Pàgina amb moltes fotografies meves del Port, els seus indrets més bonics i orquídies.

També altres imatges del Delta de l'Ebre, Serra d'Irta i altres fotografies que mostren la bellesa del món natural

diumenge, 27 de desembre de 2009

COLL DE LA CARRASQUETA - BASSIS DEL PLA D'ABARIA -FONT DE COVETA ROVIRA - COVA AVELLANES - FONT DEL MASCAR-ULLAL DEL MASCAR

 

 

Estem en un Port fàcil, comode, de diumenge al mati amb els nens. Pero no per això menys bonic. Es un paisatge de verds, humitats, de plans i de boscuria. Tot per la capçalera del Barranc del Regatxol i amb la visita obligada als Bassis del Pla d'Avaria, la Font de Coveta Rovira i la Cova Avellanes.

I de regal, la Font del Mascar i els seus ullals.


He sortit a trenc d'alba per gaudir de la llum magica d'aquestes hores. La claror s'assoma per la Moleta Rodona i la silueta dels pallers es retalla.

Deixem el cotxe vora el Coll de la Carrasqueta. Per arribar-hi hem agafat la carretera que puja des de Roquetes cap al Caro. Despres de passar el Pous de la Neu i l'Esquirol hem continuat per pista asfaltada en direccio Fredes. Pero en el moment que aquesta pista es bifurca i que apareix l'indicador que per la pista de la dreta ens portaria al Mascar, estem vora el Coll de la Carrasqueta i comença el nostre itinerari. Amb el cotxe he agafat la pista de la dreta, la del Mascar pero cosa de cinquanta metres. A la corba pronunciada aparcarem i del mateix vertex de la corba surt una sendera que ens baixara passant vora una casa i ens evitara una mica de pista.



Ara es cosa d'anar seguint la pista. Es recomanable, si no coneixeu la zona, l'us del mapa o del GPS ja que hi trobarem nombroses senderes i pistes que surten de la principal.
Els primers rajos de sol il.luminen la Mola de Catí, que queda a la nostra dreta.
 
El paisatge, amb restes de la passada nevada te un regust hivernal que fa mes abellidor aquest itinerari.
 
Anirem creuant algun que d'altre toll gelat i quan ens trobem una pista molt marcada a esquerra, (la de la dreta te un indicador de prohibició) la seguirem davallant cap al Barranc del Regatxol.
 


Tot just passada la llera, a ma esquerra, un xic amagats, estan els Bassis del Pla d'Abaria.

Un llarg bassi fet amb un troc de pi on arriba l'aigua per una canaleta.
 

La pista inicia la pujada i es transforma en sender. De tant en tant hi trobem algun pal dels que utilitzen  al parc natural per marcar itineraris. Es un sender molt clar.
Cal parar esment en vore un petit tallat, el de la foto, per sortir del sender i anar a fer una visita amb mes atencio.

Ja que la presencia d'un bassal ens donara constancia de a presencia de la Font de Coveta Rovira.
 
 
Despres de la visita a la font, seguirem el sender fins fer cap a l'aparcament de l'Area de Cova Avellanes. Sense creuar-lo, el vorejarem per l'esquerra fins topar amb una pista. L'hem de seguir, ja que ens acostara a la Cova Avellanes
 

La Cova Avellanes es un refugi de pastors, amb una part tancada amb vares per  guardar el ramat.

Passada la cova, es cosa de seguir per la pista que caminavem , passar vora un refugi forestal, vora el que hi ha una aixopluc, una caseta , i d'anar a per la pista que ve de Fredes. Al fons, la Mola de Catí.
 
 
I caminant per la pista, entretinguts amb el paisatge,
 
 
 
farem cap al Coll de la Carrasqueta i al cotxe.


 
Com que es una excursio curta, podem fer una visita a la Font del Mascar.
Per això, seguirem els indicadors que ens hi acompanyaran vora la font. Si hi anem en cotxe, haurem d'aparcar una mica abans ja que la pista esta malmesa.
 
 
 
Un cop a la font, si el curs d'aigua que hi passa fregant-la raja prou , sera aconsellable la visita a l'ullal. Per arribar-hi, passarem, des de la font estant, a l'altra banda del rierol. Alli hi ha un sendero que s'enfila recte amunt, primer entre la vegetacio i despres deixant aquesta a esquerra, per un pedregal. Hi trobarem alguna fita. Amunt, amunt fins estar a la base de la paret, pero compte! es sender pel que circulavem continua cap a la Mola de Cati i nosaltres l'he de deixar prou abans d'arribar al coll que estem veient.
 
 
 
Un cop alli, es cosa de tirar cap a l'esquerra, per la base de la paret, fins trobar la surgència. Hi ha les restes d'un caminoi i alguna fita que hi vaig posar. Es cosa  d'anar a cops d'intuïcio.
 

dijous, 24 de desembre de 2009

LA FOIA - PI DE BAIO - PUNTA BLANCA - PI CAMAT

 

 

Es hivern i ha nevat fa poc. Vicent Pellicer, en un dels seus llibre, que ara portem a la motxilla, qualifica d'espaterrant caminar per aquests plans a l'hivern, quan han caigut uns centimetres de neu. 

M'acompanyen Jordi Beltran, membre del Grup de recerca cientifica "Terres de l'Ebre" i entes en toponimia del Port el qual em comenta que tenim massa el costum, erroni, de pluralitzar allo que es singular : La Foia, la Gavarda, la Muntanyola, el Montsacre, ... i un dels botanics que mes en saben de les plantes que van passant pel nostre costat, Ferran Royo, tambe membre del Grup de recerca cientifica "Terres de l'Ebre"

 
Per anar a trobar aquests dos "petits"  elements botanics com son el Pi de Baio i el Pi Camat hem sortit de La Foia.
Arribar a La Foia sera facil. Llarg si ho fem caminant i costos si es amb cotxe. Pero el cami val la pena. Mes si es el cas nostre, en que la neu que ha caigut aquests dies passats encara no ha marchat del tot.
Hem de fer cami per la carretera que va de Roquetes a Caro, passar pel Restaurant Pous de la Neu, l'Esquirol i continuar per terreny asfaltat fins trobar una bifurcacio indicada que ens menaria a la Font del Mascar. Pero prou abans d'arribar a la Font, cosa de mig quilometre, trobarem una desviacio a dreta i que seguirem. Es el Cami dels Clots. Anem deixan per la dreta la Vall del Toscar i la Roca Campanari i en algun moment trobarem un tram del GR.
Arribats a Llinars, zona de plans,  ben aviat ens desviarem per la pista de la dreta deixant el Cami de la Gavarda. Ja estem a prop de La Foia, una depresio del terreny prou important, que aparentment no drena i on solem trobar bous pasturant.
 


Ara es el moment de començar a caminar. Trepitjarrem plaques de neu que la pluja encara no ha fos i es cosa d'anar seguin la pista, una mica desdibuixada.
 
 
 
A la nostra esquena s'aixeca el cim del Caro
 

Ben aviat trobarem el Corral del Maraco.
 
 
 
Tanques, filats, de vegades bous, ens barraran el cami i hem de passar per on puguem. Ens dirigim cap al Pla de Centelles i anem trobant un sender amb alguna fita que ens permet escurçar camí de pista.
Els coixinets de monja han envaït tots els antic camps de cultiu (podem imaginar els antics camps de patates, farratges, blat, ... ) i es veuen per tot arreu amb densitat.
 


De lluny veiem el Mas del Torrero, ara refugi, i hem d'anar a passar a prop d'ell. Aquest sera  el moment de  sortir del bon cami.
 
 
 
A la nostra dreta hi ha una bona taca de pineda i es alli cap a on ens hem de dirigir. Pel mig del bosc, per on es puga passar, en direccio NW. Fins trobar les restes del Mas de Paulino
 

Despres, cap a l'est, tambe per on el bosc ens deixi, fins passar per la boca de l'Avenc dels Cientifics.
 
 
 


Fins fer cap al Pi de Baio, rabassut pero singular.



 
Vora el qual esta el que queda del  Mas de Baio

Aquest negral, que esta marcat al mapa de Piolet com a arbre important, no es gaire alt, pero amb un tronc gruixut,   que ens hauria de fer pensar en que un llamp o una forta ventada en algun moment li van tallar les aspiracions d'enfilar-se amunt.
 
 


A partir d'ara anirem a la recerca del Pi Camat. Portem un llibre que ens ajudara a trobar-lo. Es "El Massis del Port : el plaer de l'aventura", de Vicent Pellicer ja que a l'Excursio I s'explica com arribar-hi.
D'alli on estem ens hem de dirigir cap al nord, sortir del boscatge i pujar cap a la carena que separa les dues valls : A dreta trobarem la Vall d'Uixo, la Canal del Bacó, i a esquerra el Grevolar. Lluny, a l'horitzo La Ballestera i darrera la plana: La Freixeda, la Torre del Compte, Calaceit , Queretes, ....

Anem passant per dalt de la carena seguint un perdut corriol. A dreta, el caminet que baixa als Bassis de la Vall d'Uixo i a la pista. I recte, anem trobant ginebrons magnifics que han sabut ressistir la neu i el vent que aci li pega de valent.
 
 


 
 
Anem caminant amb un bon tallat a la nostra esquerra, el Saltador de Franquet. I ara es el moment de mirar recte al davant nostre. En un collet format per la cresta que baixa de la Punta Blanca cap a la Punta de Sallent vorem un pi amb dos cames que s'aixeca per damunt dels del costat, aci el distingim al centre de la foto. Es el Pi camat.
Darrera, lluny, la Gronsa, Horta, ... els ventiladors,...
 


Nosatres ja sabem on anem. Seguirem crestejant entre ginebres. Al fons, la Punta Blanca, on hem de fer cap.

 
Ja a pocs metres del cim, un pi de tres cames que es mereix una ullada.
I a dalt de la Punta Blanca, un gran mollo i una vista magnifica. Hem de guaitar cap al NW, cap a la Punta de Sallent. Una cresta hi baixa fent de separacio entre la Vall del Barranc de Muntanyés i la del Grevolar. D'aquesta manera descobrirem un subtil traç marcat amb fites  i algun mollo de separacio de terme (Arnes i Hirta) fet de ciment com els que ens hem trobat a la cresta d'abans. . Ah, i tambe, sobre la soca d'un pi tallat, una pedra on algu ha dibuixat una fletxeta de color blau.
 

No ens podem perdre fins fer cap a la base d'aquest magnific, imponent exemplar de negral : d'una soca de quasi cinc metres de circumferencia surten dues cames altissimes. Ha valgut la pena, pensareu, haver arribat ací.

Ara es cosa de tornar, passos enrera, per on hem vingut; repetint fins al cotxe el cami de vinguda.

DESCARREGA'T EL TRACK

diumenge, 20 de desembre de 2009

LA NEU AL CARRER AMPLE

 

 

 

Ha nevat al Port!!. I nosaltres, delerosos, hem anat a participar d'aquest event, a gaudir d'aquesta frescoreta que amara la pell als matins del Port (hem començat a caminar a -5º), a sadollar-nos de  l'esclat de contrastos, de textures, de vida que aquest meteor ens aporta.

I amb neu hi aneu ? preguntà el rabada.

Si. Amb neu el Port pren una personalitat desconeguda, on allo que es tan conegut et sembla nou, on els senders desapareixen, on la vegetacio que quasi no pot amb el pes de la net, frega el terra

 

Horta de Sant Joan

Envoltada d'oliveres

Amb els Montsagres, el Tossal ,d'Engrillo, el Barranc de Covars i les restes de l'incendi.

Estem rodejats de neu, d'oliveres i ametllers

Amb la visio de les Roques d'en Benet, que segons d'on les estem mirant. tenen una morfologia diferent


 
Mentres circulem per la pista, glaçada i plena de neu, ens dirigim cap a l'interior del Port. Se'ns fa extrany vore Les Gronses amb neu.
 
 
Al Coll de Blanco, tot blanc de neu, veiem el Castell en primer planol.
 







Fins fer cap a la Franqueta,



passant vora els roures del Mas de Quiquet
 
 
i finalment enfilar pel Barranc del Carrer Ample
 
 

 
I ara es cosa de caminar barranc amunt, entre codols coberts de neu, basses glaçades i fonts que vessent aigua.