deixarem per despres. Ara per la dreta a buscar una canaleta que s'enfila ben dreta amunt.


 
La visio, amb la sensacio d'alçada que tenim es perd a la llunyania.
 
 
 
 
Y canal amunt, amb una mica d'atencio, farem cap a la base del forat. Alli ens ajudarem del tronc d'un arbret per superar el darrer resalt i ja hi serm a dintre.
 


El tamany del forat ens sorprendra, i la quantitat de gent que hi cap, també. A la foto podem observar per on es supera el darrer resalt.
 

 
I aci ens hi podem fixar en l'arbret, no recorde si sabina o ginebre, que hi ha contra la roca i que usem com si fos un escarissó.

 
 
La tornada, baixar per la canal de pujada fins la bifurcació, ara a la dreta que ara haurem de seguir guiats per unes marques blanques. Aquestes marques , despres de deixar una altra biburcacio a esquerra, ens hi duen a un collet i d'alli a pujar al cim de la moleta amb algun pas una mica delicat. De dalt de la mola, podriem fer el descens, pero amb cordes i a base de rappels.
 
Baixarem del collet, agafarem la bifurcacio deixada abans, ara a dreta i anirem a pel següent coll, on deixarem el sender i tirarem avall pel l'altra vessant seguint restes de traçats.

 
El bosc esta suficientment net com per a no donar problemes, amb una inclinacio respectuosa amb els porucs. Pero tot te la seua part possitiva, ja que ens anem a trobar amb un bassi i una font : La Font de la Mallada del Llentiscle.


Seguirem recte avall i en poca cosa ja tindrem el cami "oficial" que va del Pont Foradat a la Portella de la Malladeta. Hem de continuar caminant fins la base de les cingleres de la Mola Aixada. Ara encetem una part del cami que em te el cor robat : cingleres, amfitetres naturals ens van acompanyan en un medi ferestec i on tot es gran, on a mesura que vas caminant, l'ull del Pont Foradat et va observant.

  Anem seguint el cami i gaudint de l'espai.

 
Vora aquest fenassar estaria la Font de la Façà del Bou


El Pont Foradat, lluny resta a l'esquena.
 

Fins la Portella de la Malladeta. Al davant, la Moleta de l'Aguila i alla lluny, el Catinell. Aci dues possibilitats : A dreta, cami en baixada fins l'area de la Fou.
A esquerra (la seguirem) fins la Cova la Roja.

A menys de 100 metres del collet, vora el cami, la Font de la Portella de la Malladeta.

Mes tard, despres de la pujada, el cami inicia una llarga davallada, suavissima, fins la cova. El cami, entre pins, convida a fer petar la xerrada.

Finalment, farem cap a la Cova la Roja on podem entretenir-nos visitant-la, bebent de la font,.. i continuar cami. En 50 metres, a esquerra un sender ens baixara al barranc i en una curta remuntada per la llera vorem els Bassis de la Font de la Cova la Roja-


Ara el cami, anira baixant per dins del Barranc, trobarem a esquerra una bifurcacio a la Cova dels Bous, que no seguirem i mes tard una altra per la dreta a la Portella de la Malladeta que evidentment tambe passarem de llarg.
En un mirador que hi ha bastit vora el cami, la Moleta dels Hortets ens sortira al pas, al temps que a la llunyania les verticals del Catinell prenen el sol.

Ja al final del sender, a l'alçada de l'Area de la Fou, enllaçarem amb la pista i sera cosa de baixar. Cal parar esment en el Barranc de l'Arna coronat per la Punta de la Gavarrera.


Mentres que per la dreta veiem els territoris petjats de bon mati, amb els farallons del Morral Desplegat al fons



I mentres aixequem l'esguard envers les cingleres i forats que ens han fet companyia, es moment d'anar pensant en el comiat de terres i gent que ja fa temps quedaren residents al nostre cor.
 
DESCARREGA'T EL TRACK