Pàgina amb moltes fotografies meves del Port, els seus indrets més bonics i orquídies.

També altres imatges del Delta de l'Ebre, Serra d'Irta i altres fotografies que mostren la bellesa del món natural

dissabte, 28 de febrer de 2009

PAÜLS - FONT DE GALDIRI - FONT DEL TEIX

 

El Port té caracter. I també l'imprimeix als qui el solquen. I de vegades ens recorda que no tenim les claus per poder obrir totes les portes.

Ens enganya habillat d'un particular Eolo; ens fa sentir uns Ulisses del Port als qui va posant uns camins equivocats darrera les portes que anem obrint.

En resum, teniem grans espectatives  per vore fonts, ens varem perdre i la cosa va quedar una mica coixa i passada per aigua.

Photobucket
Per sort en arribar a casa vaig descobrir-li les intencions: l'esclat blanc i rosa del ametllers florits o la humilitat blava de les violetes eren el plat  del dia. I amb això, ja n'hi ha prou. Mes si tenim com a postres dos fonts senyores : La del Galdiri i la del Teix

Photobucket
La ruta comença al cementiri de Paüls, inici i final de tantes excursions (perdoneu-me la llicencia negra). Al davant nostre, entre la boira, les ombries i d'on baixen uns quants aixaragalls, la Coscollosa, el Coll d'Alfara, el Tossal del Mig, de Moncli, la Punta  del Rojal, La Tossa 
Photobucket 
Una pista asfaltada en condueix a Sant Roc. Passem vora Cal Cocs,

Photobucket
Per una pista emmargenada on trobem curioses construccions de pedra seca.

Photobucket
Ja a sant Roc podem vore l'ermita, els corros (no se us acudeixi seure en ell ni per Pasqüa ni per Sant Roc!) i un munt d'especies arbories.

Photobucket
Podem fer un "trago" a la font. Pero si es en silenci estarem acompanyats dels refilets det pitroig, la merla, la mallerenga,...

Photobucket
Ja a la vora agafarem una pista a dreta. Ull, no anem pel GR. Passarem vora el Mas del Torrat

Photobucket 
La pista es transmutarà a sendera i ens arrimarà a la Font del Galdirí.
Sendera amunt ignorarem una bifurcacio que per la dreta ens mostraria el Mas del Ratat i mes endavant i tambe per la dreta, una altra que va al Coll de les Canals.

Photobucket
Nosaltres cambiarem sendera per pista i pista per GR 7. El remontarem un ratet, passarem per un coll, li farem una ullada a la Roca Blanca que portem pel davant i prendrem una sendera a esquerra que ens fa abandonar el GR 7 i atanssar-nos a un nou lloc.
Photobucket
La Font del Teix raja pletòrica.

Photobucket 
Dos bassis, dos deus,

Photobucket

Photobucket 

I una soca que ens recorda d'on li ve el nom.
 

Photobucket

Continuem per una sendera contraria per un hem vingut i en pocs metres ja hi som a una nova pista.

Photobucket
Davallant la pista, farem cap a una altra que esta asfaltada. Es el GR 171 que ens deixa a Paüls i ...


dissabte, 21 de febrer de 2009

LA BARCINA I FONTS DE PER ALLÍ

 

Cinc foren els elements i cinc els sentits que els hi van ser donats per gaudir-ne. I per això varem poder trepitjar el Port.

I varem poder gaudir de les monòdies del vent de dalt quan passa entre les fulles altes; de les fragàncies de la fusta fregada al travessar el bosc; dels entapissats diamantins sobre el verd gebrat de la matinada hivernal; dels mil sabors a descobrir, assedegats als filets d'aigua; de la calidesa maternal del sol anticiclonic de febrer, estintolats sobre les lloses calcàries.

I quatre foren els esperits elementals encarregats de zelar els secrets del Port: Salamndres, Gnoms, Silfs i Nàiades.

I per això, cal caminar, de vegades, amerat de silenci i de solitud, amb el desig  que les criatures es confien i ens mostrin els seus secrets.

Descobrireu que un dia,de sobte,vas caminant despistat  i una nàiade et crida, et fa girar el cap, i alli sota et trobes una font.

Aquesta es una historia curta però intensa. De com, a priori, pel port no hi ha res senzill . Es tractava de fer-la curta i per camins que creia fressats, amb fonts facils de trobar i ben situades al mapa. I m'he trobat amb el foc, el vent, l'aigua, la fusta i la terra.

Photobucket
Pujant de Tortosa per la carretera del Caro, passada la Portella, ens trobarem una carretera asfaltada a esquerra amb indicadors al Cim del Caro. La seguirem i tot just passada la segona corba aparcarem. A l'altra banda de l'asfalt puja una sendera molt marcada.
La Barcina es la nostra fita inicial.
Photobucket

Anem pujant per una marcada sendera, amb varies bifurcacions, pel que hem d'estar atents car hi ha poques fites. Aviat vorem les antenes del Caro. Fins i tot al "palo" ens acabem acostumant.
 
Photobucket

Aviat tindrem visiÓ sobre la vessant sud. El Barranc de la Geganta, separant les Moles del Moro i Castellona apareixerà entre la boira.
 
Photobucket
Pujant ens trobem la "sendera oficial" que ve del Coll del Vicari. Pals, indicadors,fites, marques, .. de tot per arribar al Cim de La Barcina. Gaudim del moment. Fins ara he tingut bones senderes i ara això s'ha acabat. Mes ens val portar l'ull al track, i anar espigolant fites. La intuïció per trobar un sender enmig de la vegetació serà la nostra amiga.
Al començament, lleugera baixada, progressant cap a esquerra, per un somer barranquet. Progressarem sense cami un quart d'hora fins a un collet. Al davant  la cota 1309 i a la dreta una baixada llarga i pronunciada : es la nostra.
Photobucket
Anirem baixant per on puguem sense perdre de vista les fites que de tant en tant trobarem. La sendera es quelcom a intuir, pero es baixa be. Alla baix hem de situar visualment uns plans, la Faixa de la Maçanera , amb una heura a dreta. Baixant, en un moment donat ens trobarem unes marques roges. A seguirles escrupulosament.
Photobucket

Aquestes marques ens conduirant a traves d'un pas, el de la foto, que baixarem seguint les marques, cap a esquerra.
Photobucket

Arribats a l'heura continuem recte avall, seguint el roig per traces inexistents. De sobte, una sorpresa turquesa : Els Bassis de la Maçanera.
Com que ja hem baixat prou, ara es tracta d'anar flanquejar per la Faixa de la Maçanera cap a la dreta. Les marques son el nostre camí, pero aviat el trobarem un xic mes ben marcat.
 
Photobucket

Estem al neixement del Barranc de la Caramella.
 
Photobucket

I del de la Gralla.
I alla al fons, el de la Vall del Pastor. Son terres esquerpes, encinglerades i sobre tot, solitàries, molt solitàries.
El camí , per sort mes ben marcat, es va trobant alguna biburcació, algunt punt conflictiu (on una fita o senyal roig ens ajuda) pero cal estar atent.
Pujarem pe una canaleta a un collet i les marques roges desapareixeran per a natros Ara seguirem les fites que ens fan pujar cap a la dreta. Aqui a prop, a esquerra esta la Roca dels tres quarts. (El sol marca el quasi migdia. No oblidem l'hora que els pastors anaven avançats al sol )
Hem deixat arrere el bosc i entren els trams pelats, d'arbres esgarriats. Fa aparició el foc:  les restes de l'incendi, crec que del 82.
A tocar quasi de mans, l'escaleta, la pujada a la Mola Castellona. Camp a traves i prou comodament ens hi podriem acostar
Photobucket

Anem pujant, planejant  seguint el relleu i vorem una cova. La passem i seguint les fites vorem un baixador : ens portarà a la Font de la Mallada o dels Cinc Sentits.
 
Photobucket
Si no estem atents , ens la podem passar de llarg. A la font ens retrobarem amb les marques roges. Les anem seguint. A la dreta apareixera una cova, i seguirem les marques roges. Ara anem per camins fressats i marcats.
Photobucket

Travessem el Barranc de la Geganta i si ens hi fixem vorem mes avall el cami que puja de la Mola Castellona. Ens dirigim cap a un collet on hi trobarem la sendera marcada amb pals que va del Coll del Vicari a La Barcina.   Si la seguissim a dreta ens trobarim caminant, al poc, per on hem passat de bon matí. Per l'esquerra, entre bosc i boix, farem cap al Coll del Vicari. Estem altre cop al vessant nord
 
Photobucket 
A l'altra banda veiem la Tossa de la Reina en primer planol i al radera Mola de Catí, Rases del Marraco, Montaspres, ... Del Coll del Vicari, ho sento, encetarem la pitjor part del recorregut : l'asfalt. N'hi ha d'agosarats que se l'estalvien pel recte, pero com?
Uns minuts de relax i ja hi som al cotxe.
 
 
LES FOTOS GEOREFERENCIADES

dissabte, 14 de febrer de 2009

GUBIES DE LA VALL FIGUERA PER LA VALL SERVERA

 

Les Gúbies de la Vall Figuera impressionen. En el nostre cas, pujant per la Vall Servera, quan vens amerat d'aigua i de verd, de camí planer i grimpar entre blocs, de cel i de blau, et trobes, sense esperar-ho en l'entrada a la foscor : un tall, llarg, a la roca, amb nomes un filet blau al sostre.

Si us han impresionat les Gúbies del Parrissal o les del Matarranya, aquestes no us decebran, ans al contrari, en entrar el cor se us farà petit.

Nosaltres, per la carretera d'Alfara, passat Els Reguers i just abans del Canal, prenem una pista asbaltada en direccio a la Peixera de la Flor. Passem vora el Barranc de la Vall Cervera, deixem el cotxe en una cruïlla i ens posem a caminar per la pista que seguiem.

 ITINERARI COMPLEMENTARI

Photobucket
La Nostra primera parada sera a La Peixera de la Flor. Si entrem pes dins del barranc i l'anem remontant, vora l'aigua, de sobte aquesta s'acaba i es transforma en un riu de codols. Uns brolladors ens sorprendran entre les pedres.
Nosaltres seguim caminant per la pista que portavem, sense creuar el riu. Mes endavant en uns camps, la pista s'acaba i muta en sendera. Ens endinsem en el paradis de l'aigua. El Barranc porta aigua, pero ens anem ttrobant, i ho farem durant molt de temps, per una xarxa de canalets que van distribuïnt aigua per camps i masos. Val la pena fixar-se en ell, seguir la seua construcció, recorregut, desviaments, perque es digne de vore com l'home ha domesticat una aigua que mes endavant sembla haver sigut un bou desbocat.
 
Photobucket
Passem vora el Mas del Campetxe. Anem seguint una sendera marcada, no fa molt, amb taronja, sobre unes antigues roges.
Photobucket Podem vore un canalet d'aigua en primer plànol
Photobucket 
Mes endavant, el Mas d'Albalat o de Ripollers, segons quin mapa.
 
Photobucket
I entre l'aigua i la roca, una cova. Seguirem la sendera vora la roca. N'hi ha una altra que passa uns metres mes aval, vora un canalet, que ens deixa al riu, sense sortida.
Photobucket
Ja, en algun prat podem albirar el nostre destí. Allà lluny , un tall entre les penyes : les gubies.

Photobucket
I arribats al Mas del Binzo, farem una parada. No tan sols per admirar dos carrasques monumentals, sino que baixarem al riu per una sendereta.
 
Photobucket
Allí, tolls d'aigua i salts seran un regal per la vista, i si fa calor, .....
Tornats al mas, encetarem pista, al poc, desviació a dreta (per l'esquerra al Mas de Roca) i endavant.
 
Photobucket
A la nostra esquerra, al cap de poquet, la Font de la Canonja.
La nostra pista es bifurca. Per l'esquerra anirem a la tornada, Ara a dreta fins al final. Allí, en un repla, encetarem una sendera amb fites que ens dirigiex cap a la llera del barranc. Abans pero trobarem una bifurcacio a dreta que ens baixa al barranc (i alli podriem començar la pujada per dins del barranc seguint unes ratlles blanques) i continua al Pla d'Extremera i Castellassos,
Photobucket

Nosaltres, però, hem seguit la nostra sendereta amb fites fins al final. Ja estem dins del barranc. I els blocs son impressionants. Nomes baixar, ens acostem a la riba dreta, vora una figuera, per localitzar aquell raig d'aigua que sentiem : una font.
Tambe ens preguntem que se n'ha fet de tota aquella aigua que baixave pel barranc, aquells salts del Mas del Bitzo. Si seguirem barranc avall, trobariem la Font de les Gubies, on neix tot eixe be de Deu d'aigua perduda.
 
Photobucket
I ara es tracta d'anar remontant tot eixe caos de blocs. I us puc assegurar que no es tasca fàcil
Photobucket

Es cosa d'anar intuïnt el millor camí, descobrint les mínimes fites,
 
Photobucket
I utilitzant en molts casos, mans i peus. I unes bones botes.
Photobucket
Ens sorprendra una pintada del caminant solitari que ens indica que anem pel bon camí.

Photobucket
I fins al Pla dels Llarers no tindrem descans(un llarer es un lloc on es feien carboneres). Pero a partir d'ací, tampoc. Allí hi ha un minindicador que ens mostra el cami del pujador de les gúbies, per anar a Caro o al Caragol. Aixecarem el cap i vorem una canal empinada : el pujador de les gubiers
 
Photobucket
Ja ens falta poc. Al davant veiem una canal molt bruta i res mes. Pero seguim caminant i de sobte vorem que a esquerra hi ha la porta d'entrada a la sorpresa. Cal anar per vore aquestes parets que quasi les podem tocar amb les dor mans.
Pel port, nomes he vist unes gubies mes estretes, les del matarranya, vora la pista del caro, pero no tan altes
 
Photobucket
Les recorrem totes, que son mes llargues dl que ens pensavem, i ja es hora de fer marxa enrera, per on hem vingut.

Photobucket
Baixem entre rocs i resalts
Photobucket
Comprovant que el nom li ve de les nombroses figueres que hi anem trobant pel barranc
 
Photobucket
I vencent popc a poc el desnivell, farem cap a la sendera que ens ha deixat al barranc. I seguint la sendera, a la pista, i seguint la pista a una fifurcació : veniem pel ramal de l'esquerra i ara agafarem el de la dreta.
Photobucket

Ja al Mas de la Roca, ens arrimarem fins a un corral construit sobre la cinglera. Impressiona, alla baix els masos, el riu, el cami del matí.
 
Photobucket
I al davant, a l'altra banda del Barranc de la Conca, amb el Torcar amagat, el regne del GR 7 : busquem la Torreta rasa, la Punta de l'Edrera, les Rases de Marraco, el Bassiol, la Coscollosa, la Moleta d'Alfara
 
Photobucket
I el cami per on hem vingut, la magestuaosa Vall Figuera,
 
Photobucket
Continua el nostre cami per la pista, amb el Mas del Marro a dreta
 
Photobucket 
Amb un pouey i la seua pica a la vora
 
Photobucket
Anem passant cruïlles fins a una bassa amb una font i una altra monumental carrasca.
El camí ja s'acaba. Hem passat fa poc una porta i pista avall en passarem una altra. Forta baixada i  un gual sobre el riu, el nostre amic i company del dia. Tan sols queden uns minuts per al cotxe.
I aquesta sensacio de petitesa que t'agafa mentres vas per dins de les gubies, que encara no t'abondonat, i que possiblement, quan contis el que has fet avui, encara et sortirà a flor de pell; es allò que en diuen "pell de gallina"

 

 

LES FOTOS GEOREFERENCIADES