Pàgina amb moltes fotografies meves del Port, els seus indrets més bonics i orquídies.

També altres imatges del Delta de l'Ebre, Serra d'Irta i altres fotografies que mostren la bellesa del món natural

dissabte, 28 de març de 2009

COLL DEL VICARI - MOLA DEL MORO - MOLA CASTELLONA

 

Si a un xiquet xicotet li diem que  dibuixe una pinta ens fara un mapa esquematic del sud del port : una linia de banda a banda del full i de la qual van baixant unes ratlles tortes.

Del crestall que va unint les muntanyes que veiem des de la plana del Montsia (Tossal d'En Cervera - Negrell - Serrassoles - Mola del Boix - Marturi - Caro - Barcina) van baixant els barrancs mes esquerps i frondosos que el caminant  podria imaginar. Pot trobar des de els civilitzats  Barrancs de La Fou , La Vall o Lloret fins a pregons i solitaris com els de Barretes, Orio, Cova Pintada, Anglesoles, Geganta, Caramella o Vall del Pastor.

Avui, hem encetat un dia gris, de regalims per la cara i de vent gelat a les temples. Dels que demanen caminar entre els refilets del pinsa o del pitroig, fins al repos assossegat sota un pi, banyats d'aquesta pluja que tanta falta li fa al sotabosc.

El fons del barrancs per on passarem, ambient uterí, contrastara amb l'ampli ambient d'esplendor que vorem a dalt dels colls.

Plou i el Port esta content. I nosaltres, si el Port esta content, podem fruïr encara més de l'esclat de primavera que sen's esta mostrant.

Photobucket
Caragol del Caro amunt, pista del Caro amunt fins al Coll del Vicari. Alli ens rebra un pal indicador presentant-nos la primera fita del cami : Els Bassis del Caro.
Photobucket

Comencem a caminar tenint al davant del Barranc de la Conca de les Anglesoles. D'ací a poquet a sortiran a escena la Mola Castellona i la del Moro. La davallada es potent pero elcamí amable i entretingut.
Hem deixat enrera la bifurcació a esquerra que mena a la Castellona, el  nostre camí de tornada
Photobucket 
Entre flors, refilets i gotes d'una pluja que ens acompanyarà tot el dia fem cap al Forn de la Pimpollada. El port esta farcit de forns de pega - quitrà d'on s'extreie la reïna dels pins .
Photobucket
Una bifurcacio mes, per la dreta al Comptador i ja estem als Bassis del Caro. Dos troncs immensos han donat vida als bassis.
Photobucket 
Violes d'aigua, falzies, son el contrapunt a l'aigua que va rajant . Vora la font surt un senderó que es dirigeix fins al Comptador.
 
Photobucket
I alimentat per l'aigua de la font, un teix va seguint el pas del temps i fent crònica de la gent que, assedegada, ha anat passant al llarg del temps vora la seua soca.
 
Photobucket
El dia, fosc i plujos ens empenta cap avall . Passarem voro un nou forn, ara sera de calç i per un moment haurem estat situats a la llera del Barranc de les Anglesoles. Trobem una placa de bifurcació¨A la dreta fariem cap a Covalta per Desferracavalls. Aixequem lèsguard vers l'horitzo i es retalla el Comptador : Llops, ramats i pastors ens venen als ulls.
 
Photobucket
Pero el camí ens corre pel davant. Alla baix, a salts, el Barranc de les Anglesosles o Desferracavalls s'obre pas.

Photobucket
 
I pel davant, la primera mola del dia : La Mola del Moro.

Coll__Vicari_Moro_Castellona_L
A estones entre el boix i despres per terreny obert i ras passarem vora la Cova de Caro. El pastors bastiren un refugi de pedra vora una fonteta.
 
Photobucket 
Pero no es alli on aiguaven. De la Cova estant, vista a l'est , una mica avall, esta la Font de Cova de Caro,
 
Photobucket
que nodreix dos els Bassis de Cova de Caro,  una mica colmatats per pedra i terra que hi han anat tirant els animalons assedegats.
Photobucket
Es hora de seguir cami, pugem un xic, ens girem d'esquena i sen's presenta la imatge : Cova, font i bassis son una unitat integrada en l'entorn.

Photobucket
Passarem vora la Mola del Moro. Ens podriem desviar per pujar-hi al cim.
Fem el canvi de vessant. Adeu Anglesoles, benvinguda Aiguadonzella, captiva del moro zelós dels teus encants. 
Photobucket
Alla a baix, el raco d'Aiguadonzella, el salt, els dominis del nou barranc, de de la Geganta.
 
Photobucket 
Travessem el barranc, pero uns passos abans, un nou forn de calç. I de nou el record a aquells titans del port que esperonats per la miseria arribaren fins ací per arrapar un xic de menjar a les calcaries d'aquestos fondals. N'hi ha varis forns per la zona i sebla ser que  s'ha esborrat una sendera que permetia a les cavalleries pujar, sarria plena, cap  a la sendera del Coll del Vicari estalviant-se la Mola Castellona i l'escaleta.
Del forn estant, podriem pujar fins el cingle de la vora i remuntar resseguint-el fins trobar la Cova de la Palla.

Photobucket

Una nova mirada a la mola, un repos aixoplugats en una bauma i endavant.
Sota la pluja, envoltat del caliu de la gent, en un moment el cap se'n va . El mateix lloc, la pluja, el vent i els dos boscatants que  alli es refugien. L'aigua els ha agafat  mentres estan coent les pedres per fer calç. Estan en silenci. Esparracats. Ulls cansats i en silenci escolten el tenue soroll de la pluja caent sobre la pinassa. El vent mou les branques i espolsa les gotes.
Un soroll humà ens torna a la realitat i el cami reapareix sota els nostres peus.
 
Photobucket 
Allunyant-nos del fons del Barranc  de la Geganta farem cap a la sendera que puja de la Caramella, on una placa ens ho indica.
El nostre sera el de l'esquerra pero abans ens desviarem a dreta en direccio a la Roca plana on hi ha una cisterna. D'alli estant vorem l'Airosa i la cara E de la Mola del Moro, per on passa la sendera que puja del Pla del Xaco.
 
Photobucket  Pasada la cisterna i repres el cami, seguirem donant la volta a la Mola Castellona, que l'anem deixan per l'esquerra. En una bifurcacio a dreta baixariem cap la Caramello o el forat de l'aire. Seguim per l'esquerra i a uns 100 metres endavant i separant-nos del camí a dreta buscarem una fenassos : Alli esta la Font de la Mola Castellona.
Photobucket
Ja es hora de tornar cap al Vicari. Primer en direccio a la placa que hem esmentat abans. Sender amunt deixarem un corriolet borrós a dreta, marcat amb una fita, que puja al cim de la Castellona i despres farm cap a un collet, el Collet Herbós.
Photobucket 
Fites amunt i de sobte un esglao : l'Escaleta. Un pas sense problemes, placa de camins, bifurcacio a dreta fins la Caramella i sender amunt.
Fita sobre un tronc que marca una bifurcacio a dreta cap als Bassis de la Maçanera
Un tercer forn de calç, roblit a esquerra amb un pouet cobert per una pedra a dreta on guardaven aigua fresca, menjar o ferramentes.
 
Photobucket

Estem a la capçalera del Barranc de la Geganta. Del Collet del Mig, amunt camp a traves, tenim la Font del Rossegadors a un tret de pedra (llençat amb molta força). Seguint el nostre cami passarem vora la Coveta Gelada, amb espai per aixoplugar-nos, adhuc passar la nit sobre un jaç de boix i aviat terreny conegut : el camí del mati que en un sorpir ens aixoplugara dintre del fred ferro motoritzat.

De sobte la realitat em colpeix. Tinc el cos i l'anima massa tendres per a poder pujar al cotxe i marxar. Vull que la pluja em continue amerant, que el vent em punxi la cara i em costa desenganxar aquella ma que s'aferma al meu peu i no vol que marxe. El Port em vol alli, amb ell.

I jo, un cop mes, el traeixo i pujo al cotxe. Pel cami, una espurna d'una pel.licula : El gran Blau. Si l'heu vist, ja coneixeu el sentiment.

PER DESCARREGAR LA RUTA

2 comentaris:

  1. what a great picture. U are great photographer. Thank u for sharing

    ResponElimina
  2. La fotografia, en general, és estupenda, però algunes fotos em semblen particularment meravelloses. Enhorabona Lluís.
    També he de parlar molt bé del lirisme bucòlic de les descripcions de la ruta...
    Em fas pensar que estem davant d'un altre Josep Maria Espinàs .. !!!

    www.gossosdesanadorli.blogspot.com

    ResponElimina