Pàgina amb moltes fotografies meves del Port, els seus indrets més bonics i orquídies.

També altres imatges del Delta de l'Ebre, Serra d'Irta i altres fotografies que mostren la bellesa del món natural

dissabte, 31 de gener de 2009

MAS DE LA PATUDA - ROCA CAMPANARI - VALL FIGUERA

 

El Port, entre la boira i la pluja, amb el xim-xim que et va acompanyant, ara sí ara no , es mostra amb un nou escenari. Els colors perden la seua grandiositat i, rebaixats, agafen uns tons humils i vergonyosos.

Pero no per aixo gaudirm menys d'aquest "atrezzo". Ara li toca veure l'entorn  no tant amb els ull sino amb els sentiments, amb el nostre interior, Ha arribat el moment d'explorar-nos. De vore com ens sentim dins d'aquest port quasi uterí.

Anem caminant, veien poca cosa, fixant-nos més en el nostre entorn pròxim, flairant la terra mullada, la pinassa mig podrida, la xafada relliscosa pel fullam caigut, el tacte untós de l'alzina i el llentiscle.

Intuïm la llunyania, imaginem que deu haber-hi allà lluny,  recordem d'altres vegades que hi vam passar per alli o imaginem el que ens expliquen : allà ,tapat, esta el Racó del cucut, veus aquella taca fosca, sí, sí , que sembla una agulla : es la Roca Campanari.

Pe`r de sobte, com quan estem a les fosques i obrim un llum, la boira es retira per uns moments i ens apareix la gengantos de l'entor : Veiem la Tossa de la Reina, alli, descarada. O la Roca Campanari, enfilant-se cap al cel.

El cor s'omple per uns moments de joia. Fins que esbaixe el teló i tornem a l'  "Small is beautiful"

 

Avui li donarem la volta a la Roca Campanari, les Moletes. Vorrem les Font del Llamp, els Bassis de la Solana i els Bassi de la Vall Figuera. Sense oblida la torre que ens vigila continuament : La Roca Campanari.

Photobucket

Amb els cotxes , passats els restaurants de Caro continuarem cap al Coll de la Carrasqueta, ens desviarem per la pista del Mascar i ens tornarem a desviar per la pista de Llinars. Hem conduït una estona pel GR 7 i a prop del Mas de la Patuda, aparquem i comencen a caminar per la pista.
Al nostre davant tenim La roca Campanari 
 
Photobucket 
En quatre minuts de marxa, si aixequem el cap a esquerra vorem una foradada amagada entre la vegetació. Ran gran com es i que ben dissimulada esta
 Photobucket
Set minuts més de pista i arriba rl moment de deixar-la. N'agafem una altra, poc dibuixada, per la dreta. Deu minuts més de pista i aquesta s'acaba. Alli ens assomarem al precipici, visió amplia de tota la vall del Toscar .
Comença el camp a traves. I pujant. Podem intuir una sendera que s'enfila però mes val no refiar-nos. Arribarem a uns plans, que hem d'anar travessant. Al nostre darrera, el campanar. Al davant, cap a on ens dirigim, el cingle i la vista fantastica sobre el Toscar. La nostra ruta ens prta a tocarm a la nostra esquerra una senderam amb mollons que podriem seguir en baixada fins al GR 171, vora el Coll de la Vall Figuera.
 Photobucket
Pero no es el nostre cas, Nosaltres seguim endavant, cap al tallat. I ara en direcció est, i seguint escrupulosament el track, es el moment de la baixada.
 Photobucket

Fins ara, haviem vist  algun boci. Pero de sobte s'han descorregut les cortines i, la Tossa de la Reina, magestàtica, s'ha presentat. A la dreta, el Barranc del Salt del Ximenot. I a Baix, el Barranc de la Vall Figuera, del qual es afluent.
 Photobucket
Hem agafat una canal que, amb fort pendent ens va baixant.
Nosaltres, tan bon punt ho puguem fer, haurem d'anar girant a esquerra.
Photobucket 

De manera que trobarem la Font del Llamp.
Si continuarem pendent avall trobariem l'explicació d'aquest nom : les cicatrius del llamp sobre el sol ens la donarien.
 
Photobucket

La font alimenta un bassi de metall, el Bassi de la Font del Llamp
 Photobucket

La font està dins d'una xicoteta cavitat.
 Photobucket
I ara es el moment de, seguin una desdibuixada sendera, continuar la forta davallada. En alguns moments, pel mig del sotabosc espes,
 Photobucket
Fins trobar el GR 171.
Malgrat que el tram entre la font i el gr es el cami per anar-hi a ella, la sendera esta desdibuixada i no té marques.
 
Photobucket
Caminarem pel GR a esquerra, dos o tres minut, fins trobar una bifurcació a dreta, marcada amb la x blanca i roja i la paraula Bassi escrita sobre una pedra : es la nostra sendera.
I en curta baixada, estarem a
 
Photobucket

I alli estan els Bassis de la Solana o del Negrotler. Un unic bassi, d'obra,
 
 
Photobucket

Alimentat per una fonteta 
 
 
Photobucket

I que desaigua per un canal de fusta.
 
Photobucket

Bassis de la Solana o del Negrotler. El desguàs.
 Photobucket
Ara ja toca desfer el camí fins al Gr i continuàr per l'esquerra, per on haviem vingut. El gr 171, que cami avall ens portaria a Alfara i a Paüls, cap amunt ens deixaria a prop del Refugi de Caro.
Photobucket
Bassis de la Solana o del Negrotler
 
 
 
Photobucket 
Pero nosaltres no tenim tantes pretensions. Molt abans ens desviarem.
A dalt per la dreta, seguint el nostre camí trobem les Moletes. Fa poc mes d'una hora estavem alli dalt.
 Photobucket

I al davant el Barranc de la Vall Figuera. A l'altre costat, el Barranc del Salt del Ximenot.
 Photobucket

El GR ens porta a travessar el Barranc de la Vall Figuera
 Photobucket
I de seguit, a dreta un mollo que ens indica que deixem el GR 
 
Photobucket

I comencem una nova sendera que ens portara
 
Photobucket

Als Bassis de la Vall Figuera.
Mig podrits, algun sense paret i plens de vegetacó , brossa i terra no han lograt fer dessistir a la Font de que continue rajant, en cara que per un broc de color blau turquesa que "canta" una mica.
 Photobucket

Hem continuat per la sendera dels Bassis i anem passant pel Raco del Cucut amb unes difuminades moletes alla dalt, a la nostra dreta.
 
  Photobucket
Anem seguin una bona traça amb marques roges i alguna de groga.
Continuem pujant
Photobucket

Fins que tornem a creuar el Barranc de la Vall Figuera
 
Photobucket
I quan han passat uns trenta minus desde que hem behut als darrers bassis apareix la pista de Llinars vora una casa . La pista te unes pedres a la vora i si ens hi fixem, les ratlles grogues dibuixades sobre elles ens marcarien l'inici d'aquesta sendera per la que hem vingut.
Ara es cosa de caminar cinc minuts fins al Mas de la Patuda.
 
Aquest itinerari l'he caminat, dirigit per Vicent Pellicer, amb els membres de la Sciesj de Jesus.

 

FOTOS GEOREFERENCIADES,ACI

1 comentari:

  1. Déu n'hi do, Lluís, com treballes! Gràcies pel teu treball, per compartir-lo amb nosaltres!

    Un reportatge preciós; endavant el Port!

    vicent

    ResponElimina