Pàgina amb moltes fotografies meves del Port, els seus indrets més bonics i orquídies.

També altres imatges del Delta de l'Ebre, Serra d'Irta i altres fotografies que mostren la bellesa del món natural

dimecres, 28 d’octubre de 2009

BARBOL L'ENTS, SENYOR DE FANGORN. EL FAIG PARE

 

Tantes voltes he estat alli, fotografiant-lo i mai n'he lograt fer una que em deixe satisfet.

Dissabte, amb uns bons amics i unes copetes de vi de nous al davant em vaig quedar embobat mirant  una foto en blanc i negre que hi ha al Mas d'Andresito i vaig sentenciar: "El Faig Pare es un arbre poc fotogènic. Mai he vist una foto que li faci justicia".

 

I avui, mentre estava preparant les fotos, el meu alé se n'ha anat de passeig pel petit pla que hi ha (tot tapissat de fulles de faig seques) en un revolt de la pista que puja vora el Barranc del Retaule.

M'ha arrivat l'ambient ombrivol, les llums filtrades entre les altes branques curulles de brots verds, o de fulles secant-se, o pel mig de les branques nues.

He sentit la remor silenciosa del vent acaronant els borrons primaverencs o els marrons autumnals.

El record de l'ambient feèric m'ha portat a voler ser un Pipin o Merril i cavalcar pel mig d'aquell bosc que fa que el meu alé cristalitzi al seu contacte.


 
El meu cos s'ha estremit en evocar les sensacions passades en abraçar el seu tronc, en jeure entre les seves arrels i vore la llum zenital que s'obre pas entre la volta de fulles.
 



Ha estat en eixe moment que he descobert per que no m'agrada cap foto de les que hi he fet : Per que el que visc quan estic alli no he estat capaç, ni crec ser-ho mai de fer-ho cabre entre tots els pixels, per mes que n'hi hagin

diumenge, 25 d’octubre de 2009

LA TERRA ALTA

 

Continuant amb les imatges dels voltants del Ports, li toca a la Terra Alta, comarca amb un nom ben suggerent i que sovint travessem de cami al Port.

 


 
 














 

 
 
 



 








 
 
 

 
 
 


 
 
 


 
 
 


 
 





dijous, 22 d’octubre de 2009

AL VOLTANT DEL PORT

 

Quan anem caminant pel Port sovint aixequem el cap i dirigim l'esguard mes enlla: El Delta, Montsia, l'Ebre,... apareixen llunyans i captivadors.

Tan captivadors que ens venen ganes d'acostar-nos i patejar aquells llunyans paratges.

Aquest es un d'ells : el Delta.

 


 
 


 
 


 
 








 
 


 
 


 
 


 
 


 
 


 
 


 
 


 
 


 
 


 
 


 
 


 
 


 
 



 
 
 

 
 


 
 


 
 


 
 


 
 


 
 


 
 


 
 


 
 


 
 


 
 



diumenge, 18 d’octubre de 2009

LA FOU - PI GROS - FONT RETAULE - FAIG PARE

 

 

EN CONSTRUCCIO

 

Quan arriba la tardor, el Port s'omple de visitants fidels a la seua cita estacional  : els boletaires i els peregrins de la fageda. Aquests darrers, cada any fan la seva visita als colors amb els que la fred inunda les parts altes del Barranc del Retaule.

Nosaltres repetirem la visita que com cada any, tenim amb els rojos, marrons, grocs que comencen a mostrar els fajos, aurons, ....pero enguany la calor ha endolcit la natura i el verd de les fulles es ressisteix a mudar. Ens hem avançat uns dies.

 


L'inici de l'itinerar el situarem a l'Area de la  Fou. Aparcarem i a caminar pista amunt.
 
 


 
Les imatges que anem veient ens fan entretingut el cami. Verds, grocs, grisos, blaus, taronges, ...ens van sortint al pas.
 

 
Aviat passarem per un pont i a lli a baix esta el Toll dels Sabaters, gairebe sembre amb aigua trasparent.
 


 
 
La pista, a l'alçada del Raco dels Angels passa per un estret.
 

Mes endavant, l'aigua reapareix
 

La Font del Teix esta als nostres peus.
Una mica mes de cami i en una pronunciada corba de la pista cap a la dreta trobarem a ma esquerra uns mollonets que ens convidaran a desviar-nos. El Barranc del Raco de l'Avellanar marxa, vora la pista cap a la dreta i nosaltres anem a seguir la sendera que ressegueis el Barranc dels Rivets.
 


 
 
La sendera puja de valent, passa vora uns abrics de pastors,
 

i despareix, menjada per passades riuades. Masques blanques i mollonets no hi manquen, pel que el cami no es perdedor. Això sí, haurem de fer una petita trepada on les arrels, la roca i les branques seran de gran ajut.
 


Al capdamunt de la trepada, un tunel entre les roques li donara una sorpresa al cami.
 
 


 
Es un dels punts, que si anem amb xiquets, els impactara mes de tot l'itinerari.


 
Despres, seguint marques reccorrerem la llera per uns moments per acabar sortint del barranc i iniciant la llarga pujada que ens ha de situar a la porta que hi ha a la pista.


A l'altra banda de pista ja hi tenim la continuacio de la sendera, Amunt, amunt.
 


Fins que trobarem un senderó a dreta amb un mollo (sera el segon ja que moments abans haurem trobat un altre que s'enfila per una canal fins a les Vallcaneres Altes.
Nosaltres ens desviem del sender i fem cap al Pi Gros, un monumental pi, el mes gran del Port.
 


Tornem a la sendera original i caminant endavant, poca cosa, ens toparem amb la Font del Retaule.
Alli a la vora esta la pista que ve del panta i que passa per l'Area de la Fou.
 


 
Seguirem pista amunt,


gaudint dels colors de la natura,
 


fins trobar, en un revolt el Faig Pare.
Ara nomes cal, despres d'assaborir la magia i els colors d'aquest raco, iniciar la tornada.
Podriem tornar per la pista tota l'estona, que fariem cap a l'inici, pero nosaltres , a demanda dels xiquets, tornem per on hem vingut. Un cami que qualifiquen mes aventurer.

DESCARREGA'T EL TRACK