Pàgina amb moltes fotografies meves del Port, els seus indrets més bonics i orquídies.

També altres imatges del Delta de l'Ebre, Serra d'Irta i altres fotografies que mostren la bellesa del món natural

dimarts, 18 d’agost de 2009

BASSIS DE L'ARAGALL

 

 

Aragall, xaragall, aixaragall, ... tartera, reblera, pedrera : molts noms que defineixen un mateix indret.

Avui hem resseguit un itinerari del llibre "Lo Port. 52 rutes de senderisme", de Joan Tiron. Per a ser mes precisos, el 19, el Bosc de l'Aragall.

I ena ha agradat que Joan li dones aquest nom perque si quan hem començat a caminar estavem convençuts que el plat fort del dia eren els bassis, en arribar a un collet i descobrir el bosc, la nostra percepcio de la ruta d'avui ha camviat. Pero anem per pams.

Photobucket
 
Hem agafat la carretera que, sortint de La Cenia, es dirigeix al Mas de Barberans. Vora el Pk 12 uns indicadors ens faran girar a esquerra : el cami del Barranc de la Galera, l'Area de la Vall, Casetes Velles, .... Enfilarem per aquest cami asfaltat i despres d'un llarg quilometre de conduccio, en una corba de l'asfalt a dreta, en ple aiguabarreig del Barranc de la Galera i el Barranc de les Carroveres, una nova pista, de terra, neix a esquerra. La seguirem, travessarem el barranc i tirarem a dreta. Pista amunt, deixarem el Corral de Cirilo i en pocs metres farem cap a la Cisterna de les Carroveres. Alli deixarem el cotxe i ens disposarem a caminar.

Photobucket
Anant per la pista ens sorprendra un paisatge que malgrat que morfologicament es semblant a allo que hi trobem a les valls veïnes ens n'adonarem de seguida de la sensacio de solitud, d'indret ferestec.

 

Anem caminant per la pista i ben aviat travessem un pont sobre el Barranc de les Carroveres i continuem per la pista.
 
Photobucket
 
Mentres anem caminant per la pista podem observar a dalt nostre un seguit de coves, entre les que destaca la Cova d'en Narcis, que podem visitar. Tambe trobarem un cartell que ens indica la presencia d'arnes.
La pista, que va resseguin el barranc on es poden apreciar antics camps de conreu, basicament oliveres, aviat ens presentara una bifurcacio. Nosaltres hem de tirar a esquerra, a travessar el barranc.

Photobucket
En el moment que estiguem al barranc, ens podem desviar una mica: baixarem per la llera uns 250 metres. Ens obrirem pas entre la vegetacio per poder fer cap a la Font de la Lluïsa. Una deu que surt de la pedra llisa (lluïsa) i  omple un bassi d'obra.
 

Photobucket
 
Reprendrem el nostre antic itinerari i anirem remuntant el barranc, seguint el sender que va pel marge dret.

Photobucket
Al fons observarem la Mola del Pinell
 

Photobucket
Fins arribar al l'aiguabarreig del Barranc del Regatxol que travessarem per un bonic popnt de fusta. Aci, a pocs metres tenim la Font del Regatxol, que malgrat que Vicent Pellicer comenta que dona aigua fresca, no hem pogut assaborir res mes que la frescor que dona la barrera d'esbarzers que hi creix ara.
Ara ens trobem amb una negra maniga d'aigua que alleta, a partir dels Bassis de l'Aragall, una bassa situada a l'altre costat de barranc, vora la pista.
 

Photobucket
Abandonem el Barranc de l'Avenc (podem seguir-lo un ratet amunt, val la pena.) i començarem la remuntada del Barranc del Regatxol. Un cop passat el pontet, un sendero desdibuixat, marcat amb fites i marques roges descolorides molt escasses i desperdigades ens adreçara, ara pel marge esquerre, ara per dins, ara pel dret, barranc amunt. Podem seguir el sendero o be , com jo he fet, anar per la mateixa llera; us ho recomano.
 

Photobucket
 
Hem de seguir el barranc fins que en un moment donat la sendereta el travessa i sortir pel marge esquerre i tirar amunt, amunt, en fort pendent.
 
 
 
Photobucket
 
 

Fins que farem cap a un collet. Ara passem a la conca del Barranc dels Clots. El cami, mes marcat ens donara una treva en la pujada i començarem a planejar cap a l'esquerra. Pero tot aixo sera despres perque primer de tot ens haurem quedat bocabadats per l'aparicio del Pinar de l'Aragall.

Entenem que Joan Tiron l'identifique com a un dels mes bonics pinars del Port: li alabem el gust. Un pinar poc espes, que li dona personalitat a cada exemplar, un sotabosc net on les capçades prenen una definicio que les fa mes singulars.

La nostra amiga, la manega d'aigua ens va seguint. De vegades tira massa pel dret i no la fa bona companya; pero alli esta ella per recordar-nos que el nostre viatge va plegat al d'ella, i que sempre estem a punt de poder-la seguir si les coses van maldades.
 

Photobucket
 
Una ullada al darrera, el barranc per on hem pujat.
 

Photobucket
 
La sendera, gairebe inexistent, per la que planejavem fara cap a una barrancada, la travessara i anira a per una altra. Aci s'acaba la bona vida. Ara es tracta de pujar per la barrancada, ara a dreta, a esquerra, pel mig, la sendera, gairebe inexistent ... pero amunt i amb força. Cap al final s'ens aplegara la maniga i per entre uns pinets ....

Photobucket
... apareixera el Bassi de l'Aragall. A la seua vora els antics quatre, ara en desus. Al seu costat, l'aragall, el xaragall, on neix la font. Al nostre cap, les cingleres de la Mola del Pinell. Un merescut descans, hem fet una pujada prou empinada, i ara toca continuar. La nova direccio es la  Selleta, ... el coll, vaja.
Per tant hem de baixar una mica, tirant-nos cap a dreta, a la recerca del sender que hi condueix. Marcat amb fites i amb un bon traç, pero perdedor.
 

Photobucket
Estem caminant per dins de l'Ombria de l'Aragall. Un pinar net i de molt bon caminar ens convida a deixar-nos anar i tirar pel dret, ara seguint el corriol, ara despreocupadament pel mig del pendent.
 

Photobucket
Es el moment del relax, de vore el paisatge i de gaudir del bosc i del seu entorn.
 
 
 

Photobucket

Pel damunt nostre la cresta que forma la Portella del Pinell, amb una foradada que podiem observar desde Valldebous
 
Photobucket
 
 
 

Photobucket
La sendera fara cap a una bifurcacio marcada en roig com una T. Es el nostre cami de baixada.
 

Photobucket
En uns instants aquest descansat cami ens menara fins la Selleta, un ampli coll entre la Mola del Boix i la Portella del Pinell on ens podem aplegar per vore la vall del costat, el Barranc dels Cocons, de les Rovires, del Pinell,...
 

Photobucket
Del mateix coll, vorem el paisatge pel que ens hem estat movent, i les icones de la zona : La Joca i l'Airosa. I entre elles, la Mola de les Carroveres.
 

Photobucket
Alli, del coll estant, podem vore les parets de la Portella del Pinell, que han estat tot el cami recordant-nos el Castell de l'Airosa.
 

Photobucket
Pero ara es el moment de tornar enrere fins la bifurcacio i a partir d'alli, en fort pendent i sense  traç  haurem d'anar seguint, per dins del barranc les minimes fites o taques roges que algu ha deixat fa temps.
 

Photobucket
 
 

En el moment que travessarem el barranc que baixa de la Selleta un corriol ben marcat fara presencia. Anirem planejant o pujant una mica; pero no ens confiem.
 
 
Photobucket
 
Ben aviat una forta baixada apareixera als nostres peus. A seguir-la fins al pla. Davant nostre, la pista i les coves del mati. Als nostres peus, el coscollar s'apodera del caminet i ens tocara caminar mig camp a traves, mig per sender perdut. Les esgarrinxades estan dins del preu. Tot plegat fins a travessar el Barranc de les Carroveres i arribar al cotxe.


DESCARREGA'T EL TRACK

3 comentaris:

  1. ¡Un altre raconet fabulós, desconegut per a nosaltres fins ara!

    Per cert Lluis, volía preguntarte si per arrivar al Área de Cova Avellanes desde Caro s'hi pot anar bé en turisme o fa falta 4x4. Gracies.

    ResponElimina
  2. Es pot anar amb un turisme pero amb atencio. Sempre he passat amb un cotxe alt pero em sembla que no hi deu haver problemes pels turismes. De fet n'hi ha que hi passen

    ResponElimina
  3. Així és el Port, benvolgut amic Lluís! Ara et condueix per sendera plana, ara per barrancs salvatges!Avui et regala aigua fresca, i demà te la roba!

    ResponElimina