Pàgina amb moltes fotografies meves del Port, els seus indrets més bonics i orquídies.

També altres imatges del Delta de l'Ebre, Serra d'Irta i altres fotografies que mostren la bellesa del món natural

diumenge, 31 de maig de 2009

VORA ELS TEIXOS DE L'ENCLUSA I FORAT DE L'ALGARS

 

Aquest itinerari transcorre per la capçalera de l'Algars : Els Barrancs de Paella i de la Paridora i en gran part recorre camins ja descrits en un anterior itinerari. Per aquest motiun serem una mica gassius en les explicacions i a l'anterior itinerari us trametem.

Es tractava de, juntament amb Jordi Beltran i Jose Luis Ordovas, de visitar els teixos de l'Enclusa. Pero la cosa no va sortir com voliem i ens varem haver de conformar amb la visio llunyana.

 

El trajecte es iniciat a la Bassa de les Llometes de Venanci. Alli una pista amb cadena ens porta ens direcccio als Masets de Lino als quals no hi arribarem.

 

Photobucket
Pista avall, travessarem el Barranc de Paella i ben aviat, abans de que la pista faci una corba a esquerra e,s desviarem per la dreta caminant per una sendereta que ens baixa a la llera del barranc. Alli ens barrara el pas un tallat. Si tinguessim una corda, el poderiem superar ja que hi ha una instalacio de rapel.

Photobucket
A la base d'aquest resalt hi ha el Forat de l'Algars. Es descobriment d'aquest forat, com a font de l'Algars ha plantejat, geograficament, que aci denominariem el naixement de l'Algars i hi ha qui anomena aquest barranc, als mapes Barranc de Paella, com a Algars.
 
Despres de vore la bare d'aquest alt resalt, fixem la vista una mica mes endavant i , sobresortint entre la vegetacio, distingirem el Teix de l'Enclusa I

Photobucket
Tornarem a la pista d'abans i continuarem fins deixar a esquerra una pista que ve de la Mola de Cati i a dreta l'Enclusa.
Ara hem d'estar atents ja que en menys de 50 metres, a dreta pel mig d'una reblera baixa la nostra sendera. Hi ha fites pero poc traç. Aixis que no ens hem d'espantar per l'inexistent cami, que despres millora i anar baixan seguint les molletes de pa : tot un seguit de fites que ens atansaran a la llera del Barranc de Paella.
Davant nostre, el Barranc de la Vall Negra que si anessim a la Font de Cassrerres trobariem una sendera que ens davallaria per tota aquesta vall fins a la Paridora. Això si, hauriem de sortejar un parell de cadolles.

Photobucket
Mentres anavem per la pista fins l'enclusa, si ens hem fixat en les canals que baixen de les Llometes de venanci cap al Barranc de Paella, podriem distingir al mig d'una d'elles, ja força avall, el Teix de l'Enclusa II.
 
Pero nosaltres estame seguin fites i sendereta marcada al bell mig del Barranc de Paella. Tenim intencio de remontar el barranc uns 500 metres fins als Teixos. Aquest serie el cami natural i aixis ens ho confirmen dos excursionistes de la UEC que en aquest raco de mon ens trobem . Els germans Oliva. De fet un d'ells ens comenta que ha visitat, anys enrere els teixos pujant barranc amunt. Pero la vegetacio impedeix la progressio amunt i la unica possibilitat seria el mateix talweg del barranc. Pero baixa massa aigua com per poder acabar el dia mes o mens secs.

Photobucket
Per tant, nosaltres seguirem endavant amb  les fites que ens han anat acompanyant.  Anem a trobar el caminoi que remonta el Barranc de la Paridora. Pel cami, vorem tota la Vall de l'Algars, alla al fons Penyagalera, al mig el mas de Pau, on distingim el Roure i la Carrasca i a dreta la Miranda de Terranyes amb la foradada

Photobucket
I en trobar la sendera de la Paridora, amunt amb les vistes que sobre aquest barranc tindrem fins topetar amb el Clot de la Pega i a partir d'aci, pista a la bassa on tenim els cotxes. Això si, tenim unes quantes dreceres que podem aprofitar per escurçar el trajecte.

DESCARREGA'T EL TRACK

dissabte, 23 de maig de 2009

ORQUÍDIES I ALTRES FLORS DE PRIMAVERA

 

 

 

Amb la ufana d'un solo de mandolina en un Bluegrass o la calidesa dels glissandi de trombo en un dixie blues les orquidies primaverenques  han aparegut un any mes al seu lloc de sempre. I el Port s'ha encatifat d'aquesta enramada. Entre milers d'esclats, elles, porugues o altives, han fet acte de presencia colonitzant clarianes i sotabosc.

 

Hem assistit a aquesta trobada anual de la ma d'un valuos mestre de cerimònies, Vicent Pellicer; amb l'excusa d'un taller fotografic d'orquidies ens ha mostrat una de les joies mes impactants del Port.

 

Hem assistit al primer acte de la coronacio de les emperadrius del bosc. Estiu i tardor seran els dos nous actes. Esperem frisosos i espectants l'argument, actors  i tramoia: el director, ja el coneixem i per això sabem que l'obra promet

 

-0905_Taller_Prquidies_2103

1.- Orchis mascula. Orquidia mascle

 

-0905_Taller_Prquidies_2116

2.- Orchis mascula. Orquidia mascle

 

-0905_Taller_Prquidies_2134

3.- Oprhis fusca. Abellera fosca

 

-0905_Taller_Prquidies_2140

4.- Oprhis Scolopax. Abellera becada

-0905_Taller_Prquidies_2144

5.- Oprhis Scolopax. Abellera becada

 

-0905_Taller_Prquidies_2149

6.- Oprhis Scolopax. Abellera becada

 

-0905_Taller_Prquidies_2161

7.- Oprhis Scolopax. Abellera becada

 

-0905_Taller_Prquidies_2164

8.- Oprhis lutea. Abellera groga

-0905_Taller_Prquidies_2169

9.- Orchis ustulata. Orquis socarrat

 

-0905_Taller_Prquidies_2172

10.- Oprhis lutea. Abellera groga

 

-0905_Taller_Prquidies_2181

11.- Oprhis lutea. Abellera groga

 

-0905_Taller_Prquidies_2183

12.- Oprhis lutea. Abellera groga

 

-0905_Taller_Prquidies_2192

13.- Ononis minutissima. Gavó menut

 

-0905_Taller_Prquidies_2211

14.- Vicia onobrychioides.

-0905_Taller_Prquidies_2215

15.- Orchis spitzelii ssp. cazorlensis. Es tracta d'una troballa de gran importancia ja sembla ser que es el primer i unic exemplar trobat al Port. Gracies Vicent, Mercé, Carme i Ferran per aquesta aportacio al coneixement del Massis

 

-0905_Taller_Prquidies_2222

16.- Paeonia officinalis.  Peonia

 

-0905_Taller_Prquidies_2233

17.- Paeonia officinalis. Peonies

 

-0905_Taller_Prquidies_2246

18.- Rosa pimpinellifolia. Gavarrera

 

-0905_Taller_Prquidies_2251

19.- Rosa pimpinellifolia. Gavarrera

 

-0905_Taller_d'Orquidies_2255

20.- Dactylorhiza fuchsii . Orquis maculat

 

-0905_Taller_d'Orquidies_2264

21.- Dactylorhiza fuchsii . Orquis maculat

 

-0905_Taller_d'Orquidies_2291

22.- Plathantera chloranta. Platantera de muntanya

 

-0905_Taller_d'Orquidies_2310

23.- Ophrys sphegodes Abellera aranyosa

 

-0905_Taller_d'Orquidies_2318

24.- Ophrys sphegodes Abellera aranyosa

 

-0905_Taller_d'Orquidies_2320

25.- Ophrys sphegodes Abellera aranyosa

 

-0905_Taller_d'Orquidies_2322

26.- Ophrys sphegodes Abellera aranyosa

 

-0905_Taller_d'Orquidies_2348 

27.- Neottia nidus-avis. Magraneta borda

 

-0905_Taller_d'Orquidies_2352

28.- Cephalanthera Longifolia. Curaià blanc.

 

-0905_Taller_d'Orquidies_2358

29.- Cephalanthera damasonium. Curraià pàl.lid

 

-0905_Taller_d'Orquidies_2367

30.- Cephalanthera Longifolia. Curaià blanc.

dissabte, 16 de maig de 2009

TOSCAR-VALL SERVERA

 

"Un dia felice, eterea, mi balenaste innante ...

...croce e delizia al cor".

Al començament de La Traviata, Alfredo, il.lusionat, li diu a Violeta que un feliç dia, eteri, va passar davant d'ell com un raig de llum i a partir d'aquell dia ha viscut amb eixe desconegut amor, d'un amor que es palpitació de tot un univers,misterios i altiu, que es a la vegada creu i delicia.

Dons be, avui ens ha tocat la croce. Excursio que comença en un verger, les fonts del Toscar i  pel mig d'un imponent coscollar que ens omplira d'arraps i rascades  fins al Barranc de la Vall Figuera i ens retorna pel Pla dels Castellassos, rascades incloses, al GR 171 i al Toscar.

Molts arraps i rascades per coneixer una part dura i poc vistosa del Port. Pero no per això no es menys atraient. Les roses tambe tenen espines

Amb l'estimada companyia de J.L. Ordovas he resseguit una part del Recorregut XV del llibre A peu pel Massis del Port, de Vicent Pellicer
 
Photobucket
 
El punt d'inici es el transformador del Toscar, punt d'inici d'altres itineraris, com els que pugen a les Clotes o Cova Pintada.
Pero nosaltres seguirem per la pista asfaltada . Deixarem a dreta un cami indicat per on arribariem a les fonts del Cabrit o del Ferro.

Photobucket
 
Aviat farem cap a les Fonts del Toscar. Dins d'un bassi de pedra i per entre les molses i falgueres dollen les aigües d'aquestes.

Photobucket
A la nostra vora, l'ermita de Santa Magdalena. El GR 171 pel que habiem encetat el dia ara marxara recte amunt, cap al Coll del Xiprer i nosaltres, per l'esquerra, cap avall per una pista entre els arbres.
Voregem un parell de cases i al cap d'uns quatre o cinc minuts, vora una constrtuccio dels anys 60 prendrem una nova pista que es desvia a esquerra.

Photobucket
 
Apareixeran els primers roures, la pista mudarà a sendera i a dreta d'aquesta, bruta i enfangada, la Font del Rouret. Una bassa a terra on cau un rajolí.

Photobucket 
Ara es el moment de fer una ullada al paisatge que s'obre als nostres peus. La vall del Toscar, el barranc del Bosc Negre, mes avant el barranc de la Conca.
Davant nostre, les Rases de Marraco i el Castell de Carles.
 
Photobucket 
A causa del bestiar boví, continuament ens trobarem senderes a dreta i esquerra. Es dificil destriar les senderes "bones"  de les dels bous. Un consell: seguiu la sendera mes evident, que va planejant .
Vora el cami, a dreta, un mas enrunat.
 
Photobucket
 
I un pou, tambe solsit.
 
Photobucket
Finalment, la Font de les Aiguades. La seua situacio en el mapa de Piolet, com sol passar, no te res a vore amb la realitat.
 
 
-Toscar-VallServera-Pano3
 
Aquest es, tambe un bon lloc per fer una ullada al paisatge. D'aci podrem admirar les Rases de Marraco.

Photobucket
El cami ens porta, planejant, als Castellassos circumvalant les penyes de la nostra dreta. La Vall Servera apareixera alla baix. Despres , Farrubio. Mes tard, el mas del Patut,darrera del qual vorem la Tossa de la Reina i a baix les Gubies de la Vall Figuera.
El cami, comença a ser perdedor. I el que es pitjor, envoltat d'un coscoll que en alguns moments ens sobrepassara l'açada nostra.
 
Photobucket
Si seguim el track i el desdibuixat cami farem cap al mas Obalat o d'Atants, al Pla de l'Estremera.
Seguin una sendereta que passa per  darrere de l'edifici ens podem trobar la Font del Pla de l'Estremera. Atualment, la densa vegetacio la fa molt dificil de trobar, a no ser que vullguem quedar com uns Ecce Homos. Nosaltres, despres d'uns quantes esgarrapades dessistim de trobar-la i continuem per marcada sendera, i neta, cap al riu, cap a la Vall Figuera

Photobucket
 
Travessarem un barranquet, vorem una fonteta, passarem per un lloc anomenat l'escaleta, i farem cap al Barranc . Si seguissim barranc amunt, seguint unes marques blanques fariem cap a les Gubies de la Vall Figuera.
El llibre de Vicent Pellicer recomana baixar barranc avall. Nosaltres, posem una mica de coneixement , travessem el barranc seguint la sendera i en un parell de minuts de pujada tombem a esquerra i cap avall. El barranc esta a la nostra esquerra. La sendera passa a ser pista, deixarem una desviacio a dreta i continuarem.
 
Photobucket

 
A l'eix d'una pronunciada corba neix un sendero que ens duu a travessar de bell nou el barranc. Pero aquell caos de pedres i secor s'ha transformat en un rierol pel que que baixa un bon doll d'aigua. La resposta es la Font de les Gubies que trobariem al mig del barranc en cas de remontar-lo uns quinze minuts a partir d'aquest punt.

Photobucket
 
Hem travessat el barranc i comencem la pujada cap al Mas de la Francesa, toralment assolat. Tornem a passar per l'alt coscollar d'abans. Troarem moltes traces pel que fora bo no perdre de vista el rastre del GPS

Photobucket
Posteriorment farem cap al Bassis de la Font de la Casa Blanca

Photobucket
 
I a la seua vora, tapada per unes fustes, la font.

Photobucket
 
D'alli estant, es veu el mas de Perot, amb la teulada refeta. Aci neix una sendera recientment netejada que ens menara als Castellassos, el lloc per on hem passat aquest mati.
Un cop alli, a esquerra, fariem cap al Toscar pel cami del matí. Recte amunt, al criadors de truites, i cap a la dreta el nostrte itinerari, al Coll del Prat.

Photobucket
 
A partir d'aquest moment, el cami resta camuflat entre el coscoll i hem d'anar fixant-nos per on passem. Pero no ens perdrem si anem seguint el track, o el mapa, que marca be el camí.

Photobucket
En cosa de tres quarts farem cap a la pista del Mas d'Albalat, al Coll del Prat. Al davant, a dreta Penyaflor i a esquerra, la Tossa.
Girarem a esquerra i baixant farem cap al Corral de Godoi, travessarem el Barranc de la Conca  i a la carretera d'Alfara.

Photobucket
 
Ara es tracta de seguir per l'asfalt fins al trencant del Toscar, que tambe seguirem fins als criadors de truites. Aci , el GR 171 que anavem senguint des de fa un ratet s'escapa per l'esquerra, per una pista de terra.
Passarem vora l'ermita de Santa Llucia.

Photobucket
El Gr, que va per l'antic cami del Toscar es transformara en sender, en alguns trams empedrat, i baixara a travessar el Barranc del Bosc Negre. Despres, la remuntada fins al Castell de Carles i l'ermita de Sant Julia.
 
Photobucket

On hi ha una area d'esbarjo i una font.

Photobucket
El Castell de Carles al darrere. Una mica d'asfalt i una nova pista de terra a esquerra. Continuem pel GR fins al transformador, el nostre punt de partida.
 
En el moment d'acabar l'itinerari, us hagues dit de no caminr-lo. Pero ara penso que si, que malgrat les esgarrinxades, es una tramoia diferent del Port,  pero que crec que val la pena vore. Això si, quan no faci massa calor.
 
 
 
DESCARREGA'T EL TRACK