Pàgina amb moltes fotografies meves del Port, els seus indrets més bonics i orquídies.

També altres imatges del Delta de l'Ebre, Serra d'Irta i altres fotografies que mostren la bellesa del món natural

diumenge, 14 de febrer de 2010

PONT DE COVALTA - BARRANC DE LA GARROFERA - MAS I FONT DE CAPNEGRE - COLL I FORADADADA DE LA SELLETA - CASA DEL CARVALLO

 

 

El Port comença a mostrar-nos eixa transicio estacional a la que ens te acostumats cada any. Ja floreixen els ametllers pero el gel roman hostatge de les fondalades. Estem passant de les neus i gels als sol i calors. I tot amb una recurrencia quasi setmanal. Estem a ple hivern pero les musiques de la primavera ja sonen lluny. O almenys ens fem eixa il.lusió.


La ruta d'avui es ruta de passio. Pero de passio de la de Setmana Santa. O sia, de punxades i esgarrinxades. De senderes que s'imaginen i de fites que no existeixe. Bo, almenys a la primera part.
 
Nosaltres hem anar cap a Covalta, a prop del pont de formigo sobre el Barranc de la Garrofera i alli hem deixat el cotxe. A partir d'eixe moment tirarem pista asfaltada amunt (no ens desviem cap al pont) i anem deixant per la nostra esquerra, alla baix, el Barranc de la Garrofera.
 


Ben aviat desapareixera la pista i iniciarem un recorregut per un sender prou perdut com per a fer-nos trontollar mes d'un cop. Al fons, la Roca del Migdia que no perdrem de vista en gran part de l'itinerari.
 

 
Primer una mica enlairats sobre el barranc i finalment per la seua llera, farem cap al mas de Cap Negre.
 
 

Darera del mas, ens situarem a la llera del barranc i per dintre o per la vora, el remontarem en direccio a unes parets de roca que hi ha al fons, coronat tot per la Roca del Migdia i les cingleres de la Mola Castellona.
Vora el mas, una cadolla, potser reexcavada per augmentar la seva capacitat, donaria una mica d'aigua al mas.
 
 


 
Nosaltres anem remuntant recte el barranc. A dreta deixarem per mes tard un altre barranc que baixa del Coll de la Selleta.
 


Finalment, a la vista d'un esglao de pedra que ens impediria seguir la llera, vorem una petita resclosa feta amb pedres. Aquesta serveix per embassar les aigües de la Font de Capnegre.
 
 
Aquesta bassa on la murta resplendeix ufanosa, ara quasi tota colmatada, en el seu temps seria l'ale de vida que necessitaven els habitants del mas. Ara, resta com a lloc abeurador i revolcador de bestioles.
A continuacio de la bassa neix un traç que segons escriu Vicent Pellicer al llibre "El massis del Port:de font en font", ens arrimaria a la Mola Castellona.
 


Visitada la font, es cosa de desfer el cami, barranc avall fins les envistes del Mas de Cap Negre. Alli ens trobem el barranc que baixa de la Selleta i es el que hem de tirar amunt.
Ben aviat i sota un marge, una fonteta, petit regalim d'aigua.
Hem d'anar superant marges amunt intentant fugir, no sempre amb exit, de les esgarrinxades.
 


A la nostra esquerra, alla dalt, la Roca del Migdia amb el Forat de l'Aire que evidentment no podem veure.
 


Anirem superant antics bancals ara colonitzats per la tupida vegetacio fins fer cap al penultim. Alli hem de desviar-nos una miqueta cap a la dreta i buscar, amb molta imaginació, el sender que recte amunt, entre boixos, fara cap a la Selleta.
 

Quan hi serem al coll, a esquerra vorem el ppont foradat i unes marques roges que venen de la Mola Castellona a traves del Forat de l'Aire tambe conegut com  de  la Roca del Migdia
 

Obligada visita al pont i despres, creuar el coll i trobar un bon sender.
 
 


Que avall, avall, amb pendent ens fara arribar ben aviat a creuar el Barranc de la Caramella i a la Casa del Carvallo. Pero pel cami hauriem d'estar atents a unes terres roges : es una antiga mina de ferro, sembla que usada ja pels romans.
Mes tard, just al costat del Barranc de la Caramella i abans de travessar-lo, un forn de calç completament tapat per la vegetacio potser ens passi desapercebut.
 

Passada la casa del Carvallo, pista avall per poc temps ja que vora les runes d'unes antigues edificacions que trobarem a la dreta hi ha un sender que baixa i travessa el riu. Alli, per una pista continuarem avall, ara pel marge dret. Pero pocs metres. Vora un pi, una mena de rossec que baixa cap a la nostra dreta sera el nou cami a remuntar. Aneirem deixant les cingleres de la dreta una mica a dalt. 
 
Seguirem aquesta mena de rossec (de fet no es un rossec sino una neteja del terreny que formava par d'un projecte abandonat de posar una tanca que no permetes que les cabres baixessin del parc cap al pla) fins al final i un cop alli, recte avall entre camps abandonats d'oliveres fins a aquesta caseta amb una cisterna oberta a l'interior de la construccio, vora la qual passa la pista asfaltada del mati.
Ara es cosa de desfer cami fins al cotxe. I una font mes que hem localitzat, situat i descrit.
Bon dia, bona troballa i bona companyia. Una combinacio perfecta per a correr pel Port.

DESCARREGA'T EL TRACK



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada