Pàgina amb moltes fotografies meves del Port, els seus indrets més bonics i orquídies.

També altres imatges del Delta de l'Ebre, Serra d'Irta i altres fotografies que mostren la bellesa del món natural

dissabte, 25 d’abril de 2009

TOSCAR-CLOTES-COVA DE LA MENTA-FONT BOSC NEGRE

 

Era alta i la negror que sempre vestia, malgrat que sempre anava desperrucada,  la feia digna, senyora. La veia de vegades arribar pel cami del riu. Parlaba fort, a crits. Com la gent del pais. Caminar a gambades, movent el cos a bandejades i parant-se a parlar amb tot aquell que es trobava era la seua picardia. A parlar i a ensenyar el cistell.

Era Rosa, la dona d'en Met del Molí. No la coneixia ni havia parlat mai amb ella. Pero ens saludavem.

Jo de vegades , a la primavera, li mirava de reüll el cistell, curull de, ... bo ja sabia de qué. Tots els del poble sabien de que. I ella caminava ufana, somrient, conscient de l'enveja que causava als qui la veien.

A tots no. A mi m'era igual. En la meua despreoupació encara no havia apres a distingir  les petites joies que la primavera i el bosc ens podien oferir al paladar. Encara estava en la fase de les maduixetes.

Pero les seues passejades no passaven de llarg. A la nit, a la societat, cerveseta a la tauleta i una bona ma de truc entre mans la gent ho comentava. "Avui la Rosa venia del bosc amb un cistell ple a vessar. Morirà i a ningu li haura dit on estan les clapes ".

I va morir i a ningú li ho digué.

Bo, almenys a mi  del lloc on està em feu una ulladeta: al mig del camí,  deixà caure'n una.

 
Photobucket
Sortim del Toscar vora el transformador que deixarem a la nostra dreta i començarem amunt per l'antic cami empedrat que pujava del Toscar cap a les Foies i les Clotes.

Al poc, i sempre senyalitzats, deixarem a esquerra la sendera a Cova Pintada (al coll de Morera), per l'esquerra una bifurcacio a la Cova dels Adells, una altra a la Font del Bosc Negre, que es per on tornarem. Mes tard una  a esquerra fins al Raco de l'Auro i finalment una a dreta que va al Coll de Carabasses.
La sendera, un empedrat que va travessant el Bosc Negre,  esta envoltada de flors: orquidees, violes, primules que ens van acompanyant.

Photobucket
Finalment farem cap al Coll d'en Caubet on trobarem el GR 7 . Alli tombarem a dreta i despres de passar pels Plans de Caramasso farem cam al Coll de Carabasses on s'ens afegeix la sendera que abans haviem deixat per la dreta.

Photobucket
El GR comença a ger una davallada suau per anar a parar a les Clotes. Primer deixarem una bifurcacio que per l'esquerra ens deixaria a la pista de la Vall d'Uixo i d'alli a Terranyes. Nosaltres continuarem pel GR fins al Refugi del Toscar .

Photobucket
Continuem pel GR 7 Deixem a esquerra una sendera que passant vora Punta Serena va al Coll de Saleres .
 
Photobucket 
Ben aviat el bosc s'obre per l'esquerra i comencen a obrir-se les vistes . Primer sera el Barranc de Lloret
Photobucket
El GR 7 va planejant, amb alguna que altra pujada, entremig del bosc. Aviat vorem alla baix el Mas de Quiquet i la Franqueta.

Photobucket
Mes tard, sera el Barranc del Carrer Ample

Photobucket
 
Fins que farem cas a les Rases de Marraco, al Coll de les Mirandes. Alli cambiarem de vessant i ja començara la davallada. Abandonem el GR 7 i anem perdent alçada cap a l'esquerra en diagonal sense seguir d'altra sendera que les que amb el seu pas vant fent bous, vaques i cabres.

Photobucket
 
A baix nostre, mare i fill passegen per l'aixaragall

Photobucket
 
La davallada es fa sense complicacion. Cal estar atents a endevinar el baixador que travessa les diverses barreres rocoses. De vegades la incipient sendera ens ajuda, pero no massa

Photobucket
Prompte vorem cap a on ens dirigim. Alli baix, el mas d'en Mari amb la seua era i al fons la vall del Barranc de la Conca 
  
Photobucket
 
I aixis, ben aviat, la Cova de la Menta es situara al davent nostre. Hem fet una bona baixada per alla on ens pensabem que ens estimbariem.
 
Photobucket
 
A partir d'ara el cami sera mes amable. Marcat i planer anirem trescan entre les porrasses. Marraco a la dreta, el Barranc de la Conca a esquerra i al fons, Caro

Photobucket 
Darrera nostre, Alfara.
 
Photobucket
En uns minuts ens aplegarem a les restes del Mas d'en Marí

Photobucket
I a la Font d'en Marí , amb un bassi en molt mal estat.
Caminant vorem a la dreta, el Mas del Roig que aprofita les baumes. A la vora, trobariem la Font dels Corralets, a baix de tot d'una reblera.

Photobucket
Seguint cami ens acostem a la Cova dels Adells i Cova del Curro . El cami ens atansa, pero quan estiguem a les envistes, deixarem el cami, en baixada per la dreta fins a vore la joia del dia,

Photobucket
La Font del Tormo o dels Pradets. No te res. No val la pena sortir-se'n del cami per visitar-la. Pero es la joia del dia. La que quan arribes a casa, amb aquesta felicitat que et donen les endorfines i penses quin ha estat el climax de l'excursio et ve al cap.
No te res, com no tenen res els contrapunts de Tomas Luis de Victoria. Nomes el
que li cal. Sense ornamentació. Aigua, poca, un xorret. Una lleugera depresio al terra que n'acumula.  Unes discretes falzies... i un tormo que li fa ombra i que la mante fresca.
Però ha estat un moment esplendid. Intens. I concentrat. Com aquells somnis que duren segons pero que quan despertem pensem que hem estat tota la nit amunt i avall.
No te res pero m'ha impactat. I em segueix impactant. Alli, fent la foto, potser no fent-li massa cas. Amb les llunyanes veus de la gent a l'altra banda de barranc, a la Font dels Adells.
I alli tots sols, Vicent Pellicer i jo fent-li una ullada a tot el que hi havia darrera del teló. "Vine que t'ensenyare una cosa que no li ensenyo a quasi ningu" . No he fet el xiste fàcil i l'he seguit dòcilment muntanya avall. Sabia que la recompensa estava assegurada.
Pero, segueixo pensant que la font no te res, que no paga la pena la visita, pero tot està allí, a l'altre costat.
Gracies, Vicent.
 
 
Photobucket  

  De la font, a la Font dels Adells vora la Cova del Curro, per una sendereta que travesa el barranc i puja fins alli. Un descans i de visita a la Cova dels Adells, que tenim, al costat.
En aquest punt trobarem dues possibilitats de continuació. A esquerra, cap al Toscar, a la sendera del matí. A dreta, a la Font del Bosc Negre. Coneixem la font i no ens volem perdre l'espectacle despres d'aquestes pluges.
 
Photobucket
 
Anem caminant per sendera molt marcada. Per mitja vessant anem passant la Solana de les Feixes. Allà al fons, el Barranc del Bosc negre, el Barranc de la Conca, les cases del Toscar,..
 
Photobucket 
I a prop d'alli,, una altra sovatge  amb la cria

Photobucket
 
 
. Poc despres, creuant un filat per una porta abandonarem el territori bous braus i ja farem cap a la Font del Bosc Negre. Espaterrant. Sobreixida. 

Photobucket
La sendera va a parar al cami empedrat del matí. Ja veiem El Toscar i l'Ermita de Santa Magdalena.
 
Photobucket
Un esforcet, lleuger que es de baixada i ja estem al transformador.
Un cop alli, no podem deixar de banda la luxúria. Som a les Fonts del Toscar.
 
MES INFORMACIO I EL TRACK 
 

 

4 comentaris:

  1. Tot un espectacle disfrutar les fotografíes i el fabulós texte que les acompanyen.

    ResponElimina
  2. Vaig estar al Toscar en febrer, és un racó preciós, i sobretot les seues fonts, paga la pena el viatge per conéixer aquests indrets.

    ResponElimina
  3. Apa Lluís!
    Ja no sé com xalo més, si fent la caminada o sentadet tranquil.lament a casa prenent cafè, llegint lo teu post i gaudint les imatges .
    Estic convençut que la múrgula al mig del camí va ser un regal que la Rosa et va fer, ja que en vida t'havies guanyat el seu respecte.
    Confio poder acompanyar-vos en moltes passejades,i.....ja procuraré que no en passen per alt les joies, a cops amagades, o no! que tans sols sabeu trobar les persones que estimeu lo Port.

    ResponElimina
  4. Ai, Lluís!, que el Port et té ben robada l'ànima! A mi, també! Ja fa una pila d'anys que me'l va robar! I ja saps que compartir amb tu els regalets que la natura guarda tan zelosament és tot un plaer! Una abraçada!

    vicent

    ResponElimina