Pàgina amb moltes fotografies meves del Port, els seus indrets més bonics i orquídies.

També altres imatges del Delta de l'Ebre, Serra d'Irta i altres fotografies que mostren la bellesa del món natural

dissabte, 29 d’agost de 2009

MONUMENT AL GUARDA (LA FRANQUETA) - ELS PRADETS

 

 

 

Nova ruta estiuenca i familiar : curta, ombrivola i amb possibilitat de bany a la Franqueta.

 

 Photobucket

Nosaltres, per fer aquesta ruta hem d'anar a Horta de Sant Joan i alli, vora La Farinera, prendre la pista de la Franqueta. La primera imatge que ens sorprendra sera la de les Roques de Benet.

Photobucket

Pero una mica mes endavant la sorpresa  sera amarga : Davant  nostre , la cicatriu de les flames : els Cubars, les Capçades, els Montsacres, ...  ferits pel foc.

Photobucket

Alli ens ve a la memoria que no fa gaire, quatre mesos, tor allo era verdor, aigua i neu. Recordo que mentres feia aquesta foto plovia de valent mentres que ara el Port esta assedegat

 

Photobucket

Nosaltres anirem per la pista de la Franqueta fins fer cap al Monument al Guarda i per alli a la vora aparcarem.. A l'altra banda de carretera, una pista creua el Riu dels Estrets. Caminem pel gual i ens topem amb un Pr que puja pels estrets fins la Franqueta.

 

Photobucket
 
Aquest sender, ampli i net, sera seguit a esquerra vorejant el riu pel marge esquerre.
 

Photobucket
Anem caminant entre l'espessa vegetacio de ribera fins trobar una desviacio a dreta marcada per un pal indicador : es el cami al Mas de Corretja.
 

Photobucket
Pel cami vorem diverses informacions sobre el que anem veient
 

Photobucket
Com per exemple un forn de calç.
 

Photobucket
Fins que toparem amb l'era del Mas de Corretja.
 

Photobucket
Seguim caminant, una indicacio sobre les muntanyes que veiem: La Roca Llisa, els Cucons, el Coll de Botana, les Muntanyoles,..
 

Photobucket
Seguim sender amunt i aviat, una bifurcació: a esquerra aniriem al Coll del Safra. Nosaltres per la dreta, iniciem una sendera molt marcada per fites i amb bon traç. Anem rodejant les parets de la Punta de la Faixa per entre els bancals del Mas de Serres.
 
 

Photobucket
Ens sorpren aquesta sendera que malgrat ser poc coneguda esta prou neta.

Photobucket 
Passem un collet i ja divisem la Ballestera.

Photobucket
D'aci poc farem cap a una pista. Al fons el Coll de la Ferrera . Podem pujar, pista a esquerra fins al coll per vore les Valls.
Pero nosaltres tirarem a dreta, a vall
 

Photobucket
Fins fer cap a uns plans, els pradets. Nombrosos joncs ens mostren un  aflorament de la capa freatica.
Al fons, la Punta de l'Espardenyer.

Photobucket
 
Alli vorem un pouet, podrie ser la Font del Cirer?, ara buit i amb el cap d'una cabra al seu interior.

Photobucket 
Tambe hi tenim, alli, una estacio pol.linitzadora.
 Photobucket
I com no!, el Mas dels Pradets.
 

Photobucket
Seguirem pista avall fins al Coll del Xato i d'aquesta manera fins arribar al gual pel que aquest mati hem travessat el Riu dels Estrets i fer cap al cotxe.
El mapa ens mostre l'existencia del Pou del Torrero a la vora del cami, pro per mes que el vam buscar, ni rastre.


DESCARREGA'T EL TRACK



 
 

divendres, 28 d’agost de 2009

COLL DE LA CREU (ARNES) - COLL DE XERTO

 

 

A l'estiu, pel Port, nomes fardatxos.

Aixo, que podria ser un bon eslogan excursionista acaba no sent respectat pels malats de Port. Per aixo, i mes quan anem amb la familia, cal trobar rutes que siguen ombrivoles, poc llargues, pero sobretot que tinguen una bona recompensa.

Aquest es el cas d'avui: la recompensa, una bona remullada de peus a qualsevol indret del riu de les Valls i les quatre braçades que  donarem al Toll del Vidre. El plaer esta servit.

Photobucket

Nosaltres sortirem d'Arnes per la pista, molt ben indicada, que ens condueix al Toll del Vidre. La logica faria que aquest punt fos on estacionarem els vehicles i a partir d'alli ens dirigirem al Coll de la Creu. Pero si us passa el mateix que a mi, que m'agrada estalviar la conduccio per les pistes, haurem d'aparcar al Coll de la Creu, on hi ha lloc.

Alli trobem dues pistes : la de la dreta es la de tornada i la de l'esquerra sera la nostra per pocs metres ja que molt aviat trobarem un senyal dels Estels del Sud que ens convidara a prendre la sendera de l'esquerra, ignorant la comoda pista.

Photobucket
La sendera esta força ben marcada. Un traç ampli i net a mes de les marques grogues i els blaus estels. Passarem vora el Mas de la Creu.
 
 
 
Photobucket
 
Pujarem un collet i iniciarem la baixada.
 
 
Photobucket
 
Mes endavant el Mas de Colet
 
 

Photobucket
 
Davant nostre, al fons, el Mollo.

Photobucket
 
La sendera fa cap a una pista que es converteix al moment en sendera i que remunta el Riu de les Valls per la riba dreta. Aneirem a esquerra.
 

Photobucket
 
Passem vora la Roca grossa
 

Photobucket
 
A l'altra banda de riu, el Mas del Botzut
 

Photobucket
Fins fer cap al Mas de les Valls. El Coll de la Ferrera al fons.
 

Photobucket
A la vora del qual hi ha una construccio, una bassa. El Coll de Xerto al fons.
 

Photobucket
Aprofitem per enlluernar-nos amb el fantastic entorn que acompanyava als habitants del mas : La Ballestera amb les altes parets de conglomerats terciaris.
 

Photobucket
 
Aci el cami es divideix en tres ramals : el que va al Coll de la Ferrera, el del Coll de MIralles pel Barranc de les Tosques i el que ens portara al Coll de Xerto, per la Vall del Coniller.
Travessem el Barranc de les Valls.

Photobucket
Anem caminant per un sender net, marques grogues i estels blaus en direccio al Coll de Xerto. A dreta el Mollo i a esquerra el Puntalet. El cami comença planer pero acaba prou costerut.
 

Photobucket
 
Del coll estant, alla al fons i per damunt del Coll de la Ferrera, una nova prespectiva de les Roques de Benet.
 

Photobucket
 
I ja de baixada, aviat vorem la punta de Penyagalera
 
 
Photobucket
Fins fer cap, vora la Caseta de Ganxo, al Riu Algars. Ara seguirem una pista a dreta i en el moment que ens tocaria travessar el riu, no ho farem. Per damunt del formigo que protegeix la conduccio d'aigua farem cap a la pista que va al Coll de la Creu.
 
 

Photobucket

Pero abans tenim una parada obligada, bany inclos, al Toll del Vidre. Fins i tot podem fer un bon salt.
 

Photobucket

Vora el Toll, la Font del Toll del Vidre que malgrat la sequera raja.
 

Photobucket
I ben fresquets, passarem, pista endavant, vora el Mas de Canyis.
 

Photobucket
Mes endavant vorem una explotacio ramadera, el mas de Manel; a l'esquerra el Mas de Blas i al fons a l'esquerra el Mas de Micolau. Si ens hi fixem vorem sobresortir les carrasques monumentals.
I com a telo, Penyagalera.

Photobucket
 
Mes endavant, un pou de calç tocant la pista,
 
 
Photobucket
 
El Mas de Franquet, amb el Mollo al fons

Photobucket
Finalment, el Coll de la Creu.
 
 
 
DESCARREGA'T EL TRACK

dimarts, 18 d’agost de 2009

BASSIS DE L'ARAGALL

 

 

Aragall, xaragall, aixaragall, ... tartera, reblera, pedrera : molts noms que defineixen un mateix indret.

Avui hem resseguit un itinerari del llibre "Lo Port. 52 rutes de senderisme", de Joan Tiron. Per a ser mes precisos, el 19, el Bosc de l'Aragall.

I ena ha agradat que Joan li dones aquest nom perque si quan hem començat a caminar estavem convençuts que el plat fort del dia eren els bassis, en arribar a un collet i descobrir el bosc, la nostra percepcio de la ruta d'avui ha camviat. Pero anem per pams.

Photobucket
 
Hem agafat la carretera que, sortint de La Cenia, es dirigeix al Mas de Barberans. Vora el Pk 12 uns indicadors ens faran girar a esquerra : el cami del Barranc de la Galera, l'Area de la Vall, Casetes Velles, .... Enfilarem per aquest cami asfaltat i despres d'un llarg quilometre de conduccio, en una corba de l'asfalt a dreta, en ple aiguabarreig del Barranc de la Galera i el Barranc de les Carroveres, una nova pista, de terra, neix a esquerra. La seguirem, travessarem el barranc i tirarem a dreta. Pista amunt, deixarem el Corral de Cirilo i en pocs metres farem cap a la Cisterna de les Carroveres. Alli deixarem el cotxe i ens disposarem a caminar.

Photobucket
Anant per la pista ens sorprendra un paisatge que malgrat que morfologicament es semblant a allo que hi trobem a les valls veïnes ens n'adonarem de seguida de la sensacio de solitud, d'indret ferestec.

 

Anem caminant per la pista i ben aviat travessem un pont sobre el Barranc de les Carroveres i continuem per la pista.
 
Photobucket
 
Mentres anem caminant per la pista podem observar a dalt nostre un seguit de coves, entre les que destaca la Cova d'en Narcis, que podem visitar. Tambe trobarem un cartell que ens indica la presencia d'arnes.
La pista, que va resseguin el barranc on es poden apreciar antics camps de conreu, basicament oliveres, aviat ens presentara una bifurcacio. Nosaltres hem de tirar a esquerra, a travessar el barranc.

Photobucket
En el moment que estiguem al barranc, ens podem desviar una mica: baixarem per la llera uns 250 metres. Ens obrirem pas entre la vegetacio per poder fer cap a la Font de la Lluïsa. Una deu que surt de la pedra llisa (lluïsa) i  omple un bassi d'obra.
 

Photobucket
 
Reprendrem el nostre antic itinerari i anirem remuntant el barranc, seguint el sender que va pel marge dret.

Photobucket
Al fons observarem la Mola del Pinell
 

Photobucket
Fins arribar al l'aiguabarreig del Barranc del Regatxol que travessarem per un bonic popnt de fusta. Aci, a pocs metres tenim la Font del Regatxol, que malgrat que Vicent Pellicer comenta que dona aigua fresca, no hem pogut assaborir res mes que la frescor que dona la barrera d'esbarzers que hi creix ara.
Ara ens trobem amb una negra maniga d'aigua que alleta, a partir dels Bassis de l'Aragall, una bassa situada a l'altre costat de barranc, vora la pista.
 

Photobucket
Abandonem el Barranc de l'Avenc (podem seguir-lo un ratet amunt, val la pena.) i començarem la remuntada del Barranc del Regatxol. Un cop passat el pontet, un sendero desdibuixat, marcat amb fites i marques roges descolorides molt escasses i desperdigades ens adreçara, ara pel marge esquerre, ara per dins, ara pel dret, barranc amunt. Podem seguir el sendero o be , com jo he fet, anar per la mateixa llera; us ho recomano.
 

Photobucket
 
Hem de seguir el barranc fins que en un moment donat la sendereta el travessa i sortir pel marge esquerre i tirar amunt, amunt, en fort pendent.
 
 
 
Photobucket
 
 

Fins que farem cap a un collet. Ara passem a la conca del Barranc dels Clots. El cami, mes marcat ens donara una treva en la pujada i començarem a planejar cap a l'esquerra. Pero tot aixo sera despres perque primer de tot ens haurem quedat bocabadats per l'aparicio del Pinar de l'Aragall.

Entenem que Joan Tiron l'identifique com a un dels mes bonics pinars del Port: li alabem el gust. Un pinar poc espes, que li dona personalitat a cada exemplar, un sotabosc net on les capçades prenen una definicio que les fa mes singulars.

La nostra amiga, la manega d'aigua ens va seguint. De vegades tira massa pel dret i no la fa bona companya; pero alli esta ella per recordar-nos que el nostre viatge va plegat al d'ella, i que sempre estem a punt de poder-la seguir si les coses van maldades.
 

Photobucket
 
Una ullada al darrera, el barranc per on hem pujat.
 

Photobucket
 
La sendera, gairebe inexistent, per la que planejavem fara cap a una barrancada, la travessara i anira a per una altra. Aci s'acaba la bona vida. Ara es tracta de pujar per la barrancada, ara a dreta, a esquerra, pel mig, la sendera, gairebe inexistent ... pero amunt i amb força. Cap al final s'ens aplegara la maniga i per entre uns pinets ....

Photobucket
... apareixera el Bassi de l'Aragall. A la seua vora els antics quatre, ara en desus. Al seu costat, l'aragall, el xaragall, on neix la font. Al nostre cap, les cingleres de la Mola del Pinell. Un merescut descans, hem fet una pujada prou empinada, i ara toca continuar. La nova direccio es la  Selleta, ... el coll, vaja.
Per tant hem de baixar una mica, tirant-nos cap a dreta, a la recerca del sender que hi condueix. Marcat amb fites i amb un bon traç, pero perdedor.
 

Photobucket
Estem caminant per dins de l'Ombria de l'Aragall. Un pinar net i de molt bon caminar ens convida a deixar-nos anar i tirar pel dret, ara seguint el corriol, ara despreocupadament pel mig del pendent.
 

Photobucket
Es el moment del relax, de vore el paisatge i de gaudir del bosc i del seu entorn.
 
 
 

Photobucket

Pel damunt nostre la cresta que forma la Portella del Pinell, amb una foradada que podiem observar desde Valldebous
 
Photobucket
 
 
 

Photobucket
La sendera fara cap a una bifurcacio marcada en roig com una T. Es el nostre cami de baixada.
 

Photobucket
En uns instants aquest descansat cami ens menara fins la Selleta, un ampli coll entre la Mola del Boix i la Portella del Pinell on ens podem aplegar per vore la vall del costat, el Barranc dels Cocons, de les Rovires, del Pinell,...
 

Photobucket
Del mateix coll, vorem el paisatge pel que ens hem estat movent, i les icones de la zona : La Joca i l'Airosa. I entre elles, la Mola de les Carroveres.
 

Photobucket
Alli, del coll estant, podem vore les parets de la Portella del Pinell, que han estat tot el cami recordant-nos el Castell de l'Airosa.
 

Photobucket
Pero ara es el moment de tornar enrere fins la bifurcacio i a partir d'alli, en fort pendent i sense  traç  haurem d'anar seguint, per dins del barranc les minimes fites o taques roges que algu ha deixat fa temps.
 

Photobucket
 
 

En el moment que travessarem el barranc que baixa de la Selleta un corriol ben marcat fara presencia. Anirem planejant o pujant una mica; pero no ens confiem.
 
 
Photobucket
 
Ben aviat una forta baixada apareixera als nostres peus. A seguir-la fins al pla. Davant nostre, la pista i les coves del mati. Als nostres peus, el coscollar s'apodera del caminet i ens tocara caminar mig camp a traves, mig per sender perdut. Les esgarrinxades estan dins del preu. Tot plegat fins a travessar el Barranc de les Carroveres i arribar al cotxe.


DESCARREGA'T EL TRACK