Pàgina amb moltes fotografies meves del Port, els seus indrets més bonics i orquídies.

També altres imatges del Delta de l'Ebre, Serra d'Irta i altres fotografies que mostren la bellesa del món natural

dimarts, 3 de novembre de 2009

FONT DE LA LLAGOSTA - TRES PINS - EMBARRONAT - CAGUITOS - TEIXOS DEL MARTURI - FONT DE LA SIVINA

 

 

Com a testimoni de passades epoques fredes (pensem que a Europa tinguerem quatre glaciacions quaternaries  mes una epoca freda a l'Edat Mitjana) al Port tenim la fageda mes meridional d'Europa. El faig, arbre de preferencies fredes i vesants nord cobrí el Port i actualment en tenim   restes disgregades d'una passada unitat : La Fageda del Retaule, la Fageda de les Faixes Tancades, la Fageda de Serrassoles, i petites mostres als Barrancs dels Cirers i de la Carrasca.

Doncs be, avui gaudirem dels colors de la Fageda de Serrassoles, petita pero atapeïda, cosa que fa que l'esclat de colors sigue mes impactant.

Si al groc i marron de les fulles del faig hi afegim el roig, groc, marron i taronja dels aurons tenim l'esclat de colors servit.

Per arribar al punt de partença cal agafar la pista que surt vora el km 12 de la carretera de La Cenia al Mas de Barberans. Pista amunt, primer formigonada i mes tard de terra anirem pujant en direccio a Casetes Velles pel Barranc de La Galera.

A la nostra esquerra aviat apareixeran els colors de les Faixes Tancades

 

Finalment, passat el trencant a la Cova del Vidre vorem a ma esquerra una bassa vora la qual podrem estacionar els cotxes i començar a caminar, pista amunt, seguint el trajecte que ja portavem amb els vehicles. En un parell de minuts apareixera a l'esquerra la Font de la Llagosta. La visitarem i seguirem pista amunt.


Ben aviat, caminant per la pista vorem a ma dreta la boca d'una antiga mina. Tinc entes que de wolframi.
I per l'esquerra l'esplendor de tota la Vall amb les cingleres que arreceren la fageda de les Faixes Tancades : Mirandes, Mola dels Conills, Catinell, Canal del Rivet, de la Sitja, la Portella de Calça,...
 

 

Seguint la pista i passats el Coll d'Assucar i la desviacio del GR7 al Mas del Frare trobarem als nostres peus, el "Refugi de Serrassoles", els plans on neix el Barranc de Capatx, el Mas del Frare, el del Socarrat, ..

 
 
Ben aviat una bifurcacio de la pista a ma dreta i amb una cadena que barra el pas
  Seguirem esta nova pista en ascens, trobarem uns marges i en un d'ells, a dreta de la pista esta el Pou del Mas de Caguitos.
 


 
Als pocs minuts, recte sense cami, el Mas
Ara cal seguir recte amunt. Trobarem un pla, sovint embassat i a dalt del crestall, Trespins.
Podem pujar recte cap al crestall o anar pujant cap a la dreta, en diagonal a passar entre boixar i pineda.


Fins assomar-nos al crestall. La visio sera magnifica. La fageda de Serrassoles als nostres peus. Millers i Carlares al fons.
 

 
Continuarem avançant cap al NE, direccio a Caro. Passarem per altres plans, potser tambe embassats.
 

 
Vora un d'ells esta el Pou de la Pileta, ara sense pileta.
 
Cal estar atents ja que passarem vora uns boixos de grans dimensions

 
 
Seguirem mes o menys crestejant fins arribar a una fita important, a dalt del crestall. Si ens assomem als nostres peus, mes faigs i aurons.

 

I entre ells, el Teix de Serrassoles.
D'aquest punt estant cal fer una baixada cap al SE pel dret entre els boixos, alts i espessos, fins trobar el corriol que travessa tots aquest plans de Serrassoles, restes de cultius i boscos.

 
 
 

 
Aquest sender passa vora el Pou de la Panolla


 
Mes endavant farem cap a una cruïlla de camins : a dreta, cap a la Font de la Llagosta(despres la coneixerem) i a esquerra, recte avall cap als Clots del Pastor i la Pista de Fredes. Estem a l'Embarronat. Es un punt de pas entre Millers, Carlares, Caro i Casetes Velles. El nom li ve dels barrots que a terra ajudaven a passar a les cavalleries per un lloc tan empinat. 


 
Nosaltres farem una bona baixada, primer en zigazagues per un sender senyalitzat i netejat recientment. Trobarem una nova bifurcacio senyalitzada que agafarem per la dreta, cap als Bassis del Marturi. A esquerra fariem cap a la Pista de Fredes

 
Els aurons tapissen aquest sender que va fent pujades i baixades.
 
 
 

 
Fins que fem cap als Bassis del Marturi : A esquerra un sender baixa a Cova Avellanes i a dreta segueix endavant. Aquest es el nostre.



Pero per poc temps, ja que ben aviat l'haurem de deixar i prendre un sender desdibuixat que s'enfila per la dreta entre els boixos.
 

 
 
Aquest sender ens deixara, despres d'una bona passejada entre aurons i rojals al Coll de Caguitos, vora la Mola del Boix.
 

 
Del Coll de Caguitos estant tenim l'ampli escenari de la Vall : A esquerra la Roca Xapada i l'Airosa
 


A dreta la Mola dels Conills, La Joca i la Mola de la Bota
 
 


Nosaltres començarem a planejar resseguint la base de la cinglera que forma la Mola del Boix. Uns senyals vermells i fites ens guiaran.
 


Fins fer cap als Teixos del Marturi, dos arbres monumentals
 


 
A dins del primer, el mes gran, ha crescut un rojal i amb el seu creixement l'esta esberlant i consumint.


 
Pero malgrat això, encara conserva una cara fotogenica.


 
Uns metres mes amunt esta el segon teix : mes prim pero mes sa.
Ara sera cosa de seguir les marques roges canal amunt i en pocs minuts frem cap a la Mola del Boix. Una bonica plana plena de boixos i un sol pi ens rodejara. D'alli ens podem acostar al crestall i gaudir del paisatge un cop mes.


 
El cami segueix en direccio SW a recorrer tota la mola i anar a trobar el sender que baixa a la Font de la Llagosta. Mentrestant passarem vora el Pouet de la Moleta fet malbe pels cavalls.


Un cop vora l'embarronat, trobat ja el sender que aquest mati haviem deixat, nomes resta la baixada fins la Font de la Llagosta. Pel cami, pero, trobarem una font seca...
 


I la Font de la Sivina, tambe malmesa pel bestiar i que demana a crits l'atencio d'aquells que tenen la potestat d'arreglar-la. Aquesta font es mes cabdalosa que la seua companya, la de la Llagosta. Pero ha tingut la desgracia d'estar a cinc minuts de la pista.
I com d'altres , poc a poc anira morint de pena, d'oblit . Ella, elles que tantes goles assedegades sadollaren, ara, com velles andromines, es marciran.
 
I el  pitjor es que la seva sort es la seua desgracia : per estar dins d'un espai protegit que no deixa que cap anima anonima i misericordiosa les tregui del seu estat acabaran soterrades pels peus de vaques i cavalls, podrits els seus bassis, taponades les deus, inutils per al seu servei. Q.e.p.d.
 

DESCARREGA'T EL TRACK

 
 
LES FOTOS EN PANTALLA COMPLETA

5 comentaris:

  1. Les fotos molt bé... el lirisme descriptiu està capgirant a un tó melodramàtic... que no és propi del teu caràcter entusiasta....

    ResponElimina
  2. El teu esperit insaciable de natura, un cop més, ens regala belles imatges, i lletres nostàlgiques, pròpies de la tardor.

    ResponElimina
  3. Precioses fotos. Aquesta zona (Faixes Tancades, Font del Paradís, Casetes Velles, Font de la Llagosta...) la vaig recórrer en febrer i no vaig poder guadir de tot aquest espectacle colorista.

    ResponElimina
  4. Crec que embarronat no be de barrots si no de barrar (tancar) els ramats. I no be de dalt al pas a la cresta, doncs ha agafat el nom del fons de la vall on tancaven el bestià. Prop de les Valls del Pastor. En castellà si que uns "barrotes" podrien servir per passar per sobre. En català això no quadra. Embarronar és tancar. És la vall de sota la que es coneix com l'embarronat de Carlares. L'error pot ser causat pel que marcava camins antigament pel Port que signava c.s. i que va escriure "pas de l'embarronat" al cingle de més cap a la mola del boix, un pas que gaire bé no es veu, però que està a uns 50 metres del que vosaltres heu passat. Espero haver estat d'ajuda. Bon relat i bones fotos.

    ResponElimina
  5. La teva explicacio te lògica i potser es la real. Malgrat això, he de dir que lo dels barrots en aquest pas ho he llegit en algun lloc, ara no recordo on.

    ResponElimina