Pàgina amb moltes fotografies meves del Port, els seus indrets més bonics i orquídies.

També altres imatges del Delta de l'Ebre, Serra d'Irta i altres fotografies que mostren la bellesa del món natural

dijous, 24 de desembre de 2009

LA FOIA - PI DE BAIO - PUNTA BLANCA - PI CAMAT

 

 

Es hivern i ha nevat fa poc. Vicent Pellicer, en un dels seus llibre, que ara portem a la motxilla, qualifica d'espaterrant caminar per aquests plans a l'hivern, quan han caigut uns centimetres de neu. 

M'acompanyen Jordi Beltran, membre del Grup de recerca cientifica "Terres de l'Ebre" i entes en toponimia del Port el qual em comenta que tenim massa el costum, erroni, de pluralitzar allo que es singular : La Foia, la Gavarda, la Muntanyola, el Montsacre, ... i un dels botanics que mes en saben de les plantes que van passant pel nostre costat, Ferran Royo, tambe membre del Grup de recerca cientifica "Terres de l'Ebre"

 
Per anar a trobar aquests dos "petits"  elements botanics com son el Pi de Baio i el Pi Camat hem sortit de La Foia.
Arribar a La Foia sera facil. Llarg si ho fem caminant i costos si es amb cotxe. Pero el cami val la pena. Mes si es el cas nostre, en que la neu que ha caigut aquests dies passats encara no ha marchat del tot.
Hem de fer cami per la carretera que va de Roquetes a Caro, passar pel Restaurant Pous de la Neu, l'Esquirol i continuar per terreny asfaltat fins trobar una bifurcacio indicada que ens menaria a la Font del Mascar. Pero prou abans d'arribar a la Font, cosa de mig quilometre, trobarem una desviacio a dreta i que seguirem. Es el Cami dels Clots. Anem deixan per la dreta la Vall del Toscar i la Roca Campanari i en algun moment trobarem un tram del GR.
Arribats a Llinars, zona de plans,  ben aviat ens desviarem per la pista de la dreta deixant el Cami de la Gavarda. Ja estem a prop de La Foia, una depresio del terreny prou important, que aparentment no drena i on solem trobar bous pasturant.
 


Ara es el moment de començar a caminar. Trepitjarrem plaques de neu que la pluja encara no ha fos i es cosa d'anar seguin la pista, una mica desdibuixada.
 
 
 
A la nostra esquena s'aixeca el cim del Caro
 

Ben aviat trobarem el Corral del Maraco.
 
 
 
Tanques, filats, de vegades bous, ens barraran el cami i hem de passar per on puguem. Ens dirigim cap al Pla de Centelles i anem trobant un sender amb alguna fita que ens permet escurçar camí de pista.
Els coixinets de monja han envaït tots els antic camps de cultiu (podem imaginar els antics camps de patates, farratges, blat, ... ) i es veuen per tot arreu amb densitat.
 


De lluny veiem el Mas del Torrero, ara refugi, i hem d'anar a passar a prop d'ell. Aquest sera  el moment de  sortir del bon cami.
 
 
 
A la nostra dreta hi ha una bona taca de pineda i es alli cap a on ens hem de dirigir. Pel mig del bosc, per on es puga passar, en direccio NW. Fins trobar les restes del Mas de Paulino
 

Despres, cap a l'est, tambe per on el bosc ens deixi, fins passar per la boca de l'Avenc dels Cientifics.
 
 
 


Fins fer cap al Pi de Baio, rabassut pero singular.



 
Vora el qual esta el que queda del  Mas de Baio

Aquest negral, que esta marcat al mapa de Piolet com a arbre important, no es gaire alt, pero amb un tronc gruixut,   que ens hauria de fer pensar en que un llamp o una forta ventada en algun moment li van tallar les aspiracions d'enfilar-se amunt.
 
 


A partir d'ara anirem a la recerca del Pi Camat. Portem un llibre que ens ajudara a trobar-lo. Es "El Massis del Port : el plaer de l'aventura", de Vicent Pellicer ja que a l'Excursio I s'explica com arribar-hi.
D'alli on estem ens hem de dirigir cap al nord, sortir del boscatge i pujar cap a la carena que separa les dues valls : A dreta trobarem la Vall d'Uixo, la Canal del Bacó, i a esquerra el Grevolar. Lluny, a l'horitzo La Ballestera i darrera la plana: La Freixeda, la Torre del Compte, Calaceit , Queretes, ....

Anem passant per dalt de la carena seguint un perdut corriol. A dreta, el caminet que baixa als Bassis de la Vall d'Uixo i a la pista. I recte, anem trobant ginebrons magnifics que han sabut ressistir la neu i el vent que aci li pega de valent.
 
 


 
 
Anem caminant amb un bon tallat a la nostra esquerra, el Saltador de Franquet. I ara es el moment de mirar recte al davant nostre. En un collet format per la cresta que baixa de la Punta Blanca cap a la Punta de Sallent vorem un pi amb dos cames que s'aixeca per damunt dels del costat, aci el distingim al centre de la foto. Es el Pi camat.
Darrera, lluny, la Gronsa, Horta, ... els ventiladors,...
 


Nosatres ja sabem on anem. Seguirem crestejant entre ginebres. Al fons, la Punta Blanca, on hem de fer cap.

 
Ja a pocs metres del cim, un pi de tres cames que es mereix una ullada.
I a dalt de la Punta Blanca, un gran mollo i una vista magnifica. Hem de guaitar cap al NW, cap a la Punta de Sallent. Una cresta hi baixa fent de separacio entre la Vall del Barranc de Muntanyés i la del Grevolar. D'aquesta manera descobrirem un subtil traç marcat amb fites  i algun mollo de separacio de terme (Arnes i Hirta) fet de ciment com els que ens hem trobat a la cresta d'abans. . Ah, i tambe, sobre la soca d'un pi tallat, una pedra on algu ha dibuixat una fletxeta de color blau.
 

No ens podem perdre fins fer cap a la base d'aquest magnific, imponent exemplar de negral : d'una soca de quasi cinc metres de circumferencia surten dues cames altissimes. Ha valgut la pena, pensareu, haver arribat ací.

Ara es cosa de tornar, passos enrera, per on hem vingut; repetint fins al cotxe el cami de vinguda.

DESCARREGA'T EL TRACK

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada