Pàgina amb moltes fotografies meves del Port, els seus indrets més bonics i orquídies.

També altres imatges del Delta de l'Ebre, Serra d'Irta i altres fotografies que mostren la bellesa del món natural

dissabte, 9 de maig de 2009

LES FONTS DE FARRUBIO

 
 
 
Quan vas al Port, passant per Roquetes, tens la sensacio (i la toponimia t'ho confirma) que fins que no hi ets al portell, encara no hi has arribat. La vall de Farrubio es converteix en "vistes" per als acompanyants de l'automobil o simplement, el camí d'anada per als excursionistas que pugen caminant.
Pero hem descobert uns barrancs i penyals meravellosos, solitaris i amb forta personaliat. La suficient com per donar-li al coscoll una presencia que sovint li neguem.
Sota l'atenta mirada del voltor, hem començat per baix, per la planta baixa. I ens ha emocionat.
Amb la companyia del bon amic Pere Gonzalez hem anat a fer una passejada per "territori trail" .Almenys el fregadis que s'endevina a la sendera, fruit de les passes llargues i rapides , es una evidència.
Seguint el relat de l'Excursio V del llibre "El massis del Port:el plaer de l'aventura" de Vicent Pellicer Olles hem trobat els ulls que la boira ens ha negat en gran part del trajecte.
 
Photobucket
 
Passada la poblacio de Roquetes i continuant en direccio a  Alfara ens trobarem, a ma esquerra,  una carretera indicant el cami al Parc Natural del Massis dels Ports ( si, si, dels Ports). Aquesta es la nostra. Continuarem i tot just travessem el Barranc de Farrubio per un pontet amb baranes de formigo  hi ha una explanada vora la carretera, a ma esquerra.
Aparquem, i disposem-nos a caminar per uns paratges que de tan propers ens son desconeguts. Val la pena.
 
Recularem uns metres i començarem a caminar per una sendereta que s'enfila cap amunt. La mateixa sendera, excavada en alguns trams a la roca ja ens parla del primitiu pujador a Caro, a Farrubio,...
 
Photobucket
Ja ens hauran cridat l'atencio els farallons que tenim a l'esquerra . El primer , la Mola del Català . Despres vindran, mes amunt,  la Fortalesa i la Barcina
La sendera torna a la carretera per pocs metres i de seguit, a la propera corba, s'escapa a la dreta  per una pista que en poc mudarà a sendera. Per ella arribarem en baixada a la llera del Barranc de Farrubio.

Photobucket
 
Un cop al barranc es cosa d'anar remointant codols. Atencio a la primera visita : la Font d'Ordina apareixera a la nostra dreta. Un rajolinet que desemboca en una pica de pedra que mereix que perguem uns minuts en contemplar-la.

Photobucket
 
El cami continuara per dins del Barranc de Farrubio . Estiguem atents a la sendereta que sorgira a la nostra dreta (recordo que estem pujant) i que esta marcada per una fita. Parem esment que despres la necessitarem. Continuant pel barranc ens n'adonem que es un barranc amb mes personalitat que la que ens imaginavem cada cop que pujavem a Caro per la carretera. Es un trajecte que val la pena trepitjar.

Photobucket
Entre rocs i galets la caminada es fa de bon portar. Potser algun que altre pas no tan facil, res de l'altre mon. La solitud que es respira ens cridara l'atencio. I tambe la multitud de refilets que s'hi senten. El Barranc de Farrubio, cobert de vegetacio s'ens mostra exuberant i alhora ferestec.

Photobucket
Ben aviat el barranc es divideix. A la nostra dreta uns bassis de zinz . Es la Font de Terres Roges.

Photobucket
Ha arribat el moment de recular . Crec que d'ací es podria pujar fins la Font dels Cirers, pero no puc assegurar-ho. Barranc de Farrubio avall fin la sendereta que abans he esmentat i que ara apareixera a esquerra.
 
Photobucket
 
Es l'hora de pujar, i pujar. Ben aviat, un mas vora el cami, a ma esquerra. Just passat el mas, tambe a esquerra una sendera neix . Fites i punts de color taronja amb profussio la situen. L'hem de seguir. Pero atenció en el moment que la sendera comença a perdre alçada l'hem d'abandonar per una que segueix planejant.
 
Photobucket
Nosaltres , Pere i jo varem continuar baixant. Les marques taronja i la sendera caminen en direccio a la Font de les Terres Roges. Quan veiem que no trobem la font decidim tornar enrera. I apareix la magia del Port. Entre els pins i marges de bancals perdem el cami; començant a passar per entre marges i bancals de sobte, esta alli : la Font dels Cirers.
 
Photobucket
 
 
Un llarg bassi fet amb morter i trossos de teula. Alli a la vora hi ha una caseta sense teulada. Ja se sap,...
Nosaltres tornarem per on hem vingut fins la sendera principal, al mas on ens haviem desviat. I a pujar toca. I toca de valent.


Photobucket
 
Entre la forta boira, no es veu res a unes passes; no hem vist la Font del Socostar. La pujada sembla que s'acaba. Som a dalt, a la carena. Com que no es veu res de res, li prendrem manllevats a Vicent Pellicer els seus mots.
"Atenyereu la serralada i us trobareu a les envistes del Barranc de la Vall de la Figuera, del barranc de la Vall Cervera, de les Rases de Marraco, de la bellissima poblacio d'Alfara de Carles. Si mireu cap a la Maditerrania us adoneu que la Punta Farrubio ja es a l'abast"
Girada forta a dreta i carena amunt, quasi planer fins la Punta de Farrubio.

Photobucket
 
Passada la Punta el cami comença a baixar. Esta ben marcat i quan cal hi ha una fita . El camí passa per una clapa d'orquidies , les Orchis mascula 
 
Photobucket

"Com que la vista es clara, i discorre per indrets sense cap dificultat, no tardareu gaire en deixar enrere la punta de Farrubio i la vall d'en Grais"

La vall d'en Grais es mereix la nostra arenció. Alla lluny, entre la boira, la vall Servera. A dreta, la Mola dels Assocats i a esquerra la Mola del Buitre. Mentres estem contemplant una coveta amb una paret que hi ha en aquesta muntanya de sobte, un, dos, cinc, deu voltors surten a escena.

La mola, fa honors al seu nom

 
Photobucket

La vall d'en Grais

Photobucket 
Continuem davallant i en una mitja horeta farem cap a un coll on es troba la Bassa de Ganduls, seca, sobre un llit d'argiles grogues. Aci ja passem a l'altra vall, la de la Canal de Cames Seques
 

Photobucket
 
Passem el collet, deixem a l'esquena la vall d'en Grais .  "Ara, dirigiu l'esguard cap a la vall: el llençol, esplendoros, de coscoll broda les diverses vessants de verd llampant: la plana curulla de  milers d'olivers, s'imposa, amb saviesa i elegància a la frenesia dels cultius moderns"
Som a la vall de Cames Seques i la sendera ens portara a travessar un oasi arbòri enmig del coscollar : Alzines, freixes i el verd descarat d'uns exemplars d'arç son un fermall portat amb elegancia per un coll que al fons es dibuixa. Compte! no l'hem de travessar. Abans vorem, mentres seguim una sendera on no hi manquen les fites , els perduts cultius de l'olivar.
"El sender, fent zigz-zaga, continua cap avall; de vegades, exageradament. Tot seguit apareizerant els primers bancals amb oliveres i garrofers centenaris"

Photobucket 
La nostra traça va a la recerca del fons del barranc. En el moment que hi arriba, una cova. Mes endavant, una paret de pedres, fa un refugi. Ens admiren els bancals. Una construccio de marges perfectes per contenir uns pocs metres de terra, una o dos oliveres.
 

Photobucket
Estem passejant per un Port diferent. Un Port de pagesos, de l'hortet, de l'oli i de les garrofes, on el passat agricola no es tan llunya. Els bancals encara no han estat engolits pel bosc.
El mas de Cames Seques, xicotet, xicotet, surt al cami. Els marges continuen fent-nos parlar.
 

Photobucket
Vora el camí, seca, la codina de Cames Seques
Photobucket
I quan el barranc s'obre a la plana, a la civiltzació, la cisterna del Corral dde Ganduls ens deixa bocabadats. Un bassi de pedra picada fet amb set moduls enganxats entre ells. No us podeu perdre aquesta construcció.
 
Photobucket 
Vora la cisterna una bassa, i tot plegat , davant del Corral de Ganduls .
Aci podriem seguiur la bona pista que va fins la carretera i despres, asfalt amunt fins als cotres.
Pero no podia ser. Just passat el mas (no us perdeu les escaletes que han fet als marges per pujar entre els bancals) seguirem mig camp a traves, mig per senderes abandonades fins al Mas d'Arasa i per l'entrador d'aquest, al Peu de la Costa. El cotxe, un cop mes ens ha estat esperant pacientment tot el matí.
 
 
 
PER DESCARREGAR-SE ELS TRACKS

6 comentaris:

  1. Tenia moltes ganes de fer aquest recorregut, però després d'això que ens ensenyes m'espavilaré per anar-hi ben aviat.
    M'han agradat les fotos, especialment les panos.
    Salut i cames.

    ResponElimina
  2. Hola, Lluís!!! Després de veure les fotos i d´haver llegit el recorregut de la ruta (i també al llibre de Vicent Pellicer), m´ha canviat la percepció que vaig tindre quan vaig pujar al Caro per la carretera al veure el barranc de Farrúbio. Em va semblar en un principi una superfície totalment deforestada, segurament pel foc, si no m´equivoque. Però al veure els paratges de les fotos, pareix que la força de la natura acaba imposant-se i a poc a poc va esborrant les ferides que li causa l´home. Altre lloc que cal visitar quan torne al massís del Port.
    Tinc un blog en el que estic penjant rutes per les serres de les comarques del sud del País Valencià: caminsisendes.blogspot.com. Ajudeu-me a fer-lo rular!!! Gràcies. Salutacions.

    ResponElimina
  3. Hola, Lluís, per fi avui tinc una estoneta i he entrat a veure les fotos i la crònica de la sortida.
    Realment va ser una excursió molt guapa.
    M'encanta el te blog, ets un crack, jejeje.

    A veure quan podem fer la propera, tenim pendent la de la serra d'Irta.
    Salutacions.

    ResponElimina
  4. Després de sortir del bosquet de pins i quan les rampes de pujada són més fortes... a la nostra esquerra hi ha una construcción antiga que sembla una conducció d'aigua, amb vegetació típica de font.

    ResponElimina
  5. Gracies, sernur. Ha d'estar per on dius. Fa uns anys va ser netejada i arranjada. Pero el cert es que encara que anava fixant-me, no la vaig vore. La boira era espessa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És la font del Socostar, a tocar la drecera

      Elimina