Pàgina amb moltes fotografies meves del Port, els seus indrets més bonics i orquídies.

També altres imatges del Delta de l'Ebre, Serra d'Irta i altres fotografies que mostren la bellesa del món natural

diumenge, 31 de gener de 2010

PEL BARRANC D'EN FERRI : PINS D'EN FERRI I EL SALT

 

 

 

Un dels limits naturals del Port, al meu entendre, serien les barreres de conglomerats eocenics que conformen aquestes muralles roges tan vistoses de la cara NW del Ports : Roques de Benet, La Gronsa, La Ballestera, Moles del Don,  Penyagalera, .... i les Roques del Masmut.

Pero l'absencia de cartografia , poca bibliografia i potser la llunyania des de Tortosa (que son dels que mes han participat en la difusio de l'excursionisme al Port) ha deixat relegat en un mig oblit unes zones que es mereixen un lloc al Port.

L'aparicio dels mapes del Tossal Edicions, el llibre de Bustos, la revifada d'alguns grups culturals i excursionistes de la zona han fet despertar interes per aquests territoris que no desmereixen un lloc d'honor entre les grans icones del Port.

Avui ens hem desplaçat a Penaroja per descobrir un barranc que m'ha encantat. L'aigua que corria per ell, acompanyada de la pluja i algun borrissó de neu li han donat al meu cor les pautes per enamorar-m'hi d'aquests llocs.

Es una de les primeres rutes que hi publico, pero en vindran moltes d'altres. De segur!.

Podem sortir de Penaroja amb el cotxe i dirigir-nos per la carretera d'Herbers fins al Barranc de l'Escresola. Alli una pista formigonada a esquerra sera la nostra propera via. A partir d'ara recomano deixar el cotxe quan es puga i continuar caminant ja que el paisatge i els masos ens alegraran un cami dels que omplen l'esperit.

Hem de deixar algunes pistes a dreta i esquerra, pel que es aconsellable l'us del mapa ( La Tinença de El Tossal Cartografies) i del GPS.

Finalment ferem cap a un final de pista i tindrem dues possibilitats : La del barranc i la de l'antic cami.

 

 

 
 
La proposta seria la de complicar-nos la vida (una miqueta, poca cosa) a l'anada, passant per dins del barranc i tornar per l'antic sender, prou perdut pero encara reconeixible mentres anem visitant arbres.
 
Per tant, arribats al final de pista, baixarem al barranc, a la nostra dreta, i el remuntarem per la llera, sempre que puguem, ja que hi ha algun pas que d'altre una mica delicats; pero res de perills.
 

 
Mentres remuntem el barranc, i reconec que les fotografies no li fan justícia ni de lluny, podem anar fixant-nos en les coves i salts que anem trobant.
 


 
Fins i tot ens trobarem les restes de l'antic sender que ens ajudaran a passar per algun pas delicat, aixo si, al preu d'alguna esgarrinxada.
 
  


 
 
Encara que ens hem deixat la visita als arbres per a la tornada, vora l'aigua podrem admirar un parell de carrasques de bona soca.
 
 

 
Finalment farem cap al salt. Ens impressionara per la seua bellesa. Estarem rodejats d'altes parets que podriem superar i continuar l'ascens del barranc. Pero ho deixarem pe a una altra ruta.
 
 

Ara es cosa d'iniciar la tornada. D'entrada, a seguir l'antic traç.

 

Si voleu vore coses i no us importen els esgarrinxons, baixant, a esquerra ens podem fixar en alguns pins que destaquen per la seua alçada, com aquest de tres cames

o un altre escapçat.

 

Pero el Pi amb majuscules el tenim a l'altra vessant de barranc, la dreta i a prop del sender. Un pi de modesta alçada pero una soca superba, digne exemplar d'esser visitat.

Seguirem baixant  pel cami fins a topar amb un altre exemplar de bones dimensions. En aquest cas ha anat tombant, escorant fins quedar ancorat a la capçada un bon company.

Despres, es cosa de seguir amb el paisatge fins arribar a la pista i tornar per on hem vingut.

DESCARREGA'T EL TRACK

dissabte, 16 de gener de 2010

CAMINANT PER LA NEU : CARLARES I MASCAR

 

 

Quines boniques imatges ens esta regalant el Port, tot magestàtic amb túnica d'ermini.

Sense anims de fer cap ruta concreta, hem sortit a trepitjar neu verge : molta neu i molt verge en alguns moments.

Es tractava de visitar el Salt de Carlares, a la pista de Capatx per veure si s'havia format la cascada de gel.

 
Per aixo hem seguit per la pista de Fredes fins l'inici de la pista que porta a Capatx.
Un cop alli, ens hem calçat les raquetes (quina bona ajuda!) i a gaudir de l'entorn.
 
 

La Mola de Cati
 
 
 
La pista de Capatx












 
 
 


 
El Salt de Carlares, a la Pista de Capatx
 

 
Canvi d'escenari : El Mascar
 


La Font del Mascar
 
 


 
 
 
 



Tornant de la Font del Mascar

diumenge, 10 de gener de 2010

PANTÀ - MAS DE JOAN - PORTELL DE L'INFERN - SALT - COVA FÈRRINS - FONT DE LA CANALETA

 

 

Neu, molta neu al Port. I per als qui estem acostumats a viure les pulsacions meteorologiques al camp, aixo es traudueix en una paraula màgica : SAÓ.

Ha nevat amb ganes i en molts indrets l'alçada supera el metre llarg. Poc a poc amb el desglaç, sera una revifada per al mantell freàtic.




Sabedors de que hi ha tanta neu, hem triat una ruta coneguda i amb un cami net. I l'hem encertada ja que en molts moments la neua arribava prou mes amunt dels genolls. I del cami, ni rastre.
 
Hem començat a caminar al panta, on arribem des de La Cenia seguint la carretera de La Pobla i girant a dreta immediatament passat el pont sobre  aquest. Cap a dintre del Port, per una pista de terra. Nosaltres, degut al gel, hem aparcat ben aviat, pero podriem endinsar-nos fins al Mas de Joan.

 
Al Mas de Joan, a esquerra, ja vorem una pista i unes marques grogues i blanques que es per on hem de seguir.


El sender que aviat segueix la pista s'enfila ben aviat i ens porta a passar per l'Estret de la Ronyosa.
 
 


Mes tard, passant pel Coll del Ferri i per l'inici del Barranc del Sola d'en Brull, vorem , tambe per la dreta, com surt un sender marcat amb fites. Si el seguissim fariem cap al Pi Pastor i mes tard baixariem al Barranc de la Tenalla.
 
 

Travessem un pinar, pla, el Pla del Pinar Roig
Pero com que seguim pel PR, i malgrat que la neu no ens ho deixa vore, anem trepitjant un bonic sender empedrat....
 
 

 
... que ens dura al Portell de l'Infern. El collet ens transllada a la vall del Barranc de la Tenalla.
 


Per la nostra esquerra apereixen unes coves on l'aigua s'escorre en uns bassais, els Bassis del Portell de l'Infern.
 

Davant nostre un impresionant cingle vora el qual passarem en la baixada.
 


 
Uns bassis mes i la desviacio a dreta que hem de seguir. Si ho fessim pel cami principal fariem cap a Fredes, pel PR.
 
 


Recte avall, per un sender recuperat i net de no fa molt, vora el cingle que abans veiem.
 

Aviat distingirem alla dalt el Portel, pel qual tot just hem passat no fa gaire.


 
Fins fer cap al Barranc del Salt, que passarem per gual i ja estarem a la pista que ressegueix el Barranc del Salt - Tenalla
 

 
Seguirem pista amunt fins que aquesta desapareix i segueix un sender. A dreta trobarem un indicador que ens mostra la pujada al Mas del Peraire. Caminant, caminant, lluny apareixera el salt
 

Que quan el tenim al davant esdeve magestuos.
 
 
 
 
I ja un cop alli, podem baixar entre punxes fins el bassal que s'hi forma al seus peus,
 
 
 
I tambe hauriem d'intentar anar fins la cova que hi ha darrera seu.
 
 

On podem gratificar la vista.
 

Despres d'aixo, podem iniciar la tornada per on hem vingut.
 
 

Pero ara sempre pista avall, en molts trams per dins del barranc
 


I anar veient les cingleres del nostre voltant : la Punta del Sola d'en Brull, el Morral Desplegat, la Mola de l'Eixam
 
 
Passarem pel Refugi forestal de la Tenalla i continuarem pista avall. A la nostra dreta una pista s'enfila amunt, al Pi Pastor.
 
 
 


 
Mes endavant ignorarem una pista que per l'esquerra marxa cap al Raco del Presseguer
 
 


 

 
Fins al final de la pista on, vora la Cova dels Ferrins, o del Ferri, i despres de passar per un pontet farem cap a la pista de La Fou

 
Pista avall, passant vora la Font de la Canaleta



Fins al pànta i al cotxe.
Alli vorem aquesta sinia que el baix nivell de les aigües ha deixat descoberta.
I  pels prats verds, si ens hi fixem vorem algun petit ramat de sovatges pasturant.