Pàgina amb moltes fotografies meves del Port, els seus indrets més bonics i orquídies.

També altres imatges del Delta de l'Ebre, Serra d'Irta i altres fotografies que mostren la bellesa del món natural

dissabte, 31 de gener de 2009

MAS DE LA PATUDA - ROCA CAMPANARI - VALL FIGUERA

 

El Port, entre la boira i la pluja, amb el xim-xim que et va acompanyant, ara sí ara no , es mostra amb un nou escenari. Els colors perden la seua grandiositat i, rebaixats, agafen uns tons humils i vergonyosos.

Pero no per aixo gaudirm menys d'aquest "atrezzo". Ara li toca veure l'entorn  no tant amb els ull sino amb els sentiments, amb el nostre interior, Ha arribat el moment d'explorar-nos. De vore com ens sentim dins d'aquest port quasi uterí.

Anem caminant, veien poca cosa, fixant-nos més en el nostre entorn pròxim, flairant la terra mullada, la pinassa mig podrida, la xafada relliscosa pel fullam caigut, el tacte untós de l'alzina i el llentiscle.

Intuïm la llunyania, imaginem que deu haber-hi allà lluny,  recordem d'altres vegades que hi vam passar per alli o imaginem el que ens expliquen : allà ,tapat, esta el Racó del cucut, veus aquella taca fosca, sí, sí , que sembla una agulla : es la Roca Campanari.

Pe`r de sobte, com quan estem a les fosques i obrim un llum, la boira es retira per uns moments i ens apareix la gengantos de l'entor : Veiem la Tossa de la Reina, alli, descarada. O la Roca Campanari, enfilant-se cap al cel.

El cor s'omple per uns moments de joia. Fins que esbaixe el teló i tornem a l'  "Small is beautiful"

 

Avui li donarem la volta a la Roca Campanari, les Moletes. Vorrem les Font del Llamp, els Bassis de la Solana i els Bassi de la Vall Figuera. Sense oblida la torre que ens vigila continuament : La Roca Campanari.

Photobucket

Amb els cotxes , passats els restaurants de Caro continuarem cap al Coll de la Carrasqueta, ens desviarem per la pista del Mascar i ens tornarem a desviar per la pista de Llinars. Hem conduït una estona pel GR 7 i a prop del Mas de la Patuda, aparquem i comencen a caminar per la pista.
Al nostre davant tenim La roca Campanari 
 
Photobucket 
En quatre minuts de marxa, si aixequem el cap a esquerra vorem una foradada amagada entre la vegetació. Ran gran com es i que ben dissimulada esta
 Photobucket
Set minuts més de pista i arriba rl moment de deixar-la. N'agafem una altra, poc dibuixada, per la dreta. Deu minuts més de pista i aquesta s'acaba. Alli ens assomarem al precipici, visió amplia de tota la vall del Toscar .
Comença el camp a traves. I pujant. Podem intuir una sendera que s'enfila però mes val no refiar-nos. Arribarem a uns plans, que hem d'anar travessant. Al nostre darrera, el campanar. Al davant, cap a on ens dirigim, el cingle i la vista fantastica sobre el Toscar. La nostra ruta ens prta a tocarm a la nostra esquerra una senderam amb mollons que podriem seguir en baixada fins al GR 171, vora el Coll de la Vall Figuera.
 Photobucket
Pero no es el nostre cas, Nosaltres seguim endavant, cap al tallat. I ara en direcció est, i seguint escrupulosament el track, es el moment de la baixada.
 Photobucket

Fins ara, haviem vist  algun boci. Pero de sobte s'han descorregut les cortines i, la Tossa de la Reina, magestàtica, s'ha presentat. A la dreta, el Barranc del Salt del Ximenot. I a Baix, el Barranc de la Vall Figuera, del qual es afluent.
 Photobucket
Hem agafat una canal que, amb fort pendent ens va baixant.
Nosaltres, tan bon punt ho puguem fer, haurem d'anar girant a esquerra.
Photobucket 

De manera que trobarem la Font del Llamp.
Si continuarem pendent avall trobariem l'explicació d'aquest nom : les cicatrius del llamp sobre el sol ens la donarien.
 
Photobucket

La font alimenta un bassi de metall, el Bassi de la Font del Llamp
 Photobucket

La font està dins d'una xicoteta cavitat.
 Photobucket
I ara es el moment de, seguin una desdibuixada sendera, continuar la forta davallada. En alguns moments, pel mig del sotabosc espes,
 Photobucket
Fins trobar el GR 171.
Malgrat que el tram entre la font i el gr es el cami per anar-hi a ella, la sendera esta desdibuixada i no té marques.
 
Photobucket
Caminarem pel GR a esquerra, dos o tres minut, fins trobar una bifurcació a dreta, marcada amb la x blanca i roja i la paraula Bassi escrita sobre una pedra : es la nostra sendera.
I en curta baixada, estarem a
 
Photobucket

I alli estan els Bassis de la Solana o del Negrotler. Un unic bassi, d'obra,
 
 
Photobucket

Alimentat per una fonteta 
 
 
Photobucket

I que desaigua per un canal de fusta.
 
Photobucket

Bassis de la Solana o del Negrotler. El desguàs.
 Photobucket
Ara ja toca desfer el camí fins al Gr i continuàr per l'esquerra, per on haviem vingut. El gr 171, que cami avall ens portaria a Alfara i a Paüls, cap amunt ens deixaria a prop del Refugi de Caro.
Photobucket
Bassis de la Solana o del Negrotler
 
 
 
Photobucket 
Pero nosaltres no tenim tantes pretensions. Molt abans ens desviarem.
A dalt per la dreta, seguint el nostre camí trobem les Moletes. Fa poc mes d'una hora estavem alli dalt.
 Photobucket

I al davant el Barranc de la Vall Figuera. A l'altre costat, el Barranc del Salt del Ximenot.
 Photobucket

El GR ens porta a travessar el Barranc de la Vall Figuera
 Photobucket
I de seguit, a dreta un mollo que ens indica que deixem el GR 
 
Photobucket

I comencem una nova sendera que ens portara
 
Photobucket

Als Bassis de la Vall Figuera.
Mig podrits, algun sense paret i plens de vegetacó , brossa i terra no han lograt fer dessistir a la Font de que continue rajant, en cara que per un broc de color blau turquesa que "canta" una mica.
 Photobucket

Hem continuat per la sendera dels Bassis i anem passant pel Raco del Cucut amb unes difuminades moletes alla dalt, a la nostra dreta.
 
  Photobucket
Anem seguin una bona traça amb marques roges i alguna de groga.
Continuem pujant
Photobucket

Fins que tornem a creuar el Barranc de la Vall Figuera
 
Photobucket
I quan han passat uns trenta minus desde que hem behut als darrers bassis apareix la pista de Llinars vora una casa . La pista te unes pedres a la vora i si ens hi fixem, les ratlles grogues dibuixades sobre elles ens marcarien l'inici d'aquesta sendera per la que hem vingut.
Ara es cosa de caminar cinc minuts fins al Mas de la Patuda.
 
Aquest itinerari l'he caminat, dirigit per Vicent Pellicer, amb els membres de la Sciesj de Jesus.

 

FOTOS GEOREFERENCIADES,ACI

diumenge, 25 de gener de 2009

MASOS I TOSSALS PELS VOLTANTS DE FREDES

 

Ruta que ens porta pel Mas Blanc, Tossal d'en Canader, Pou i Mas de la Barraca, Masos de Jaumo Valero, de la Curra, de les Serretes, de Morera, font del Teix, Tossal del Rei, Cantaperdius

Recorregut seguint una part de l'itinerari 36 del llibre "Itineraris pels ports de Besseit" , de Jordi Bustos.

 

Photobucket

 

Sortim de Fredes, de vora la Font de la Roca per la pista que va a Caro
 
Photobucket

  Als pocs minuts ens desviarem per una sendera a la dreta que ens fara escurçar camí, encara que ens tornarem a trobar la pista, que creuarem, a la Bassa que hi ha al coll del Montgo.

Aqui agafarem el PR que surt pel costat de la bassa. A uns pocs metres, una altra bassa a la dreta

 
Photobucket

El camí ens porta pel costat del Mas de Trencaladres

 

Anem seguint la pista , passem pel desviament al Mas de Navarro, un cable que barra el pas als vehicles, travessem el Barranc de Trencaladres, i tenint el barranc a la dreta ens hi fixarem un una fita vora la pista que ens dirigeix al barranc i de seguida ens fa pujar

Photobucket

 

Anem pujant per un cami entre marges
 
Photobucket

 

Per la dreta ens apareixera una bonica visi-o del Bopixar
 

Photobucket 
Ja a prop del Mas Blanc podem vore les marques roges que ens van indicant el cami encara que els impressionants camins entre marges ens van conduïnt al mas. 

 
Photobucket
Primerament vorem  la pallissa del mas 
Photobucket
I a continuació el Mas Blanc.
Edificat seguint un carrer, com s' hagues seguit un interes de fer un xicotet poble. Aquest mas fou utilitzat per Cabrera com a caserna en un moment de les Guerres  Carlistes
 
 
 
Photobucket
Sortim deixant el mas per la dreta i tenim al davant el Tossal d'en Canader, a on ens dirigim

 

 
Photobucket 
Anem caminant per la pista d'acces al mas en direcció a la pista de Penaroja. Al fons deixem el Mas Blanc. Pel cami, si ens fixem vorem la font enmig d'un marge.
 
Photobucket

  Anem caminant per la pista de Pena-roja i veurem per l'esquerra una fita que marca la sendera de pujada al tossal d'en Canader. La sendera, que  al començament es molt evident, en algun moment, sobretot cap a dalt, es fa una mica perdedora. Ja a prop de la carena trobarem un filat, el travessarem i l'anirem seguint amunt per la nostra dreta. Una fita c'un metre i alguna marca roja ens marquen la sendera, ara de bon seguir. Arribarem a un pla de d'on veurem ja el cim

 
El Tossal d'en Canader es el segon mes alt del port, despres del Caro. Esta, per pocs metres, a dins de l'Arago.
Juntament amb l'Espina fou utilitzat per mesurar el meridia Dunkerke - Barcelona per a ... Recordeu allo de "metro es la diezmillonesima parte del cuadrante del meridiano terrestre"?

Photobucket

Per la nostra esquerra, a baix, el Mas de Pere Negre
 

Photobucket
Ja a dalt podem divisat una amplia panoramica dels ports i la tinença. La mola alta, la mola de Sildo, la mola de la Serreta, tossal del rei, cervera,.... o el Michavila, amb la seua antena caracteristica

 

 

Photobucket

I tambe el Tossal del Rei, a on esn dirigim; Sant Miquel d'espinalb, el Caro,

Photobucket

Continuem la davallada sense senda aparent buscant un primer coll, on travessarem el filat i anirem resseguint-el a la nostra esquerra, deixant unes roques grises per la nostra esquerra.

 
Photobucket

Continuarem carenejant fins al segon coll. Podem seguir carenejant, pujant al turonet de davant, el dels pinets i baixant directament al coll de la Barraca . Tambe al mateix col hi ha una sendera que baixa torrentet avall, que es el meu cas. Al cap d'una estona, sortirem de la llera, cap a l'esquerra, planejant a mig vessant per anar a buscar la pista de Pena-roja, que abans haviem deixat.

 
Photobucket

  Seguin pista amunt, passat un revolt, de seguida trobarem , a l'esquerra, el Pou del Mas de la Barraca

 
Photobucket

  Amb el seu corresponent Bassi

 

Photobucket

A la vora de la pista, a prop de la font veiem el Mas de Barraca ,
 
 Photobucket
que es on ens desviarem a la dreta per la pista que ens menara al Mas de Jaumó Valero. Al fons, a l'altra banda del barranc de la Fagina veurem la Mola de la Serreta
 Photobucket
A mig cami, per la pista ens trobarem una sendera a dreta, senyalitzada amb una fita que ens portara al Mas de Jaumo Valero
 
Photobucket
Abans d'arribar al mas, a uns cent metres ens assomarem al cingle buscant un grau per baixar al barranc. L'inici esta senyalitzat amb una fita.
 
Photobucket
  Al davant nostre el Coll i el Mas  de la Serreta, que es on anem
 Photobucket
La baixada pel grau no compoprta cap problema
 
Photobucket
Anirem baixant per un bonic alzinar
 
Photobucket
Ja al Barranc de la Fagina, el creuarem i seguirem un cami amunt entre bancals, pujant pel barranc que baixa del Coll de la Serreta
 
Photobucket
El caminet va pujant entre el bancals perduts , mes aviat pujant per la part dreta, fins que ens trobarem el Mas de la Curra.
 
Photobucket
En aquest moment el cami gira i comená a pujar cap al coll de la Serreta, per la nostra dreta. Deixem el Mas de la Curra.
 
Photobucket
 Ja al nostre darrera, deixem la Mola de Sildo on podem apreciar, en els plans, el Mas de Jaumó Valero
 
Photobucket
Ja al coll ens trobem am un mas preciós, el Mas de la Serreta, al coll del mateix nom.
 
Photobucket
I al seu costat, el Mas Nou, amb la Mola de la Serreta al fons
 Photobucket
La nostra ruta ens porta a seguir una pista, deixant de banda una que sur a la nostra dreta que esn acostaria al Mas de Fonsanta i a la Ppsta de Sant Miquel.
Al darrera queda el Coll de la Serreta
 Photobucket
Deixarem a esquerra una pista que ens portaria al Mas de la Cova i continuarem per la nostra pista. Aviat apareixera el Mas de Morera, i al fons el Mas de la Serreta i el Tossal d'en Canader
Photobucket
En una pronunciada corba, pujant hi ha una desviacio a dreta. Es la que segueix el llibre de Busto i que nosaltres ignorem. Malgrat pero, podem fer un petit recorregut fins al Mas de Morera.
Intentem localitzar el Pou del Mas de Morera pero sense exit.
 Photobucket 
Seguim la pista, en mal estat fins que creuem el Riu Pena, girem fort a esquerra i comencem a pujar. Als pocs metre una fita a ma esquerra ens fara baixar a dins del riu i  trobarem la Font del Teix
 
Photobucket
La font neix a soto d'un marge de pedra seca, per tres punts
 
Photobucket
A partir d'aci, la pista esta molt malmesa per les riuades. Anem avançant, pujant, es transforma en sendera fins que en un moment es perd i he d'anar , per forta pujada, pasant per on la vegetació no ens barra el camí. Es de prou bon fer. Estem buscant una pista que he de trobar mes amunt. Quasi a prop de la pista trobem aquest corral ja sense teulada, construit aprofitan dos parets naturals de pedra.
Agafarem la pista cap a l'esquerra i en 10 minuts ens trobarem a la pista de Sant miquel
 
Photobucket
Just davant nostre, la pista al Tossal del Rei, on arrivarem en 5 minuts.
 
Photobucket
  A dalt del tossal conflueixen els termes de Vall-de-Roures, La Senia i La Pobla de Benifassar, o sia els tres regnes :Aragó, Catalunya i Valencia
 
Photobucket
Com que s'ha posat a nevar, es qüestio de marxar. Anem a buscar la pista de Sant Miquel, ara en direcció als Tombadors. Nomes arrivem al final de la pista que he agafat per pujar al Tossal, una fita a esquerra ens mostrara la sendera que ens acostaria al Mas del Ric.
El nostre trajecte ens porta a la pista de Caro. La travessem i agafem una sendera al davant nostre,marcada amb una fita. Pujarem al Cantaperdius, ens  trobarem al poc l'antic GR 7. Ja de seguit se'ns apareix Fredes
 Photobucket 
Continuem pel GR 7 vell i ja estem a Fredes
Per vore una ruta complementaria, Clica aci
 
 
 
FOTOS GEOREFERENCIADES,ACI