Pàgina amb moltes fotografies meves del Port, els seus indrets més bonics i orquídies.

També altres imatges del Delta de l'Ebre, Serra d'Irta i altres fotografies que mostren la bellesa del món natural

dissabte, 1 de maig de 2010

LLORET - ESCARRISSO DE BORROSA - FONT I COVA EBRE - PORTELLA DE CARO - BASSOTA

 

 

 

 

A falta de familia o amics, li agraeixo, pare, la seua companyia. Mai he sigut home de lletanies i no sera ara moment de mudar de parer. Se lo que m'espera a l'alba i ja en fa un munt d'anys que aixo estaba escrit. A la gent que viu de lo meu, el "garrote" ja ens el pengen del coll de bon principi. De manera, pare, que no espero el seu conhort; pero ja em ve be que algu m'escolte en aquesta darrera nit.

Va ser com una de tantes vegades. En el meu "ofici", un nom i unes dobletes que canvien de faltriquera ja son prou per a entendren's. No coneixia a lo "Murciano". Sabia que guardava per a un del Mas pero ni sabia ni volia saber per que algu li volia mal.

De manera que vaig anar a buscar Pere lo "ratat", si eixe que esta ploriquejant ahi a la cel.la del costat, i nomes va caldre que li digues lloc, dia i hora. No feia falta res mes.

Plovisquejave, i a mes a mes una boira espesa li havia privat al sol de sortir. Caminavem pel cami de Lloret, callats, casdascu en lo seu, pas rapid, sarronet amb unes figues seques, una rua de pa amb una butifarra i la bota. Ah, se m'oblidaba : la "ferramenta" ben esmolada  a la faixa

Passat el trencant de lo Mas del Cansalader tirarem recte amunt, vora el barranc a trravessar un pontet. Alli, dixarem a dreta el corriol que mena a la Cova Pintada i natros, a esquerra, seguint per la vora del Barranc de Lloret.

Enrera els bufadors i una mica despres de travessar el Barranc del Pegunté vam deixar el caminet del Salt del Moro i del Faixò de la Serp i començarem a pujar.

Lo Ratat va preguntar (i eixa va ser la nostra perdicio) als pegunters de per Caro i li havien dit  que lo murciano guardava per la banda dels Morralets i la Portella de Caro :  la part alta de Cova Pintada.

No calie mes que pujar per l'Escarrisso de Borosa fins a Cova Ebre que de segur que deguere dormir alli i rematar la faena.

 

El cami estave brut i com que plovia al cap de poc  ja anavem ben xops. Lo murciano, i jo mateix, insegurs de per on anavem i de si sabriem tornar amb tanta boira, de tant en tant deixavem un montonet de pedres i tambe amb un carròs de pedra de ferro feiem marques roges a les roques per on passavem.

 Photobucket 

El traç, ben empinat, va anar a passar vora una figuera que ja començava a brotar.
 
Photobucket

Mes tard arribarem a les primeres escales del pas de l'Escarriso de Borosa.

 
Photobucket

A continuacio passarem per les segones escales i en un tres i no res ja estiguerem al Coll dels Morralets.


Photobucket 
Passats el Morralets veierem com que a esquerra sortie un caminet que s'endinsava per Orio i Barretes i un altre que continuava tirant amunt. Nosaltres, amunt entre la boira, caminant per la pineda de la Faixa Plana.
 

Photobucket
 
Aj final de la pujada, quan divisarem alla al fons els Morralets ,tenint a dreta unes penyes sapiguerem que la Cova Ebre estave a unes passes. Mentres ens hi dirigiem, pel corriolet que se'n sust de la sendera principal, a dreta, el silenci fou un parentesi enmig de tota la conversa que habiem portat per alleugerir la pujada. Em considero un bon professional i el respecte i la concentracio mai em faltaren en el moment que es requerien.

Photobucket 
Entrarem a la cova com a gats, provant de no cridar l'atencio. Pero alli no hi havia ningu. Ni havia hagut ningu en temps. Sols un bassi ple d'aigua.
Reconec que la cosa em va contrariar molt. Volia enllestir la feina i allo ens deixava en un punt de no saber que fer.

Photobucket 
Pels barrancs de per alli no se sentia res, ni lladrucs, ni esquelletes,...

Photobucket
Tornats al caminet pel que haviem vingut continuarem uns pocs metres amunt, ens desviarem a esquerra, un minut de marxa fins als Bassis de Cova Ebre, no fos cas que hi hagues per alli algun senyal se la seua presencia.

Photobucket
 
Com que tampoc trobarem res, lo ratat em digue: bo, si no esta per Cova Ebre, potser que mirem pels fondos del Barranc de Cova Pintada i ens allarguem de passada a Portella d'Ebre.
Aixis ho ferem i començarem a baixar cap al Barranc.

Photobucket
Creuarem el Barranc de Cova Pintada
 
Photobucket
I caminarem seguint un senderet de vegades es perdia.
 

Photobucket
Finalment, quan ja teniem a la vista un collet vora un penyal sentirem la canturela del ramat. Habiem trobat allo que buscavem.
 

Photobucket

 
Sense fer sorrols, callats i caminant poc a poc ens anarem acostant al collet
 

Photobucket

 
Als nostres peus anavem veien les fondalades per les que el Barranc de Cova Pintada  passa .

Photobucket
 
Ben aviat trobarem les primeres ovelles, pero extranyament cap gos ens barrà el pas.

Photobucket
 
Ja arribats vora el collet, i en una cova de alli a la vora el veierem arrecerat remenant un topí sobre el foc.
Poques foren les nostres paraules, que aquestes coses encara que s'hagin fet mil voltes, mil voltes donen "frente",
.- Sou el murciano?
.-Qui el demana?
.-Tant li fa
.- Que voleu de mi?. S'aixeca, garrot en ma, pero ja era massa tard. Seguint els instints que ens habia donat la practica lo ratat l'havia rodejat i agafat per l'esquena.
.- Reseu lo darrer parenostre, li vaig aventar mentres la faca s'obrie pas per dins lo seu ventre.
Tres o quatre, no ho se ben be, foren les embestides, pero els lladrucs primer, i les queixalades a les cames despres ens feren sortir d'alli correns. Els mastins del pastor habien aparegut.
 

Photobucket


A bastonades ens els traguerem del damunt i tirarem correns ens direccio a Portella d'Ebre.
Alli ens topetarem amb el cami de Desferracavals i no sabiem que fer ,tirar a esquerra fins al Coll del Vicari o continuar avall per la dreta. Finalment ferem lo darrer. Amb el temps ens varem anar calmant i alentirem el pas.

 Photobucket
 

Vam haver de baixar una canal i quan ja estavem a la Vall de Lloret continuarem planejant entre argilagues fins a tindre davant nostre el Coll de la Bassota. Alli tambe podiem tirar a esquerra i fer cap a Covalta o per la dreta baixar a Lloret.
 

Photobucket
Optarem per baixar a Lloret. El caminet, que passa vora un precios exemplar de margallo, mes tard es va fer ample i ja ens veiem prompte cadascu a casa seua.
 
Photobucket
Llavors va ser quan lo Ratat va començar, que si l'hem mort, que si no, que si penso que quan l'hem deixat caure a terra s'ha mogut, que si tomba que si gira: em va lograr convencer de que tornarem a rematar la feina, com si llops i voltors no estiguessin disposat a fer-nos eixe favor.
De manera que si en vols una de bona, torna a la Bassota i d'alli a la cova del pastor.
En arribar, tota la cova estava tacada de roig, pero de l'infeliç ni rastre.
Per sort el vam vore un centenar de metres mes enlla, mig viu.
Entre l'altre i jo ens el carregarem fins un alvenc que sabie lo Ratat de per alli a prop. L'Avenc de la Solana crec que es diu.
I per alli lo varem llençar, que de segur que no sortiria per anar a l'agutzil.
 
I aquesta es la cosa pare. I no m'arrepenteixo de res, que eixe murciano, com despres em vaig enterar, ere mala gent. Per sort, el pare d'una filla sense honra pero amb diners suficients com per manllevar-nos li va plantar cara.
Bo, si que m'arrepenteixo d'una cosa : De no haver-me'n adonat de que no pots anar pel Port preguntant on es troba aquell a qui vas a matar.

 

DESCARREGA'T EL TRACK

6 comentaris:

  1. ¡Ostres Lluis!, aquesta nova forma d'explicar les rutes, es molt xula, quines històries mes boniques que t'has montat i que ens contes, quins relats... has tingut una molt bona idea.

    Espero poder compartir i ser "coprotagonista" amb tu en alguna d'aquestes "històries" tan realistes.

    Salutacions i B.R.A.T.

    ResponElimina
  2. Hola Lluís!
    he trobat el teu bloc buscant cosetes de senderisme i m'ha impresionat molt les rutes que fas, les fotos i la forma de plasmar-ho al blog. Enhorabona i amb el teu permís posaré un enllaç al meu blog i t'aniré seguint.
    Gràcies per la feina que fas.

    ResponElimina
  3. El dissabte passat tot seguint les teves explicacions i el teu track hem pogut fer aquesta excursió.
    Vam trobar un tomb que val la pena, encara que passes alguns trossos bastant feréstecs on els camins es desdibuixen, i alguns altres que els camins estan bastant bruts.
    Es un tomb que recomano a tothom, i que tothom que li agradi els Ports, ha de fer. Les vistes son esplèndides i els llocs per on passes et captiven.

    ResponElimina
  4. El pastor Cesareo als anys 80 ens digue que a la solana de dalt Cova Pintada habia un Avenc. despres de varis intentos el vam trobar i al fons d´un pou varem trobar les restes d´un esquelet Huma, aprop tambe les d´una cabreta o corder. Li vam dir Avenc del Mort (CP-3).
    Espeleo Club Tortosa.

    ResponElimina
  5. Jo he fet squesta ruta, i et puc dir que m'he quedat parat de la maneta que las explicat, amb la diferencia que de baixada de cova ebre vam decidir tornar fins coll de Morralets i agafar una sendereta que baixa directa a barranc cova pintada, i entre laigua que plovia, la boira, temps...va ser una aventura tant intensa ,que recordo cada moment de la teva historia en molta ilusio

    ResponElimina