Pàgina amb moltes fotografies meves del Port, els seus indrets més bonics i orquídies.

També altres imatges del Delta de l'Ebre, Serra d'Irta i altres fotografies que mostren la bellesa del món natural

dissabte, 5 de desembre de 2009

COVALTA - XACO - MOLA DEL MORO - DESFERRACAVALLS

 

 

Quan anem per la carretera de La Senia a Tortosa, per la nostra esquerra podem anar contemplant els barrancs que baixen de les parts altes de Caro amb les valls que han format : La Fou, La Vall, Lloret, Covalta, Caramella i la Vall del Pastor. I entre elles sobresurt la gran muralla entre la Roca del Migdia de Lloret i la Roca del Migdia de la Caramella. Al mig, la paret de la Mola del Moro, que es la que ens crida l'atencio i es la que pujarem en aquest itinerari.

Es territori de cabres i dels enamorats del Port que no tenen cap mania per anar mig camp a traves, entre punxades d'argilaga i precipicis als seus peus. Estem en allo que sempre dic, el Port iniciàtic.

 

 

Per començar, cal arribar a Covalta, que ja es una mica complicat si no coneixem la zona o disposem del track GPS per anar en cotxe. Anirem per la carretera de la Senia a Tortosa, passarem Mas de Barberans i en el moment que creuem el Canal de Xerta, enfilarem amunt, vorejant una bona estona qualsevol dels dos marges, el mes factible.

Al cap d'uns tres quilometres abandonarem el canal i ens desviarem a esquerra. Trobarem indicadors a la Caramella que hem d'ignorar.

 

Posteriorment ens desviarem a esquerra i enfilarem una pista estreta que malgrat estar asfaltada en un principi, ben aviat mudara a terra. A l'inici de la pista vorem un curios pont testimoni d'un passat mes poblat i ric que l'actual.

 

Mes enllà, entre oliveres, hi ha lloc per aparcar, vora un cartell que indica la prohibicio de fer barranquisme no regulat.

 

A partir d'ara seguirem per la pista en descens. Passarem vora una caseta

 

I farem cap a creuar el Barranc de Covalta. Sendera marcada de roig, amunt.

 


 
Caminant per la sendera apareixera davant nostre el mur coronat per la Mola del Moro. Haurem de remuntar-lo tot. Com deia un bon amic meu, es un itinerari "joperahíno" pero com que soc tossut, serà un "joperahísi"
 
 


 
Anirem seguint el barranc, de vegades per dins, de vegades el creuarem,...
 
 

 
 
Fins fer cap a l'aiguabarreig del Barranc de la Conca de les Anglesoles i Barranc de la Geganta.
 
 

 
Si girem l'esquena observarem el Barranc de Covalta, la unio dels dos barrancs abans esmenats.
 
 


Ens desviarem pocs metres per vore la Font de Cagarris
 
 

 
Ens desviarem, despres de travessar el barranc per darrera vegada pel vesant esquerre i pujarem per un cargolet. Alli una bifurcacio de senders senyalitzada  : el dret ens portaria al Raco d'Aiguadonzella
 
 


A esquerra, pujant, el fons de la vall, en altres temps ben conreada
 
 

 
Seguint el nostrte cami, senyalitzat de roig i enmig de matolls i argilagues ens trobarem un precios pinar que ompli els antics bancals del Pla del Xaco.
 
 

 
Alli, el Mas del Xaco amb la seua cisterna ens fara deturar per observar el mur que hem de solcar i que tenim al davant.
 
 


Vora la casa enrunada, a esquerra, hem d'atendre a les marques roges. A partir d'ara es important no perdre-les de vista. Observem la paret de la Mola del Moro, A dreta, mes enlla del mas, on acaben els pinets hi ha un barranquet que baixa tallant quasi tota la paret. Es el que haurem de seguir fins la seua capçalera, pero un salt ens impedeix començar per alli, de manera que hem d'atacar pel dret i buscant canaletes, anar pujant i desviant-nos a dreta per fer cap a mig barranquet del que us he parlat, on ja tindrem el resalt mes baix que nosaltres.
El sender marcat ens porta recte i empinat, cap la base del resalt de la foto, cap a la dreta.
 
 

Als nostres peus, el pinaret del Pla del Xaco, els barrancs de la Geganta, de la Conca de les Anglesoles i Covaltes.
 
 


 
 
 
 

Anirem passant entre agulles,..
 
 
 


fins a trobar aquest punt, que ens permetrta superar el  primer esglao. Alli hi ha una inscripció
 

Anem per bon lloc.
 
 

 
 
Pel cami hi ha un punt perdedor:  si seguim les marques, canal recta amunt, farem cap a un pas farcit de margallons, un parell de passos de trepada i una canaleta descomposta; no sera dificil anar progressant.
Si anem a dreta, horitzontals, tret d'un pas, el haurem de seguir el traçat de les cabres, mes brut pero sense tanta dificultat: es l'antiga via.
Malgrat això, les dues vegades que hi he passat, pels dos llocs diferents, he fet cap al barranquet, que es la clau de l'ascensió.
 
 
 


 
 
 
 

 
 
Ja arribats al barranquet, amunt per sendera poc marcada pero amb senyals rojos. Al final, sortirem del barranquet per l'esquerra en sentit de pujada.
 
 


 
 
El cami es fa mes pla, mes net i tret d'una canal desfeta que s'ha de pujar, la resta no revesteix cap dificultat. Això sí, no perdre de vista el roig.
 


 
Vorejarem, deixant a dreta les cingleres de la Mola del Moro
 
 
 

I per l'esquerra el Barranc de les Anglesoles.
 
 
 
 
Passant entre agulles,
 
 
 
estimballs
 
 

i barrancades.
 


 
Fins arribar a la vista de la Mola del Moro.
 

 
Un collet, amb una placa indicativa es la nostra referencia. Ara sortim del sender marcat i entre les pedres vorem un caminet amb fites que es dirigeix a la mola. Farem cap a la base de la mola, una paret amb un unic pas, aquesta diagonal que s'ha de trepar sense massa dificultats encara que exposada.
 


 
La vista de dalt es impresionant, on podrem distingir el delta i la mar. Aci a dalt els pastors pujaven els bocs a passar temporades en que no volien que deixessin prenyales les femelles. Unes quantes branques tapant el pas al baixador i una temporada a l'atic. L'herba i les vistes assegurades. Aigua i aixopluc, inexistents. Els llamps s'han encarregat de pelar el terreny d'arbres.
 
 
 

Tornarem a baixar  al collet de la placa. Continuem el cami en direccio Caro. Marques roges, una canal ampla que pujarem fent zigazagues i apareixera a la nostra vista la Cova Caro.
 


Als seus peus (els vorem diminuts al centre de la foto) els Bassis de Cova Ebre
 
 

 
I arribats a la cova, a dins unes bassetes.
 
 


La font de Cova Caro
 


El cami seguira amunt en direccio Caro. Seguim les marques, en algun moment el rastre es perdedor: hem d'estar alerta. Ben aviat toparem amb un altre miniindicador : a dreta, Caro. A esquerra, el cami a seguir, desferracavalls.
 
 
 
Baixarem al Barranc de la Conca de les Anblesoles i seguirem l'antic cami de Desferracavalls, ara mig perdut.
 


 
El cami esta marcat amb fites i pintura roja, pero es perdedor. Cal estar atents. Primerament hem  de travessar els barrancs sense seguir-los, nomes travessar.
 
 
 


 
Anirem un bon troç planejant dins del bosc amb unes vistes esplendides.
 
 


 
Fins a la Portella de Caro. Una placa i un miniposte  ens indiquen que estem en una cruïlla de camins : A cova Ebre/Travessa del Cami i a  la Bassota, Lloret i Covalta
 
 


  En arribar a un coll el cami ens fara passar canviar de vall : de les Anglesoles a Lloret. Del bosc a l'estepa. Baixem una canal i planegem a mitja alçada. No oblidem les marques roges ja que el cami esta molt tapat.
Setmana santa :comença el cami de les punxades. Cal comentar que quan vaig arribar a casa i em caig posar a la dutxa, la meua esposa em digue : Anaves amb pantalons curts?
Les punxes travessaren la roba.
 
 

Al fons el Coll de la Bassota. Alli, placa . A dreta baixariem a Lloret. Nosaltres tornem a canviar a la vall de l'esquerra. Cami perdedor.
 

 
Masos enrunats
 
 

 
I una darrera mirada a la Mola del Moro, el Pla del Xaco,  i la Mola Castellona.
 


 
I una de les sopreses del Port : Sol, pluja, arcs, ...


De cami a casa anirem amb els ulls curulls de colors, de sensacions, del posit que ha anat fent la incersesa del cami, el soroll de les antigues passes que feren els antics pastors i l'amplada d'horitzons que dona l'alçada per la que ens hem anat movent.
Si sou dels que penseu que el patiment es un preu que al Port dona bons redits, no oblideu aquesta ruta.
 
 
 
 
 
 
 
 
 





4 comentaris:

  1. ¡Magnífica ruta! Fabuloses fotografíes i una narració encisadora.

    Amb el teu permís, me la guardo al calaix de 'pendents'.

    ResponElimina
  2. Que ruta más preciosa, me has dejado muy sorprendido, esta es de las que me gustan, de difícil acceso.

    Como ha dicho el amigo Ángel, guardada queda, una más de las tuyas que nunca defraudan.

    Saludos y salud para seguir deleitándonas con tus expediciones.

    ResponElimina
  3. Quina llàstima, Lluís!, al llarg de l'itinerari cec que t'has deixat bastants fonts! Per exemple, la font del Bres, a l'esquerra del coll de la Bassota. Ja t'explicaré per què es diu del "Bres".

    Una excursió extraordinària! Jo la vaig fer ja fa bastants anys, i mira per on és molt probable que la faça aquestes vacances!

    vicent pellicer ollés

    ResponElimina
  4. Gracies, Vicent pel comentari. Ja em diras que m'he deixat i quan torni, vaig quedar tan enamorat que ho fare aviat, les anire a vore. I de passada fotografiare el roure monumental de la Bassota.

    ResponElimina