Pàgina amb moltes fotografies meves del Port, els seus indrets més bonics i orquídies.

També altres imatges del Delta de l'Ebre, Serra d'Irta i altres fotografies que mostren la bellesa del món natural

dissabte, 1 d’agost de 2009

MASOS VORA L'EN CANADER

 

 

Anem de visita : masos que es neguen a caure, masos que han tingut la sort de trobar qui els hagi refet, masos que ja no son masos, ... i com a contrapunt, fonts i neveres que ens recorden un passat ple de vida, de gent, d'activitat humana.

Aquesta zona del port, la de Fredes, Boixar, Pena Roja,... em sembla la de terres mes amables, on el bosc no es tan impenetrable, on encara hi ha vestigis del passat, poc passat, agricola i ramader de la zona. Per contra, els senders estan a penes marcats, abandonats, poques s cap fites en algun cas, traç perdut per la malea, ..

Photobucket 
Sortirem de Fredes per la pista de Caro i en arribar als Tombadors trobarem una pista a esquerra que en molt pocs metres es bifurca : a dreta, a Sant Miquel passant pel Tossal del Rei. A esquerra, la nostra, la pista de Pena Roja. Anirem seguint per ella fins estar a la base del Tossal d'en Canader.
Alli aparcarem. Estem vora una bifurcacio : la de l'esquerra es la que va al mas Blanc i es la que seguirem.
Pero abans dirigirem l'esguard en direccio a la pista per la que hem vingut. A dreta, sobresortint entre la vegetació el Pi Català
 
Photobucket
 
I ara si, cap al Mas Blanc per la pista.

Photobucket
 
Una mica abans d'arribar-hi, entre els marges destaca la Font del Mas Blanc.

Photobucket
Seguirem la pista endavant i farem cap al Mas d'en Roda.

Photobucket
On podem admirar l'aljub amb un safareig i abeurador, tots nodrits per la Font del Mas d'en Roda. Si la volem visitar nomes cal seguir la maniga negra .
Ara es cosa de enfilar amunt seguin traces de l'antic sender, molt desdibuixat que es dirigeix al Collet del Curandero. Trobarem una bassa feta a l'argila i a partir d'aci un sender de mes bon seguir. Una segona bassa, una tercera, el collet esmentat i ...

Photobucket
Ja estem a l'era del Maset de Pere negre. Aci a prop neix el Barranc de Calduc i el seguirem en baixada per una pista.

Photobucket
 
La vista que els habitants del maset tenien cada dia era aquesta : el Tossal d'en Canader, o d'en Ganader com li diu alguna gent de la zona


Photobucket
La baixada pel barranc, suau i embancalada fa cap a una pista, la de Pena roja, que seguirem a dreta fins al Coll de la Barraca.
Alli esta el Mas de la Barraca

Photobucket
On hi ha les restes d'una nevera

Ara trobem tres pistes : La d'on veniem que continua cap a Fredes, la mes evident. Una altra que ens duria al Mas de Jaumó Valero, i una que passa per darrera del mas i baixa serpentejant per la Vall Maria. Esta molt bruta i a tocar el Barranc de Calduc es perd i haurem de seguir per un corriolet desdibuixat que travessa el barranc i el segueix pel seu vessant esquerre
 
Photobucket
Fins fer cap a l'era del Mas de Calduc. A baix passa una pista que ve del Mas de les Solsides , on hem de situar-nos, pero en la cruïlla d'aquesta amb el Barranc de Calduc ...
 

Photobucket
Ens cridara l'arencio un bassal d'aigua. En acostar-nos vorem que es tracta dels Ullals de Calduc.
 

Photobucket
Començarem a pujar per la pista. Es fara llarga i feixuga, pero la visio de tots els masos que vorem enmig dels grans barrancs ens distraura el cami.
El Mas de Silverio, amb l'Hereu al Fons
 

Photobucket
 
 
O aquest mateix mas amb la Mola de Sildo per telo.


Photobucket
 
Mes endavant el Mas de Raconenc, totalment restaurat.
 
Photobucket
 
Mes tard, on ens situarem a la pista que ve de Pena Roja i va a Fredes, el Cap de la Roca una impressionant cinglera
 
Photobucket
Amb el Mas de Mulero alla baix, als seus peus

Photobucket
 
Y el mas del Cap de la Roca a la seua vora.
Anirem rodejant l'Hereu amb el Barranc de les Figueres i de Calduc a la nostra esquerra,...
 
Photobucket
 
Fins que la pista arriba vora la divisoria d'aigües. Podem assomar-nos al barranc de la Canal.
Alla baix, el Mas de les Feixes.
 

 

Photobucket 
I anem continuant per la pista.
Al davant nostre, La Mola Alta d'en Sapater i el Coll de la Barraca.
 
 
Photobucket
 
 
 

Photobucket
I el mas de Saparter rodejat d'un dels indrets que, inexplicablement, mes m'impacten de la zona
 

Photobucket
 
Passem vora les runes d'un maset
 

Photobucket
On hi ha les restes del que segurament fou una bassa
 

Photobucket
I ja, en deu minuts estem al Coll de la Barraca. Ara seguirem la pista per la que anavem. A dreta un bassi en mostra la Font del Coll e la Barraca.
 

Photobucket
 
Amb el Tossal d'en Canader que vorejarem
 

Photobucket

Fins fer cap a lloc on tenim estacionat el cotxe.
Abans, pero ens situarem a la cruilla amb la pista del Mas Blanc, girarem l'esguard cap el lloc d'on ara venim i primer que res vorem un marge que travessa l'espai de banda a banda, del turonet de la dreta fins a enfilar-se  pel Tossal d'en Canader. Anem alli i vorem que es el marge mes magestuos de tots. Ens recordara la Muralla Xina. El seguirem a dreta per la banda de baix, pel bancal pla  en direccio a un pi força gran que l'esta tocant. Es gran i es l'unic. Arribem i el passem de llarg, una trentena de metres.
Compte.
No hi caigueu a la Nevera del Mas Blanc. Esta gairebe intacta. I potser algun organisme hauria de netejar les romigueres de dintre seu.
Es la mostra de l'esperit d'aquelles gents que poblaren aquests plans i valls, que ompliren aquest pou amb la neu de l'hivern i despres, envoltada de palla i dintre de caixes, o saries la baixaren a ciutat.
Quan ara a l'estiu aneu a prendre-vos un gelat, penseu en la Nevera del Mas Blanc, o en la nevera del Turmell, o en la ....
 
DESCARREGA'T EL TRACK

 

1 comentari:

  1. Bon recorregut! Carregat de masos, història i bones vibracions.

    Veig que no t'afecte la calor!!! ;-)

    ResponElimina