Ha plogut a la capçalera del Matarranya. I ho ha fet de valent. Tant que ha baixat una senyora riuada que s'ha menjat trams de la pista que puja fins al Pla de la Mina. I aixís com ha vingut, se n'ha tornat.
La nostra ruta d'avui surt del Pla de la Mina, on vora el lloc per aparcar s'inicia el PR-TE 153 que seguirm en tot el seu recorregut, fins al GR 8 al Pouet de Borras. A continuació, una mica de GR 8 i un nou tram del PR-TE 153 fins a la Balenguera i cap avall per on hem vingut.

Com que no tenim pista, hem de deixar el cotxe abans i caminar fins al Pla de la Mina portant el Matarranya com a company de camí.

Ja al Pla de la Mina,trobem l'inici del PR que seguirem amunt per cami ben marcat. El paisatge que trobarem ens anira mostrant un riu que es mereix la seua fama. Deixarem els miradors per a la tronada, que la llum ens mostrarà millors vistes.

En cosa d'una bona hora de cami, creuarem el Coll de la Balenguera. Alli, esta el Mas i alla a baix la font, una bassa, els plans, ...

Al mateix coll, vora els masos, hi ha un pal indicador vora el sender que ens apropara a Roca Morera. Alli ens podeme assomar, inigualable miranda, al Matarranya per gaudir de les vistes sobre el Parrisal.

Desde la Roca Morera estant i despres de visitar les vistes sobre el Matarranya, reprendrem la sendera (que no es altra cosa que el PR que hem encetat a baix, al Pla de la Mina, per dirigir-nos al segünt punt conspicu : l'Arany. La sendera no ens hi porta, pero el curt desviament esta indicat.

La nostra peregrinacio per les alçades te un nou descans : El Forat de l'Arany . Allí, la vista beu fins sadollar-se de la contemplació d'aquests sots ferestecs. Ara,assomats a la gegantina finestra, reposem de tant esforç, no pel cansament. Es per admirar aquell llunya fil d'aigua que serpenteja rabiüt entre les agulles i timbes.

I d'aquesta manera la sendera es transmuta en pista i el groc dels senyals en roig. Som vora el Pouet de Borras i es GR 8 ens recorda que hem de tirar a esquerra fins trobar un altre PR, això sí, ben indicat que per l'esquerra ens tornarà a la Balanguera.

A partir dl pouet, el camí compartix espai amb el Riuet de la Balenguera que, com que ha plogut força, va curull d'aigu i en algun moment ens podem mullar els peus.

Ja de nou a la Balenguera vorem salts d'aigua que sovint ens són vedats. Es el moment de dir adeu a tanta bellesa.
Al temps que la llum del dia ens fa descobrir un nou Matarranya. Al fons , La Caixa i el Periganyol
A l'altra banda de riu, l'Argaret
I la sensació de que hem apostat i el port, agraït ens ha mostrat els seus encants. Tanta aigua caiguda ens feia por de trobar els passos barrats. I pel contrari, hem vist rius plens a vessar, salts d'aigua desconeguts, i un bosc pletòric.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada