Pàgina amb moltes fotografies meves del Port, els seus indrets més bonics i orquídies.

També altres imatges del Delta de l'Ebre, Serra d'Irta i altres fotografies que mostren la bellesa del món natural

diumenge, 14 de març de 2010

LA FRANQUETA - GRAU DE LES AUBARQUETES - PUNTA BLANCA - VALL D'UIXÓ

 

 

 

 
La ruta d'avui te l'inici a La Franqueta per la qual cosa hem d'arribar a Horta de Sant Joan.
L'itinerari seguit en el nostre cas es Tortosa, C 12, desviament a Horta de Sant Joan. Ja a prop d'Horta, la silueta punxeguda del Tossal d'Horta apareixera al davant nostre.
Seguint la carretera ja vorem, a esquerra, els indicadors de la Franqueta, que es la nova carretera a seguir.
 

Es de parada obligada el mirador del Salt del Ferrassó, on una amplia panoramica de la vall del Riu de la Canaleta s'obre als nostres peus. La poblacio d'Horta alla al fons.
 
 

 
I davant nostre els Salt del Ferrassó i les roques d'en Benet.
 
 

Ja arribats a la Franqueta es bo donar un passeig aprofitant el silenci, la frescor i la lluminositat dels sol ixent sobre el paisatge.
 


 
Si estem quiets i silents escoltarem al picot per damunt dels nostres caps; atents  vorem els cristalls de gebre que tapissen el terra bona part de l'any.
 
 

I ja podem iniciar el nostre recorregut. La pista del Coll de Membrado es la que hem de seguir. A l'inici d'aquesta vorem una de les fonts de la Franqueta.
Pista amunt, mentres ens anem enlairant lentament.
 
 
 
 

Passarem vora el Mas de Cases i el de Jordi. Al fons el Saltador de Cases, la Punta del Tarranc, la Faixa de la Carrasca.
 
 
 
 
Mes endavant, el Mas de Josepo. Alli, de la mateixa corba, a l'extrem oposat al del mas, neix un petit sender entre les argiles blaves.
 

Que ens pocs metres ens acostara a les aigües netes i transparents del Pouet de Josepó.
Tornarem a la pista, la seguirem amunt, cosa de pocs metres, per trobar de cara, a l'esquerra,....
 

Un precios exemplar d'auro, l'Auro de Josepo, que quan esta ple de fulla, el seu verd clar es un esclat de llum.
 

 
Despres d'un bon tros de pista, el Barranc  del Clot de Montanyes travessara la pista. Aci comença el cami a seguir. (Com que nosaltres voldriem recorrer tot l'antic cami que passava pel Grau de les Aubarquetes cap a Terranyes , caminàrem una mica mes per la pista, fins al coll de Pell Negra o de Safra. Alli es on començava aquest cami. El pode seguir un ratet fins que un desprendiment l'ha tallat al temps que el bardissar barra el pas.)
Vora el barranc,abans de creuar-lo,  hi ha una reblera empinada que s'enfila amunt. No hi ha traç ni fites, pero amunt, amunt, seguint el track.

Mes o menys anem seguint el recorregut del barranc pero en el moment que la cosa es complica una mica,  sortirem i ens desviarem cap a l'esquerra i continuarem per la canal del costat.
Pujant, pujant vorem que per la dreta ens arriba un corriol que no es res mes que l'antic sender, que a partir d'ara podrem seguir. Alguna fita apareixera, pero molt poques.
 
 
 
La cosa es poder fer cap a la part de dalt de la cinglera que veiem, que sembla impracticable i per aixo anem desviant-nos cap a la nostra esquerra (pujant)
El primer pas curios es el Pas de la Carrasca. El cami, enganxat a la paret desapareix i alli neix una passera feta amb uns troncs, ara caiguts que es recolzen sobre una carrasca que neix de la paret.
 

 
Despres del pas,  el cami continua
 

Hem anat tota l'estona per la base del mur, i ara trobem la manera de superar-lo.
 
 

 
Estem al Grau de les Aubarquetes, de bon passar.
 
 

Estem ben enlairats i a l'altra banda del barranc   podrem distingir el Mas de Pell Negra i   les puntes del Safra, del Coc i del Pilo. Mes lluny, vorem el Mollo i la Ballestera; al fons tambe Penyagalera.
 
El cami fa un gir de 180º i hem de pujar a dalt del crestall i començar a crestejar. Mes endavant trobarem un punt on hi ha una senzilla trepada on, si conve, usarem les mans.
 

 
Arribats a aquest punt, podem caminar una estona per la base de la nova paret que apareix davant nostre. Es una feixa inclinada pero de bon fer.

 
Finas arribar al Barranc del Clot de Montanyes. El mur que anavem seguint baixa fins el barranc i continua per l'altra banda per coronar la Punta de Sallent.
 
 

Si es temps de fred, conve que ens arrimem a la base del salt, la sorpresa sera agradable.
 
 
 
Despres de vore el salt tornarem al lloc on teniem la trepadeta i la pujarem. Ara es cosa de continuar crestejant fins arribar a la Punta de la Gavarrera. Alli apareixera un rossec que seguirem per la nostra dreta.

 
I alli mateix ja divisarem el collet entre la Punta de Sallent i la Punta Blanca.
I tambe el salt que abans hem visitat a la seua base.
Acluquem be l'ull perque al mig d'aquest coll podem vore les dos branques del Pi Camat que s'enfilen cel amunt.
 

Ara es cosa de seguir el rossec que va recorrent la Faixa de la Carrasca.
 

Fins que un collet i unes fites ens duran al cim de la Punta Blanca.
 
 
 
El cami a continuacio seguira crestejant, a la nostra esquena quedara la Punta Blanca i la de Sallent amb el Pi Camat al mig.
 
Anim caminant per damunt del Saltador de Franquet.

Vorem diversos ginebres castigats pel llamp i el vent, pero en apareixer aquest bonic exemplar hem d'estar a l'aguait a les fites que enceten sender cap a la Vall d'Uixó

 
El sender recorre el traçat d'una antiga pista o rossec. M'asseguren que per alli habia baixat, fa temps, un Citroen dos cavalls. Si coneixeu aquest sender, la vostra extranyesa sera tan gran com la meua
 

Mentres baixem, al davant la silueta caracteristica de La Puntassa ens acompanyara.
 
 

Hem tingut sort i la neu verge  engalana el cami, que es de bon seguir ja que esta molt marcat i a mes, te força fites.
 
 
 
 
El sender fineix a la pista de la Vall d'Uixo, que nosaltres seguirem avall, a esquerra.
Paro abans, cosa de pocs minuts, pista amunt, a dreta, fina a la placeta que marca el seu final. Alli un curt sender ens menara als Bassis de la Vall d'Uixo.
 

Un sol bassi, recolzat sobre el terra, mig gelat, es nodrit per l'aigua de la font que hi te al seu costat.
 
 
 
Ara es tracta de desfer els passos i tirar pista avall, pista avall.
 

Ben aviat apareixera Punta Serena i el sender que porta al GR 7
 



 
Despres d'un tram de baixada, un de pujada fins al Coll de les Saleres. Alli, una bassa, una altra alla baix, i una esplendida visio sobre la Canal del Bacó.
 

 

Seguirem per la pista fins al proper barranquet on des de una basseta han canalitzat l'aigua que alimenta les dues basses passades. Tambe a dreta trobarem el sender que puja cap a les clotes.
 
 


Ara, despres del coll, a baixar, pista i pista. Ens hi podem fixar en les Coves Roges, en la Punta dels Blaus, fins trobar el Barranc de Lloret, i ben seguit, la seua confluencia amb la Canal del Baco.
 
 


Una mica mes avall, a dreta en el barranc, els Ullals de Morago. I mes tard, el pontet que ens hi duria a la Cova Picasso Mes tard,  la confluencia amb el Barranc del Carrer Ample, i els roures del Mas de Quiquet,..i sense adonar-nos-en, ja tindrem als nostres nassos La Franqueta.
I contents, contents per haver poqut vore la Punta Blanca de color blanc, i d'haver compartit suor amb aquells homens i dones del port que pujaren a Terranyes pel Grau de les Aubarquetes, podrem marxar a casa despres d'haver assaborit un raco de Port del que no surt al llibres.
 
DESCARREGA'T EL TRACK

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada