Pàgina amb moltes fotografies meves del Port, els seus indrets més bonics i orquídies.

També altres imatges del Delta de l'Ebre, Serra d'Irta i altres fotografies que mostren la bellesa del món natural

dissabte, 21 de febrer de 2009

LA BARCINA I FONTS DE PER ALLÍ

 

Cinc foren els elements i cinc els sentits que els hi van ser donats per gaudir-ne. I per això varem poder trepitjar el Port.

I varem poder gaudir de les monòdies del vent de dalt quan passa entre les fulles altes; de les fragàncies de la fusta fregada al travessar el bosc; dels entapissats diamantins sobre el verd gebrat de la matinada hivernal; dels mil sabors a descobrir, assedegats als filets d'aigua; de la calidesa maternal del sol anticiclonic de febrer, estintolats sobre les lloses calcàries.

I quatre foren els esperits elementals encarregats de zelar els secrets del Port: Salamndres, Gnoms, Silfs i Nàiades.

I per això, cal caminar, de vegades, amerat de silenci i de solitud, amb el desig  que les criatures es confien i ens mostrin els seus secrets.

Descobrireu que un dia,de sobte,vas caminant despistat  i una nàiade et crida, et fa girar el cap, i alli sota et trobes una font.

Aquesta es una historia curta però intensa. De com, a priori, pel port no hi ha res senzill . Es tractava de fer-la curta i per camins que creia fressats, amb fonts facils de trobar i ben situades al mapa. I m'he trobat amb el foc, el vent, l'aigua, la fusta i la terra.

Photobucket
Pujant de Tortosa per la carretera del Caro, passada la Portella, ens trobarem una carretera asfaltada a esquerra amb indicadors al Cim del Caro. La seguirem i tot just passada la segona corba aparcarem. A l'altra banda de l'asfalt puja una sendera molt marcada.
La Barcina es la nostra fita inicial.
Photobucket

Anem pujant per una marcada sendera, amb varies bifurcacions, pel que hem d'estar atents car hi ha poques fites. Aviat vorem les antenes del Caro. Fins i tot al "palo" ens acabem acostumant.
 
Photobucket

Aviat tindrem visiÓ sobre la vessant sud. El Barranc de la Geganta, separant les Moles del Moro i Castellona apareixerà entre la boira.
 
Photobucket
Pujant ens trobem la "sendera oficial" que ve del Coll del Vicari. Pals, indicadors,fites, marques, .. de tot per arribar al Cim de La Barcina. Gaudim del moment. Fins ara he tingut bones senderes i ara això s'ha acabat. Mes ens val portar l'ull al track, i anar espigolant fites. La intuïció per trobar un sender enmig de la vegetació serà la nostra amiga.
Al començament, lleugera baixada, progressant cap a esquerra, per un somer barranquet. Progressarem sense cami un quart d'hora fins a un collet. Al davant  la cota 1309 i a la dreta una baixada llarga i pronunciada : es la nostra.
Photobucket
Anirem baixant per on puguem sense perdre de vista les fites que de tant en tant trobarem. La sendera es quelcom a intuir, pero es baixa be. Alla baix hem de situar visualment uns plans, la Faixa de la Maçanera , amb una heura a dreta. Baixant, en un moment donat ens trobarem unes marques roges. A seguirles escrupulosament.
Photobucket

Aquestes marques ens conduirant a traves d'un pas, el de la foto, que baixarem seguint les marques, cap a esquerra.
Photobucket

Arribats a l'heura continuem recte avall, seguint el roig per traces inexistents. De sobte, una sorpresa turquesa : Els Bassis de la Maçanera.
Com que ja hem baixat prou, ara es tracta d'anar flanquejar per la Faixa de la Maçanera cap a la dreta. Les marques son el nostre camí, pero aviat el trobarem un xic mes ben marcat.
 
Photobucket

Estem al neixement del Barranc de la Caramella.
 
Photobucket

I del de la Gralla.
I alla al fons, el de la Vall del Pastor. Son terres esquerpes, encinglerades i sobre tot, solitàries, molt solitàries.
El camí , per sort mes ben marcat, es va trobant alguna biburcació, algunt punt conflictiu (on una fita o senyal roig ens ajuda) pero cal estar atent.
Pujarem pe una canaleta a un collet i les marques roges desapareixeran per a natros Ara seguirem les fites que ens fan pujar cap a la dreta. Aqui a prop, a esquerra esta la Roca dels tres quarts. (El sol marca el quasi migdia. No oblidem l'hora que els pastors anaven avançats al sol )
Hem deixat arrere el bosc i entren els trams pelats, d'arbres esgarriats. Fa aparició el foc:  les restes de l'incendi, crec que del 82.
A tocar quasi de mans, l'escaleta, la pujada a la Mola Castellona. Camp a traves i prou comodament ens hi podriem acostar
Photobucket

Anem pujant, planejant  seguint el relleu i vorem una cova. La passem i seguint les fites vorem un baixador : ens portarà a la Font de la Mallada o dels Cinc Sentits.
 
Photobucket
Si no estem atents , ens la podem passar de llarg. A la font ens retrobarem amb les marques roges. Les anem seguint. A la dreta apareixera una cova, i seguirem les marques roges. Ara anem per camins fressats i marcats.
Photobucket

Travessem el Barranc de la Geganta i si ens hi fixem vorem mes avall el cami que puja de la Mola Castellona. Ens dirigim cap a un collet on hi trobarem la sendera marcada amb pals que va del Coll del Vicari a La Barcina.   Si la seguissim a dreta ens trobarim caminant, al poc, per on hem passat de bon matí. Per l'esquerra, entre bosc i boix, farem cap al Coll del Vicari. Estem altre cop al vessant nord
 
Photobucket 
A l'altra banda veiem la Tossa de la Reina en primer planol i al radera Mola de Catí, Rases del Marraco, Montaspres, ... Del Coll del Vicari, ho sento, encetarem la pitjor part del recorregut : l'asfalt. N'hi ha d'agosarats que se l'estalvien pel recte, pero com?
Uns minuts de relax i ja hi som al cotxe.
 
 
LES FOTOS GEOREFERENCIADES

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada