Pàgina amb moltes fotografies meves del Port, els seus indrets més bonics i orquídies.

També altres imatges del Delta de l'Ebre, Serra d'Irta i altres fotografies que mostren la bellesa del món natural

dissabte, 2 de gener de 2010

COVALTA - ROURE DE LA BASSOTA - FONTS AMARGUES

 

 

Itinerari que ens porta a coneixer totes les possibilitats que un amant del Port te a l'hora de punxar-se o omplir-se mans i cames d'esgarrinxades. Pero tot i això, us recomano que amb una roba dura i ressistent la feu, ja que el paisatge no us defraudarà. Passejarem pels Erms de Cova Alta i segurament us passara com a mi : us meravellareu de tot allo que pot fer el treball de l'home per a poder treure algun fruit de la terra. Metres de mur de pedra per poder albergar un garrofer, filades i filades de marge on plantar oliveres en un pam de terra, masos de dificil acces, corrals on arribar-hi es una aventura i fonts que sadollaren antigues goles de pastors suats.

I com no! es un itinerari d'aquells que dona plaer de fer amb gent amb qui estas a gust,  ja que barrejar aquests àrids paisatges amb la calidesa de l'afecte es una combinacio que, com si fos un filtre fotografic,  magnifica les imatges que vas veient.

 

 


 
Per arribar es recomanable visitar aquest enllaç ja que el punt de partença es el mateix, i tambe la primera part de l'itinerari.
 
Aparcarem vora les oliveres i seguirem pista avall fins al Barranc de Cova Alta.
Alli la sendera esta marcada de roig i comença a enfilar-se tenint de companya una maniga d'aigua d'aquestes negres que sovintegen pel Port.

 
Passarem vora algun maset, o els vorem a l'altra banda de barranc i poc despres trobarem una desviacio a esquerra que es la que hem de prendre. Haurem passat a prop dels Bufadors de Cova Alta.


Si seguirem pel caminet principal passariem a prop de la Font del Nivero, ara totalment malmesa i tapada, despres  pel Toll del Caragolet que es forma al Barranc de la Geganta i fariem cap al Mas del Xaco. Pero aquest es un altre itinerari que avui no ens toca.

Mentres anem caminant, a esquena deixem tota la plana amb la Serra del Montsia al fons i els Barrancs de la Garrofera i Covalta en primer planol
 


El sender que anem seguint, marcat amb senyals vermells s'enfila ben amunt per un caragolet fins arribar a un pla on podem distingir, a l'altra banda del Barranc de la Conca, el Pla del Xaco (quin pinaret tan ben posat) amb el Mas del Xaco al mig i la Cova Alta que distingim en primer planol.
 
Estem anant per un sender gairebe perdut, esganrrinxós, on la referencia de les marques es basica. Cal fer una ullada, mentres pugem, a ma esquerra ja que a prop del sender hi ha un mas, el Mas de Lequita (Higuita als mapes) i a dalt del tot La Mola Rabosera i l'Espasí. Al mig de tot, a la falda de la muntanya destaca un bosquet d'espinalbs (una gran taca blanca a la primavera) on estan situades les Fontsamargues.
 

 
 
El nostre camioi, que s'obre pas entre coscoll, brucs, boixos i argelagues per un pla , el Pla del Torn per a passar vora un dels Masos dels Erms   
 
 
Quan passarem vora el mas, per la dreta hi ha dos pouets gairebe tapats per les romagueres: son els Pouets dels Masos dels Erms. Uns metres mes amunt hi ha el tercer, mes bonic. Algu els hauria de netejar ja que estan a un pas de perdre's.


 
El cami seguira amunt, alla a dalt vorem el Coll de la Bassota, cap al que ens dirigim. Un cop a dalt, un roure impresionant : El Roure del Coll de la Bassota. Vora ell n'hi ha un altre de mes petit. Em comenten que a la seua ombra hi feien la migdiada els treballadors que feinejaven per aci a la vora : Aixo li va proporcionar l'indult.
 


 
Ja al coll, visitarem el roure, vorem la bassa i desfarem uns metres de cami pel que hem pujat. Ara hem de dirigir l'esguard cap a l'Espasi i prendre la sendera, bruta, que a passar per la seua vora es dirigeix. Deixarem el cim d'aquesta muntanya a la dreta i mentres seguim recte, sen's presentara alla baix un coll que es cap a on ens hem de dirigir. Ha desaparegut tota traça de cami i ens hem d'espavilar en la davallada.
 
Per la nostrta esquena queda tota aquesta cara de la muntanya pentinada de marges  tal com es mostra a la foto.
 
 


 
Un cop al coll, en una zona anomenada les hedres seguirem una mica mes endavant, fins a fer cap a un tancat que ha estat usat com a corral utilitzant les roques caigudes, la paret de la Mola Rabosera i algun marge. Tambe hi ha una coveta entre roques on dormiria el pastor.
 
Despres de la visita, assomats a la vall, hem de situar aquell bosquet d'espinalbs del que abans he parlat : ara toca baixar fins alli, sense cami,com millor es puga.


Ja en arribar al bosquet hi vorem, a la part superior d'aquest, una bassa una mica arranjada.
 


 
 
 
I a la seua vora, el bassi.
 
 

 
 
Estem a Fonts Amargues. Aigua fresca i de bon gust.
 


 
Despres continuem la baixada, es cosa de buscar un caminoi, que l'hi ha. Aquest ens portara a passar vora el Mas de Lequita o Felip (Higuita als mapes), gir a dreta .
 
 

 
 
Perque ara ens toca visitar el Corral de Lequita, uns metres mes avall del mas.  Es un gran corral que cal no deixar passar de llarg. Han aprofitat unes covetes i fet unes parets per trobar un bon refugi per al bestiar.
 
 


Fins i tot, un dels marges es una obra mestra de treball de pedra en sec, amb peces de gros tamany que per si sola mereix la visita.
 
 
Ara, amb tot cobert de vegetacio, dificilment s'endevina l'esplendor d'un corral que recorda la riquesa de la zona per la que ens movem.
Despres d'aquesta visita, baixarem pel sendero fins fer cap al caragolet pel que hem pujat fa unes hores, i ja es cosa de desfer cami fins als cotxes.
 

 

DESCARREGA'T EL TRACK

4 comentaris:

  1. Bona ruta Lluis, de les que m'agraden, amb alguna punxosa dificultat, amb camins esborrats de la montanya, on no tothom s'atreveix a anar, i a la que tens que aplicar una miqueta de "experiencia orientativa"; en resum una excel.lent ruta pel Port...

    ResponElimina
  2. Molt bon reportatge Lluís!
    Compartir amb tu aquesta ruta va ser tot un plaer; i ara, en veure aquestes imatges, puc reviure totes les sensacions d'aquell dia.
    Tens tota la raó quan dius que, caminar per aquests paratges, amb gent que estàs a gust, magnifica el paissatge
    Fins la propera!!!
    Mercè

    ResponElimina
  3. Hola, amic poeta, de paraules que entendreixen els senders llaminers que acaricien els teus passos.

    Llegint i llegint els teus comentaris, els paisatges es pinten de serenor amorosívola, i, llavors, m'adono que no sóc l'únic a qui el Port li té el cor robat!

    vicent pellicer ollés

    ResponElimina
  4. Com no ha de ser bonic compartir aquests indrets amb gent que porta l'alforja curulla de tan boniques paraules

    ResponElimina