Pàgina amb moltes fotografies meves del Port, els seus indrets més bonics i orquídies.

També altres imatges del Delta de l'Ebre, Serra d'Irta i altres fotografies que mostren la bellesa del món natural

diumenge, 8 de febrer de 2009

FONT FERRERA - FONT DEL FAIG - XALET DEL REI

Avui el port m'ha fet un regal. Vore aquest esclat de natura empolsimat de blancor m'ha deixat el cos tendre per a tota la setmana. Sé que all llarg dels propers dies em vindran fotogrames del dia d'avuí. Vore aquesta Font del Faig que se m'ha permes de vore, allí entre el barranquet, amb les estalactites que li creixien, o eixa Font del Bassiot, que tantes voltes l'he vist seca i avui vessava. O ... tantes coses tindré per a recordar, all llarg dels moments quiets dels propers dies.

I tot va començar pels voltants del Pont Foradat. Ismael, que te el sarró curull de nits dormides al Negrell, o d'albades ambnoms suggerents, com la Costa Dreta, la Portella de Ros, .... , em va parlar del camí a La Font del Faig.

I com que avui feia vent, era un bon dia per anar ben replegat entre el bosc, mentres a pocs metres per damunt del cap el mestral udolava. I com udolava! A mes a mes, els -2º donaven una sensació tèrmica prou superior, pero no lo suficient gran com per a fer-nos quedar arracerats a casa, al Ran i a mi.

Hem anat a trobar la Font del Bassiot, i la del Faig, i la del Mas de Amat, i la del Xalet del Rei, i la del Prat d'en Robera, i la de la Font Ferrera, que rajava prou mes del que ens té acostumats.

I tot això, per damunt la neu.

 

Photobucket
 
Vora el Refugi de la Font Ferrera, on esta la cadena que barra la pista, ens hem posat a caminar. Els bosc, verd i blanc com ens te acostumats darrerament el Port


Photobucket
Anem caminant pel GR 7 en forma de pista, que al cap duna estona, la deixa i continua per una sendera. Seguim les petjades tendres sobre la neu.  Ara dos raboses, despres una cabra, ara rel, verge, ara ....

Photobucket
Vora el caminoi, la Font del Bassiot, acostumada a esta seca, avui ens sorpren

Photobucket
 
Vora la Pista de les Vallcaneres, i despres de deixa a ma dreta la pista i la sendera que puja al Negrell, cadascuna per un costat i el Pas de Casiopea ( cosa de l'Aula de Natura de Vinaròs, que ens deixarie al Barranc dels Cirers


Photobucket
I ja continuant per la pista, a 50 metres a ma esquerra, el Pou del Delme.

Photobucket
Poquet mes endavant, a la dreta, l'entrador del Mas del Sargento, i mes endavant, a esquerra, el Pla de la Llebra.
I es alli, que trobem uns senyal  a dreta de prohibit fer foc. I alli deixarem la pista i anirem seguint, a ma esquerra, vora el llindar del clar del bosc, fins a trobar ( esta a 50 metres) una pista poc transitada que en direcció NE, cap a Capatx, va baixant uns 500 metres.
Photobucket
Al Final de la pista, cap a l'esquerra, poquet, a la llera del barranquet que ens acompanyava per la nostyra esquerra. Allí esta, La Font del Faig
 

Photobucket
 
Tornem enrrera cap al GR - pista per on hem vingut. Deixem la nostra clariana i anem per la pista per on veniem. Pero cal estar atent, es cosa de cinc minuts i a ma dreta hi ha una marca roja en una desdibuixada pista. La seguirem i anirem per una sendereta que ens portara cap al Mas de Amat. Un senglar se'ns ha avançat i anem seguint les seves petjades. Quan la neu ens deixa podem comprovar, amb marques roges, que el senglar tambe es dirigia al Mas de Amat.


Photobucket
 
El cami que al començament va baixant lleugerament, de tant en tant s'acosta al cingle i ens permen mirandes d'amplia visiio sobre el paisatge : Alla baix el Barranc de Millers, el de Capatx, alla lluny el Matarranya.

Photobucket
El caminoi es transforma en pista.  Anem seguint el fons d'un barranquet, i ens desviem a dreta per una altra pista ,per una poca estona, que remonta un barranquet amb margens. El senglar  que seguim  ara es dos cabres que podrem vore a la font : dos mascles adults
Alli tenim una bassa  que es alimentada per la Font del Mas de Amat, on mor una nova pista que seguirem remuntant.
 

Photobucket
Fins arribar al Mas de Amat.

Photobucket
 

Photobucket
 
Continuem per la pista, ara avall fins la pista de Caro, i tirarem per l'esquerra fins un unou desviament a dreta que es el nostre : la pista al Xalet del Rei. Anem baixant vora un barranc que alimenta la bassa inici del Barranc de la Coscollosa  . Al fons, l'estret del barranc.

Photobucket
A esquerra, seguim la pista fins al Xalet del Rei

Photobucket
Davant del qual tenim la Font del Xalet del Rei.

Photobucket
Ara anirem remuntant el corrent d'aigua que passa per davant del xalet, paralel a la pista.Som al Prat d'en Robera
.
Photobucket
 
Al començament del qual esta la Font del Prat d'en Robera.
Ara podriem afagar la pista, pero si tambe vos passa que ja l'heu caminada massa vegades, segui com jo un diametrada maniga negra, que pel mig de la muntanya o per pista ens deixara

Photobucket
 
a una bassa. Alli retrobem la pista del Caro, que seguirem en direccio Fredes.

Photobucket
La pista pasa vora la Cova d'Escandillo, 30 metres a la nostra esquerra, marcada amb una fita vora el camí.

Photobucket
Continuem per la pista fins a l'encruament de la pista a la Font Ferrera. En el mateix encreuament, a esquerra hi ha un tumul. Pugem a dalt i vorem un clot de pega quitra molt ben conservat. Aqui la gent del port introduïen, plantats troncs de pi ( crec que els negrals eren els millors) i al cim feien foc. La reïna s'anave escolant cap al fons i la recollien per un conducte que hi havia al fons .
Ja tenien el quitra, per calafatejar naus. Si la elaboraven, obtenien la pega, per a fer cures.
Photobucket
Seguim la pista i despres un petit sender a dreta, i ja tenim el Refugi de la Font Ferrera.


Photobucket
 
Anem a pel GR 7, que passa un centener de metres  per dalt, vorem un pal indicador, del GR 7 i del pr que baixa a La Senia. Dos o tres minu's mes, pista amunt, i la Font Ferrera, que amb poc raig alimenta al refugi.
I conte contat, conte acabat : Tornem al pal indicador, pista GR a dreta, 10 minuts i ja tenim l'inici.

 

1 comentari:

  1. Apa noi..que em tens enganxat al blog!. Sento el bategar del mestral gèlid a la meva cara en llegir això que ens estàs contant...Aquest dissabte vaig sentir-lo en carn viva vora Vallibona. Quins dies tant salvatges ens ofereix aquest hivern pel nostre estimat port.
    Una abraçada.

    ResponElimina