Pàgina amb moltes fotografies meves del Port, els seus indrets més bonics i orquídies.

També altres imatges del Delta de l'Ebre, Serra d'Irta i altres fotografies que mostren la bellesa del món natural

dissabte, 2 de maig de 2009

LLOMETES DE VENANCI - BARRANC DEL CORB - LA PARIDORA - CLOT DE LA PEGA

 

El Barranc de la Paridora es una de les llepolies preferides dels barranquistes al Port.

Pero nosaltres, Jose Luis Ordovas i jo hem fet un cami invers. El remuntem . Pero abans hem hagut de baixar pel Barranc del Corb.

El Port , estructuralment parlant, te una aliniacio general de NE a SE i per aquesta part que ara caminem tot un seguit de cavalcaments i plegaments van seguint paralel.lament aquesta orientacio. El Barranc de la Paridora, que neix una mica abans de Llinars comença el seu recorregut amb aquesta direcció, del NE cap al SE utilitzant el cami insinuat per un cavalcament. Estem en Territori Jurassic. A mesura que anem circulant pel Cami de la Gavarda anirem veient l'imponent paquet de calcaries i dolomies de la Mola de Cati a la nostra esquerra, les calcaries del jurassic mig, del Dogger-Neocomia i a dreta, les Foies, Casserres, els Savinars: les calcaries margoses del Dogger.

I de sobte, el barranc que fins ara anava baixant planerament, fa un gir de 90º a dreta i es torna slvatge,comença donar salts tallant tot l'imponent paquet de calcarien jurasiques. Mes avall, es tranforma en l'Algars i a l'açada del Mas de Pau es troba un terreny mes antic, el Triassic. Finalment talla els conglomerats terciaris de Penyagalera i la Ballestera i a l'alçada de Nonaspe s'ajunta al Matarranya

 

Stitched Panorama

La porta del Port que utilitzarem sera la tortosina, el caragol. Es una aproximacio que en dies nitids ens mostra la grandiositat del massis.
Quan arrives al portell i et gires, la immensitat del paisatge no et pot deixar indiferent. El Barranc de Farrubio als teus peus flanquejat per la Barcina , la Fortalesa i la Mola del Catala a dreta i la Punta de Farrubio a esquerra et fan dirigir la mirada a l'horitzo: lluny, molt lluny el delta i la Mediterrania que et donen la sensacio de venir a tu.
"Vora els serrats i arran del mar, s'obre una plana riallera ...."

Passat el portell seguirem carretera i arribant al Coll de la Carrasqueta, sense passar-lo girarem  i tindrem dues opcions : pujar a la Mola de Cati i seguint la pista baixar a la bassa de les Moletes de Venanci o be continuar fins Llinars i alli agafar el Cami d les Gavardes. Aquest darrer cami es mes llarg pero possiblement es mes aconsellable si no anem amb un tot terreny.
Photobucket

El nostre punt de partida es la bassa que hi ha vora les Llometes de Venanci. Aquesta bassa, enmig d'un territori de vegades poblat per bous i vaques braus te un bassi per abeurar aquests animals. Suposo que la maniga d'aigua que  hi arriba i   nodreix deu de ser una canalitzacio de la Font dels Bunyols, situada a prop de la bassa i en major alçada.

Photobucket
Ens posarem a caminar per la pista que va cap a l'oest i que puja a la Mola de Cati. Pero nomes uns 100 metres ja que en un parell de minuts ens desviarem a dreta per una pista barrada amb una cadena. Ens dirigim cap a Paella, l'Enclusa i els Masets de Lino. A la nostra esquerra anem deixant la Mola de Lino, tal com podem llegir al mapa de referencia d'avui, el de l'editorial Piolet. Curioses formacions calcaries, molt habituals al port sen's presenten a la vista.
 
 
Photobucket
 
A la nostra dreta anem passant per dalt  del Barranc de Paella que continua en l'Algars. Alla al fons, perduts entre el bosc, els Teixos I i II de l'Enclusa.
I a dalt, a l'altra banda de Barranc, la Miranda, el Barranc de Tall Cremat - Barranc de Sanpero, Barranc de la Vall Negra, la Punta dels Savinars, ..
 
 

Photobucket
Anem passant per un bosc on abunda l'alzinar, pineda i boixar.


Photobucket
La nostra pista arribara a una de mes important. Per l'esquerra aniriem al començament de la Canal de Rito i pista avant, a la Mola de Cati.
Nosaltres, pista a dreta. En pocs metres, l'Enclusa i vora ella, a dreta i marcat amb una fita, un baixador que mena als Forats de l'Algars, Barranc de Paella  i mes endavant s'ajunta amb el nostrte itinerari vora el Barranc de la Paridora.

Photobucket
El Barranc de la Vall Negra i a la dreta, el Serrall.

Photobucket
La nostra pista, que finalitzaria als Masets de Lino sera abandonada. A la dreta, una nova pista que baixa sera la nostra elegida. Comença la davallada. En pocs metres trobarem una sendera que abandona la pista per la dreta. Fites i marques roges seran a partir d'ara el nostre guia i no ens abandonaran fins al Clot de la Pega. Encetem una bona sendera, ben marcada pero no esperem una davallada facil : fortes baixades, passos entre pedres i travessades del barranc que normalment porta aigua seran la tonica de la davallada.
Ens endinsem en el territori del Corb, el barranc.

Photobucket
Ben aviat ens saludara l'aigua. Una petita caiguda d'aigua que es recull en una basseta es l'inici del curs d'aigua. Es la Font del Barranc del Corb. Vicent Pellicer, en el seu llibre sobre les Fonts del Port parla d'un malmes bassi. Ja han passat mes de deu any i nosaltres no n'hem trobat cap resta.
 

Photobucket
Entre el bosc, de vegades una finestra a l'altra banda de l'Algars. La Miranda, seguida per l'altipla de Terranyes surten a la vista.
 
Photobucket
 
El cami segueix baixant. De vegades anem travessant o per la mateixa llera del barranc intentant fer equilibris per no posar el peu dins l'aigua. A mitja baixada ens incorporarem al Barranc del Corb , que sen's ha afegit per l'esquerra i que ens conduirà, en la mateixa tonica que hem portat, fins l'Algars.
Pero pel cami hem de saludar un arbre monumental : el Teix del Barranc del Corb. Es imponent. I tant ho es que a penes li donarem importancia al munt de teixos que ens anirem trobant.
 
 
Photobucket
Seguim baixant. Entre nosaltres i les parets de la dreta nomes es veuen munts de romagueres. Parem orella : l'aigua fa un sorollet caracteristic. Hem de buscar un pas entre la esgarrinxadora vegetació. La recompensa, un petit i idil.lic paratge.
 

Photobucket
El cami ens baixara fins l'Algars. Pero parem esment : una cinquantena de metres abans d'arribar sur un sendera per la nostra dreta que s'enfila. Una fita i alguna marca roja ens la faran seguir be.
Abans de seguir aquesta sendera, acabarem de baixar pel cami que portavem fins  al riu de codols que es el l'Algars. Un cop alli, vigilem unes fites que riu avall ens acostarien al Mas de Pau. Si seguissim codols amunt, en un sospir fariem cap al Toll Blau.
I aixecant el cap, les cingleres de la Vallnegra.
 
Posarem fi a este petit recorregut i anirem a per la sendera que ens hem deixat abans. Ara el que fem es pujar uns 50 metres per on hem vingut i ens trobarem, de pujada a ma esquerra el nostre cami.

Photobucket
Forta pujada i un planeig ens situen al "Rapel dde 35 metres" del Barranc de la Paridora

Photobucket
 
Alli esta la primera bassa d'aquesta remontada de la Paridora. El cami que fins ara anava pel "vessant esquerre del barranc" (recordem que quant parlem de vesant esquerre vol dir que es l'esquerra del barranc aigües avall) el travessa i senfila pel vessant dret per superar aquest primer esglaó i tornar al barranc un altre cop. Les marques roges son el nostre guia. Si no les deixem de banda ens conduïran al final del barranc.
 

Photobucket 
Tal com anem pujant, baixarem al barranc de nou. Pero tambe podem girar el cap enrrera per gaudir de  tota la vall de l'Algars : Els conglomerarts de Penyagalera a esquerra i la Ballestera a dreta dibuixen un contrapunt rogenc a la grisor de les calcaries i dolomies.
No hem d'oblidar alla dalt la Miranda i la cresta que s'escapa d'ella per banyar-se al riu. Un ull ens mira de fit a fit : Es la Foradada de la Cresta de la Miranda.

Photobucket
 
El proper punt on quedar bocabadats es el Toll Negre.
Anavem avançant per la llera del barranc seguint les marques roges. De sobte, aquestes se'n van a esquerra abandonant el barranc. Fixem-nos en aquest punt. Despres hi vindrem.
Pero ara continuem pel barranc ja que en pocs passos quedarem tallats pel Toll i el resalt.
Tornem pels nostres passos fins al punt (ara a dreta) que ens indica pujar amunt, un altre cop pel vessant dret del barranc. Nova pujada i nova baixada.
 

Photobucket
 
Ja hi tornem a ser dins del barranc. Una curiositat : un pilonet que algu ha bastit amb ciment al bell mig del barranc. Potser estem en una divisoria de termes, pero no esta molt clar. Si volem ens podem assomar a veure el Toll Negre des de dalt.
 

Photobucket
Tornem a sortir del barranc. Per pocs metres, hem de salvar un tollet, pero haurem de trepar per una roca llisa i a continuacio baixar per l'altre costat. Tambe pel vessant dret. Encara que no es necessaria, una corda fixa de pujada i baixada ens poden ajudar.

Photobucket
 
Baixem i ens assomem per vore el tollet passat. Al fons, el pilo .

Photobucket
Estem en un aiguabarreig. Pujant barranc amunt , a dreta, el Barranc de Paella pel que com podem vore, baixa aigua.
Pero les marques se'n van pel barranc de l'esquerra, el de la Paridora que per sort esta sec. En cas contrari ens mulleriem els peus. Pero per pocs metres ja que el cami abandonara ja el barranc. Ara passarem a caminar en alçada pel vessant esquerre del Barranc de la Paridora, que l'anirem veient tota l'estona allà baix a l'esquerra.
Iniciem forta pujada .

Photobucket

Mitja volta enrrera per vore la vall de l'Algars. Alla al fons, una taca de verds : els camps del Mas de Pau. Darrera, Penyagalera.

Estem caminant per un sender mes agradable. Marques roges que ens acompanyen i, atenció sen's aplega un caminet per la dreta. O si ho preferiu, fem cap a un caminet. Per la dreta fariem cap al Barranc de Paella.

Pero nosaltres, per l'esquerra fins al Clot de la Pega.


Photobucket
Vora el cami, una fonteta que, com quasibé totes, esta desplaçada en el mapa.
La sendera es transformara un un antic rossec i fara cap a la pista, el Cami de la Gavarda.

Photobucket 
Com que arribem al mateix barranc, ens podem assomar per vore l'inici de la davallada esportiva d'aquest barranc. Comencen ja amb un rapel de 25 metres.


Photobucket
Pero aixo son figues d'un altre paner. Pista endavant, en pujada i intentant estalviar-nos alguna corba, farem cap a la bassa on tenim el cotxe.
Una recomanació. Un cop a la bassa, pujeu a les Llometes de Venanci. La vista es magnifica: les moles de Lino i Maclac, Penyagalera, l'Algars - Paridora, la Miranda, Terranyes, els Savinars formaran ja part del nostre paisatge : Jo hi he estat ahí.
 
I no cal oblidar el terra. Milers de porrases a punt d'esclatar, les peonies que ja estan quasi a punt, l'entapissat de floretes, ens faran dubtar d'on dirigir el ulls.
Pero el meu record ja es presoner d'aquests tolls, arbres, cingleres i ... la primera peonia roja de la primavera.
Com no!. Me n'he recordat de vatros i del vostre amor per les peonies, Mercé i Vicent
 
 
DESCARREGA'T EL TRACK

1 comentari: