Pàgina amb moltes fotografies meves del Port, els seus indrets més bonics i orquídies.

També altres imatges del Delta de l'Ebre, Serra d'Irta i altres fotografies que mostren la bellesa del món natural

diumenge, 22 de novembre de 2009

ELS TEIXOS DEL BARRANC DE MILLERS : EL TEIX DE LA CADIRETA

 

Els teixos son uns arbres emblematics. Mortals (unes poques fulles matarien a un xiquet), remeiers (semblen efectius uns derivats seus contra el cancer), magics (els druides l'adoraven), belics (immillorables en la construccio dels antics arcs i ballestes que caçaven o guerrejaven pel port), missatgers del tanatos (els antics creien que les seues arrels es comunicaven amb els morts), de gran longevitat ... pero per a mi, per damunt de tot tenen una força indescriptible que nomes es nota quan els veus o els abraces. M'agrada la forma de les seues fulles, el  roig de l'escorça, el color del seu fruit, la seua forma desgarbada,... i per aixo es que vaig resseguint-los pel Port.  I deu n'hi do es que n'hi ha!!  En tenim uns quants que donen nom a fons : La font del Teix... a la Fou, a Paüls,  vora  el Mas de Morera, la del Teixet, la del Matarranya,... o el que  trobem  vora fonts, com es el cas dels Bassis del Caro, la font de Millers, ... o en canals, com el de Serrassoles, els del Marturi, ...

Per aixo esls vaig resseguint, visitant, descobrien quant poc els falta a alguns per desapareixer, o que sans que n'estan uns altres.

Avui li ha tocat al Teix de la Cadireta i a la resta que pobla el barranc de Millers.

Quan anem per la pista de Caro a Fredes, passat el Grau de Carlares i a la vista dels Masos de Millers, ens trobem amb el Barranc de Millers. L'anem resseguint, tot docil vora la pista, el creuem, el tornem a creuar i estem veien un barranc apacible, sense un interes acusat. Mes endavant, al Pla de Millers, vora ja el seu final al Matarranya, el tornem a percebre com a un barranc docil que va vora la pista. Pero entre aquests dos indrests la pista ha hagut de fer una bona davallada, amb corbes pronunciades : es per a vencer el fort desnivell que el nostre protagonista ha agafat en un rampell de salvatgia. Aquest es el nostre tram!!!.

 

 

 

Per començar, hem de situar-nos : Anem circulant per la pista de Caro a Fredes, hem passat el Grau de Carlares, els masos de Carlares, els masos de Millers, ha aparegut per la nostra dreta el GR 8 que baixa del Coll del Tal Nou i empren cami  per la mateixa pista que nosaltres fins al Refugi de la Valferrera, ... Nosaltres al poc tros creuarem el barranc, que ens venia acompanyant fa poc i iniciarem el tram de corbes que baixen. A partir d'ara aparcarem en algun punt on no molestem i ens disposarem a caminar.

Hem de trobar un baixador al Barranc que encara que hi ha una fita es dificil de trobar sense el track i seguint un antic cami emmargenat pero ple de vegetacio farem cap al fons del Barranc. Just al punt on  trobarem  la base d'un bon salt.

A partir d'ara, el cami es ben senzill : barranc avall, per la llera i a disfrutar dels magnifics exemplars de Taxus baccata que ens anirem trobant.


 
El barranc posseix tambe una bonica poblacio de caducifolies. El faig i l'auro ja quasibe han perdut les fulles i estan tapissant els codols del barranc.
 

Els teixos ens aniran sortint al pas. Clavillats, sencers,..
 
 
 
 


 
I tot enmig d'un paisatge sorprenent on nomes fa falta el silenci, ja que estem a escasos metres de la pista i les motos, els quads (pero no hi ha ningu disposat a parar els peus a una gent que infringeix la prohibicio de circular per aqueixa pista), i els tot terrenys estaran marejant tota l'estona.
 
 
 


Pero malgrat tot, s'hi sent algun que d'altre refilet.
 


L'ambient humit satura el paisatge de formes i colors
 


 
 
 


 
Liquens,
 


 
molses,
 
 
 

 
Noseques, (sembla un liquen)
 
 



van entretenint el camí. 
 

 
Finalment farem cap al lloc on esta el protagonista del dia, el Teix de la Cadireta (es el nom de la zona on esta situat) . El trobem a dreta, a pocs metres amunt de la llera, pero si no estem atents ens passara desapercebut. Esta molt malament, Una heura se'l menja pero encara resta dempeus. Hom hi pot restar dempeus a dintre.
 


 
Mes endavant, barranc avall i a la mateixa llera en trobarem un altre de notables proporcions i en molt bon estat.


I ja a partir d'ara el cami sera mes amable, pla .Trobarem a dreta un sender marcat de roig que ens hi pujaria fins al Clot de Massana i la pista que abans hem deixat tornara als nostres peus.
 


Si anem seguint pista amunt vorem a esquerra un petit esperonet rocos, un bon balco sobre el barranc, Als nostres peus, intentarem distingir el nostre nou amic.
 
Finalment una recomanacio :  Estem en una finca privada i el propietari es mereix el nostre respecte.
 
 

1 comentari:

  1. Uns teixos i un barranc màgics.
    Com sempre,després de vore les fotos i de llegir-te.
    T'agafen ganes de baixar-te el trak, i apretar a correr per seguir les teves petjades.

    Salut!

    ResponElimina