Pàgina amb moltes fotografies meves del Port, els seus indrets més bonics i orquídies.

També altres imatges del Delta de l'Ebre, Serra d'Irta i altres fotografies que mostren la bellesa del món natural

diumenge, 27 de desembre de 2009

COLL DE LA CARRASQUETA - BASSIS DEL PLA D'ABARIA -FONT DE COVETA ROVIRA - COVA AVELLANES - FONT DEL MASCAR-ULLAL DEL MASCAR

 

 

Estem en un Port fàcil, comode, de diumenge al mati amb els nens. Pero no per això menys bonic. Es un paisatge de verds, humitats, de plans i de boscuria. Tot per la capçalera del Barranc del Regatxol i amb la visita obligada als Bassis del Pla d'Avaria, la Font de Coveta Rovira i la Cova Avellanes.

I de regal, la Font del Mascar i els seus ullals.


He sortit a trenc d'alba per gaudir de la llum magica d'aquestes hores. La claror s'assoma per la Moleta Rodona i la silueta dels pallers es retalla.

Deixem el cotxe vora el Coll de la Carrasqueta. Per arribar-hi hem agafat la carretera que puja des de Roquetes cap al Caro. Despres de passar el Pous de la Neu i l'Esquirol hem continuat per pista asfaltada en direccio Fredes. Pero en el moment que aquesta pista es bifurca i que apareix l'indicador que per la pista de la dreta ens portaria al Mascar, estem vora el Coll de la Carrasqueta i comença el nostre itinerari. Amb el cotxe he agafat la pista de la dreta, la del Mascar pero cosa de cinquanta metres. A la corba pronunciada aparcarem i del mateix vertex de la corba surt una sendera que ens baixara passant vora una casa i ens evitara una mica de pista.



Ara es cosa d'anar seguint la pista. Es recomanable, si no coneixeu la zona, l'us del mapa o del GPS ja que hi trobarem nombroses senderes i pistes que surten de la principal.
Els primers rajos de sol il.luminen la Mola de Catí, que queda a la nostra dreta.
 
El paisatge, amb restes de la passada nevada te un regust hivernal que fa mes abellidor aquest itinerari.
 
Anirem creuant algun que d'altre toll gelat i quan ens trobem una pista molt marcada a esquerra, (la de la dreta te un indicador de prohibició) la seguirem davallant cap al Barranc del Regatxol.
 


Tot just passada la llera, a ma esquerra, un xic amagats, estan els Bassis del Pla d'Abaria.

Un llarg bassi fet amb un troc de pi on arriba l'aigua per una canaleta.
 

La pista inicia la pujada i es transforma en sender. De tant en tant hi trobem algun pal dels que utilitzen  al parc natural per marcar itineraris. Es un sender molt clar.
Cal parar esment en vore un petit tallat, el de la foto, per sortir del sender i anar a fer una visita amb mes atencio.

Ja que la presencia d'un bassal ens donara constancia de a presencia de la Font de Coveta Rovira.
 
 
Despres de la visita a la font, seguirem el sender fins fer cap a l'aparcament de l'Area de Cova Avellanes. Sense creuar-lo, el vorejarem per l'esquerra fins topar amb una pista. L'hem de seguir, ja que ens acostara a la Cova Avellanes
 

La Cova Avellanes es un refugi de pastors, amb una part tancada amb vares per  guardar el ramat.

Passada la cova, es cosa de seguir per la pista que caminavem , passar vora un refugi forestal, vora el que hi ha una aixopluc, una caseta , i d'anar a per la pista que ve de Fredes. Al fons, la Mola de Catí.
 
 
I caminant per la pista, entretinguts amb el paisatge,
 
 
 
farem cap al Coll de la Carrasqueta i al cotxe.


 
Com que es una excursio curta, podem fer una visita a la Font del Mascar.
Per això, seguirem els indicadors que ens hi acompanyaran vora la font. Si hi anem en cotxe, haurem d'aparcar una mica abans ja que la pista esta malmesa.
 
 
 
Un cop a la font, si el curs d'aigua que hi passa fregant-la raja prou , sera aconsellable la visita a l'ullal. Per arribar-hi, passarem, des de la font estant, a l'altra banda del rierol. Alli hi ha un sendero que s'enfila recte amunt, primer entre la vegetacio i despres deixant aquesta a esquerra, per un pedregal. Hi trobarem alguna fita. Amunt, amunt fins estar a la base de la paret, pero compte! es sender pel que circulavem continua cap a la Mola de Cati i nosaltres l'he de deixar prou abans d'arribar al coll que estem veient.
 
 
 
Un cop alli, es cosa de tirar cap a l'esquerra, per la base de la paret, fins trobar la surgència. Hi ha les restes d'un caminoi i alguna fita que hi vaig posar. Es cosa  d'anar a cops d'intuïcio.
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada