Pàgina amb moltes fotografies meves del Port, els seus indrets més bonics i orquídies.

També altres imatges del Delta de l'Ebre, Serra d'Irta i altres fotografies que mostren la bellesa del món natural

diumenge, 28 de febrer de 2010

PANTA - ULLALS DE BELLAUVI - MAS DEL CASTELLAR NOU - FONT DEL MAS DE CASTELLAR - FONT DE LA SALTADORA - PR-C 82 - POU DEL MAS DEL CASTELLAR VELL - MAS DEL CASTELLAR VELL - MOLI L'ABAT

 

 

Quan vaig llegir el llibre de Vicent Pellicer  "Caminades pel massis del Port. Emboscades de tardor meravelloses" la descripcio de l'excurio XIX em va tocar alguna cosa dintre meu. No se que era pero l'ambient que descriu Vicent , les sensacions que et transcriu   mentres fa  camí m'anaven apareixent dia rera dia. Va ser el primer itinerari de Vicent que vaig llegir i alli vaig descobrir que podem descriure un itinerari pel que veiem i tambe pel que anem sentint.

Vaig anar i em vaig perdre al cap de poc.

A ran de la publicacio del mapa La Tinença, de El tossal cartografies, em vaig animar a reintentar l'excursio. Una barreja de l'itinerari de Vicent amb la ruta del mapa va donar fruit : Fonts, masos, arbres i paisatges aparegueren a la meua vista.

Aixo es la descripcio d'aquesta excursio. No gaire dificil pero plena de "Port". Amb paraules meues i descripcions manllevades del llibre de Pellicer, us proposo una nova ruta. Es recomanable la lectura del llibre, abans i despres de fer-la ja que amb l'experiencia he descobert que les rutes de Pellicer, totes plenes d'originalitat es comprenen a la perfeccio quan ja es coneix el camí.

Quan anem a la Senia i emprenem la carretera de La Pobla, passarem vora el Moli de l'Abat on,  si ens volem estalviar una bona quilometrada per asfalt podem deixar un cotxe i continuar amb un altre carretera amunt fins al pantà. Alli, i despres de passar el pont, a ma dreta enfilarem per la pista de la Fou. Ara que el panta esta mig buit vorem les restes dela antics camps, senies, canals que les aigües aneguen bona part de l'any.

Quan trobem una pista a ma dreta, tot just ja passat el panta, girarem per ella i en pocs metres, on hi ha un repla, podem aparcar. Aquesta es la pista del Mas del Retó

Si haguessim continuat per la pista de la Fou amunt, en pocs metres un pont ens hagues passat a l'altra banda de riu. Del pont estant, si ens hi fixem vorem una construccio a la llera del barranc. Es el pantanet i serveix per aforar la quantitat d'aigua que baixa. Ara es zero.

Pero tornem als bancalets del Boixos, que es alla on hem aparcat. Si baixem al barranc, hi ha algun corriolet, vorem aigües amunt com surt aigua d'entre els codols. Son els Ullals de Billauvi, ara secs pero he recuperat una fotografia d'ells amb força ufana. Estem al limit superior del panta quan esta ple.

 

 
Nosaltres iniciem la caminada per la pista del Mas del Retó. Ben aviat, un pont amb una porta ens barrara totalment el pas,.... Vosaltres mateixos.
A continuacio seguirem per la pista. A esquerra, un tancat aprofitant el fons d'un barranquet. Recordo fa molts anys que hi veniem a veure els porcs sanglars que hi tenien tancats. Continuarem per la pista i al cap de poc ens enfilarem per un corriolet a esquerra que s'enfilara i passats uns camps d'ametllers trobarem una pista. Compte que al cap de poc hi surt una pista per l'esquerra que no hem de seguir.
Pista amunt ja trobarem el sender del Mas del Castella a esquerra.
 


 
He caminat una mica mes, seguint pel comode traçat de la pista i en una corba tancada a dreta m'he n'he sortit per un corriolet a esquerra que em condueix al caminet del Castellar.
Aquest, en alguns trams es , diguem amplet i d'altres ben emboscat i perdedor. No hi trobarem marques, ni fites, ni bon cami, pero segur que arribareu.
 
 


 
A mesura que anem guanyant alçada, per l'esquena apareixen les moles de l'altra banda del panta. La pista de la Fou, el PR de Fredes, els estrets de la Ronyosa, el Mas d'abella i de Joan,... el Portell de l'Infern

 
I cal tambe estar atent al terra dons podem trobar algun habitant d'aquestes ombries.
 



 
I tambe raconets especials.
El cami puja amb ganes, va travesant el Barranc del Castellar i amb ajut de caragolets, guanya rapidament alçada. Pins i carrasques, amb amplies clapes de fenassar omplen els antics bancals.

 
" En algun revolt que us situe de cara a les aigües del pantà, val la pena que us hi atureu uns minuts i gaudiu de les bellissimes emboscades de tardor. Als peus de les muntanyes, el mas d'Abella, com una volva de neu, ressalta al bell mig del bosc.^Per sobre dels cingles roginosos, les verdes serralades del Bellestar; per damunt de les últimes corbes de l'inconfusible PR-16, a l'esquerra, el raco del Sant; a la dreta el raco de la Ronyosa"



 
De sobte, apareixera el Mas del Castellar Nou sense que ens hagim adonat de la seua presencia. A dreta surt el corriol que comunica els dos masos del Castellar. i nosaltres a la recerca del mas, sense vore'l, pugem una mica a equerra i alli apareix.
 


 

Amb els xops que li fan de sentinella, amb una fonteta que encara raja, sense sostre i vesant desesperacio, les restes d'allo que fou el Mas de Castellar Nou
 
 



La porta que tantes vegades travessaren aquells habitants, curulls de sensacions, ara es la porta a la destruccio : un dia cau una teula i ningu esta per posar-la. Un altre hivern allo es un forat per on vent, neu i pluja entren a mans plenes, i ningu esta alli per tapar-ho. La melangia d'aquestes parets es pot respirar. Em recorda l'esguard dels gossos perduts que, sense amo, vagaregen sense nord.
 
 

" A la part superior del marc de la porta encara dona voltes -si l'ajudeu- el rodet que servia per pujar o baixar" el canyís.
 
 

 
Si continuem per un corriolet, era deixada enrrera,  passarem de llarg els xops del Mas del Castellar que dormen a la tardor.



La següent sorpresa, una bassa amb escalons, seca
 

 
On algu va gravar "Año 1921"
 
 
 
I mes enlla, el safareig on "les dones del Port s'hi van deixar la bellesa de les mans i els anys mes dolços de la jovenesa"
Unes pedres llises, a l'alçada del vendre en donen testimoni.
Tambe vorem unes carrasques vora les quals en algun tems hi rajava la Font del Mas del Castella
 



 
Ara ve un moment delicat. Ens desviem de l'itinerari de Pellicer i enfilem recte amunt enllaçant trams del sender que usaren la gent del mas per pujar al cim de la carena, al cami de Pallerols, el cami del rossec.
 
Les restes d'aquest cami estan molt perdudes i anirem enllaçant-les, tantejant, entre fenassar , bancals i perduts i esquivant el pinar espes fins trobar-nos "al davant d'un pi negral rabassut -no n'hi ha d'altre per les rodalies- el tronc del qual ha sigut acariciat per la llengua abrusadora d'algun llamp".
 
Aci conflueixen dues senderes, les que venen dels dos masos del Castellar.
 
 
 

 
El barranc del Fito apareix al davant nostre on vorem " La Senia, Vinaros, Benicarló, el castell de Peniscola, els Columbrets"
 
 

 
Ara la sendera esta mes marcada i les fites han fet acte de presencia. Algun mas en runes, alguna borda, acompanyen el cami.



 
Travessant rebleres, carrasques, pinar, boixar espes, anem fent cami per territori de sovatges i ens sera molt facil perdre la sendera marcada ja que hi ha moltes traces.
 
 
 
De sobte, si som fidels al sender amb mollonets, vora el cami sortiran al pas quatre bassis completament fets malbé.

 
Vora els quals raja la font de la Saltadora,
 
 


que llença, muntanya avall una aigua que sense ser magnifica, s'agraeix de beure
 


 
Ara el caminoi es torna un xic perdedor, pero no importa ja que veiem al fons el nostre desti: la punta de la Gavarrera, radera la qual passa el PR-C 82. Alli fem cap, fins una bassa.
Ara sera el moment de girar cua i refer els nostres passos. Pel cami trobarem el pi d'escorça gratada que ens comenta Pellicer i ara es tracta de tornar al pi negral rabassut on hem estat fa cosa d'una hora. El cami a penes baixa ja que es un planeig constant.
 
 
Ja al pi rabassut agafarem el sender de l'esquerra i ens hi fixarem que al davant nostre hi ha , un xic llunyana, una teulada roja : el mas del Castellar Vell. Abans pero ens sorprendra un llarg i rectilini marge que finalitza en un pou. Aixo ens fa pensar que sigui un sistema de captacio d'aigua per a omplir-lo.
 


 
Estem al Pou del Mas del Castellar Vell. 


La sendera segueix, fa un gir i de sobte, als nostres peus apareix el mas del Castellar Vell. Als seus peus el Barran del Fito, i a l'altra banda, la Mola del Fito.
 
 

 
Vora el mas, unes carrasques prou grans.
Baix del mas, l'era, i alli el sender pel que hem de continuar. Cosa de pocs metres i per la dreta apareix un altre que ve del Castellar Nou. Nosaltres l'ignorem i seguim cap avall circulant a cavall dels barrancs del Fito i dels Mangraners.
 



Aviat apareix una nova vista del panta i alla lluny, el Bellestar.
 
 

 
Mentres caminem, podem anar descobrint els racons d'aquest desconegut barranc del Fito,
 



Admirant els paisatges que ompliren els ulls d'aquells masovers que baixaven al Moli de l'Abat.
 

 
Territori de pastors es aquest, i per aixo anem trobant corrals o tancats, com aquest que aprofita un resalt de la muntanya,
 


 
o aquest altre, molt a la vora, en el bell mig d'un collet.



Mes endavant, la visio canvia una mica i ja apareix el pont y la presa del panta. Ja estem a prop del Moli on arrivarem contents d'haver decobert uns paratges que malgrat estar tan a prop de la plana, son salvatges com el que mes.
Del Moli estant, si hem deixat cotxe, donarem l'excursio per finida. Em cas contrari, ja sabeu : asfalt amunt fins l'embassament, pista del Mangraner, o de la Fou, com vulgueu, pista del mas del Retó, i ja hi som.
Que aprofiti.

 

DESCARREGA'T EL TRACK

4 comentaris:

  1. ¿Esta correspon a un recorregut del llibre del Vicent, cert?

    ResponElimina
  2. Ai, Lluís! Quina llàstima no poder-te acompanyar en aquesta excursió! Quina enveja!
    Diagnòstic de la lesió: tendinitis de genoll.
    Ara toca fer repòs per poder estar en forma el més aviat posible.
    Una abraçada!

    ResponElimina
  3. Hola! Aquesta setmana santa vull anar a fer una excursió pels Ports amb una amiga i m'agradaria que em recomenessiu alguna excursió vosaltres que coneixeu el terreny pam a pam. No hi hem anat mai perquè ens queda lluny de casa i, malauradament, només tenim un dia. Si són 5 o 6 hores ja ens està bé, el que volem és descobrir els racons del massís (sense perdre'ns-hi!). Som estudiants de biologia, per tant, si de passada és algun paratge que amaga alguna meravella de la natura de les que costa de veure, molt millor.
    Moltes gràcies i felicitats per aquest blog. Es nota que estimeu de debó les muntanyes.

    M.Alba

    ResponElimina