Pàgina amb moltes fotografies meves del Port, els seus indrets més bonics i orquídies.

També altres imatges del Delta de l'Ebre, Serra d'Irta i altres fotografies que mostren la bellesa del món natural

dissabte, 24 d’abril de 2010

MASOS I FONTS, SENDERES OBLIDADES VORA FREDES

 

 

Ja fosquejava i a dins del mas el xicotet resplendor del cresol mes que llum, feia ombres llargues. Haviem sopat (unes sopes escaldades i un ou estrellat), el xiquet encara no havie tornat d'abeurar lo matxet i jo ja tenia ganes de mamprendre el llit.

Els tocs a la porta (el gos, gandul, dormitava vora la perola on bollia el menjar dels porcs) ens donaren un bon ensut. Ensurt que es feu gran en vore aquells  homens que entre ombres no podien dissimular els dos "naranjeros".

Sabiem de la "Agrupacion Guerrillera de Levante" pero mai habien vingut al mas, i mes despres de lo del "Cabanyil". No va caldre que els digues de passar i amb un "vamos al grano, que hay prisa" encetaren conversa.

Queremos que nos lleves por aqui, em van dir mostrant-me dos mapes trencats i apedaçats amb paper. Els coneixia molt, massa bé: eren les fulles 520 i 521 de la Cartografia militar de España. Dos anys estirant una reata de mules artilleres i un comandant que s'entestà en fer-me aprendre a desxifrar mapes habien lograt que els maquis es fixessin en mi. Masos, fonts i camins que de sobres coneixia estaven marcats en llapis al costat de noms, uns noms que sempre m'havien fet riure : Barranco de la Fachina, Cantaperdices, ...

.- "Mañana, al alba, esperanos en Los Tombadors. Todos queremos que no le pase nada a nadie, me entiendes?" em digue el de la veu cantant i jo, cagaet de temor, cabotà.

Aixis que a l'endema, sarro al coll i gaiato a la ma, al Coll dels Tombadors estava, plantat al mig del cami del Caro i mirant les dos pistes : la de l'esquerra, la que va al Mas Blanc i a Pena-Roja i la de la dreta a Sant Miquel. Ere molt de matinet, pensava que estaria sol pero alli veie als dos, amagant unes mantes entre els boixos i enterrant les restes d'un foc :  havien passat la nit.

.-Nos vas llevando a estas masias i nos muestras las aguadas, digue amb accent castellà, castella,  el de la passada nit al temps que em mostrava el mapa. Ah y cuidadito con las equivocaciones que sabemos que de esto entiendes.

Ja em veus a mi ajudant al maquis. Si no em mataven ells, ho farie la Guardia Civil. Pero la vida al port es aixina i mes te val agafar-ho amb ressignacio

De manera que enfilarem cap al Mas Blanc, caminant per la vora de la Serra Pelada i ataüllant entre la claror del mati el Mas de Navarro a esquerra i la Fonsanta a dreta.

 

Photobucket

En vint minuts de caminar lleuger ja veierem el Mas Blanc. Alli, d'una corba pronunciada sortie el cami del mas, mentres que per la dreta continuava la pista de Pena-roja

Photobucket
Alli palplantats estigueren observant el Tossal d'en Canader, suposo que per si hi havia moviment. Nada, todo limpio, digue el silencios.
 Photobucket
De manera que ens acostarem cap al mas. Vora el cami hi corria un sender que ens hi dugue a la font. Un pou  ple d'aigua a vessar dins d'un marge i un bassi colgat de terra i tapat per la vegetacio que s'anava podrint davant de la boca de la font.
Unes veus llunyanes posaren alerta els homens. Sortiren a la llum uns binocles de llauto abonyegats i despres de fitar un fon ratet el mas, el de la veu cantant els abaixa , creuament de mirades i lleugerets emprenguerem el pas.

Photobucket
 
Enfilarem el cami de Pena-roja deixant a dreta uns marges molt ben bastits on es trobava la Nevera del Mas Blanc, que tingueren interes en vore.
 

Photobucket

 
Pel cami anavem mirant els voltants. A dreta els bosc que baixa fins al Barranc de la Fagina i a esquerra el Tossal d'en Canader. Per entre la frescor del mati arribarem al Pou i Bassi del Mas de la Barraca
 Photobucket
I una mica mes endavant ja trobarem el Mas de la Barraca
Alli el nostre cami emprenia un nou rumb, el de la Vall Maria, vora el Barranc de Calduc.

Photobucket
 
Pel cami, a dreta em vaig fixar en una servera. Es que les serves m'agraden molt, sobre tot les que, entrat setembre, pots recollir ben marronetes al terra.
 
Photobucket
 
El cami passà a ser un corriol i promptet estigue a la vista el Mas de Calduc. Alli , entre els cirerers florits i ja a la pista que li passa als peus vam poder fer el primer bon trago del dia.

Photobucket

El silenci que envoltaba els Ullals del Mas de Calduc convidava a una descanset i el trago fresc. Tots sabiem que molts ulls ens observaven darrera dels canyisos o entre la malea. Sabiem que tot el dia seria aixis i que ningu es posaria a la vista. Els guerrillers, podien ser o no apreciats, pero cap masover desitjava la seua visita.
 
 Photobucket
Del Mas de Calduc i per un ample i arreglat cami ens dirigirem cap al de Sildo, pero poc dura la comoditat i en cosa de set o vuit minuts abandonarem el cami per la dreta i mig camp a traves mig per corriols perduts ens dirigirem cap al Mas de Sildo. Pel cami vam trobar un mas que surtia al mapa sense nom. Em demanaren si el sabia pero vaig respondre negativament. No ens hi vam estar massa estona mirant tota la vall que s'obria als nostres peus, sino que continuarem entre pins i carrasques .
 
Photobucket
Fins al Mas de Sildo. A escasos metres l'edifici estava la font.
 
Photobucket
Tapada entre joncs i romigueres, la Font del Mas de Sildo rajava sense pretensions pero suficient per abeurar-nos.
 Photobucket
El Mas de Sildo a l'esquena una altra vegada a caminar, recte avall, camp a traves a per l'ample cami que haviem deixat passat el Mas de Calduc.
 Photobucket
 
A l'altra banda del Barranc de la Fagina estava el nostre proper indret a visitar :el  Mas de les Solsides i al fons, el caragolet que ens portariaa al Coll del Mas de les Solsides, i al Mas de Gollo, vora la Punta de la Moleta.
 Photobucket
De manera que en arribar a l'ample cami, el seguirem fins fer cap al Mas de les Solsides
Photobucket 
A prop de la casa els vaig haber de mostrar el Pou del Mas de les Solsides, una mica enfonat pero que amb uns escalons podies arribar comodament a l'aigua,
Photobucket
Del pou estant, muntanya amunt a pel Caragolet de les Solsides

Photobucket 
I per alli, al Mas del Gollo
 

Photobucket 
Mas del Gollo
 
Photobucket 
Davant nostre , a l'altra banda del Barranc de Pena es podia vore el Mas de la Solana i al fons, Sant Miquel d'Espinalbar
 Photobucket 
Del Mas del Gollo, i per una sendera planeta passarem vora el Mas de Gorra. Alli vam prendre, en direccio contraria, el cami, ample de carro, que anava als Mas dels Campassos, Pero por poc temps. Es tractava d'anar al Mas de la Cova per un sendero que baixava fort, travessava el Barranc de Pena i d'alli pujava al mas.
 
Photobucket 
El Mas de la Cova  tenia una bassa a la vora i una altra mes lluny, aquesta alimentada per la font.
 
Photobucket
Vam arribar al mas i per entre unes carrasques molt grans ferem cap a la Font i Bassi del Mas de la Cova
 Photobucket La Font del Mas de la Cova naix de sota una roca enorme i ompli una bassa que esta mes avall i encara que te un bassi de fusta al costat, estava ben sec.
Vora la font s'endevinava el cami que duu al Sant Miquel. Els  vaig dir d'anar pero em contestaren que yo siguiera lo indicado en el mapa y  nada mas.

Photobucket
De manera que tornarem al Mas de la Cova i pel cami anarem triscant en direccio al Pou del Quartal.

Photobucket

Un trobar-nos el cami que va del Mas de la Serreta al Mas de Morera, sortirem a un prat herbos que teiem a dreta. Alli els vaig mostrar el Bassi del Quartal
 
Photobucket 
La Bassa del Quartal, al seu costat on es podien observar les pedres llises que feien servir les masoveres per a rentar la roba, 

Photobucket 
I tambe la Font del Quartal

Photobucket
 
D'alli enfilarem pel cami del Mas de Morera i en trobar uns cirerers florits a esquerra, ja a baix del mas, sortirem del cami i en quatre o cinc metres de pujada puguerem vore el Pou del Mas de Morera, famos per la seua aigua fresca.
 Photobucket
Del pou, al Mas de Morera que va semblar interessar-los molt ja que contrariament a tot el que havien fet fins allavontes, van començar les escoltetes.
 
Photobucket

I d'alli, quan ja anavem a tirar cap a Sant Miquel semblà que hi hagues alguna cosa del mas que els interesses . Van tornar cap al mas, sense dir-me ni ase ni bestia. Els mirava quiet i silent, palplantat al mig del cami. De sobte, un d'ells, l'altre, el silencios, es gira, mirant-me i ho digue :
Eres una buena persona i has hecho un buen servicio. Ya te puedes ir.
Recula cap al mas i jo, alli palplantat me'ls mirava com es dirigien cap al mas travessant l'ordi brotat.
Y de repent, no vaig vore res mes. No vaig voler saber res d'ells, ni del pastor que segurament arribarie al cap de poc amb la rabera, ni de les dones de casa que segurament estarien amagades al corral.
Vaig començar a correr cap al cami de Sant Miquel i en trobar-lo, girant a dreta sense parar, amb totes les forces que encara tenia vaig deixar sortir tot el patiment d'un dia que pensava que seria el rader. No m'importaven les pedretes que es colaven per dins les albarques. Vaig passar el trencant del Tossal del Rei i vaig seguir corrent, corrent, mes enlla del Coll dels Tombadors, mes enlla de tot allo que em separava del meu mas i dels meus.
 
 
 
 



1 comentari:

  1. ¡Magnífic! He disfrutat de debó llegint la historia i contemplant les fotografíes.

    ResponElimina