Pàgina amb moltes fotografies meves del Port, els seus indrets més bonics i orquídies.

També altres imatges del Delta de l'Ebre, Serra d'Irta i altres fotografies que mostren la bellesa del món natural

divendres, 1 de maig de 2009

BARRANC DEL SALT - PI PASTOR - PORTELL DE L'INFERN

 

 

01052009-0905_PiPastor-PortellInfern_1518

Cada volta que surto a caminar m'emporto a casa un munt de sensacions, pensaments, imatges,... Pero de totes elles, m'agrada fer una tria .

Assegut a casa deixo volar la imaginació, recorro tots els moments del dia, totes les paraules compartides amb els companys de ruta, i intento (que es cosa dificil) quedar-me amb allò que mes m'ha arribat : un lloc, una sensacio, una imatge.

Avui, ha estat l'Aquilegia.

Tots tenim una flor que ens roba el cor. I la meua es l'Aquilegia. La textura dels petals, le morfologia, l'esveltesa, ... i el seu blau. Sobretot el seu blau. Evocador. Blau pel que a traves dels xicotets bocins de vidre que algun cop trobem entre les runes dels masos som transportats a una infantesa de mares que ens fan fregues de  "vicsvaporub".

 

01052009-0905_PiPastor-PortellInfern_1526

La ruta comença al Barranc de la Fou. Per arribar-hi, sortim de La Cenia, pantà i tot just passant el pont, pista de terra a dreta.

Amunt durant uns quatre quilometres. Pasarem masos, pistes, pontets, la Font de la Canaleta i ja de seguit, una pista a ma esquerra que travessa el Barranc de la Fou per un pont. Som a la Cova dels Ferrins.

01052009-0905_PiPastor-PortellInfern_1508

Continuem per aquesta nova pista, compte que hi ha una cadena, i deixant bifurcacions farem al  Refugi Forestal de la Tenalla.

Podem aparcar i preparar-nos a pujar .

01052009-0905_PiPastor-PortellInfern_1421

La pista del Sola d'En Brull, la nostra, surt d'on hem aparcat. A ma esquerra.

Per la dreta continuariem cap al Salt.

01052009-0905_PiPastor-PortellInfern_1423

Pujant per la pista, entre el verd lluminos dela aurons anem agafant alçada.

A l'altra banda del barranc del Salt tenim les Coves Llargues, l'Enrocador i hem d'intentar distingir, que es pot, el Mas de Peraire.

 

 Salt-PiPastor-PortellInfern, Pano 1,

 

01052009-0905_PiPastor-PortellInfern_1426

La pista ens dirigeix la vista cap la impressionant paret del Morral Desplegat.

01052009-0905_PiPastor-PortellInfern_1427

Barranc del Presseguer

01052009-0905_PiPastor-PortellInfern_1429

Morral desplegat

01052009-0905_PiPastor-PortellInfern_1433

Mentres caminem i contemplem els morrals, barrancs i boscos que es perden entre la nostra vista farem cap al Pi Pastor. Es en  una corba molt tancada i a la seua vora han posat un gran cartell anunciador .Vora seu, una miranda sobre el Barranc de la Fou i el del Sola d'en Brull

01052009-0905_PiPastor-PortellInfern_1435

La pista continua un trosset per a convertir-se en una sendera que va planejant pel Sola d'en Brull. Alla baix, al fons, el Barranc del Sola d'en Brull.

01052009-0905_PiPastor-PortellInfern_1439

I entre el bosc de pins arribem al Coll del Ferri , per on passa PR - CV - 75.1 que puja del pantà, del Mas de Joan.

Es l'antic cami que comunicava Fredes amb els Mangraners i el Moli l'Abat. Es una meravella de sender. Gairebé tota l'estona caminarem sobre un empedrat molt ben conservat.

01052009-0905_PiPastor-PortellInfern_1447

Fins arribar a un collet. Compte que la visio del paisatge ens fara caure a terra. Es un paisatge grandiós amb un nom poc afortunat.

Estem al Portell de l'Infern

01052009-0905_PiPastor-PortellInfern_1455

El camí passa vora els Bassis del Portell de l'Infern. Tres troncs buidats que recullen el degoteig de les parets. En un d'ells trobem una inscripcio i una data. Estem als anys quaranta.

04052009-[1]_0905_01_Salt-PiPastor-PortellInfern,_Pano_1 

Aixequem l'esguard i a l'altre costat del Barranc  podem distingir la silueta del Tossal d'en Cervera

01052009-0905_PiPastor-PortellInfern_1465

Coves del Portell de l'Infern

01052009-0905_PiPastor-PortellInfern_1472

Ara hem d'estar atents. Passades les coves i els bassis hem de localitzar una sendera a la nostra dreta que inicia la davallada cap al barranc. Al nostre davant , mentres baixem, el cingle del Morral d'en Piles.

01052009-0905_PiPastor-PortellInfern_1486

La sendera va a buscar un barranc, el travessa i continua entre el bosc. Es una sendera comoda, no gaire pronunciada i neta. Podrem gaudir, durant la davallada, de flors i falgueres

 

01052009-0905_PiPastor-PortellInfern_1491

Fins fer cap al Barranc del Salt. El podem travessar per una petita resclosa que fa de cami. Quatre gambades i la pista que ve del salt cau als nostres peus.

01052009-0905_PiPastor-PortellInfern_1506

Caminant per la pista, de baixada, alla dalt, per la nostra dreta, la Punta del Sola d'en Brull a qui li estem fent una volta circular. Tambe distingirem  la Cova de l'Aire .

01052009-0905_PiPastor-PortellInfern_1507

Baixant per la pista, hauriem de travessar el barranc.

Pero no ho farem. Continuarem recte entre uns bancalets. Alli esta el Bassi del Barranc del Salt. I en molt pocs minuts, el Refugi Forestal de la Tenalla.

 

04052009-[2]_0905_01_Salt-PiPastor-PortellInfern,_Pano_

Punta del Sola d'en Brull. Morral Crivalos. Jonqueret. Portell de l'Infern

 

01052009-0905_PiPastor-PortellInfern_1514

Alli es on podem travessar el riu. Tenim un pontet i farem cap al cotxe.

Pero no es pot acabar aquesta ruta sense una visita obligada. Caminarem un centenar de metres pista avall, per on hem vingut aquest mati en cotxe, fins trobar un senderó a dreta que s'enfila fins la Font de l'Ombria. La trobem tapissada de violes d'aigua.

I alli a prop, solitaria i esperant-me, l'Aquilegia. Com si em digués : Torna, t'estarem esperant !.

DESCARREGA'T EL TRACK

2 comentaris:

  1. Hola! he arribat aquí per casualitat, i simplement volia comentar que l'aquilegia també és la meva flor preferida!!! és una flor realment preciosa!! m'ha fet molta gràcia veure-la aquí!!! i no en tenia ni idea que també n'hi havia als ports!!! hi hauré d'anar a veure si la veig!!!
    merci per la descoberta!
    Laia

    ResponElimina
  2. Si voleu també en podeu dir corniol blau que és més bonic.

    Salutacions cordials

    Eduard

    ResponElimina