Pàgina amb moltes fotografies meves del Port, els seus indrets més bonics i orquídies.

També altres imatges del Delta de l'Ebre, Serra d'Irta i altres fotografies que mostren la bellesa del món natural

dissabte, 28 de novembre de 2009

PI DE BALIJA - L'ALGARS - PI DE MAURI

 

 

 

 

Com comenta Vicent Pellicer  en el seu blog, la tardor es resisteix a marxar. Si a la part alta del Port el faig i l'auro omplen l'espai amb els seus colors, a les parts baixes tambe trobem mostres nogensmenys espectaculars. La vinya inunda les planes i turons alimentant el nostre esperit  al temps que l'arboç fa el mateix amb la panxa.


Avui anem a visitar dos pins monumentals esmentats al llibre "Plantes del Port I", del Grup de Recerca Cientifica "Terres de l'Ebre", situats vora la poblacio d'Horta de Sant Joan.
El trajecte es comode, força planer, tot per pista o carretera.
Comença vora la carretera que va d'Horta a Bot, a uns tres quilometres de la primera i al costat del Mas de les Monges.

Alli iniciarem la caminada per una ampla pista, amb trams asfaltats, que ens proporcionara unes amplies vistes de la vall de Bot, amb les Agulles de Bot al fons
 
 
La pista esta plena de restes seques  de gripaus morts pels vehicles que hi transiten, encara que se'n pot observar algun de viu
 


Anirem caminant entre vinyes, pins i oliveres. Un pal indicador ens convidara a desviar-nos per visitar el Pi de Balija. Circulant per aquesta ocasional pista passarem vora un bassa freqüentada per una bona quantitat d'ocells.
 


Una mica mes endavnt ens trobarem amb el Pi de Balija, vora el mas. Una soca dimensionada que sosté una capçada imponent.
 


Tornarem a la pista principal i continuarem caminant entre vinyes, al mig de les quals els masos fan acte de presencia.
 


 
 

 
La pista, passara vora unes nories dignes de ser visitades
 


 
 





 
 
 


Fins trobar-nos amb el Riu Algars, en un indret de gran bellesa.
 


On els crans de riu  americans , nombrosos, serveixen d'aliment (a jutjar per les restes que trobem per la riba) a les llúdrigues.
 


En aquest lloc tindrem una visio esplendida d'Arenys de Lledo, que en pocs minuts podriem visitar.
 


Nosaltres anirem caminant en direccio contraria vora el riu on podem anar contemplant la varietat de colors
 


Mes endavant farem cap a la carretera d'Horta a Bot on tirant en direccio Bot estaran els nostres cotxes estacionats. Seguint per aquesta carretera, la T-334 i passats el Mas del Cigarrer i el PK 12, a ma dreta una petita pista de terraes dirigeix cap al segon monument del dia : el Pi de Mauri visible de la carretera estant.
 

 
El pi, vora el que han fet una construccio de molt mal gust, es una soca de grosses dimensions que es bifurca en dues cames. Digne de vore encara que cal dir que estem en propietat privada i cal ser discrets en la nostra visita.
 


DESCARREGA'T EL TRACK

diumenge, 22 de novembre de 2009

ELS TEIXOS DEL BARRANC DE MILLERS : EL TEIX DE LA CADIRETA

 

Els teixos son uns arbres emblematics. Mortals (unes poques fulles matarien a un xiquet), remeiers (semblen efectius uns derivats seus contra el cancer), magics (els druides l'adoraven), belics (immillorables en la construccio dels antics arcs i ballestes que caçaven o guerrejaven pel port), missatgers del tanatos (els antics creien que les seues arrels es comunicaven amb els morts), de gran longevitat ... pero per a mi, per damunt de tot tenen una força indescriptible que nomes es nota quan els veus o els abraces. M'agrada la forma de les seues fulles, el  roig de l'escorça, el color del seu fruit, la seua forma desgarbada,... i per aixo es que vaig resseguint-los pel Port.  I deu n'hi do es que n'hi ha!!  En tenim uns quants que donen nom a fons : La font del Teix... a la Fou, a Paüls,  vora  el Mas de Morera, la del Teixet, la del Matarranya,... o el que  trobem  vora fonts, com es el cas dels Bassis del Caro, la font de Millers, ... o en canals, com el de Serrassoles, els del Marturi, ...

Per aixo esls vaig resseguint, visitant, descobrien quant poc els falta a alguns per desapareixer, o que sans que n'estan uns altres.

Avui li ha tocat al Teix de la Cadireta i a la resta que pobla el barranc de Millers.

Quan anem per la pista de Caro a Fredes, passat el Grau de Carlares i a la vista dels Masos de Millers, ens trobem amb el Barranc de Millers. L'anem resseguint, tot docil vora la pista, el creuem, el tornem a creuar i estem veien un barranc apacible, sense un interes acusat. Mes endavant, al Pla de Millers, vora ja el seu final al Matarranya, el tornem a percebre com a un barranc docil que va vora la pista. Pero entre aquests dos indrests la pista ha hagut de fer una bona davallada, amb corbes pronunciades : es per a vencer el fort desnivell que el nostre protagonista ha agafat en un rampell de salvatgia. Aquest es el nostre tram!!!.

 

 

 

Per començar, hem de situar-nos : Anem circulant per la pista de Caro a Fredes, hem passat el Grau de Carlares, els masos de Carlares, els masos de Millers, ha aparegut per la nostra dreta el GR 8 que baixa del Coll del Tal Nou i empren cami  per la mateixa pista que nosaltres fins al Refugi de la Valferrera, ... Nosaltres al poc tros creuarem el barranc, que ens venia acompanyant fa poc i iniciarem el tram de corbes que baixen. A partir d'ara aparcarem en algun punt on no molestem i ens disposarem a caminar.

Hem de trobar un baixador al Barranc que encara que hi ha una fita es dificil de trobar sense el track i seguint un antic cami emmargenat pero ple de vegetacio farem cap al fons del Barranc. Just al punt on  trobarem  la base d'un bon salt.

A partir d'ara, el cami es ben senzill : barranc avall, per la llera i a disfrutar dels magnifics exemplars de Taxus baccata que ens anirem trobant.


 
El barranc posseix tambe una bonica poblacio de caducifolies. El faig i l'auro ja quasibe han perdut les fulles i estan tapissant els codols del barranc.
 

Els teixos ens aniran sortint al pas. Clavillats, sencers,..
 
 
 
 


 
I tot enmig d'un paisatge sorprenent on nomes fa falta el silenci, ja que estem a escasos metres de la pista i les motos, els quads (pero no hi ha ningu disposat a parar els peus a una gent que infringeix la prohibicio de circular per aqueixa pista), i els tot terrenys estaran marejant tota l'estona.
 
 
 


Pero malgrat tot, s'hi sent algun que d'altre refilet.
 


L'ambient humit satura el paisatge de formes i colors
 


 
 
 


 
Liquens,
 


 
molses,
 
 
 

 
Noseques, (sembla un liquen)
 
 



van entretenint el camí. 
 

 
Finalment farem cap al lloc on esta el protagonista del dia, el Teix de la Cadireta (es el nom de la zona on esta situat) . El trobem a dreta, a pocs metres amunt de la llera, pero si no estem atents ens passara desapercebut. Esta molt malament, Una heura se'l menja pero encara resta dempeus. Hom hi pot restar dempeus a dintre.
 


 
Mes endavant, barranc avall i a la mateixa llera en trobarem un altre de notables proporcions i en molt bon estat.


I ja a partir d'ara el cami sera mes amable, pla .Trobarem a dreta un sender marcat de roig que ens hi pujaria fins al Clot de Massana i la pista que abans hem deixat tornara als nostres peus.
 


Si anem seguint pista amunt vorem a esquerra un petit esperonet rocos, un bon balco sobre el barranc, Als nostres peus, intentarem distingir el nostre nou amic.
 
Finalment una recomanacio :  Estem en una finca privada i el propietari es mereix el nostre respecte.
 
 

dissabte, 7 de novembre de 2009

LA VALL - FAIXES TANCADES - FONT LLAGOSTA - MAS BARRO - MAS PETROLI

 

 

 

El Port a la tardor,... la tardor al Port,... i es que quan arriba el temps de les castanyes els colors caducifolis envaeixen aquests tallats calcaris de grocs, rojos i bruns. El faig, l'auro, el roure, el corronyer,.. inicien les particulars enramades celebrant el seu corpus autumnal.

Dona goig anar passejant per damunt de catifes on colors, formes, olors i sorolls et van acompanyant mentres l'esperit s'omple de joia. Es per aixo que cada any, fidels, fem la nostra passejada per les fagedes del Port.

Personalment, la que mes m'agrada es la de les Faixes Tancades. L'ambient solitari, trencat, silent al temps que exuberant de colors m'omple l'esperit.

  

L'Itinerari sera iniciat a l'Area de la Vall. (Carretera de La Cenia al Mas de Barberans, passat el Km 11, a ma esquerra, pista del Barranc de la Galera amunt seguint les indicacions, desviament de pista a esquerra)

Si aixeque l'esguard a les parets que tenim al davant vorem una faixa entre els cingles, que es per on passarem.

 
Alli seguirem caminant per la pista en direccio contraria a la que portavem amb el cotxe i ben aviat un pal indicador ens la fara abandonar cap a un sender a esquerra.
Un bosquet d'aurons sera el primer encontre amb la tardor.

 
 
Dues bifurcacions a dreta ignorades, un pal indicador i atencio a un mollonet a esquerra i un senyal roig ja que alli abandonarem aquest net sender per a enfilar-nos recte amunt, per esquerra, per dins d'un abandonat tallafocs
 
  
Senyals rojos, pendent pronunciat, i l'escaleta. Necessitarem ajut de mans pero sense cap problema. Aci salvem un ressalt pronunciat mitjaçant uns escalons naturals a la roca. La vista sobre la Vall comença a impressionar.
 
 
 
A dalt de l'Escaleta (la mes senzilla de les escaletes del Port) nou sender, nova bifurcaciö : a esquerra a la Canal d'Enganyó. A dreta la que seguirem, cap a la Portella de Calça.


Ara, a gaudir de l'espectacle. Fortes pujades, lleugeres baixades, sender ben marcat i amplis horitzons. Anem caminant per una de les faixes que parteix l'alt cingle que formen la Joca, les Mirandes, la Mola dels Conills, el Catinell.
 


El sender tant s'endinsa en l'ombria de les canals com esclata enmig del solei. Amb una minima cura podrem seguir les marques roges, ja que el traç esta ben marcat.
Cal, això sí, estar atent ja que en alguns moments voregem canals que no perdonarien el perdre peu.
 


 
Aviat apareixeran els primers exemplar de faig espectaculars. Vora el cami, a dreta, el mes impresionant.
 


 
Travessarem la Canal del Rivet, que sempre raja aigua,...


Girant l'esguard enrera podem admirar les altes parets vora les que hem caminat. Alla a dalt, espectant, La Joca.
 
 
 
Aurons, ...

 
 
Grevols,...
 
 
Faigs,
 

 
 
les restes del Faig Gros, vora el cami,..

 

 
De tant en tant , una ullada oberta a la plana de La Galera


 
I a mesura que avançarem en alçada la fageda estara mes despullada, trepitjant fulles que quasi tapen el cami.


 
Finalment la pujada finira. L'arç blanc de la Portella de Calça, guaita de les dues valls, ens sortira al pas. Uns metres de davallada i l'encontre amb el PR que porta a Casetes Velles. El seguirem amunt fins la troballa d'una portella que creuarem. El cami fressat segueix amb les marques grogues i blanques cap al Coll dels Grevolassos. Pero nosaltres ens decantarem a esquerra. Ja hem passat massa vegades per aci i volem fer un itinerari alternatiu.
 


 
El nou sender, de bon seguir, passara vora un pouet i al cap de poc fara cap a una pista mig abandonada


que ens menara al Mas del Frare.
 

 

Ara tornem a la civilitzacio. Casetes Velles, el Coll d'Assucar i pista avall

 

Baixant per la pista, a esquerra, una mina abandonada (diuen que de mineral de wolframi)
 

I una bona visio del lloc per on hem passat. D'aci es pot veure la faixa que passa per la base de La Joca
 


La pista ens arrimara a la Font de la Llagosta. Podriem seguir una mica mes endavant i a ma esquerra voriem, a pocs metres, la Font de Poco Llana. Ara seca i trepitjada pel bestiar.


 
De la Font estant neix un renderó marcat de vermell que baixa pel vesant esquerre del Barranc de la Vall. El seguirem, passarem per l'Ullal de Pasqual (ara tambe sec) i ens trobarem un nou sender : a esquerra al refugi forestal del Barranc de la Galera. Nosaltres cap a la dreta, cap al mas de Barró
 


Mes tard ens trobarem el sender que baixa de la Font de la Llagosta (ens hi podem acostar en pocs minuts) i Casetes Velles, pero el seguirem avall.
Baixant hi ha el mirador de la Vall amb una amplia visio de tot aquest indret.
 


Mes endavant el Mas de Barró
 


 
On gaudirem d'una magnifica visio de la Canal del Rivet. Pel mig d'eixe bosc hem passat abans.


Cal anar seguin un sender que primer baixa rapidment per a prendre's mes tard algun respir.
 

Ja passada la bifurcacio del mati cap a l'escaleta, n'agafarem una a esquerra,
 


Cap al mas de Petrolí i la font que hi ha a la vora,
 

 
La caseta de Borras,
 
 


 
Amb la seua font ,


 
I el Mas d'Antoni Laplaça, amb les tres fonts :

 
La Font Cendrosa
 

 
La Font del Codol.
 

 
I la Fonteta,


Alli al mas, encetarem una pista avall, vora el barranc. Si ens hi fixem vorem a ma esquerra una petita construccio, vora el barranc, de captacio d'aigües.  Estem a la Font de Nofre.
 


I ja seguin pocs metres pista avall, les agulles del Raco dels Capellans, amb el Bisbe.