Pàgina amb moltes fotografies meves del Port, els seus indrets més bonics i orquídies.

També altres imatges del Delta de l'Ebre, Serra d'Irta i altres fotografies que mostren la bellesa del món natural

dijous, 2 de juliol de 2009

CARLARES-TALL NOU-MOLLO DE CARLARES

 

 

Photobucket

Epipactis palustris

 

M'agrada caminar pel port a l'estiu. Malgrat aquesta calor que quasi no puc suportar i que de vegades em fa maleir haver sortit de casa, em sento be entre aquelles ombries. Tot es cosa de triar una ruta que, com la d'avui, es mantingue a recer del sol, discorrent entre les ombries.

M'agrada per tres raons entre d'altres : Perque em sento feliç caminant entre la solitud pel port , m'agrada la forta lluminositat que es filtra entre l'arbreda i perque caminant enntre l'ombra sento la forta olor de la fusta de pi calenta.

I es aquesta olor la que fa que el port es transformi en el meu particular Combray i, a semblança de Marcel Proust, em sento abduit i aterro en un forn,al que a l'estiu , de petit acompanyava a la meua tia (no es diu Leonor) a coure el pa: set pans per a tota la setmana.

Entro al forn, amb la barreja d'escalfors del foc i del sol, i la de olor que desprenia aquell munt d'ascles de pi amb la del pa recien vaig reconstruint una de les escenes que sovint m'acompanyen en dies com avui.

 

 

Photobucket

La ruta d'avui surt de Carlares, al bell mig del massis i discorre per una de les senderes mes impresionants que mai he vist. N'havia sentit parlar . Jordi Beltran me la recomanà i al llibre "El massis del Port : El plaer de l'aventura" Vicent Pellicer et fa vindre ganes de trepitjar.

Aixis que he intentat desxifrar el capitol XVII, la Volta al Mollo de Carlares. Encara que , com soc una mica enrevesat, l'he feta en sentit contrari i li he donat la meua particular interpretació.

Feu-la, aquesta ruta . Va tota ella per l'ombra dels aurons, pins, alzines,.. i es l'esencia del treball callat de les mans ferestegues d'aquells boscatans d'anys enrera. No us n'arrepentireu.

Seguint la Pista de Caro a Fredes, a prop dels Masos de Millers esta l'entrador dls Masos de Carlares. Aci podem aparcar i entrar cap a dins.

 

Photobucket
 
Abans d'arribar al la casa gran uns grans noguers us sortiran al pas, i despres de passar entre un estret rocos i travessar el barranc d'Aiguadonzella  la pista ens deixara en un pla. Seguim caminant a passar entre una pista de tennis i la casa, fins que ens situarem a darrera d'aquesta.
Es tracta de buscar les restes amagades de l'antiga sendera que puja en direccio  nord, a travessar la carena.
Possiblement us passi com a mi i no trobeu aquesta sendera. No pasa res, mig camp a traves, mig per lleugeres trasses de cami lograrem arribar a dalt. Seguim el track i no us perdreu. 

Photobucket
 
Un cop a dalt, s'obrira la claror. Al nostre davant tota la vall de l'Ulldemo vigilada, alla lluny, vora el Morral d'en Garces, pel Cap de l'Aliga. Comença la baixada i comença la mes sorprenent sendera del port. Entre dos i quatre metres d'amplada, mig perduda per les fulles i la vegetacio discorre aquesta antiga via d'extraccio de troncs. De vegades, com que va enganxada a les cingleres, necessita margens de varis metres d'alçada

Photobucket
 
Mentres caminem podem anar aprofitant la visio de les escasses clarianes que el bosc ens permet . Alla baix, l'Ulldemo. I a l'altra banda, les puntes de Polit. Per elli deu d'estar la Font de le Puntes de Polit que encara no hem pogut trobar

Photobucket
La sendera es llarga i comoda, encara que te trams solsits i hem de fer algun pas delicat. Es una sendera que justifica tota l'excursio. Que curiosament no esta marcada ni per fites. Nomes l'indicacio en color taronja del ramal que se'n va cap a dreta, fins al Cami del Regatxol.

Photobucket
 
En un moment determinat, tot aixo desapareix i entrem per allo que ens te mes acostumats el port : trasses borrores, intermitens,.. pero que la intuicio i el gps no vos deixaran perduts. Entrem a rodejar el Morral d'en Garces i les seues cingleres. Alla dalt, altiu, el Cap de l'Aliga.

Photobucket 
I alla baix, a l'altra banda, les Gubies del Regatxol i les seues agulles.
 

Photobucket
 
Esta sendera fara cap , amb mes pena que gloria, al Cami del Regatxol. Caminarem cap a l'esquerra. Ens podem fixar en el Barranc de Tall Nou que baixa fins l'Ulldemo i en una fita a dreta que ens indica la sendera que hi davalla, fins als Ullals de Tall Nou.
I davant nostre, una esgarrapada roja a la roca. D'aci un ratet estarem drets damunt d'aquella taca roja i una mica despres, al coll que veiem damunt seu, el Coll de Tall Nou

Photobucket
Hem caminat per la pista, el cami del Regatxol, hem passat per un refugi forestal, una cadena i en trobar una gran esllavissada a esquerra l'hem abandonat. Si la seguissim fariem cap al Pou de Borras. Nosaltres pujarem entre les pedres de l'esllavisada, que talla la comunicacio entre una pista abandonada i la que portavem.

Photobucket
Per la pista abandonada anirem pujant, travessarem el Barranc de Tall Nou i en tocar la caixa rovellada d'un camio anirem a per la Font de Tall Nou. Per darrera d'aquesta especial cabana surt un sendero que baixa a un barranquet, el travessa i continua endavant. Esta una mica perduda pero es de bon vore. Va remontant el vessant dret del Barranc de Tall Nou, una mica  en alçada fins que anira a petar a  la mateixa llera. Alli esta la font

Photobucket
Vora la que hi ha un antic bassi fet malbe.

Photobucket
Tornarem enrera fins la pista abandonada i seguirem pujant. Quan tinguem a la vista una pedra grosseta al mig, a terra vorem tambe una fita de pedra : es hora de desviar-nos cap a la dreta i pujar pr una antiga sendera, prou perduda tambe encara que el passat estiu la varem omplir de fites i es de mes bon seguir.
Aquesta sendera ens portara a dalt de la marca roja, fruit d'una esllavissada, de la que abans us he parlat.
 
 

Photobucket
 
Alli podrem fer una ullada panoramica a tota la vall de Tall Nou i Ulldemo.
Davant nostre, el Morral d'en Garces, el Mollo de Carlares i la Mola de Catí
 

Photobucket

 

Photobucket
Uns passos abans del Gr 8, a ma dreta baixa un sendero ben definit que ens aplega a la Font del Rojal.
 

Photobucket
I ja al GR 8, cap a l'esquerra ( a dreta fariem cap a la Font Tortosa,...) fins al Coll de Tall Nou. Abandonem el GR 8 i marxem a esquerra, cap a l'aviador de Millers. Hem canviat de vall i davant nostre tenim Serrassoles, Marturi, Pallers, Caro,..
Aquesta sendera ens arrimara al Coll Navic i alli ens podem assomar per vore el paisatge de la banda nord del Port. Al mateix coll, i per la banda nord, podriem seguir camp a traves, de vegades per una perduda sendera, fins al mateix Mollo de Carlares. Pero nosaltres, en aquest cas, hem seguit per la sendera que portavem, que ara es fa mes ampla i poc despres es converteix en una pista nova. Alli neix , per la dreta, un sendero amb marques grogues que ens portaria a Millers.

Photobucket
 
Pero no es la nostra. En portem una altra de cap : Seguirem caminant per aquesta pista entre les restes de les sogues dels pins que han tallat per construir-la. Volem vore el Mollo, i de vegades, entre els tronc dels enormes pins el tenim a la vista.
En arribar al proper collet, molt petit, deixarem la pista i mig camp a traves, mig per l'antiga sendera, tot carenant, farem cap al Mollo de Carlares.
 

Photobucket
 
Intuia que seria algo especial, pero en fer cap me n'adono de que val la pena estar aci dalt. Son 360º de visio sobre tot el port
 
 

Photobucket


La Mola de Cati,   les Moles de Maclac i de Lino, Penyagalera, la Vall de l'Ulldemo, La Mola de Sant Miquel, la Punta de les Carboneres,...

Photobucket
Ja de tornada pel mateix cami per on hem vingut, a la recerca de la pista per la que anavem camiant. Podem vore la taca roja al cim de la qual hem estat abans

Photobucket
Entre un extrany bosq d'alzines farem cap a la pista que abans hem deixat. Anirem baixant seguint el Barranc d'Aiguadonzella fins que ens trobem la pista de Caro a Fredes, que seguirem per l'esquerra fins a situar-nos al nostre punt de partida.

Photobucket
Dactylorhiza elata   Orquis gran
 
I com que no ens en podiem estar, hem aprofitat fer fer una ullada a algunes orquidies que, com nosaltres, tenen la valentia de desafiar el sol, que ara cau de ple.

 


DESCARREGA'T EL TRACK





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada