Pàgina amb moltes fotografies meves del Port, els seus indrets més bonics i orquídies.

També altres imatges del Delta de l'Ebre, Serra d'Irta i altres fotografies que mostren la bellesa del món natural

diumenge, 7 de febrer de 2010

CORATXÀ : FONT DEL BACIOL - PI DE PITXÍ - CINGLES DE SANT JAUME - LA BASSOTA - CARRASQUES D'ANTOLINO - CARRASCA GROSSA - L'ESCALETA - LO CADEC - PI DE LES 12 BRANQUES - MOLA DE MITJAVILA - PI DE LA SOLANA

 
Quan passes en cotxe per La Cenia, tires amunt cap al Pantà, continues amunt per la carretera, trobes una cruïlla de carreteres. Possiblement la inèrcia us fara tombar  adreta per pujar a Fredes. Pero no, avui trencarem en direccio a Castell de Cabres.
La Tinença, una subcomarca de set pobles units per l'antiga pertanença al Monestir de Benifassa, s'obrira als nostres ulls i mentres anem guanyant alçada apareixeran dos poblets amb un posat i situació preciosa : Bellestar i La Pobla de Benifassa.
Mes endavant haurem de trencar a dreta deixant de banda la carretera de Castell de Cabres i dirigint-nos al Boixar. Arribats al poble el circumvalarem per la nostra esquerra i continuarem fins que se'ns apareixera aquest paissatge.
 
 
 
Coratxà, un poble desconegut per a molts, estara alli davant, amb el seu til.ler, la mola, l'esglesia, l'hostal,....
Excursionistament, poble poc considerat com a membre del Port, ara amb l'edicio del mapa La Tineça de Benifassa, de El Tossal cartografies podrem recorrer tot el seu terme i admirar-nos d'aquest paisatge.
La ruta que anem a fer esta basada en par, en un dels itineraris proposats en aquest mapa.
 
En el nostre cas, es un dia boirós, d'arabogues, fred i amb les restes de les passades nevades.
 
 

Pero enmig d'aquest ambient hivernal, l'eixida del sol, com si d'un incendi al bosc es tractes, convida a fer coincidir la nostra arribada al poble amb aquest moment.
 

Una vegada al poble, just a l'entrada, hem d'agafar la pista de la dreta que va a Sant Cristofol. Pero com que no hi anem a aquest lloc, en pocs minuts haurem de desviar-nos a dreta a la Mola e Mitjavila. Ja arribats al final de la pujada i en una cruïlla de pistes aparcarem i ens posarem a caminar.
 


 
El primer que trobarem es l'indret on el mapa marca la Font Freda o del Baciol(compte , no hi ha cap falta). La font colgada de neu apareix timidament entre aquesta.
 
Estem caminant per una pista en direccio N, cap a Pena-roja.
Ben aviat a dreta del cami, a pocs metres, el primer arbre singular del dia . El Pi de Pitxí.
Estem caminant pel cami que recorren a l'anada els pelegrins de la rogativa Vallibona a Pena-roja
 
 
Mes endavant, anunciats per una fita i les marques grogues i blanques del PR, deixarem la pista(que fa cap al pi de les 12 branques) i emprendrem un sender que neix per la dreta, seguint el cami dels romers.
 

Estem al Cingle de Sant Jaume i l'hem de baixar per les feixes rocoses que un cami empedrat va solcant
 
Fins arribar al Coll de la Bassota. Aqui ja ens hem d'oblidar del PR (si seguim per ell un centenar de metres ens trobarem el Ginebro de Ginero, un arbre monumental) i tombarem avall per l'esquerra per una pista de recent construcció.
 
 
Ja veiem a prop, el Mas del Ginero



I al seu costat un ginebre, que sense ser monumental, ja te unes bones proporcions. Com podem vore, te un aspecte arbori i no arbustiu, que es la morfologia a la que els ginebres ens tenen acostumats.
Al fons, el Cingle de Sant Jaume, que acabem de davallar i ent4e la boira la Mola de Mitjavila..
 

Nosaltres seguirem pista avall, cap al Mas d'Antolino. Em comenten que potser no esta clar si estem circulant per una pista publica o privada (sembla ser que es privada) pel que haurem de ser respectuosos per on anem i si hi veiem algun propietari, no estarà de més demanar-li permís de pas.
Vorem en una dels marges un pouet, (mes tard en vorem un altre) i farem cap al Mas d'Antolino
 
Vora el mas ja tenim alguna carrasca que ens anununcia que el bosc pel que ens anem a endinsar sera una continua troballa d'exemplars de gran port.
 
Ara continuarem per la pista i ens anirem fixant en les enormes carrasques que anem trobant vora el cami.
 
 
Son les Carrasques del Mas d'Antolino.

 
Basicament trobarem tres grups de carrasques


Els dos primers grups en atareixer els tenim a dreta
 
 

I el tercer grup esta format per l'exemplar mes gran a esquerra
 
I un parell a dreta.
 
 
Lluny deixem ja el Mas d'Antolino i continuem caminant vora el Barranc d'en Ferri.

La pista ens hi porta a creuar-lo, pero uns metres abans del gual, a la mateixa corba neix un sendero brut que anira remontant la riba dreta del barranc.
Primer passarem per un enbaumat on hi ha un corral i a la vora un petit salt.
El cami fa un gir de 180º per guanyar alçada i posteriorment uns altres 180º.



A partir d'eixe moment, un cami recte, brut i sense marques ens anira portant per la riba dreta del barranc. Passarem vora alguna carrasca de proporcions generoses.
 

 
I anirem a travessar la llera per continuar remuntant  la riba esquerra.
 

Fins trobar-nos una fita que ens convida a allunyar-nos del curs d'aigua i del sender per vore una de les protagonistes del dia : la Carrasca grossa
 

Despres es qüestio de tornar al sender i continuar la remuntada del barranc. Ben aviat farem cap a un salt. Es el Salt de l'escaleta. Com que per alli no es pot passar, el cami ens mena cap a la dreta, seguint un barranquet secundari. Fins arribar a un escalo rocós. Alli, els antics masovers del Mas d'Antolino bastiren una escala de fusta de ginebre per poder-lo superar i aixi anar a conrear uns horts que tenien alli a dalt.
 

Pujarem per l'escaleta, amb una mica d'atencio a la sortida i el cami continuara cap a la dreta.
 
 
Nosaltres, però, ens desviarem cap a l'esquerra per anar a veure el Salt de l'Escaleta des de la part de dalt i de passada tenir una amplia panoràmica del Barranc d'en Ferri.
 
En tornar, ens podem assomar per vore el lloc on esta l'escaleta, aci tapat per uns pins.
  
Y caminant anirem descobrint unes noves vistes sobre el salt,...

... i del Barranc d'en Ferri, on podem distingir alla lluny el Mas d'Antolino.
 

El cami, que passa per un barranquet fara cap a una pla pelat on s'aixeca un altre dels protagonistes de la jornada : Lo Càdec. Un ginebre monumental. I al fons le Mola de Mitjavila que mes tard remuntarem.
Pero ara es el moment d'anar per la pista, que podem endevinar a la dreta entre els pins. Alli, caminem uns metres a esquerra i ens desviem, per entre un barranquet a dreta , mig per sendera mig pel dret.


Un altre convidat del dia, el Pi de les dotze branques ens esta, tot ufanos, esperant en un petit clar.
 
 
Despres de vore aquest pi, tornarem a la pista per on hem vingut, farem cami enrera i no deixarem la pista fins que aquesta s'acabe.
 

Al nostre davant els cingles de la Mola de Mitjavila ens estan esperan. Nosaltres anirem circulant entre els pin fins trobar el pujador. Pero,... tot vindra al seu temps.
La pista per la que anem caminant, en sentit contrari ens arrimaria al nostre coche, doncs es la mateixa que per la que hem caminat aquest matí.

 
Noves vistes de per on he passat i a seguir el rossec abandonat que continua despres de la pista. Ara trobarem alguna que d'altra fita que ens ajudara en seguir el cami. Traç poc marcat pero de bon seguir.
 
 
Fins que farem cam al pujador. Es un lloc evident, amb algun tram que sembla empedrat i que segurament fou emprat per pujar a la mola.
El lloc te algo d'especial. No ho se descriure pero quan ho vaig vore em va envair una sensacio que si hi passeu la notareu.
 
Ja a dalt del pujador, la panormica es immillorable. El Barranc d'en Ferri, el d'Escresola, la Roca Plana,...
 

 
 
Vora el lloc on estem hi ha un pi que mereix ser visitat i despres hem de dirigir els nostres passos cap al NE.
 
Per cami mig perdut, sense deixar-nos portar per algun que altre sender que van on no volem, amb l'ajut del GPS, fins a ataullar alla baix la vall per o corre la pista que hem trepitjat aquest matì. Cal anar planejant, per dalt del crestall.
 

Podem girar-nos d'esquena per vore si endevinem el poble i anar a pels cotxes, que malgrat estar alla baix, lluny, els podem distingir.
  
Un cop arribats al cotxe, i si recordem que abans he parlat de dues pistes, ara caminarem tres minuts per la pista que desconeixem fins arribar a un pi que del cotxe estant ja notavem que era digne de visita. Amb dues cames i aïllat el podem qualificar de singular.
Despres d'això, cotxe i cap a casa.
 
Encara que arribats al poble podem visitar la plaça amb el seu monumental til.ler. No n'es l'unic de per ací, pero aixo forma part d'un altre dia.

6 comentaris:

  1. Una estupenda ruta, m´has deixat bocabadat, Lluis aquesta ruta dignifique tota la contornada natural que ens envolte, veritablement podem dir que tenim sort de viure tan prop d'aquest espectacle natural.

    Gracies per mostrar-nos-la.

    ResponElimina
  2. Un cop més, m'enamoren les teues passejades! I jo que em pensava (i sabia que era mentida!)que coneixia una mica el Port!

    ResponElimina
  3. Excel·lents fotos i excel·lent ruta. Pujada l'escala (del Palanc) a la mola (Pellera) s'ha de visitar la Creu de Joseret, que Desideri Lombarte té literatitzada molt bé.

    ResponElimina
  4. Magnífica descripció d'una de les rutes més desconegudes i encisadora de la Tinença-Port. Encara li podríem afegir la descoberta d'algunes coves, abrics i avencs (Puntassa, la Mestra, Mitja-vila o l'avenc de l'Ase). Enhorabona

    ResponElimina
  5. Hace más de treinta años que pateo estos rincones inolvidables. Me agrada saber que hay gente que ama , estima y comparte como yo esta sana afición por nuestro entorno.
    ¡ Cuánto me agradaría cruzarme contigo en una de mis salidas ¡ Hablaríamos de rincones maravillosos que yo creía desconocidos y de mi exclusividad y que ahora veo que tú los plasmas y los situas en el lugar correcto...

    Un abrazo

    ResponElimina
  6. Martin, si hace mas de treinta años que pateas esos montes, ¡cuantos secretos quisiera que me desvelaras!

    ResponElimina