Pàgina amb moltes fotografies meves del Port, els seus indrets més bonics i orquídies.

També altres imatges del Delta de l'Ebre, Serra d'Irta i altres fotografies que mostren la bellesa del món natural

dissabte, 25 d’abril de 2009

TOSCAR-CLOTES-COVA DE LA MENTA-FONT BOSC NEGRE

 

Era alta i la negror que sempre vestia, malgrat que sempre anava desperrucada,  la feia digna, senyora. La veia de vegades arribar pel cami del riu. Parlaba fort, a crits. Com la gent del pais. Caminar a gambades, movent el cos a bandejades i parant-se a parlar amb tot aquell que es trobava era la seua picardia. A parlar i a ensenyar el cistell.

Era Rosa, la dona d'en Met del Molí. No la coneixia ni havia parlat mai amb ella. Pero ens saludavem.

Jo de vegades , a la primavera, li mirava de reüll el cistell, curull de, ... bo ja sabia de qué. Tots els del poble sabien de que. I ella caminava ufana, somrient, conscient de l'enveja que causava als qui la veien.

A tots no. A mi m'era igual. En la meua despreoupació encara no havia apres a distingir  les petites joies que la primavera i el bosc ens podien oferir al paladar. Encara estava en la fase de les maduixetes.

Pero les seues passejades no passaven de llarg. A la nit, a la societat, cerveseta a la tauleta i una bona ma de truc entre mans la gent ho comentava. "Avui la Rosa venia del bosc amb un cistell ple a vessar. Morirà i a ningu li haura dit on estan les clapes ".

I va morir i a ningú li ho digué.

Bo, almenys a mi  del lloc on està em feu una ulladeta: al mig del camí,  deixà caure'n una.

 
Photobucket
Sortim del Toscar vora el transformador que deixarem a la nostra dreta i començarem amunt per l'antic cami empedrat que pujava del Toscar cap a les Foies i les Clotes.

Al poc, i sempre senyalitzats, deixarem a esquerra la sendera a Cova Pintada (al coll de Morera), per l'esquerra una bifurcacio a la Cova dels Adells, una altra a la Font del Bosc Negre, que es per on tornarem. Mes tard una  a esquerra fins al Raco de l'Auro i finalment una a dreta que va al Coll de Carabasses.
La sendera, un empedrat que va travessant el Bosc Negre,  esta envoltada de flors: orquidees, violes, primules que ens van acompanyant.

Photobucket
Finalment farem cap al Coll d'en Caubet on trobarem el GR 7 . Alli tombarem a dreta i despres de passar pels Plans de Caramasso farem cam al Coll de Carabasses on s'ens afegeix la sendera que abans haviem deixat per la dreta.

Photobucket
El GR comença a ger una davallada suau per anar a parar a les Clotes. Primer deixarem una bifurcacio que per l'esquerra ens deixaria a la pista de la Vall d'Uixo i d'alli a Terranyes. Nosaltres continuarem pel GR fins al Refugi del Toscar .

Photobucket
Continuem pel GR 7 Deixem a esquerra una sendera que passant vora Punta Serena va al Coll de Saleres .
 
Photobucket 
Ben aviat el bosc s'obre per l'esquerra i comencen a obrir-se les vistes . Primer sera el Barranc de Lloret
Photobucket
El GR 7 va planejant, amb alguna que altra pujada, entremig del bosc. Aviat vorem alla baix el Mas de Quiquet i la Franqueta.

Photobucket
Mes tard, sera el Barranc del Carrer Ample

Photobucket
 
Fins que farem cas a les Rases de Marraco, al Coll de les Mirandes. Alli cambiarem de vessant i ja començara la davallada. Abandonem el GR 7 i anem perdent alçada cap a l'esquerra en diagonal sense seguir d'altra sendera que les que amb el seu pas vant fent bous, vaques i cabres.

Photobucket
 
A baix nostre, mare i fill passegen per l'aixaragall

Photobucket
 
La davallada es fa sense complicacion. Cal estar atents a endevinar el baixador que travessa les diverses barreres rocoses. De vegades la incipient sendera ens ajuda, pero no massa

Photobucket
Prompte vorem cap a on ens dirigim. Alli baix, el mas d'en Mari amb la seua era i al fons la vall del Barranc de la Conca 
  
Photobucket
 
I aixis, ben aviat, la Cova de la Menta es situara al davent nostre. Hem fet una bona baixada per alla on ens pensabem que ens estimbariem.
 
Photobucket
 
A partir d'ara el cami sera mes amable. Marcat i planer anirem trescan entre les porrasses. Marraco a la dreta, el Barranc de la Conca a esquerra i al fons, Caro

Photobucket 
Darrera nostre, Alfara.
 
Photobucket
En uns minuts ens aplegarem a les restes del Mas d'en Marí

Photobucket
I a la Font d'en Marí , amb un bassi en molt mal estat.
Caminant vorem a la dreta, el Mas del Roig que aprofita les baumes. A la vora, trobariem la Font dels Corralets, a baix de tot d'una reblera.

Photobucket
Seguint cami ens acostem a la Cova dels Adells i Cova del Curro . El cami ens atansa, pero quan estiguem a les envistes, deixarem el cami, en baixada per la dreta fins a vore la joia del dia,

Photobucket
La Font del Tormo o dels Pradets. No te res. No val la pena sortir-se'n del cami per visitar-la. Pero es la joia del dia. La que quan arribes a casa, amb aquesta felicitat que et donen les endorfines i penses quin ha estat el climax de l'excursio et ve al cap.
No te res, com no tenen res els contrapunts de Tomas Luis de Victoria. Nomes el
que li cal. Sense ornamentació. Aigua, poca, un xorret. Una lleugera depresio al terra que n'acumula.  Unes discretes falzies... i un tormo que li fa ombra i que la mante fresca.
Però ha estat un moment esplendid. Intens. I concentrat. Com aquells somnis que duren segons pero que quan despertem pensem que hem estat tota la nit amunt i avall.
No te res pero m'ha impactat. I em segueix impactant. Alli, fent la foto, potser no fent-li massa cas. Amb les llunyanes veus de la gent a l'altra banda de barranc, a la Font dels Adells.
I alli tots sols, Vicent Pellicer i jo fent-li una ullada a tot el que hi havia darrera del teló. "Vine que t'ensenyare una cosa que no li ensenyo a quasi ningu" . No he fet el xiste fàcil i l'he seguit dòcilment muntanya avall. Sabia que la recompensa estava assegurada.
Pero, segueixo pensant que la font no te res, que no paga la pena la visita, pero tot està allí, a l'altre costat.
Gracies, Vicent.
 
 
Photobucket  

  De la font, a la Font dels Adells vora la Cova del Curro, per una sendereta que travesa el barranc i puja fins alli. Un descans i de visita a la Cova dels Adells, que tenim, al costat.
En aquest punt trobarem dues possibilitats de continuació. A esquerra, cap al Toscar, a la sendera del matí. A dreta, a la Font del Bosc Negre. Coneixem la font i no ens volem perdre l'espectacle despres d'aquestes pluges.
 
Photobucket
 
Anem caminant per sendera molt marcada. Per mitja vessant anem passant la Solana de les Feixes. Allà al fons, el Barranc del Bosc negre, el Barranc de la Conca, les cases del Toscar,..
 
Photobucket 
I a prop d'alli,, una altra sovatge  amb la cria

Photobucket
 
 
. Poc despres, creuant un filat per una porta abandonarem el territori bous braus i ja farem cap a la Font del Bosc Negre. Espaterrant. Sobreixida. 

Photobucket
La sendera va a parar al cami empedrat del matí. Ja veiem El Toscar i l'Ermita de Santa Magdalena.
 
Photobucket
Un esforcet, lleuger que es de baixada i ja estem al transformador.
Un cop alli, no podem deixar de banda la luxúria. Som a les Fonts del Toscar.
 
MES INFORMACIO I EL TRACK 
 

 

dimecres, 22 d’abril de 2009

TRES CONTES, UN MAPA I MILERS DE FLORS

 

 

En els darrers temps han sortit a caminar pel Port  tres noves publicacions: un llibre de contes de Vicent Pellicer, la segona edicio del mapa de la Tinença de Benifassa i el segon volum de les Plantes del Port.

 

 

PORT ENDINS

portendins

A  cadascu li afecte d'una manera la lectura d'un llibre. A mi, dels tres contes, el primer i el segon em van impactar.
Potser perque lliguen mes amb les sensacions i les images que visc quan camino entre les estances mig enrunades d'un mas, bec aigua de la font o senzillamnet camino per aquells camins empedrats.

He gaudit de la lectura de drames rurals molt semblants als que Vicent ens proposa. Bosch de la Trinxeria, Pous i Pages, Victor Catala, Merce Rodoreda, ... o Gaetà Huguet ja ens descrigueren lo dura que es la vida a muntanya i com   afecta al sentiment de les persones. Pero en aquest cas potser el que mes m'ha impactat es que son histories d'un passat recent; que es pot gratar amb la punta dels dits ,ambients que m'eren contats quan era xicotet.

Com de vegades sol passar, es d'aquells llibres que remouen quelcom que esta amagat a dintre natros.

 

“Vicent té el do de vore el cor del bosc; natres mirem però no hi veem, sentim però no escoltem lo que mos diu l’esperit de les serres; pareix que només ell mos pogués fer d’intèrpret, com aquell roure del Senyor dels Moixons que actuave de nexe d’unió entre dos móns, com si els déus li hagueren concedit conèixer l’absoluta consciència de cada ésser per poder transmetre-mos-la. Perquè els lligams entre el Port i Vicent són un enigma que ningú de natres pot arribar a endevinar. Perquè pot ser que l’Anàs, realment, habito dins del seu cos”.

 

 

LA TINENÇA DE BENIFASSA

L'Editorial El Tossal cartografies ha llençat a la muntanya una nova versio del mapa "la Tinença de Benifassa", ara a escala 1:30.000

TINENCA_PORTADA

El Mapa inclou recomanacions d'itineraris, marca els GR i PR existents i almenys pel que he comprovat in situ, els camins marcats passen en la realitat per on diu el mapa, cosa que no podem dir d'altres .

Una extensa relacio de fonts, cabanes, molins, neveres, arbres, coves, ... que pel que sembla estan força ben situades , una toponimia acurada i un us del color que el fa de bon llegir converteix aquest mapa en un atractiu company de viatge.

Ens agradaria, pero, un paper de mes bona qualitat que ressistis els doblegs

Ens hem posat en contacte amb Oscar Arnau, l'editos, per demanar-li una versio digitalitzada i ens ha comentat que esta al caure.

Benvingut a les nostres motxilles.

 

PLANTES DEL PORT II

El Grup de Recerca cientifica "Terres de l'Ebre" ha publicat el segon volum de l'obra  "Plantes del Port" ara dedicat al les flors , mes ben dit a les angiospermes dicitiledonies

 Plantes_del_Port-II

 

Si amb el primer volum varem aprendre a distingir arbres i arbustos (ho sento pero les falgueres no son lo meu) en aquest llibre trobarem un gran aliat en el coneixement de les flors, mates i plantes herbacies.

Per als que varem aprendre a classificar plantes a partir de totxos en blanc i negre i plumilla, aquest llibre es un be de deu que podem afegir als classics catalans com poden ser els Masclans, Oriol de Bolos, Vigo Bonada, ...

 

Anim als autors d'aquestes tres noves joies que podem afegir a la nostra biblioteca, al pestatge del Port.

dilluns, 20 d’abril de 2009

FREDES : MASOS, NEVERES, FONTS I MOLINS

 

Estem a l'extrem SW del Port, pels antics dominis de Benifassar. La Tinença. Bel, Castell de Cabres, Coratxar, el Boixar, Fredes , Bellestar i La Pobla de Benifassa formen uns paisatges que a la vista ens mostren una transcisio entre el Maestrat i el Port mes ferestec. Som als dominis de la pedra seca. De l'esfors d'homes i dones en el dia a dia. Pastors, artesans dels bosc i llauradors han manipulat un paisatge per fer-lo seu. I això es nota mentres anem caminant : Corrals, pous, fonts, basses paredades, neveres, masos, camins empedrats, barraques de pedra seca, .... i marges, molts marges que convertiren l'indomit bosc en racons de productivitat. Horts, terra de pa,.... que ara estan tornant al lloc d'on vingueren : al bosc.

En aquesta part del port, a nivell excursionista, ens trobarem que al sortir de les pistes i de les senderes classiques haurem de pagar un peatge en incertesa i esgarrinxades. Caminarem per senderes mig perdudes, camp a traves, posques fites i quasibé cap marca. La recompensa, el territori inhospit, el cant dels ocells, el joc de llums entre les branques de l'alzinar, ... o el repos tranquil de la cria d'una cabra sobre la teulada del vell mas.

He encetat un nou mapa, el de Tossa Cartografies "La Tinença de Benifassa" i l'hem fet servir per planificar la ruta i seguir-la pel camp. Encara que en parlare en un altre moment, cal dir que per a aquesta zona em sembla una opcio mes precisa i documentada que el mapa de Piolet.

0904_Fredesblog

 

Anem a fer un itinerari disenyat a partir d'un del llibre " A peu pel Massis del Port" de Vicent Pellicer. El nostre itinerari, que l'hem fet circular,  comença a la Colònia Europa de Fredes. Per arribar-hi cal agabar la carretera que es dirigeiz a Fredes i uns quilometres  abans trobarem la urbanització Colonia Europa. Alli podem aparcar i començar el camí.

0904_Fredesblog-3

 

Cal prendre la carretera que porta al Boixar i anar caminat per l'asfalt. A la nostra esquerra, alla al fons, la vall ens mostra les alçades per les que ens movem. Anem per sobre dels mil metres. La primera parada, el Pouet de Felix. Malgrat que podem arribar a el baixant per la muntanya. Pero es un cami que no us recomano. Mes si pensem que aquest pouet l'hem vist vora la carretera mentres pujavem en cotxe. Aixis que la cosa es ben senzilla. Parem el cotxe a la corba que hi ha vora el pouet i el visitem descansadament.

 

0904_Fredesblog-2

Caminant per la banda esquerra de la carretera del Boixar ens hem de fixar en les restes d'una antiga pista que surt a l'esquerra . Alli baix, envoltada de romingueres, mig amagada esta la Nevera del Mas Nou. Tems era temps es pasava l'hivern, primavera i part de l'estiu plena de neu i gel esperant ser carregada en carros i cavalleries per a ser baixada, protegida en caixes i palla, a la plana on la gent refrescaria els migdies calorosos.

 0904_Fredesblog-15

Ara, tornats a la carretera i uns passos mes endavant, estarem ja al Coll de  Sacanella. A la nostra dreta, el proxim desti, el Mas Nou. Mes enllà ,el Mas del Colletà i al fons Serra de les Albardes. Tenim una pista a ma dreta que porta al Mas Nou. Pero nosaltres, a esquerra, i abans d'arribar a dalt de tot del coll caminarem per una altra que sur a l'esquerra. On deu anar.

0904_Fredesblog-10

Una mica mes enlla dels cent metres, l'abandonada pista es transforma en sendera. Descendeix i provem de seguir-la un ratet. Fins que sen's mostra una visió amplia i oberta, Alla baix, la vall. I al bell mig, el Bellestar. La sendera segueix cap avall, amb fites. Pero no es la nostra història .

0904_Fredesblog-13

Gratificats per la visió, tornem enrrera pels nostres passos. Un un moment determinat una fita a la nostra esquerra ens fa separar de l'antiga sendera i pujar uns pocs metres. Anem avançant, mig camp a traves, paral.le. a la sendera d'abans, en direcció a la carretera. De sobte, una aparicio. Un pou, una basseta i un bassi. Estem a la Font de la Figuera.

0904_Fredesblog-17

Continuarem per la borrosa traça fins l'abandonada  pista d'abans i  continuarem fins l'asfalt.

Ara sí. El Mas Nou ens espera. L'entrador amb una cdena esta a l'altre costat de la caretera. Ull i no agafem la pista del Mas de la Faixa. Nosaltre, però, cansats de l'asfalt tampoc volem pista. vancem una mica per la carretera i llavors tirem pel dret, fins al mas. Es de bon caminar i s'agraeix una mica de passetjada entre els pins.

_-3 

Al voltant del mas trobarem un parell de pous de bon veure. Aquest, que semblava dedicat a l'abeuratge del bestiar

0904_Fredesblog-19

I aquest mes proper al mas, amb unes escaletes fetes al marge que permetria baixar amb el canter a per aigua.

 

0904_Fredesblog-21

Vora el pou, el poal. Cal quedar-se quiet un ratet ací. Els ulls mig clucs i deixar passar la pel.licula del temps. Quants poals hauran omplit eixe forat?

_-2

Del mas baixa una pista desdibuixada cap al barranquet, passa per davant del primer pou i puja, perdent-se la traça fins la carretera. L'asfalt sembla que avui sera el nostre calvari. Sort que esta a punt de ploure i l'ambient ens fa respirar frescor i humitat.

A ma esquerra una sendera amb fites ens atansa a una bassa, la nevera de L'Ereta de les Bruixes  i a un nou paisatge, el poble del Bellestar , cap al que davalla.

Pero lo nostre esta a l'altre costat de la carretera. Aixis que reculem, travessem la carretera i iniciem pista. A esquerra una bassa i en pocs minuts i darrere d'una corba pronunciada,  la Font del Monso. Un pouet, un bassi, una bassa i un munt de romingueres omplen l'enquadrament.

 0904_Fredesblog-24

La pista continua avall fins una cruïlla. Una porta canadenca que no hem de creuar seria el passaport al Mas de Quico. La pista de la dreta ens deixaria a la nostra amiga, la caretera del  Boixar. I un assagador que resseguix un filat, l'opcio mes tentadora, sera la nostra preferida. Al fons el Boixar.

0904_Fredesblog-4

I un mar d'ones de pedra seca sen's obrira al davant. L'hem de solcar embadalits. Cabanes, neveres son les notes en aquests pentagrames dibuixats pel marges.

0904_Fredesblog-6

El lligallo es transforma en pista que ens mena a un riu, el Riu de l'Empedrada. I alli el Moli Vell. I el sentiment es posa a volar. Hem estat entre abandonades terres de pa i arribem al moli que no roda. I on esta aquesta gent?

0904_Fredesblog-8

La pista es fa mutua companyia amb el riu . El travessem i l'esplendida visio del Barranc de l'Empedrada, el Moli Vell i el Boixar costen de deixar-se a l'esquena.

0904_Fredesblog-11

Un bon amic, el GR 7 es presenta i ens demana companyia.

.- Si, pero abans he de fer una visita. El Moli de Baix. Solitari i dessolat entre les aigües noves d'aquest barranc.

0904_Fredesblog-14

El GR 7 transcorre per una pista, I per ella tambe nosaltres. El deixem per uns moments per fer-li visita al Mas de l'Hostalet i abandonar la pista de Trencaaladres i del Mas de Roda.

0904_Fredesblog-16

Amunt per recuperar el Gr7. Pero per poca estona. En una solsida l'hem de deixar i mig camp a traves, mig per sendes perdudes farem cap al Mas de la Faixa.

Alli es te la sensació d'estar en territori abandonat. Pels antics habitants del Port, pels nous turistes de la natura, ... Tot sembla ignorat.

0904_Fredesblog-18

Vora el mas, la Bassa del Mas de la Faixa i un pou ple d'aigua i de romingueres. Ara a per un fita, vora la qual iniciarem una sendera. Amb poques marques pero molt bonica. Cal seguir el corrios deixant de banda dos clares bifurcacions a esquerra.

0904_Fredesblog-20

La recompensa, la passejada pel bosc i tambe la Font del Corbassí.

0904_Fredesblog-25

 

Un pouet, Pou de la Font del Corbassí i uns bassis alletaven els masovers de la contrada. Unes runes a la vora mudes testimonis d'aquest fet ens ho han dit.

0904_Fredesblog-5

El Mas del Corbassí es aqui a prop.

0904_Fredesblog-7

I tambe la pista que encetem i que ens passara vora el Mas de la Mina. Abans, pero, parem esment en un pouet a la dreta de la pista. Enmig d'un marge

 SENIA_MAS_MINA

Ja al mas, esta la Senia del Mas de la Mina. Vicent Pellicer ens comenta que hi ha molts esglaons per baixar a l'aigua. No ho podem testificar. L'aigua vessa per la porta.

Aquesta senia ve alimentada per un cana fet de lloses i tapat tambe per lloses i terra. Una mostra mes d'aquells enginyers d'altres temps. I de la feina callada i eterna.

0904_Fredesblog-9

Ben aviat recuperem el Gr 7 . El seguim. Pero no li som massa fidels. A la vista de fredes, i passat el pou i bassa d'abastiment del poble ( est pintat de verd) un vell assagador creuara la pista. A la nostra esquerra , la Moleta del Monjo . I al seu redos, la Font dels Rossegadors o de la Teuleria. Ara un bassi. Abans una teuleria, les restes de la qual podem observar vora la font.

0904_Fredesblog-12

El cami ja s'acaba. Tornem enrera fins la carretera. L'asfalt un altre cop. A l'esquerra Fredes. A dreta, el nostre itinerari. Pero per poc temps. Passada la Cova de la Coloma ja aviat trobarem la Colonia Europa i el cootxe.

Ha esta una bona excursio. Hem començat el dia amb la caloreta del sol primaveral i hem acabat fent la meitat del recorregut sota la calamarsa.

El Port es així.

TRACK, MAPA I DETALLS

FOTOS SITUADES AL MAPA