Pàgina amb moltes fotografies meves del Port, els seus indrets més bonics i orquídies.

També altres imatges del Delta de l'Ebre, Serra d'Irta i altres fotografies que mostren la bellesa del món natural

dissabte, 27 de juny de 2009

SANT ROC - PLA DE L'HEDRA-FONT DE GALDIRI

 

 

L'Sciesj ha escollit Sant Roc per celebrar el final del curs excursionista i acomiadar els joiosos sentiments que el caminar plegats ens desperta fins passat l'estiu. L'excursio es curta i d'entrada, malgrat que conec prou el terreny, se que em sorprendra. Els Port sempre ens sorpren i en Vicent Pellicer, l'anima del grup, sempre amatent a mostrar quelcom per enjogassar-nos: que si una bassa, que si un sender, que si "fixeuvos en aquestes orquidies, aquests refilets" o senzillament despertant-nos l'imaginacio amb la toponimia.

Bon final de temporada que ens ajudara, amb nostalgia, que amb l'entrada a la tardor, puguem passar mes lleugerament  la desesperança del final de vacances i acomiadar l'enyor de  les petjades compartides amb botes amigues.

Photobucket
 
El nostre cami comença a Sant Roc.
 
Photobucket
 

Agafem una sendera recientment netejada que s'enfila muntanya amunt  a per la pista que puja de Paüls al Mas del Povill.

Ben aviat, amb les forces fresques del mati, agafarem alçada i entrarem en el "Territori Povill". A la nostre dreta, a l'ombra del bosc, deixarem  el Clot d'en Cigalà. Ens fixem en la curiositat toponimica que malgrat que els "ebreus" no utilitzen l'article "en" , aquest  s'ha quedat incrustat en la toponimia.

 

Photobucket
 
Al cap de poqueta pujada, topem amb la bassa del Povill.
Anem caminant per una pista passejant entre els bancals del Povill.
 
 
Photobucket

Hem ignorat una sendera a ma esquerra que es la que sempre s'utilitza per pujar al Coll de l'Avenc per poder visitar la Font del Povill, ara vinguda a menys pero que en el seu temps fou molt apreciada pels Paülsencs .

Malgrat aixo, les bestioles la segueixen utilitzant.


Photobucket
 
Tornem a la pista i seguim caminant entre plans i bancals.

Photobucket
 
Al davant nostre la Faixa del Cingle. Podem vore, a la distancia, petits murs de pedra seca fets pels pastors.
 

Photobucket
Un pi de formes poc habituals surt a l'esquerra. Mai abans me n'havia adonat. Es el Pi de les Tres Branques
 

Photobucket
 
El cami comença a fer-se dur. La pujada, la calor, potser una mica la desgana relaxada fan osca.
Al davant nostre, la Punta de l'Aigua.

Photobucket
 
Ja queda poc de pujar. Ben avia ens topetem , en una bifurcacio, amb la Cabana de Jordi a l'esquerra. Per la dreta fariem cap al Coll de l'Avenc. De cara a la cabana, dues senderes mes. La de la dreta, entre uns pins ombrivols, al Coll de les Canals.

Photobucket
 
Pero nosatres anirem per l'esquerra, entre un pins tapissats d'orquidies que alegren les xafades.

Photobucket
 
En unes gambades el bosc cambia d'aspecte : pins mes esgarriats pero  mes robustos. Es l'Ombria de l'Isidre.

Photobucket
El cami, que fins ara anava planejant inicia la davallada amb ganes.
 

Photobucket
 
Al davant nostre, la Roca Blanca

Photobucket
 
A la dreta, el Coll de les Canals i mes a dreta, la moleta del mateix nom

Photobucket
 
La sendera , mes avant es troba amb una altra que ve del Coll de les Canals. Aci, nosaltres a esquerra i cap avall. Passarem la Font de Galdiri. Ombra i frescor amb un bon glop d'aigua, i el Mas del Torrat.

Photobucket
 
A l'esquerra i per damunt de la teulada, si estirem be el coll vorem la boca oberta de la Cova Enrella i damunt d'ella el Bosquet dels Plans del Bou.

Photobucket
I, ja seguint la pista amb la Coscollosa a l'altra banda de la vall, tenim el repos de l'ombria de Sant Roc . Alli, asseguts al voltant d'un corró, rodejat de bones viandes i millors begudes farem la celebracio que tot esperavem .
Fins ara, tot lo altre era una escusa

1 comentari:

  1. Ddesprés d'un bon passeig, no hi res millor que una bona taula, amb bones viandes i bona companyia!

    ResponElimina