Pàgina amb moltes fotografies meves del Port, els seus indrets més bonics i orquídies.

També altres imatges del Delta de l'Ebre, Serra d'Irta i altres fotografies que mostren la bellesa del món natural

dilluns, 20 d’abril de 2009

FREDES : MASOS, NEVERES, FONTS I MOLINS

 

Estem a l'extrem SW del Port, pels antics dominis de Benifassar. La Tinença. Bel, Castell de Cabres, Coratxar, el Boixar, Fredes , Bellestar i La Pobla de Benifassa formen uns paisatges que a la vista ens mostren una transcisio entre el Maestrat i el Port mes ferestec. Som als dominis de la pedra seca. De l'esfors d'homes i dones en el dia a dia. Pastors, artesans dels bosc i llauradors han manipulat un paisatge per fer-lo seu. I això es nota mentres anem caminant : Corrals, pous, fonts, basses paredades, neveres, masos, camins empedrats, barraques de pedra seca, .... i marges, molts marges que convertiren l'indomit bosc en racons de productivitat. Horts, terra de pa,.... que ara estan tornant al lloc d'on vingueren : al bosc.

En aquesta part del port, a nivell excursionista, ens trobarem que al sortir de les pistes i de les senderes classiques haurem de pagar un peatge en incertesa i esgarrinxades. Caminarem per senderes mig perdudes, camp a traves, posques fites i quasibé cap marca. La recompensa, el territori inhospit, el cant dels ocells, el joc de llums entre les branques de l'alzinar, ... o el repos tranquil de la cria d'una cabra sobre la teulada del vell mas.

He encetat un nou mapa, el de Tossa Cartografies "La Tinença de Benifassa" i l'hem fet servir per planificar la ruta i seguir-la pel camp. Encara que en parlare en un altre moment, cal dir que per a aquesta zona em sembla una opcio mes precisa i documentada que el mapa de Piolet.

0904_Fredesblog

 

Anem a fer un itinerari disenyat a partir d'un del llibre " A peu pel Massis del Port" de Vicent Pellicer. El nostre itinerari, que l'hem fet circular,  comença a la Colònia Europa de Fredes. Per arribar-hi cal agabar la carretera que es dirigeiz a Fredes i uns quilometres  abans trobarem la urbanització Colonia Europa. Alli podem aparcar i començar el camí.

0904_Fredesblog-3

 

Cal prendre la carretera que porta al Boixar i anar caminat per l'asfalt. A la nostra esquerra, alla al fons, la vall ens mostra les alçades per les que ens movem. Anem per sobre dels mil metres. La primera parada, el Pouet de Felix. Malgrat que podem arribar a el baixant per la muntanya. Pero es un cami que no us recomano. Mes si pensem que aquest pouet l'hem vist vora la carretera mentres pujavem en cotxe. Aixis que la cosa es ben senzilla. Parem el cotxe a la corba que hi ha vora el pouet i el visitem descansadament.

 

0904_Fredesblog-2

Caminant per la banda esquerra de la carretera del Boixar ens hem de fixar en les restes d'una antiga pista que surt a l'esquerra . Alli baix, envoltada de romingueres, mig amagada esta la Nevera del Mas Nou. Tems era temps es pasava l'hivern, primavera i part de l'estiu plena de neu i gel esperant ser carregada en carros i cavalleries per a ser baixada, protegida en caixes i palla, a la plana on la gent refrescaria els migdies calorosos.

 0904_Fredesblog-15

Ara, tornats a la carretera i uns passos mes endavant, estarem ja al Coll de  Sacanella. A la nostra dreta, el proxim desti, el Mas Nou. Mes enllà ,el Mas del Colletà i al fons Serra de les Albardes. Tenim una pista a ma dreta que porta al Mas Nou. Pero nosaltres, a esquerra, i abans d'arribar a dalt de tot del coll caminarem per una altra que sur a l'esquerra. On deu anar.

0904_Fredesblog-10

Una mica mes enlla dels cent metres, l'abandonada pista es transforma en sendera. Descendeix i provem de seguir-la un ratet. Fins que sen's mostra una visió amplia i oberta, Alla baix, la vall. I al bell mig, el Bellestar. La sendera segueix cap avall, amb fites. Pero no es la nostra història .

0904_Fredesblog-13

Gratificats per la visió, tornem enrrera pels nostres passos. Un un moment determinat una fita a la nostra esquerra ens fa separar de l'antiga sendera i pujar uns pocs metres. Anem avançant, mig camp a traves, paral.le. a la sendera d'abans, en direcció a la carretera. De sobte, una aparicio. Un pou, una basseta i un bassi. Estem a la Font de la Figuera.

0904_Fredesblog-17

Continuarem per la borrosa traça fins l'abandonada  pista d'abans i  continuarem fins l'asfalt.

Ara sí. El Mas Nou ens espera. L'entrador amb una cdena esta a l'altre costat de la caretera. Ull i no agafem la pista del Mas de la Faixa. Nosaltre, però, cansats de l'asfalt tampoc volem pista. vancem una mica per la carretera i llavors tirem pel dret, fins al mas. Es de bon caminar i s'agraeix una mica de passetjada entre els pins.

_-3 

Al voltant del mas trobarem un parell de pous de bon veure. Aquest, que semblava dedicat a l'abeuratge del bestiar

0904_Fredesblog-19

I aquest mes proper al mas, amb unes escaletes fetes al marge que permetria baixar amb el canter a per aigua.

 

0904_Fredesblog-21

Vora el pou, el poal. Cal quedar-se quiet un ratet ací. Els ulls mig clucs i deixar passar la pel.licula del temps. Quants poals hauran omplit eixe forat?

_-2

Del mas baixa una pista desdibuixada cap al barranquet, passa per davant del primer pou i puja, perdent-se la traça fins la carretera. L'asfalt sembla que avui sera el nostre calvari. Sort que esta a punt de ploure i l'ambient ens fa respirar frescor i humitat.

A ma esquerra una sendera amb fites ens atansa a una bassa, la nevera de L'Ereta de les Bruixes  i a un nou paisatge, el poble del Bellestar , cap al que davalla.

Pero lo nostre esta a l'altre costat de la carretera. Aixis que reculem, travessem la carretera i iniciem pista. A esquerra una bassa i en pocs minuts i darrere d'una corba pronunciada,  la Font del Monso. Un pouet, un bassi, una bassa i un munt de romingueres omplen l'enquadrament.

 0904_Fredesblog-24

La pista continua avall fins una cruïlla. Una porta canadenca que no hem de creuar seria el passaport al Mas de Quico. La pista de la dreta ens deixaria a la nostra amiga, la caretera del  Boixar. I un assagador que resseguix un filat, l'opcio mes tentadora, sera la nostra preferida. Al fons el Boixar.

0904_Fredesblog-4

I un mar d'ones de pedra seca sen's obrira al davant. L'hem de solcar embadalits. Cabanes, neveres son les notes en aquests pentagrames dibuixats pel marges.

0904_Fredesblog-6

El lligallo es transforma en pista que ens mena a un riu, el Riu de l'Empedrada. I alli el Moli Vell. I el sentiment es posa a volar. Hem estat entre abandonades terres de pa i arribem al moli que no roda. I on esta aquesta gent?

0904_Fredesblog-8

La pista es fa mutua companyia amb el riu . El travessem i l'esplendida visio del Barranc de l'Empedrada, el Moli Vell i el Boixar costen de deixar-se a l'esquena.

0904_Fredesblog-11

Un bon amic, el GR 7 es presenta i ens demana companyia.

.- Si, pero abans he de fer una visita. El Moli de Baix. Solitari i dessolat entre les aigües noves d'aquest barranc.

0904_Fredesblog-14

El GR 7 transcorre per una pista, I per ella tambe nosaltres. El deixem per uns moments per fer-li visita al Mas de l'Hostalet i abandonar la pista de Trencaaladres i del Mas de Roda.

0904_Fredesblog-16

Amunt per recuperar el Gr7. Pero per poca estona. En una solsida l'hem de deixar i mig camp a traves, mig per sendes perdudes farem cap al Mas de la Faixa.

Alli es te la sensació d'estar en territori abandonat. Pels antics habitants del Port, pels nous turistes de la natura, ... Tot sembla ignorat.

0904_Fredesblog-18

Vora el mas, la Bassa del Mas de la Faixa i un pou ple d'aigua i de romingueres. Ara a per un fita, vora la qual iniciarem una sendera. Amb poques marques pero molt bonica. Cal seguir el corrios deixant de banda dos clares bifurcacions a esquerra.

0904_Fredesblog-20

La recompensa, la passejada pel bosc i tambe la Font del Corbassí.

0904_Fredesblog-25

 

Un pouet, Pou de la Font del Corbassí i uns bassis alletaven els masovers de la contrada. Unes runes a la vora mudes testimonis d'aquest fet ens ho han dit.

0904_Fredesblog-5

El Mas del Corbassí es aqui a prop.

0904_Fredesblog-7

I tambe la pista que encetem i que ens passara vora el Mas de la Mina. Abans, pero, parem esment en un pouet a la dreta de la pista. Enmig d'un marge

 SENIA_MAS_MINA

Ja al mas, esta la Senia del Mas de la Mina. Vicent Pellicer ens comenta que hi ha molts esglaons per baixar a l'aigua. No ho podem testificar. L'aigua vessa per la porta.

Aquesta senia ve alimentada per un cana fet de lloses i tapat tambe per lloses i terra. Una mostra mes d'aquells enginyers d'altres temps. I de la feina callada i eterna.

0904_Fredesblog-9

Ben aviat recuperem el Gr 7 . El seguim. Pero no li som massa fidels. A la vista de fredes, i passat el pou i bassa d'abastiment del poble ( est pintat de verd) un vell assagador creuara la pista. A la nostra esquerra , la Moleta del Monjo . I al seu redos, la Font dels Rossegadors o de la Teuleria. Ara un bassi. Abans una teuleria, les restes de la qual podem observar vora la font.

0904_Fredesblog-12

El cami ja s'acaba. Tornem enrera fins la carretera. L'asfalt un altre cop. A l'esquerra Fredes. A dreta, el nostre itinerari. Pero per poc temps. Passada la Cova de la Coloma ja aviat trobarem la Colonia Europa i el cootxe.

Ha esta una bona excursio. Hem començat el dia amb la caloreta del sol primaveral i hem acabat fent la meitat del recorregut sota la calamarsa.

El Port es així.

TRACK, MAPA I DETALLS

FOTOS SITUADES AL MAPA

2 comentaris:

  1. Que ruta más enriquecedora, buf, que cantidad de fuentes y masías.

    ¡ESTUPENDA, ESPLÉNDIDA!

    Enhorabuena.

    ResponElimina
  2. +$3,624 PROFIT last week!

    Get 5 Star verified winning picks on NFL, NBA, MLB and NHL + Anti-Vegas Smart Money Signals!!!

    ResponElimina