Pàgina amb moltes fotografies meves del Port, els seus indrets més bonics i orquídies.

També altres imatges del Delta de l'Ebre, Serra d'Irta i altres fotografies que mostren la bellesa del món natural

dissabte, 12 de desembre de 2009

LA FRANQUETA - LES MUNTANYOLES - COLL DE BOTANA - COVA DE LES PILETES

 

 

 

Tenim, al Port, dues tardors: la dels rojos, grocs i marrons i una altra, la dels blancs, o mes ben dit, la dels esblanquits.

Ara estem en aquesta segona fase, en la que les gebrades matineres , adhuc les nevades ocasionals, deixen el mantell de colors dels terra empolsimat de cristallet de gel.

La ruta d'avui la farem a partir de La Franqueta, per la qual cosa hem d'anar a Horta de Sant Joan i a partir de la Farinera agafar la carretera de la Franqueta.

 

El paisatge, com abans he esmentat, de les primeres hores del mati sera un desenfocat tapis de colors arrebossat pels cristallets del gebre. Estem en la part  gelada del Port, la cara nord, i aixo sen's mostra.

 

 
 
 
A la Franqueta, on podem visitar les fonts, hi ha dues pistes que ens porten amunt : la de la dreta, que creua el pont i s'enfila cap als  Colls de Monfort i Miralles, i la de l'esquerra, que sense arribar a creuar el pontet ens pujaria cap a la Vall d'Uixo. Nosaltres per poca estona seguirem aquesta. Pero ben aviat a la nostra esquerra apareixeran els impresionants roures del Mas de Quiquet. Alli tenim, per l'esquerra, el naixement d'una nova pista que ens porta a passar vora el Mas de Quiquet, el Coll del Llop i no para fins les Munanyoles.
 




Nosaltres seguirem aquesta pista, amunt per la Vall del Pastor, amunt mentres el dia es va despertant.
 


A mesura que anem guanyan alçada, la finestra es va obrint mes. Als nostres ulls, luny, anirem distingint la barrera conglomeratica terciaria que emmargena la banda nord del Port : Penyagalera, la Ballestera, les  Gronses, les Roques de Benet i els talls que l'Algars i el Riu dels Estrets els hi han fet.
 

 
Finalment farem cap a un coll. Passarem de la Vall del Pastor a les Valls del Barranc de l'Avellanar . Ara hauriem de girar a esquerra per un sender marcat de roig que ens duria al Coll de Botana. Pero potser ens vinga de gust caminar una mica mes i  continuar per la pista, ara de baixada. El que trobarem, valdra la pena.  Primer vindra el Coll Triado; un parell de basses (de les quals s'alimenten dos bassis, i finalment arribarem al final de la pista, en un coll que separa l'aiguavessant del  Barranc de l'Avellanar (que va a parar al Barranc d'en Pique), i el Riu Sec de Baix . Les vistes, d'una amplitut euforitzant.
 

 

Al coll tindrem  una bona visio sobre el Riu Sec de Baix que va a parar al Barranc del Carrer Ample; a la nostra esquerra , la punta de l'Enrejolada, les Muntanyoles,  i al fons, Caro.

 

 
Arribats a aquest punt del final de pista, a esquerra trobariem un sender que va cap al Mas de les Eres. Pero nosaltres hem de tirar a dreta, localitzar les marques blanques i grogues del PR i trescar amunt. Per un cami mig empedrat ens apareixeran els Bassis de la Muntanyola, a esquerra tambe hi ha un sender mig perdut que puja ben recte per una reblera i que se'n va cap al Coll de l'Enrejolada; i el nostre PR que continua.
 
 

 
 
Als pocs metres vorem un raco planet
 

 
On esta la Font de la Solsida que juntament amb els passats bassis alimenta les dues basses que hem vist abans.


Continuarem pel cami per trobar-nos un parell de petites joies.
 


 
Son dos teixos que malgrat no es poden comparar amb els monumentals que ja estem acostumats a vore, tambe tenen el seu respectable tamany.
 


 
Un d'ells aparenment esta sencer pero per dins esta buit.


Ara podem continuar una mica mes i arribar a la bifurcacio que ens porta a la Punta de l'Enrejolada, o la que ens menaria al Coll dels Pins Rojals, o a l'Espina,...
 


 
Pero nosaltres, que ja hem vist els teixos i fonts, tornarem pel cami que hem vingut fins arribar a la pista i l'anirem desfent  , en pujada ara passant el Coll Triador i arribant al primer coll que hem creuat al mati, en el moment que assoma la Vall del Pastor.



 
 
Ara seguirem un sender marcat de roig que abans he esmentat. Aquest va vorejant, puja una mica fins arribar a un collet amb un filat i una porta, per a continuacio fer una baixada de valent, de valent fins al Coll de Botana. Cal estar atents a aquesta baixada.
 


Som gairebe a tocar les Roques de Benet
 


Un cop al coll, podem vore les runes de la Corralissa de Franxo i si teniu mes sort que nosaltres, el Pou del Coll de Botana.
 


Del matei coll neix una pista molt perduda, que anirem seguint en baixada .
 


 
Pel cami enstrobarem la Font de Franxo,
 



encara que tambe els nombrosos camps, ara ja perduts, del Mas de Franxo.
 
 

 
Per acabar al Coll del Llop on retrobarem la pista del mati.
En la confluencia de la pista per la que veniem i la del mati, i a dreta, trobarem una altra pista. Pero uns metres abans, i una mica perduda, hi ha una sendera que ens conduira a una de les petites sorpreses del Port. L'inici d'aquesta sendera esta marcat per una fita. Seguirem el sender durant uns dos-cents metres, planejant i dirigits per fites, fins trobar una bifurcacio on el ramal marcat fa una baixada directa i per la dreta, la que hem de seguir. D'aquesta manera farem cap a la Cova de les Piletes. Petita pero encisadora.


Mes tard, recularem cap al Coll del Llop, i ja sabeu : Mas de Quiquet, visita recomanable pels voltants, i pista avall fins La Franqueta.

DESCARREGA'T EL TRACK


2 comentaris:

  1. Buaaa! No pares i no donem l'avast per tal de seguirte les pases. No gairebé varem acabar una fabulosa ruta teua per Horta i ja ens mostres un altra meravella que, a bon segur, pronte anirem a gaudir.

    Gràcies!

    ResponElimina
  2. Quina bona i fantástica rua Lluis, només puc que felicitarte, i com tu ben dius, tenim que organitzar una ruta conjunta.

    ResponElimina