Pàgina amb moltes fotografies meves del Port, els seus indrets més bonics i orquídies.

També altres imatges del Delta de l'Ebre, Serra d'Irta i altres fotografies que mostren la bellesa del món natural

diumenge, 31 de gener de 2010

PEL BARRANC D'EN FERRI : PINS D'EN FERRI I EL SALT

 

 

 

Un dels limits naturals del Port, al meu entendre, serien les barreres de conglomerats eocenics que conformen aquestes muralles roges tan vistoses de la cara NW del Ports : Roques de Benet, La Gronsa, La Ballestera, Moles del Don,  Penyagalera, .... i les Roques del Masmut.

Pero l'absencia de cartografia , poca bibliografia i potser la llunyania des de Tortosa (que son dels que mes han participat en la difusio de l'excursionisme al Port) ha deixat relegat en un mig oblit unes zones que es mereixen un lloc al Port.

L'aparicio dels mapes del Tossal Edicions, el llibre de Bustos, la revifada d'alguns grups culturals i excursionistes de la zona han fet despertar interes per aquests territoris que no desmereixen un lloc d'honor entre les grans icones del Port.

Avui ens hem desplaçat a Penaroja per descobrir un barranc que m'ha encantat. L'aigua que corria per ell, acompanyada de la pluja i algun borrissó de neu li han donat al meu cor les pautes per enamorar-m'hi d'aquests llocs.

Es una de les primeres rutes que hi publico, pero en vindran moltes d'altres. De segur!.

Podem sortir de Penaroja amb el cotxe i dirigir-nos per la carretera d'Herbers fins al Barranc de l'Escresola. Alli una pista formigonada a esquerra sera la nostra propera via. A partir d'ara recomano deixar el cotxe quan es puga i continuar caminant ja que el paisatge i els masos ens alegraran un cami dels que omplen l'esperit.

Hem de deixar algunes pistes a dreta i esquerra, pel que es aconsellable l'us del mapa ( La Tinença de El Tossal Cartografies) i del GPS.

Finalment ferem cap a un final de pista i tindrem dues possibilitats : La del barranc i la de l'antic cami.

 

 

 
 
La proposta seria la de complicar-nos la vida (una miqueta, poca cosa) a l'anada, passant per dins del barranc i tornar per l'antic sender, prou perdut pero encara reconeixible mentres anem visitant arbres.
 
Per tant, arribats al final de pista, baixarem al barranc, a la nostra dreta, i el remuntarem per la llera, sempre que puguem, ja que hi ha algun pas que d'altre una mica delicats; pero res de perills.
 

 
Mentres remuntem el barranc, i reconec que les fotografies no li fan justícia ni de lluny, podem anar fixant-nos en les coves i salts que anem trobant.
 


 
Fins i tot ens trobarem les restes de l'antic sender que ens ajudaran a passar per algun pas delicat, aixo si, al preu d'alguna esgarrinxada.
 
  


 
 
Encara que ens hem deixat la visita als arbres per a la tornada, vora l'aigua podrem admirar un parell de carrasques de bona soca.
 
 

 
Finalment farem cap al salt. Ens impressionara per la seua bellesa. Estarem rodejats d'altes parets que podriem superar i continuar l'ascens del barranc. Pero ho deixarem pe a una altra ruta.
 
 

Ara es cosa d'iniciar la tornada. D'entrada, a seguir l'antic traç.

 

Si voleu vore coses i no us importen els esgarrinxons, baixant, a esquerra ens podem fixar en alguns pins que destaquen per la seua alçada, com aquest de tres cames

o un altre escapçat.

 

Pero el Pi amb majuscules el tenim a l'altra vessant de barranc, la dreta i a prop del sender. Un pi de modesta alçada pero una soca superba, digne exemplar d'esser visitat.

Seguirem baixant  pel cami fins a topar amb un altre exemplar de bones dimensions. En aquest cas ha anat tombant, escorant fins quedar ancorat a la capçada un bon company.

Despres, es cosa de seguir amb el paisatge fins arribar a la pista i tornar per on hem vingut.

DESCARREGA'T EL TRACK

5 comentaris:

  1. Sempre descobrint nous racons pel port!
    Sembla un bon lloc per visitar.

    ResponElimina
  2. Preciós reportatge, Lluís!
    Ja li he dit al Vicent, que tenim que fer aquesta excursió el més aviat possible; si a tu et va enamorar, segur que a nosaltres també.
    Fins aviat!
    Mercè

    ResponElimina
  3. Hola, amic "portenc"!

    Quin mar de sorpreses! Ets incombustible, com les formigues, que no paren ni per a dormir!Em sembla que nosaltres, gràcies a tu, aquest itinerari el farem ben prompte! Sembla espaterrant!

    vicent pellicer ollés

    ResponElimina
  4. Com diu el Vicent,
    No se si podrem esperar molt a fer aquesta ruta, ens has cautivat en aquestes meravelles.

    Salut i un traguet de la bota!

    fERRAN

    ResponElimina
  5. Guau! No havia acabat de vore el toll bugader de baix de tot. Sempre hi anem des de dalt. La propera vegada haurem de baixar a baix ;)

    ResponElimina